Norma.

 Norma era una noia simpàtica oberta i li agradava la festa, era lliberal en totes les coses, sexe inclòs.

Però tenia el cap molt ben moblat i hi havia coses que es podien fer i altres no.

Li encantava besar i que la besessin, ho feia amb tothom, prest hi era a oferir la galta. A més, no només besava, pràcticament s'aferrava a la persona, besada i com a més tenia bons pits, millor.

Ho feia per afecte a tots i per simpatia, i clar prest es va endur el mal nom de "La calenta".

A les festes ballava amb tots, i una morrejada no anava malament i reia després de fer-ho. Si algun noi la podia arreplegar a un racó, la besava i li pastava els pits per damunt de la roba. Ella reia i se'n desempallegava quan podia.

I si seia a una cadira i algun noi hi anava per darrere a besar-la i aprofita-va per tocar-li els pits, no es queixava i reia, sempre reia.

Era feliç, trempada, sana i lliberal.

A un noi el va haver de parar, caminaven pel bosc a una excursió i la va estalonar a un arbre, es van besar i ell li volia baixar els pantalons, no va voler i es va posar seria.

Prou és prou i açò ho tenia molt clar.

Els nois farolejaven.

-Jo li vaig baixar les calces i va gaudir com una botxa.

-I a mi me la va xuclar, és una calenta de mena.

Un inclòs se l'havia tirada segons deia.

-Vaig anar a casa seva i va ser ella la que va voler follar.

Maria, una de les seves amigues i Joana, un altre van convocar una reunió, totes les noies hi van anar.

Van explicar les difamacions que feien els nois. Norma era lliberal, però mai s'havia baixat els pantalons ni descordat la camisa, i xuclar tampoc, no n'havia xuclat mai cap.

Estaven molt enfadades amb aquesta situació, al grup s'hi va afegir un noi, era en Lluc, va demanar si hi podia ser que a ell també li feien mal les mentides.

I va ser ell el que va proposar la campanya. Farien una campanya amb adhesius.

El primer "El que té la llengua llarga, sol tenir la tita curta."

Va tenir un gran èxit, el van difondre per tota l'escola, i contaven el perquè ho feien.

Com no va bastar, en van fer de personalitzades.

"Mateu, té la llengua llarga i..." "Joan diu i no acaba i..."

Van posar suspensius per no ofendre a ningú.

Un professor es va enfadar i a classe els va renyar, sobretot a les noies.

Era en "Lorenzo", res de Llorenç, Lorenzo un tipus un poquet fastigós, en principi perquè sempre anava amb ulleres de sol, nit i dia, era en teoria professor de francès amb accent andalús i el primer dia feia gràcia, els altres no.

Quan es comentava una cosa era que alguna cosa hi havia. Era el que deia, és a dir que d'alguna manera donava la raó als calumniadors davant la víctima.

Joana i Maria van dir que el posarien a prova, van venir un dia amb faldilles curtes i van seure a primera fila.

L'objecte era veure com movia el cap, es van posar una a cada extrem i obrint i tancant les cames el van desestatjar tota la classe. Mirava a una, mirava a l'altre, i tenia la cara vermella com un tomàtic.

A Joana i Maria les van anar rellevant per altres, no havien de ser elles les úniques, i totes hi van col·laborar.

Els nous adhesius deien: "Els mira calcetes duen ulleres de sol tot el dia." I unes altres, "professors voyeurs"

I a ell li van treure el sobrenom de mira calcetes.

Als nois tampoc els hi agradava el professor Medina i s'hi van afegir a la befa. Un dia a la pissarra hi havia escrit. "Mira calcetes" Ell en arribar el primer que va fer va ser esborrar-lo.

Va intervenir el director. Va cridar als delegats de la classe. Hi hauria una sanció col·lectiva.

No sabien quina era la sanció i van seguir amb la campanya ulleres de sol.

Posaven ara una imatge d'unes ulleres de sol i baix un lema, veurà les millors calcetes.

En un examen parcial va suspendre a tots, un dos col·lectiu. I el primer dia després de les notes, tots van seure al reves, donant l'esquena.

Va sortir sense donar classe.

Ja era un problema de tots i el director volia posar esma.

-Si no es treu les ulleres de sol, anirem tots a classe amb calçotets.

La cosa es va complicar al trobar al vestuari de les nenes una càmera, pel que semblava eren gravades en canviar-se.

Van venir els mossos a investigar i de moment el professor Medina anava amb ulleres de vidre transparent.

Van seguir d'esquena, no bastava, havia de disculpar-se per emprar les notes com a venjança.

El director els hi va donar la raó i van anul·lar l'examen.

Estava emprenyat el professor i volia venjança. Va acusar Norma davant el director d'assajament sexual. I el director va cridar als mossos.

Ella ho va negar en rotunditat, ni ho havia fet ni li havia passat mai pel cap.

En Medina deia que hi havia entrat al seu despatx i l'havia baixat els pantalons oferim-se per follar, i que ell l'havia expulsada. Del seu despatx i de la classe.

Assemblea, on tots volien dir la seva, hi va haver un gran guirigall, hi havia moltes propostes, la més fàcil era fer vaga.

En Lluc es va aixecar.

-Em podeu donar un dia de marge. Jo ho puc arreglar.

Van estar d'acord.

L'endemà va anar a veure a Medina al seu despatx.

-Que vols?

-Fer justícia.

I es va posar a cridar, i a plorar, no, no ho facis, i va sortir tot corrent del despatx.

-M'ha volgut violar, pederasta, desgraciat.

Medina era a la porta i no s'ho podia creure.

Quan van venir els mossos, ho va negar amb rotunditat.

Va retirar la denúncia a Norma.

Fermi i Mònica.

La van agafar a mitja tarda, anava pel carrer, una furgoneta estava aparcada un poc més endavant, dos homes van sortir, i la van fer entrar a la furgoneta.

Va camejar, cridar, plorar i fer força, els dos homes estaven damunt i la furgoneta havia marxat, va desistir de fer força, allà boca terrosa amb dues bèsties damunt.

Semblava que era un garatge on van entrar, la van treure agafada per les mans i la van tirar sobre un matalàs que hi havia a terra.

Va tornar a lluitar amb totes les forces, no va poder evitar que li baixessin els pantalons i les calcetes ni que un membre la penetres.

Despres un altre, i un tercer ho va fer pel cul.

Havia tancat els ulls sense poder evitar la violació, ja no oferia resistència.

Tampoc els va obrir quan li van fer obrir la boca i li van posar un membre dins, per instint va mossegar molt fort, i va sentir un tir. També un crit de qui tenia la mossegada a la polla, ella ja la tenia tancada i suposava que tenia la punta dins.

Sang per tot, pensava que també hi havia la seva.

Va mig veure amb els ulls entreoberts, com intentaven aturar l'hemorràgia i el portaven en braços cap a la furgoneta de nou.

Estava sola, notava la sang com li baixava per la cara, va obrir els ulls i va escopir.

No es podia aixecar, o potser no volia, va veure la pistola la va empunyar i va posar la mà sota el cos.

En postura fetal esperava i es va mig dormir.

Va notar com l'estamenejaven, era un dels violadors, va aixecar la mà i li va pegar un tir, sense voler-ho fer i sense pensar.

L'altre intentava treure la seva pistola i li va disparar abans que ho pogués fer.

Un, dos, tres trets, fins que no hi va haver més bales, va caure com un sac.

Es va tornar a posar en posició fetal, tenia mal de cap i molta son.

No sabia el temps que havia passat, ara estava en una llitera i l'ambulància feia sonar la sirena.

Tenia encara els pantalons i les calces als peus, però una manta la tapava.

A l'hospital, li van treure tota la roba i li van curar la ferida del cap, una bena li envoltava el front, ella mig conscient, pensava que només necessitava una abraçada.

Potser uns petonets i unes paraules a cau d'orella. Paraules d'ànim i consol.

Les preguntes no les contestava. No sabien ni el seu nom. Ara recordava que la bossa havia quedat a terra quan la van agafar.

No volia preguntes ni respostes, només una abraçada, un consol, una galta amiga, un petó.

Una bata posada per davant i la van dur a una habitació.

Abans l'havia revisada el metge, molt professional, li havia examinat la vagina i el cul.

Van arribar els mossos i volien saber el seu nom, on vivia i a qui podien avisar.

Ara tenia els ulls oberts i les llàgrimes li baixaven per les galtes.

No en va contestar cap de les preguntes, algunes les sabia, altres no.

Sabia que es deia Mònica i que tenia vint-i-cinc anys, i que vivia sola.

-Treballo a indústries Prim.

Els policies ja sabien per on anar i la van deixar sola.

Era divendres i a la feina no hi havia ningú.

Va fer tot el cap de setmana sola, menjava quan li duien i anava a fer pipí. També es va poder dutxar. No tenia roba per vestir-se que hauria marxat.

Seguia sense cap abraçada ni cap petó.

A la feina van donar totes les dades de Mònica, i ningú hi va anar a veure-la.

Li van oferir l'alta. No tenia roba per marxar, ni les claus de casa seva, ni un duro pel taxi.

Li van oferir un pijama color blanc, i una ambulància la portaria a casa seva i allà podria telefonar a un serraller. El conductor de l'ambulància va trucar al serraller, que vindria de seguida, li va donar l'adreça.

El manyà va tardar una hora a arribar, va estar allà asseguda a un escaló esperant que arribes. Va obrir la porta. No tenia diners per pagar. L'home la va veure tan malament que va dir que ja passaria a cobrar.

Va entrar a casa seva i es va jeure al sofà, tal com anava.

Una hora, dues, no sabia el temps que havia passat. Trucaven a la porta, va anar a obrir. Era el conductor de l'ambulància, havia acabat el torn de feina i volia saber com estava, l'havia deixat amb un entrecor a l'espera del serraller.

-Necessito una abraçada. Fermi la va abraçar i la va portar al sofà, es van besar i tornar a abraçar.

-Soc casat i tenc dos fills, només volia saber com estaves.

-No marxis si us plau, no vull quedar sola, telefona a la teva dona, que vengui ella, no em deixeu sola si us plau.

Es va quedar, a la dona li va dir que tenia feina. Es volia dutxar, es va treure aquell horrible pijama, i es va ensabonar amb parsimònia, ell s'hi va afegir. Ensabonar-se un a l'altre i es van tocar i besar. Ni eixugar-se volien, van anar al llit i van follar, amb molta ànsia per part d'ella, en volia més i més.

Fins que els dos van quedar cruixits i morts al llit.

-Moltes gràcies, el que has fet és una obra de caritat, gràcies.

-M'agrades molt i follar amb tu ha estat magnífic, potser el millor clau de la meva vida.

-No em duc bé amb la dona i ens volem divorciar.

-I els nens?

-Ella no vol renunciar a la custòdia, però té un promès i vol marxar de viatge, de moment els deixa amb mi.

-Ompliran la casa i seran molt ben rebuts, m'agraden molt els nens.

-Son nen i nena, Clàudia que en té sis i Octavi vuit.

-El que no s'encara és el teu nom.

-Jo soc Fermí.

-I jo Mònica.

-Molt de gust.

32.

Eloïsa.

 Estava cansada que tothom li digues si estava davall un ametller. I potser es canviaria el nom per altre mes fàcil, ho havia pensat seriosament.

Per altre banda, era guapa agradable, vivia amb els pares amb harmonia. Prest acabaria els estudis de delineant i esperava trobar feina prest.

Només tenia un problema, i el tenia des de molt petita, no consentia que ningú la toques, ni els pares. El contacte físic li molestava, i no diguem fer petons o abraçades, li costava inclòs donar la mà per saludar. I si ho feia es fregava el palmell per netejar-se-la.

Portava sempre un esprai d'alcohol i molts mocadors de paper.

Evitava a més si podia qualsevol bany que no fos el seu, i a casa seva en tenia un només per ella.

Va agafar fama d’esquerpa i antipàtica, i potser ho era.

Els pares la van enviar al psiquiatra que durant unes setmanes la va estar tractant i proven de fer exercicis de socialització. El psicòleg tampoc va tenir fortuna amb ella.

Intentava no preocupar-se i no pensar-hi, només trobades amb algú que la volia besar complicaven la seva existència.

Ella mateixa no es tocava massa, es rentava evidentment, però no abusava de l’esponja, net i prou.

L’aigua que queia si li agradava era la millor abraçada i el millor bes.

I per tant de sexe no en sabia més que el que havia après a les classes de l’escola i el que li deia la mare. Tenia un clítoris que no se’l tocava mai ni en tenia necessitat, i els pits sí que se’ls tocava però poc i poques vegades.

Era una persona asexuada?

Potser sí.

Xicots ni un, per descomptat, fins que en Toni la va anant acompanyant. Feien el mateix trajecte fins a l’escola i era un company d’estudis.

Li contava coses, sempre estava content, i se la mirava als ulls amb cara d’amor.

-Escolta, Toni, jo tenc un problema i l'has de saber.

-No puc consentir que ningú em toqui ni que em besi ni abraci, simplement em fa fàstic,

-Per tant de promès no en vull. Per si t’havies fet il·lusions.

-M’ho imaginava.

-Com?

-Si només veure com esquives la gent i el contacte es veu que no en vols.

-I jo ni la mà he intentat agafar-te

-Sí, ho sé, gràcies.

-Només vull acompanyar-té, parlar amb tu, m’agrades i molt i soc feliç a la teva vora.

-I penses que canviaré?

-Ni ho sé, ni m’importa, de moment anem bé.

Tres mesos i sempre el mateix, anaven junts d'anada i tornada i havien anat al cinema unes quantes vegades i a sopar un parell mes.

Els pares volien que puges a casa seva, ella no volia.

Va arribar el fi de curs, i ja no hi havia classes.

Antoni telefonava cada dia i parlaven a vegades molta estona.

A la platja ella molt tapada amb un vestit de bany sencer.

-Està bé que no vulguis que ningú et toqui, però un biquini et quedaria millor no?

-I sense la part de dalt seria ja l'hòstia.

-Tu el que vols és veure’m els pits.

-Per descomptat que si, el cul i també estimar-te i abraçar-te, saps que t’estimo molt.

-No penses a tenir un fill algun dia?

Aquí la va agafar en fals, sí, en tenia moltes ganes.

-I no acaronaràs al teu fill i li faràs petons?

Era una cosa en què no havia pensat, en el fill i la filla, com ho faria.

Havia pensat a fer l’amor amb un llençol enmig, però era una fantasia.

-Toni, he de canviar i no sé com fer-ho

-Potser si algú em violes, se me n'aniria la mania.

Toni es va enfadar.

-Si és el que vols, amb mi no contis, te'n vas pel barri xines a veure si t’ho volen fer, i n’estic ja un poc tip.

I va agafar la tovallola i va marxar. Ella va tornar amb bus, molt seria.

A la nit va plorar, i molt, els pares la van sentir i la volien consolar, els va fotre fora de la seva cambra.

En Toni no va trucar en dos dies.

Al tercer va ser ella que ho va fer.

-Hem de parlar.

-A un bar, un davant l’altre.

-Jo ja no sé si t’estimo, estic cansat de la teva mania i veig que tu no hi fas res per canviar.

-No puc.

-No t'esforces gens, estàs en la teva zona de confort i no vols sortir, i si no ho vols fer, hem acabat.

-Adeu i fins a un altre.

-No em deixis.

Ell va posar la seva mà sobre la taula, ella li va agafar.

No va passar res, ni ella va grinyolar ni va ser per ell cap esclat de plaer.

-Hem d'aplaudir? Toni estava en pla provocador.

-Ella es va posar a plorar. Havia retirat la mà.

-Vols que anem a un hotel?

-No, Eli, no es tracta d'això, és que siguis capaç d’abraçar de gaudir del contacte d'una persona, que notis les carícies i les agraeixis.

-No m’hi veig en cor.

-I d'anar a follar a un hotel si, quina gràcia.

-Només ho deia perquè no em deixis.

-Si tu no hi poses el que has de posar, no em queda més remei.

La va acompanyar fins a la porta de casa seva, semblava que ella el volia besar, però va anar escales amunt.

-I per què no comences amb els teus pares? Deu ser molt trist per ells que no els besis mai ni els abracis, pensa en  el teu fill.

Els pares ja estaven acostumats a la filla esquerpa i es van astorar en veure que seia vora la seva mare i l’abraçava, el pare hi va anar cap a elles i es va afegir a l’abraçada.

I els besava i abraçava i no sentia temor ni fàstic. Que li havia passat?

Pensar en un fill o filla que podia tenir i a la que no serves, o que no volgués que ho fes, li havia fet pensar en els seus pares i havia esclatat.

No era tan difícil, i no passava res.

Va telefonar a Toni.

-Avui he abraçat i besat als pares.

-Molt bé, me n'alegro molt. I n’has deixat algun per mi de petó?

-Convida’l a dinar demà que és diumenge. Era el pare que ho deia.

-El pare vols que venguis a dinar demà.

El dinar va començar bé, perquè en arribar, Eli el va abraçar, amb por, però ho va fer i va notar una besada al coll que la va fer estarrufar. Va sentir pessigolles per tot el cos, i potser si, allà baix també.

-Tenc una sensació estranya com si s'hagués trencat un vel.

El dinar va transcorre amb alegria, en Toni era molt agradable i als pares els hi va agradar, el fet que hagués acabat la carrera era bo.

-Avui hem de follar.

Ho deia Eli, allà a la taula davant tothom. La mare posava mala cara.

-Jo no porto condons.

-No penseu que podeu esperar un poc per aquestes coses?

-Fa molta estona que esperem, i ara s'ha obert la veda.

-Si no podem follar almenys farem alguna cosa, els dos nus al llit.

-Ho podem fer a la meva cambra?

-On ho voleu fer sinó, a un descampat dins un cotxe.? Era el pare que parlava.

-Nosaltres ho fèiem d'aquesta manera no Tere?

Tere abaixava el cap i no deia res, potser si era millor fer-ho a la cambra.

Li va costar despullar-se a ella, a ell no, ja estava nu, ella mirava. I es va atracar i el va agafar pel sexe.

-Diuen que els amants també es xuclen el sexe.

-Primer s'han de despullar i tocar.

Va ser com una cerimònia, ella es va despullar, es va acostar a ell i el va començar a tocar. Ell feia el mateix, per la cara, pel coll, pels pits, a poc a poc, la panxa, el sexe, estava a més humida i va acceptar el dit.

Ajaguts al llit van seguir, besar-se i posar i treure la llengua era agradable i es van masturbar un a l'altre, primer ella que volia veure com ejaculava. I després ell, amb els dits i la llengua la va fer arribar a un orgasme. Va cridar a esclatar.

Els pares que van sentir el crit, van riure, per fi 

Marcel

 Marcel estava a l'últim curs de l'institut, tenia ganes de començar una carrera, volia ser periodista.

Va ser al final del segon trimestre, a una noia la van violar als lavabos de la segona planta.

La van trobar nua de cintura per avall, sobre els lavabos. Estava mig adormida, li havien posat un pedaç amb cloroform, encara hi era el pedaç,

Els lavabos eren comunitaris, de fet era una llosa de granet amb les piques encastades, ella era al damunt boca terrosa. Els pantalons i les calcetes als peus.

Hi va haver un rebombori, no era habitual que passessin aquestes coses a l'institut, la majoria eren persones tranquil·les i estudioses.

A la noia l’havien violat per la vagina i també per l’anus on tenia una ferida lletja. La van portar a l'hospital.

Allà la va interrogar el comissari, no havia vist ningú, li havien posat el drap a la boca i no sabia el que havia passat. És a dir, va estar inconscient mentre la violaven.

No hi havia càmeres de seguretat, ningú no havia vist ningú sospitós, i, per tant, no tenien pistes.

Van demanar a tots els nois si es volien fer una prova d'ADN, havien trobat restes de cabells a la noia.

Tots van fer cua per la prova.

Marcel va dir que no, que ell no se la feia.

Açò el convertia de sobte en el primer sospitós. Tampoc tenia coartada, mentre succeïen els fets ell era a la biblioteca sol.

El van intentar convèncer i no hi va haver manera.

    -Ho faré només si ho mana un jutge.

I el van denunciar.

Marcel va anar a parlar amb Joana la noia violada, primer als hospital i després a casa seva.

    -Tu has de saber que jo no he estat.

    -Si, jo no et crec capaç de fer una cosa d’aquestes, ets una persona molt sana.

Els pares d’ella el van fotre fora de casa seva, ells no se’n fiaven.

I a l'institut, va veure i saber qui eren o no els seus amics, els que li posaven tota la confiança i els que pensaven que sí que era el violador.

Ni hi havia uns altres, molt més perillosos, els que no volien saber res, es rentaven les mans.

A un d’aquest Marcel li va dir covard, i van estar a prop d’arribar a les mans.

El Jutge el va cridar a declarar. Volia saber per què no es feia la prova.

    -Tenc algunes raons. La primera és per què només ho demanen als alumnes, no hi ha els professors? I també per què no les alumnes, potser alguna d’elles ho podia haver fet. O les professores.  Es pot violar amb un penis o amb una pastanaga deia.

    -A més, la porta del carrer sempre és oberta i ningú controla l’entrada.

El jutge recapacitava, si l’obligava a ell a fer-se la prova, caldria exigir-la a altres, als professors segur i potser també a les alumnes i professores.

De moment, esperarien el judici.

Als institut, alguns l’estalonaven altres no, i altres callaven.

El que deia era lògic, i alguns professors es van oferir a fer-se una prova. No tots.

Marcel es trobava un poc aïllat, no volia ni cops a l’esquena ni mirades tèrboles i es pesava les hores d'oci assegut al replà de l’escala, hi havia una espècie de columna on hi havia un test, ell s’hi enfilava i per la finestra veia la teulada.

Es va sorprendre veure que de la finestra dels banys de les noies sortien algunes alumnes, no sabia on anaven.

    -Com és que m’has pres el meu punt d’observació?

    -Era en Pito, un noi petit i agradable que sempre anava sol.

Era veritat, ell l’havia vist moltes vegades allà assegut. No sabia que era teu.

    -És evidentment del primer que arriba. Que fas vols veure cuixes?

    -Si n’he vist algunes i alguna cosa mes.

    -Són quatre les que hi pugen.

    -On van?

    -Al colomar, allà no puc saber el que fan, jo m'assec aquí per les cuixes.

    -I són sempre les mateixes?

    -Sí, i si vols te dic els noms.

Els va apuntar a un paper, ell les coneixia. Anaven sempre juntes i pensaven que eren lesbianes.

    -El dia de la violació, tu hi eres?

    -Si,

    -I les vas veure?

    -No, aquell dia ningú va sortir.

    -M'ajudaràs a muntar una càmera de vigilància.

     -Si és per veure cuixes sí.

    -Ha ha, ets un voyeur.

    -No, un cuixaire.

Va anar a parlar amb Aleix, era un crac expert en electrònica, era fàcil, havien de col·locar la càmera i el monitor a un cotxe a la vora. Ell tenia una furgoneta preparada i els ajudaria.

El problema era col·locar la càmera, Pito no ho volia fer, i va ser ell el que s’hi va enfilar.

En intentar tornar a entrar hi havia unes noies i va esperar una bona estona, fins que Pito el va cridar.

I va començar la vigilància.

Les van veure i gravar tot el que feien, no molta cosa, ballaven, es besaven a vegades i feien l’amor, d'un armari van treure un penis gros negre que se l'anaven posant a la figa una rere l’altre, tenia els ous que si els aprestaven l’inflaven un poc, Pito no es podia contenir, es volia fer una palla. I va marxar corrents cap als lavabos.

El que tenien no era massa, potser si els hi fessin la prova d’ADN a elles, trobarien alguna cosa.

I va arribar el dia del judici. Molta expectació. Ell era l’acusat per part dels pares d’ella.

Va seure molt digne al banc dels acusats, el seu pare li havia cercat un bon advocat i no li havia demanat el perquè no es volia fer la prova. Confiava en ell i si deia que no era el violador no ho era. La mare també hi era amb el seu etern somriure, la va saludar amb la mà.

L’acusació va dir el que sabia, que no tenia coartada i com no es volia fer la prova era sospitós.

El seu advocat va ser brillant. Molt brillant.

    -El primer que faré avui és denunciar-los per denúncia falsa.

    -No tenen cap prova. No  s'han preocupat de  buscar, a més de malvats són uns ganduls.

La cosa es posava interessant.

    -Saben que als lavabos s’hi pot entrar per dues bandes?

    -Saben on és el Colomar?

    -Saben que algunes noies hi pugen a follar?

Un remoreig va sonar per tota la sala.

    -El que s'han de fer és investigar, saber el que va passar, en tost de calumniar a una persona.

Va cridar a la persona que la va trobar.

    -Com estava la noia.

    -Mig adormida, sobre els lavabos, nua de cintura cap avall.

    -I no pensa que si un home l’hagués violat no ho ves fet a terra?

    -Un poc incomode no, li recordo que el marmol està a metro de terra.

    -Manco la violació fos amb un estri com un consolador, és clar.

No tenc res més a demanar.

El jutge va ajornar el judici per demanar als acusadors que busquessin més proves.

Els mossos el primer que van fer és anar a escorcollar el colomar.

Hi havia de tot, des de marihuana fins alcohol passant per una sèrie d'estris sexuals, entre ells un penis negre.

Van demanar a Marcel qui eren les noies que anaven al colomar i els va enviar a Pito, que va donar els noms i dir el perquè les espiava.

Elles ho negaven tot i no volien fer cap prova d’ADN.

Els estris sexuals en van donar vàries de proves, hi havia inclòs el de la noia violada, i algunes més que no sabien l’origen.

Va ser el ministeri fiscal el que les va acusar i els hi van fer les proves. Totes hi eren en el consolador i en altres estris.

Una d’elles, davant el jutge es va esfondrar, no havia estat ella la violadora sinó dues de les seves companyes.

Marcel es passejava tot cofoi, si no fos per ell, mai hagueren trobat les culpables, i demanava igualtat per tots, homes i dones.

Els pares de Joana es volien disculpar i ho van fer.

    -Jo us perdono, cap pega, però la causa judicial contra vosaltres per denúncia falsa continua endavant, cal fer les coses amb més seny.

Quan Joana intercedia pels pares dient que ho havien fet baix la pressió i la pena de la violació, contestava, els que tenen raó no poden abusar d’ella.

Malgrat tot, Joana insistia i anava a casa seva a veure’l i van fer amistat.

Ara ja estic estrenada, vols que fem l’amor?

Es va quedar d’una peça, mai hi havia pensat amb ella com a parella ni com amiga de prop.

-No, és clar que no, no es poden fer les coses d’aquesta manera, el fet que estiguis estrenada no té la més mínima importància.

Ella el va besar. T’estimo.

Ell va acceptar la besada i la va correspondre.

Tenim molt de temps al davant, de moment tenim exàmens.

Puc venir cada dia a estudiar amb tu?

I durant un mes, van estudiar junts, un vora l’altre a la tauleta de la seva cambra. Els genolls s’ajuntaven i feien contacte, no sabia si ella el notava, ell si, i es posava calent com una truja, només amb el contacte.

El dia abans dels exàmens, la mare no hi era i a més feia molta calor.

En un moment ella va tancar el llibre.

-Prou. Es va aixecar i es va començar a treure la camisa, i els pantalons. I va quedar davant seu amb roba interior.

-Ets preciosa, un sol.

-Jo encara no se el que tu ets, i li va baixar els pantalons del xandall, amb una estirada. Va veure la seva trempada, i es va posar a riure. El va agafar per «allà» i el va portar al llit, en arribar ja no duia calcetes i ella es va treure els sostenidors.

Van estar cardant com a principiants que eren i va tenir alguns orgasmes. Ni es van adonar que la mare tancava discretament la porta, l’havien deixat oberta.

Es van mirar als ulls-

Jo també t’estimo, i molt, ella el va tornar a besar com si no ho hagués fet moltes vegades aquella tarda i van tornar a fer-ho, amb poca força ja, però amb molt amor i molta tendresa.

Entre llàgrimes es van prometre amor etern.

Gertrudis.

 La tia Gertrudis vivia a casa amb els meus pares, el meu germà i jo l'estimàvem molt, ja que sempre jugava amb nosaltres. A vegades també ens donava diners.

Jo tenia deu anys i el meu germà dotze.

La tia no treballava, la mare si, per tant, la que sempre hi era ella. La tia tenia una pensió o uns pisos llogats, no ho sabia de cert, però es podia permetre no fer feina.

La tia era soltera, fadrinota deia el pare, jo pensava que era el mateix, però semblava que no, que fadrinota volia dir que a més se li havia passat l'arròs i ja no estava en condicions de tenir promès ni parella ni fills.

No sabia el perquè vivia amb ells, si tenia pisos i diners podria anar a casa seva, per altre banda es duia bé amb la germana i feia net i el dinar i els llits, com si pagues l’estada.

Molts dies, les seves amigues venien a casa seva a fer els deures, i a la tia, cada dos per tres li queien coses a terra i es posava davall la taula de genolls a cercar.

Soc un trasto deia, però jo vaig esbrinar que el que feia era mirar entre les cuixes a les meves amigues, elles, i jo també anàvem encara amb l’uniforme de l’escola que era una bata amb botons al davant.

Després es tancava al bany una bona estona.

Nosaltres sabíem que els nens ens miràvem i sempre tancàvem bé les cames en seure. La mare ens ho havia ensenyat que no s'havien d'ensenyar les calcetes.

Però clar, allà a casa no ens preocupàvem.

Ho vaig comentar amb les amigues. No entenien per què una dona volia mirar, els nens si, ara una dona¡

Van demanar a una professora molt amable i riallera que era a més molt propera, transmetia molta confiança, i en explicar-li el que volíem saber, es va posar vermella com un tomàtic, que açò eren coses de grans.

Si era una cosa de grans, més encara ho volíem saber, Miriam ho va demanar a la germana i ja ho sabia, ens vam reunir al pati per contar-ho.

Resulta que hi ha dones que fan l’amor amb dones. És a dir que els hi agraden les dones i les volen veure despullades i mirar.

No era creïble, Alba en tenia molts de dubtes. No podia ser que la seva tia fos, lesbiana, era el nom que li havien dit.

Hi havia els homes homosexuals, però no sabia que també les dones.

No li volia demanar a la mare, si la tia ho era, ho devia saber.

    -Escolta tia, i tu perquè no t’has casat?

    -No en vaig tenir mai cap de promès.

    -Que no t’agraden els homes?

    -Ha ha, clar que si, com tothom.

Era una fugida d’estudi, els homes no agraden a tothom, per exemple els homes si no són homosexuals, no s'agraden. Estava feta un embolic.

I vaig començar a observar, la tia entrava quan es dutxava i l’ajudava a ensabonar, i no ho feia amb el germà, era clar que era més gran, però ella també es podia dutxar sola.

No va voler dir res ni queixar-se, la vigilava.

El que més li estranyava era que feia moltes estones al bany. Un dia hi va entrar i tenia el furrac posat. També el tancava quan es dutxava, en canvi, la mare no i el pare tampoc, ella hi entrava tranquil·lament a fer pipí i no es queixaven.

Quin secret amagava la tia?

Ho comentava amb les amigues i va ser un altra vegada Miriam que ho sabia per la germana.

Fer-se una palla era posar el dit al sexe i furonar fins a tenir un orgasme.

I un caramull de paraules noves van aparèixer al seu horitzó. Sexe, clítoris, palla, masturbació, orgasme.

    -Tia, que és tenir un orgasme?

Gertrudis li va explicar, fil per randa. Les dones tenim un botonet al sexe que dona plaer, si es toca amb el dit, arriba un moment que et ve com una fuetada de plaer, i és un orgasme.

La tia devia comentar alguna cosa a la mare que li va donar una explicació del que era el sexe, com venien els nens i com es feia l’amor.

Ella moltes coses ja les sabia, altres no, i va agrair l’explicació de la mare.

    -Les dones també fan l’amor entre elles?

    -Si, també i alguns homes entre ells també.

La pregunta que no va fer era si la tia era lesbiana. No es va atrevir.

I la tia continuava igual, quan venia amb les amigues les besava i els hi tocava el cul, i encara buscava agulles de cap que li queien en cosir.

Jo crec que les tirava aposta, de tant en tant emergia amb una com si fos un trofeu.

Les nenes jugaven, obrien i tancaven les cames i la feien destralejar.

Va ser idea de Miriam, la seva germana li deixaria.

Va portar una tita molt grossa de goma, va explicar que era un consolador i algunes dones les empràvem per donar-se plaer, portava a més unes tires perquè s'aguantés davant. Totes el van voler veure i tocar.

I va ser Miriam que se’l va posar. Es van tancar les dues al bany i la va ajudar. Van provar sobre la tassa del vàter, se l'havia de posar més avall que es veies.

Les quatre assegudes i la tia va venir, a veure quantes en trobo d’agulles, soc un desastre cosint, no vull que us piquin.

Miriam tenia les cames tancades i de sobte les va obrir, a més s’havia descordat els dos botons de baix de la bata. Gertrudis va fotre un gran crit, es va pegar un cop a la taula i va sortir corrents.

Elles reien que no es podien aguantar.   La mare va venir a veure què passava. La tia s’havia tancat a la seva cambra.

Un dies després la mare volia saber que li passava a la tia que estava tant seria.

Alba tenia prou confiança a la mare i li va contar tot.

Van riure les dues, molt, sobretot per la caparrada.

Es va posar seriosa per comentar que sempre havia estat molt parada i que sabia que era homosexual i no s’havia atrevit mai a dir-ho.

Jo parlaré amb ella.

-Trobes?

Sí, a mi m'escoltarà.

    -Tia, tu ets lesbiana no?

  -Com ho saps?

    -M’ho ha dit la mare, ella també ho sap.

    -Jo no vull que se sàpiga.

    -El que has de fer és deixar-te de manies, ets el que ets i has de ser valenta.

    -No estaràs tota la vida amagant el que no es pot amagar. Totes les meves amigues també ho saben.

    -Em veu fer una mala jugada.

    -És veritat, perdona, però ets tu l'adulta, no has de pensar que les nenes són botxes, i vas fer el ridícul més que altra cosa.

    -No t'has de preocupar, t’estimem i volem que siguis tu mateixa.

    -Tu en tens trenta-cinc no?

    -Idò la germana de na Miriam que va ser la que ens va deixar el consolador. Té la teva edat, i sé que són un grup d’amigues que es duen molt bé.

    -Diré a Miriam que te la presenti.

    -No, no vull.

    -No és per cardar ni res, de fet penso que elles no ho són lesbianes, és perquè surtis amb amigues perquè et relacionis, i coneixis gent.

    -Eren cinc noies assegudes a la terrassa, Miriam ella i la tia van arribar.

    -Us presento a la meva tieta, és una gran persona, a veure si l'espavileu que es passa el dia a casa i li convé conèixer gent.

Li van treure una cadira i van marxar.

Ella ja havien fet la seva part, ara li tocava a ella.

Va arribar al vespre molt contenta, estava eufòrica, eren meravelloses aquelles noies.

Els pares i ella l’escoltaven.

-M'he sentit molt a gust, són bona gent, els hi he dit que era lesbiana i que no anava a lligar sinó a conèixer gent i m’han acollit molt bé.

    -Quan els hi he explicat que mai havia fet l’amor amb ningú, ni home ni dona, han dit que si, que m’havien d’espavilar.

    -Hem quedat de sortir cada dia a fer una volta. Estic molt contenta.

    -Es va aixecar, va anar cap a Alba, i la va abraçar molt fort

    -Vaig a dormir que estic cruixida.

Normalment, anava al llit a les nou i mitja.

Bona nit.

Bona vida va contestar.

Olga i Manel

 Olga era guapa i espavilada, bona estudiant i bona filla. Els seus pares eren encantadors, sempre dispostos a ajudar i amb el màxim respecte cap a ella.

Manel era un company d’estudis, van fer amistat i van anar a més i es van besar amb passió un dia a un banc. Anaven pel carrer de la mà, es miraven als ulls i eren feliços.

Ella va voler presentar-los els pares i el van rebre amb familiaritat. Molts dies quan no sabien que fer anaven a seure al sofà a casa seva i sopaven junts.

Després marxava a casa seva, ell vivia amb la mare.

Els dos estudiaven arquitectura i somniaven en treballar junts, muntar un petit estudi i fer projectes importants.

Els hi quedaven uns quants anys, estaven a segon, i havien de tenir paciència en tot.

També en el sexe, no tenien lloc on anar i el cotxe era una solució temporal, allà va perdre ella la virginitat colcant sobre ell amb el volant que li feia mal al cul. A vegades no passaven de les palles mútues, ella amb la boca també ho feia, a ell no li deixava. No volia.

Un dia van anar a la platja, ella ja portava el biquini posat, no es va voler ni treure el sostenidor.

Només es van poder besar a l’arena. Tampoc pensaven clavar allà mateix. Baixar la copa del sostenidor per treure un pit tampoc volia.

En marxar, es va posar la faldilla, es va treure la part de baix i es va posar les calcetes, i a la part de dalt va fer el mateix, primer la samarreta i canvi de sostenidors.

Ell no, a més no hi havia quasi ningú a la platja, es va treure el banyador i es va posar els calçotets amb tota naturalitat.

-Si algú vol mirar que miri. Ella reia.

Quan els pares van marxar de cap de setmana fora, tenien la seva oportunitat.

Van anar al llit, ella es va tancar al lavabo i va sortir amb un camisó que li arribava als peus, ell nu, l’esperava, va voler apagar el llum i van estar follant, ella amb la roba al coll.

Es van estimar molt i amb moltes ganes, només que ella no volia que ell baixes cap al seu entrecuix, i que no volia encendre el llum.

Manel no li va donar importància al fet, ja ho faria. Ni quan al matí es va tancar amb pany al bany, fins que no va estar aclarida no va sortir.

    -Tenc vergonya, no vull que em vegis nua, i al bany penso posar el pany cada vegada.

    -No creus que és una cosa un poc infantil.

    -Si ho trobes, sí, jo no hi puc fer més.

No ho entenia, no sabia el perquè, i no és que tingues importància el fet en si. Ella tenia un problema i ell ho volia esbrinar.

    -Pot ser que tenguis els mugrons color verd, i per açò no els vols ensenyar.

Ella reia, era evident que feia broma.

    -La qüestió serà quan tinguem un fill a l’hora d’alletar-lo.

    -Ha ha, ets un desastre.

    -Tenir verd el forat del cul pot ser per menjar massa espinacs.

    -No tenc el forat del cul verd, ni els mugrons.

    -Potser blaus?

    -Va, no facis broma.

Un dia es va posar seriosa i ho van parlar.

    -Tenc vergonya, des de molt petita ni la meva mare m’ha vist nua.

    -I quan vagis a parir? Aniràs al paritori amb texans?

    -Ensenyaré el just perquè neixi el nen.

Era absurd, tota la vida posant el pany a la porta del bany li semblava impossible, li explicava i insistia, ella estava d’acord, si, però no.

    -Potser al psiquiatra?

    -Tu estàs boix?

Va anar a una platja, aquesta vegada en va triar una de nudista. Cap pega per part d’ella, ell es va despullar com tots, ella no, va seguir amb el seu biquini que ja portava baix la roba. I en partir mil postures amb la tovallola per canviar-se.

    -Crec que et posaré un somnífer a la beguda i d’aquesta manera et despullaré del tot.

    -Sí, és una opció, em sembla bé.

    -Llavores, sense cap pastilla, tanques els ulls i et fas la dormida.

    -No, no vull, és el mateix.

Va anar a parlar amb la seva mare. A la feina, i el va atendre, dues besades davant tothom i molta amabilitat. Li va explicar el problema.

    -Olga ha fet sempre el mateix, no vol que entrem al bany quan ella hi és i tanca. Ho fa des de petita ara que ho faci també amb tu, em sembla inversemblant. Deu ser molt incòmode fer l’amor sense despullar-se.

D’alguna manera volia confirmar que feien l’amor.

    -Ho és i molt.

    -No sé què dir, parlaré amb ella.

Ella es va enfadar que anés a parlar amb la mare.

    -No ho havies d'haver fet.

    -I que vols que faci?  No vols parlar amb la mare, ni en mi i tampoc anar al psiquiatre.

-No en necessito de psiquiatre.

    -I hem d'estar així tota la vida.

    -Sí, si m’estimes sí.

Va estar pensat, potser al psiquiatra hi podia anar ell.  El metge el va rebre i el va escoltar en silenci.

    -Potser algun trauma de petita, has descartat que no tengui algun defecte, algun tatuatge, alguna piga lletja?

    -Vaig suggerir que potser l'adormiria i la despullaria i ella hi estava d’acord.

    -I no ho veu fer?

    -No, és clar, em semblava indigne.

    -Només et puc proposar hipnosis, a veure el que traiem, ara si ella no vol, malament.

Pensava que potser fent una espècie de vaga de sexe ella reaccionaria. Ho va provar, dos dies sense besar-se ni tocar-se. Ella no deia res.

    -He arribat a la conclusió de què no m’estimes.

    -Sí que t’estimo.

    -No prou, si m’estimessis series capaç de despullar-te.

    -I si tu m’estimessis prou, series capaç de respectar la meva decisió.

    -Ah, és una decisió? Jo pensava que era un estigma, una llacuna mental una mala experiència, un trauma.

    -Res de tot això.

    -Idò que és?

    -El que tu has dit, una decisió.

    -Ves a la merda.

Manel va marxar emprenyat, estava cansat de lluitar, trobaria una altra noia més normal.

No es van veure ni telefonar en dos dies, ell esperava que fos ella la que ho fes.

Va pensar en si acceptar les seves condicions, no era tan difícil, no era el fet en si, sinó la desconfiança que manifestava, el fet d’amagar el cos, no li agradava i va intentar oblidar-la.

A la discoteca, a ballar, inclòs un dia la va veure amb unes amigues, la va saludar d’enfora sense acostar-se.

Amb algunes, va follar, però no podia oblidar-la.

Llevat de la seva mania era una noia estupenda i havien fet plans de futur i de vida, tenien inclòs els noms dels fills decidits.

Es va centrar en els estudis, tenia exàmens prest.

Olga va telefonar per si podia anar a casa seva, necessitava ajut en els estudis, també preparava exàmens.

Manel vivia amb la seva mare, s’havia divorciat del pare, tenia mal caràcter. No li va agradar quan va arribar, de fet no es coneixien, i quan es va tancar a la cambra amb ell, va obrir la porta, no la volia tancada.

Feia calor i es va treure la camisa, va quedar en sostenidors i va tancar de nou la porta.

Mitja horeta més tard, la mare la va tornar a obrir.

-He dit que no vull la porta tancada, i tu millor que et vesteixis no?

-Tens por de veure una dona en roba interior?

Olga es va descordar els sostenidors i se’ls va treure, i també els pantalons i les calcetes. Va quedar nua davant ella que va marxar tota enfadada sense dir res.

Es va girar cap a ell, que la mirava embadalit.

    -Ets preciosa, un àngel, una deessa i es va acostar i es va agenollar davant seu. La porta romania oberta. La va abraçar per la cintura i la va començar a besar a la panxa, moltes besades.

Van sentir com es tancava la porta del passadís, ell li va posar les mans al cul pastant aquelles galtes.

    -Suposo que ara no seràs tu el que no et vulguis despullar.

    -M’encanta la nuesa, i es va despullar del tot, trempat com un cavall la va portar cap al llit, i es van continuar besant per tot el cos. I van cardar, amb molt d’amor i sense abstenir-se de gemir ni de cridar. Fins que van quedar cruixits al llit, nus, de panxa.

Ell es va aixecar per besar-la allà baix on encar no l’havia vista.

    -És estrany, jo pensava que tenies el forat del cul verd.

    -El meu forat del cul l'únic problema que té, que encara no hi ha entrat ningú, ho aclariràs algun dia?

-Si és clar que si, farem l’amor total per tot on puguem i vulguem.

La mare els escoltava devora la porta sense deixar-se veure, i en sentir parlar del cul, va saltar va aparèixer al dentell i es va començar a persignar moltes vegades.

-Açò és pecat, no es pot fer.

    -El que és pecat, mare és no estimar-se prou per no compartir tot el cos i el cor i l’anima amb la persona estimada, i millor que aprenguis a ser tolerant i respectuosa o perdràs un fill.

    -Ja vas perdre un marit no?

Va marxar.

Ells van seguir una bona estona i hi van tornar, eren feliços.

    -T’estimo molt, i vull ser la teva esposa, no sé el que em passava, perdona.

    -No necessito cap explicació, l’important som nosaltres.

    -Anem a casa meva, ho vull dir als meus pares.

La mare els esperava a la porta.

    -Perdona fill, no ho faré més.

    -Perdona fill? Només? Olga estava enfadada.

    -Perdoneu els dos, jo vull que sigueu molt feliços i canviaré, no en tingueu dubte.

Va agrair les besades, ells van marxar.

.-Crec que mai podré explicar el que em passava. Ni jo ho sé.

-No és rellevant, l’amor si ho és,

Salvador.

 Salvador era advocat, havia acabat la carrera i amb molta il·lusió havia començat a treballar, es va trencar les banyes, però els diners no arribaven a casa seva, sort que la dona treballava d’infermera i portava el sou a casa.

Al final va acabar a un despatx d’advocats on tenia almenys un sou. La seva feina era de conseller matrimonial, i atenia a parelles que es volien divorciar o buscaven consell per una última oportunitat.

La feina li agradava, procurava amb tota la seva voluntat ajudar a aquelles parelles, en els diners i els tràmits, i també en la dimensió social, a veure si podien evitar el divorci.

Tenia ja molt clar que el que havien d'aplicar era la lògica. Si no s’aguantaven el que calia esbrinar era el perquè, i com ho podien revertir.

Si hi havia algun vici com l’alcoholisme o el joc, era indiscutible. Ho havien de deixar.

A vegades, sobretot als homes només fer comptes per calcular el que havien de pagar ja els feia veure les coses d’altre manera.

Amb els temes que no hi podia era amb els sexuals, ell en açò no en sabia massa, la relació amb la seva dona era cordial i satisfactòria almenys per ell i pensava que també per ella.

I quan li parlaven de trios o quartets o si me la vol ficar pel cul o si no empra la boca, ja no sabia que dir, i s'esmunyia en un caramull de paraules vanes.

El pitjor de la seva vida professional va ser una parella, ell follava amb un altre, en arribar a casa seva demanava perdó, que no ho faria més, i ella el perdonava.

I tornava a reincidir, confessava que aquella dona el posava a mil i que només amb una mirada ja el tenia als seus peus, ell era conductor d’ambulància i fins i tot sobre la llitera ho havien fet.

No es volien divorciar. S’estimaven, tenien fills i consideraven un desastre el divorci.

No podia canviar de feina, i el contacte amb aquesta dona era pràcticament diari, evidentment no cada dia follaven, però si cada vegada que en tenien oportunitat.

Ho va comentar amb la seva dona. Ella va voler saber detalls, era un conductor d’ambulàncies, i era alt i fort.

-Nosaltres a urgències ens en trobem molts de conductors, sempre són per allà que roden, per no sé on poden follar, llevat que sigui dins l’ambulància.

Si, era dins l’ambulància, tenien un company que els ajudava, vigilava que no vingues ningú i a vegades sortia a fer una volta. I si no a l'aparcament a terra entre dos cotxes.

-No puc entendre que existeixi una dona així.

-Si vostè coneixés a aquesta dona, no diria que no ho entén, és una autèntica fura, ens deixa a tots cruixits.

-Vol dir que ho fa amb altres a més de vostè.

-Si amb qui pot, és una experta en seduir. L’altre dia es fa follar al director de l'hospital. Però va anar al seu despatx, a l’ambulància no.

-El que deixa molt clar a tots és que només vol follar, res de relacions, ella està casada i té dos fills, estima la seva família.

-A la nit li va demanar a la dona si coneixia una infermera que es follava als conductors d'ambulància i als ajudants, i a qualsevol que es posés per davant.

-No, no deu ser del meu hospital, potser d'un altre.

Ell va sortir convençut, només li va sobtar que en sortir, la dona li digues:

-Alerta amb el cap.

-És estrany jo no soc prou alt per tocar amb el dentell de la porta.

A més, que jo sàpiga, només hi ha un hospital al poble.

-Pobreta, treballa tant que arriba cruixida de la feina i a vegades no sap el que diu.

Claudia

 -Tu no saps que açò no es fa?

Era Clàudia una nena de set anys el que li deia a Cosme.

Cosme era a la vegada masoquista i pederasta, mala combinació que l'havia de portar tard o d’hora a la presó.

No era un masoquista dels que els hi agradi que els hi peguin, no, ell se sentia bé quan el menyspreaven, l’insultaven i odiaven, li encantava sentir-se odiat. Com si fos una víctima de tots.

No podia evitar anar pels parcs a empaitar noies.

Li havia ofert bombons a Elena que havia acceptat, li volia tocar les cuixes.

La nena no el deixava atracar, seia devora ell a un banc i s’apartava cada vegada que ell allargava la mà.

-Els homes no han de tocar a les nenes, s'han de respectar.

-Jo et respecto, només et vull tocar un poc per damunt.

-Ets un vell fastigós i mereixes anar a la presó. Saps que et puc denunciar?

Si Cosme fos una persona normal, hagués marxat amb més o menys dignitat, però li agradava la resolució de la noia va insistir.

-També podem anar a casa meva, jo visc aquí a prop. Et prometo que no et tocaré, només veure’t despullada, et donaré diners perquè compris el que vulguis.

Passava una dona per davant, Eleva va anar cap a ella i li va demanar si podia fer una foto a l'home que era un pederasta, i l'assetjava.

-L’home en veure que l’enfocaven, va fugir corrent.

Unes nenes que passaven es van apartar per deixar-li pas, però una d’elles, no sabia bé el perquè, va posar el peu i li va fer la traveta.

Va caure tan gros com era a terra i va fer algunes voltes.

Elena va anar cap a ell va començar a dir que era un pederasta.

Les nenes li van fer cor i la dona també.

Altres nenes del voltant s’hi van afegir i al seu voltant li anaven cridant.

Pederasta, pederasta, pederasta!

Ell, a terra amb el colze fet pols, de panxa a l’aire, estava afectat en el seu vici, per la humiliació i el rebuig, i com a més, des de terra, veia les cuixes i les calcetes a una de les nenes, li va pujar la trempera.

Es  va començar a masturbar per sobre els pantalons. Va ser un impuls irresistible, no es va poder contenir.

D’aquesta mena el va trobar la parella de mossos que s’hi van acostar.

Li va baixar la trempera de cop. Els mossos el van fer aixecar, cordar els pantalons i se’l van emportar a comissaria.

-Havia arribat el moment, a la presó li farien coses lletges i el farien patir. Li sabia greu per les seves filles, eren bones nenes i l’havien perdonat, la dona no, que demanes el divorci si volia.

-Mare soc l’Elena, un mosso li havia deixat el mòbil, vaig a comissaria a denunciar un pederasta. No, sola no, hi vaig amb els mossos.

-No et preocupis, t’espero allà. Adeu mama.

Isabel

 Isabel era guapa, molt guapa, potser massa, s'havia de passar el dia espantant mosques. Tenia denou anys, vivia amb els pares i treballava a una oficina.

De promès no en volia saber res, tots anaven pel mateix, follar i follar i ella no volia, era verge i ho volia ser molts anys fins que trobes a aquell jove que l’enamores.

La van seduir.

Dia a dia durant molts, a la platja seia al seu costat en Xisco, un baliga-balaga roig i guapet que era fill de milionari. Era un quasi professional del  lligar. Durant dies no li va fer cas.

Ell insistia cada dia.

-Jo he estat amb moltes dones, però totes van pel mateix, no tot pot ser sexe a aquesta vida, hi ha també altres coses com l’amor.

-Ets la dona de la meva vida, només et demano una oportunitat.

-Vols que vengui a casa teva a presentar-me als teus pares?

-Junts serem molt feliços i tindrem molts de fills, però abans hem d'anar a fer la volta al món.

-Al viatge de noces, partirem sense rumb a on vulguem.

Es va deixar convèncer, no sabia si era per la promesa dels fills o del viatge, tenia un gran desig de viatjar i conèixer món, va acceptar anar a sopar amb ell, al segon dia la va besar, i al tercer la va convidar a casa seva i se la va follar.

Una setmana va durar el nuviatge, la va passejar de la mà per tot el poble. Com si portes un trofeu, a tots els bars, al cinema a la platja i a casa seva a follar.

Tot el poble va saber que era la seva nova núvia, i tothom sabia que follaven. I tothom sabia que li duraria una setmana.

Un dia el va veure que en rondava un altre i va veure la crua realitat, era un miserable i un desgraciat i tot el que li havia dit eren mentides.

Era evidentment un gran mentider, posava cara de pena i d'angelet, i no era la primera a què enganava.

Va estar un mes avergonyida, sortia poc pel carrer, es veia assenyalada i notava que se’n burlaven d’ella.

Va anar inclòs a l'església a confessar-se, el capellà volia detalls i la va fer avergonyir, va sortir amb l’absolució i la sensació d’haver alimentat un gran xafarder. No necessitava la seva absolució, només recuperar el respecte per ella mateixa.

Altra vegada van tornar les mosques, com per fer llenya d'un arbre vençut.

Va pensar fins i tot a fer de puta, tenia l’autoestima baix de tot, o potser deixar que se la follessin tots els que li demanaven de noves.

El sexe li havia agradat, Xisco no era un gran amant, era dèbil i tot d’una es cansava i només volia que fos ella la que li xucles el membre una vegada i una altre.

Es va proposar oblidar-lo i passar d'ell.

Carles, un company de feina un dia va demanar si la podia acompanyar a casa seva.

Va ser honest d'un principi, jo no soc com en Xisco, sé que vas tenir un assumpte amb ell. No et demano res de sexe, només acompanyar-te.

Ho va fer durant molts dies, tenia una conversa amena i divertida, era un tipus instruït i viatjat.

-No cal tenir molts diners per viatjar, amb una furgoneta i temps lliure es pot fer.

-I tampoc importa anar molt enfora. Si encara no coneixes el teu voltant, per què vols veure París que només és un munt de cases?

-Hem de saber conèixer la natura, els animals, les plantes, les cases de pagès. Viatjar per poder dir que has anat a Londres o a Berlín és una bajanada, és el que fan els que tenen molts diners. Voler presumir de viatjar o de follar amb moltes és propi de persones amb el cap buit.

-L’important és gaudir de la vida.

-No t’importa l’amor. Era ella la que ho demanava.

-L’amor és una beguda que s'ha d'assaborir a glopets, sense presses, a poc a poc, i es nota en mirar-se als ulls.

Es van mirar per una estona, els ulls van enviar un missatge, no es van atrevir a besar-se, els dos en tenien ganes.

En acomiadar-se si, n’hi va donar un de petit als llavis i va pujar corrent l’escala de casa seva.

Ell va ser fidel a la seva promesa de no demanar-li res de sexe, va ser ella que un dia, en arribar al seu portal el va convidar a pujar, no va dir res que els pares no hi eren, ell pensava que li volia presentar els pares i estava dispost.

Van entrar i només tancar la porta se li va llançar al coll.

-No hi són els pares, no et preocupis, i el bes aquesta vegada va ser fort i sentit, i es van magrejar per sobre la roba i es van anar despullant, tocant i besant.

Es van dir que s’estimaven, van jeure junts, de costat, despullats, va veure el seu membre, el va tocar, era molt més gran que el que havia vist fins ara, i a més gruixut i molt fort, com una pedra.

-Tens un membre molt gros.

-No et preocupis, el que cap a la boca cap al cony.

El va agafar amb la boca i el va ben xuclar, amb moltes ganes.

No es va poder contenir, va colcar damunt i es va penetrar a si mateixa amb passió i alguna presa, que anava molt calenta.

Van follar i tornar a follar, ell era una màquina de sexe i ella també.

En un descans va replegar les robes, van anar cap a la seva habitació. Allà es van conèixer en tot el sentit de la paraula, pam a pam, racó a racó, va saber que ell també volia i podia llepar, la feia gemir i mig plorar.

Va perdre el compte dels orgasmes. Entre els primers amb penetració fins als que li va arrencar amb la llengua.

-No hem emprat condons.

-Jo no hi he pensat, perdona, però si quedes embarassada jo som aquí i t’estimo.

Ella el va abraçar molt fort, el va besar al front i les parpelles, i al coll i li va fotre unes quantes xuclades, de les que deixen marques. És la meva signatura, deia.

Es van adormir gats d’amor, no van sentir que els pares d’ella arribaven ni que la mare obria la porta per mirar si hi era. No va dir res i va tancar amb suavitat.

De matinada es va aixecar i de puntetes el va acompanyar a la porta.

Al matí, la mare la volia renyar, però la va veure tan contenta, va agrair tant la besada que li va donar que va pensar que havia estat per bé.

A la feina en arribar, va anar a besar-lo davant tothom, estava orgullosa del seu xicot.

Amb les amigues comentava que era molt feliç i que estimava molt Carles.

Un dia passejant amb elles es van creuar amb en Xisco que anava amb una noia rosa, una de nova. El va cridar i li va fer una senya amb dos dits indicant que la tenia molt petita. A les amigues ja els hi havia comentat. Van riure molt i van veure com s'empegueïa.

Es va girar cap a elles en to amenaçador.

Elles cridaven titeta, titeta, tito.

Era la seva petita gran venjança.

A partir d’ara l’anomenarien titeta Titó.

A la plaça van trobar a Carles, havia tingut feina fins ara. Va córrer cap a ell i el va abraçar amb molta força.

-Crec que estic embarassada.

-Molt bé, estic content no saps la il·lusió que em fa tenir un fill amb tu.

-A més, m’acabo de comprar una furgoneta tipus camper, podem viatjar amb el nadó.

Gina i Hug

 Estàvem com cada dia asseguts a l’escala els dos, ella, Gina i jo, Hug

Gina tenia onze anys, era molt llesta i espavilada, jo dotze i ens endúiem molt bé, anàvem a la mateixa escola i a les tardes, a vegades jugàvem, però la majoria de dies els passàvem parlant.

Jo tenia un problema a casa, a partir de les sis no s’hi podia viure, els pares discutien. Ho feien per qualsevol cosa com si en gaudissin de fer-ho.

I no diguem quan arribava tard, llavores, la mare començava a rondinar, a queixar-se, que quina culpa tenia d'haver-se casat amb un mal home i un desgraciat, que no podia seguir d’aquesta manera i bla, bla, bla.

No callava ni quan arribava que llavores començava la discussió de nou.

Els caps de setmana eren horrorosos, tot el dia renyant-se un a l'altre. Tant era si sortien com si quedaven a casa, al cotxe es continuaven entatxant, anada i tornada. Quin suplici¡

Les seves germanes petites ho portaven millor, havien après a desconnectar i no en feien cas. O potser no els hi importaven cap dels dos.

Ell, patia, temia que s’acabessin separant que és en el que amenaçaven contínuament.

Per altra banda, no se separaven, continuaven igual.

Hug va cercar al diccionari la paraula masoquista, no sabia bé el significat, i va arribar a la conclusió que potser si ho eren els dos. Potser trobaven plaer en insultar-se.

-Els hi has de donar un ultimàtum.

-Tu que faries Gina?

-Podries amenaçar en fugir de casa.

-Ho he pensat moltes vegades, de fet somnio a fer-ho de tant en tant.

-M’imagino que marxo i que aconsegueixo feina a un bar. El cap em deixa menjar i beure tot el que vull i puc dormir a la rerecambra.

-És poc realista, i ho saps.

-Si és cert.

-El millor és una amenaça, dius que no pots més i que si no canvien marxes de casa.

-Va treure la llibreta, Gina el va ajudar a redactar una carta.

La va deixar al vespre damunt la seva tauleta de nit.

Al matí, al berenar, el pare va intentar parlar-ne.

-Ara no és l’hora, no veus que farem tard a la feina?

-Per tu mai seria bona hora ¡

Van tornar a discutir, Hug, sense dir res, va agafar els llibres i va marxar cap a l’escola.

-No va funcionar, encara va ser motiu de més discussions.

-Puc amagar-me uns dies a casa teva?

-És una idea, l'hem de perfeccionar.

-A la meva cambra hi ha un armari molt gran, i ningú obra la part de roba d’hivern, almenys ara.

-Com no tenc germans, segur que ningú hi guaita i a més jo cada dia em faig el llit i netejo la meva cambra. Només el dijous que ve la dona de fer feines i neteja els vidres i frega a terra.

-Per tant, ho hem de fer dijous vespre.

-Hem de guardar queviures i alguna muda per tu.

Van esperar dijous, i damunt les vuit, ell va entrar a casa seva i es va amagar a la seva cambra, portava una motxilla amb tres mudes, un parell de paquets de galetes i fruita.

A les nou el buscaven per tot, era hora de sopar.

-Jo he estat amb ell fins a les set i ha marxat escales avall amb una motxilla. M’ha dit que marxava de casa que l’ambient era insuportable i tenia feina a un bar.

Els pares d’ell i d’ella, l’escoltaven sorpresos.

Van anar a la policia a presentar la denúncia i van passejar per tot el barri, van entrar a preguntar a tots els bars, ningú en sabia res ni l’havien vist.

A la nit, ell es va cansar de l'armari i va demanar si podia dormir al seu costat.

-Però despullat no? No pensaràs dormir vestit.

-Dormiré en calçotets, ella anava amb un pijama de pantalons curts.

Tenia el bany a la mateixa cambra.

-Al matí la va mirar mentre es dutxava, no l’havia vista nua mai.

Ella es ben ensabonava i reia, li agradava que la mires.

-Ara tu a la dutxa, els pares encara dormen.

Es va despullar amb un poc de vergonya i es va dutxar, ella el mirava sense dir res.

Es va tornar a amagar. Era divendres hi havia classes i la casa va quedar buida a les vuit i mitja.

No va gosar a obrir la tele ni a sortir de la cambra, es va passar el dia ajagut al llit.

Els pares, divendres no van anar a la feina, van continuar voltant per tot telefonant cada dues hores a la policia per si l’havien trobat. Estaven angoixats, i continuaven discutint, si es culpa teva que sempre estàs de mal humor, que si ets tu que arribes cansat de la feina i no te n'ocupes d’ell.

Afortunadament, les nenes seguien a les seves, ni s'havien adonat que el germà no hi era.

Un dissabte de nervis sense cap resultat.

Diumenge, la tia Matilde va trair a Gina.

Era la seva tia preferida, la seva amiga i confident, venia tots els diumenges a dinar amb ells, i li va anant estirant la llengua.

-Saps per què ha fugit el teu veí?

-Tenia molts problemes a casa seva, els pares tot el dia discutien i no es podia viure.

-Clar, i va decidir fer un escarment.

-Si,

-I saps on està amagat?

-No, no ho sé.

-Bingo, llavores ja sabem que no ha fugit sinó que està amagat.

-No ho diguis a ningú, ell no vol.

Va anar als pares i els hi va dir, van fer pujar als pares d'Hug.

Entre tots, la van estar interrogant, ella plorava, era massa assetjament, adults contra una nena, no volia dir on era.

La tia va anar a la seva cambra, la va escorcollar i el va trobar.

Hug va baixar es va tancar a la seva cambra, amb clau.

El pare va fotre la porta a baix, ara si estaven astorades les nenes i ploraven.

El van renyar molt, que era un mal fill, que havien patit molt aquells dies, i que havien d'anar a la policia.

El policia també el va renyar i amenaçar en anar a la presó.

La conclusió a què va arribar quan la pluja d’amenaces i retrets va acabar era que els pares havien patit molt i estaven molt enfadats.

-El que és bo saber, Gina, és que ni et poden matar ni pegar i que els càstigs que poden posar, són molt ínfims. No sortir, i jo no surto, no anar al cinema i no hi vaig mai, i com a més no tenc mòbil, s'han de conformar en renyar-me i posar mala cara que és el que fan sempre.

-Si, tens raó, a la llarga guanyarem nosaltres.

Però n’hi havia un altre de càstig.  Els hi van prohibir parlar junts.

A ella també la van renyar, i quan els van veure asseguts a l’escala la van fer pujar.

Dilluns la va esperar a la cantonada i van caminar junts agafats de la mà.

Va agrair molt l’afecte que aquella mà significava i més en acomiadar-se ella amb un petó.

De tornada el mateix i es van separar abans d’arribar a casa seva, ell va esperar un poc que ella puges l’escala. I a més va anar a voltar per entrar per l’altra banda del carrer.

El mateix els dies vinents, però ara, de tornada es paraven a un banc del parc per parlar, es miraven als ulls i es besaven.

-Per què no us separeu?

Gina els va interpel·lar a l’escala, ells pujaven, ella baixava.

-No es pot viure sempre discutint, la vostra casa és un infern.

Van quedar tan sorpresos del que els hi deia la nena que no van ni contestar, ni volien ni podien.

Per què no us separeu? Ara era Hug que els hi demanava amb cara trista. Quan van entrar a casa seva.

A ell el van renyar.

-A tu no t’importen aquestes coses, no és cosa teva, tu a estudiar.

Hug tenia mala llet, i no es va quedar callat.

-Només tenc una opció, us denuncio a la policia i després em tiro per la finestra.

Ara ni van poder contestar, la mare el va anar a abraçar, que l’estimava molt que no ho fes, que no discutirien més davant d’ell i que no fes res del que havia dit.

De moment m’espero, però no em podeu prohibir parlar amb Gina.

Va anar al pis de dalt i va trucar a la porta.

-Vull parlar amb Gina. La mare el va deixar passar, va anar directament a la seva cambra.

-Açò si ha funcionat, els he amenaçat en denunciar-los a la policia i tirar-me per la finestra.

-Podries començar per la denúncia no? No vull que te tires per la finestra, saps que t’estimo molt.

Es van besar i es van estirar junts al llit agafats de la ma.

-Avui hem de fer coses lletges.

-Ha, ha ja ens hem vist nus.

-Si, però et vull tocar.

-Algun dia, ho farem, no tenim pressa.

-De moment a veure si almenys ens deixen viure.

De mutu acord, els pares d'Hug es van separar, era veritat, no s’aguantaven. Els fills van quedar a la casa amb la mare, el pare venia amb la tia Matilde a dinar els diumenges.

S’havien conegut arran de la fuita d'Hug i s’agradaven.

Gina no la volia perdonar, quan hi era no baixava, l’havia traït. Ella insistia i ella ni abraçades ni besades. No la volia ni veure.

La mare va contar que ara vivien junts la tia de Gina i el seu pare, que eren parella.

Ella també tenia un promès, un dia el portaria que el coneguessin.

-Si haguessis començat per aquí, ens hauríem estalviat moltes angoixes.

-Tens raó fill, ho hem fet molt malament, segur que en Lluc t’agrada, és molt bona persona i fareu amistat. És un company de feina i fa temps que ens coneixem.

Gina quan el va veure li va aixecar el polze, a ella també li agradava.