Cercar en aquest blog

dimecres, 6 de juliol del 2022

Eloïsa.

 Estava cansada que tothom li digues si estava davall un ametller. I potser es canviaria el nom per altre mes fàcil, ho havia pensat seriosament.

Per altre banda, era guapa agradable, vivia amb els pares amb harmonia. Prest acabaria els estudis de delineant i esperava trobar feina prest.

Només tenia un problema, i el tenia des de molt petita, no consentia que ningú la toques, ni els pares. El contacte físic li molestava, i no diguem fer petons o abraçades, li costava inclòs donar la mà per saludar. I si ho feia es fregava el palmell per netejar-se-la.

Portava sempre un esprai d'alcohol i molts mocadors de paper.

Evitava a més si podia qualsevol bany que no fos el seu, i a casa seva en tenia un només per ella.

Va agafar fama d’esquerpa i antipàtica, i potser ho era.

Els pares la van enviar al psiquiatra que durant unes setmanes la va estar tractant i proven de fer exercicis de socialització. El psicòleg tampoc va tenir fortuna amb ella.

Intentava no preocupar-se i no pensar-hi, només trobades amb algú que la volia besar complicaven la seva existència.

Ella mateixa no es tocava massa, es rentava evidentment, però no abusava de l’esponja, net i prou.

L’aigua que queia si li agradava era la millor abraçada i el millor bes.

I per tant de sexe no en sabia més que el que havia après a les classes de l’escola i el que li deia la mare. Tenia un clítoris que no se’l tocava mai ni en tenia necessitat, i els pits sí que se’ls tocava però poc i poques vegades.

Era una persona asexuada?

Potser sí.

Xicots ni un, per descomptat, fins que en Toni la va anant acompanyant. Feien el mateix trajecte fins a l’escola i era un company d’estudis.

Li contava coses, sempre estava content, i se la mirava als ulls amb cara d’amor.

-Escolta, Toni, jo tenc un problema i l'has de saber.

-No puc consentir que ningú em toqui ni que em besi ni abraci, simplement em fa fàstic,

-Per tant de promès no en vull. Per si t’havies fet il·lusions.

-M’ho imaginava.

-Com?

-Si només veure com esquives la gent i el contacte es veu que no en vols.

-I jo ni la mà he intentat agafar-te

-Sí, ho sé, gràcies.

-Només vull acompanyar-té, parlar amb tu, m’agrades i molt i soc feliç a la teva vora.

-I penses que canviaré?

-Ni ho sé, ni m’importa, de moment anem bé.

Tres mesos i sempre el mateix, anaven junts d'anada i tornada i havien anat al cinema unes quantes vegades i a sopar un parell mes.

Els pares volien que puges a casa seva, ella no volia.

Va arribar el fi de curs, i ja no hi havia classes.

Antoni telefonava cada dia i parlaven a vegades molta estona.

A la platja ella molt tapada amb un vestit de bany sencer.

-Està bé que no vulguis que ningú et toqui, però un biquini et quedaria millor no?

-I sense la part de dalt seria ja l'hòstia.

-Tu el que vols és veure’m els pits.

-Per descomptat que si, el cul i també estimar-te i abraçar-te, saps que t’estimo molt.

-No penses a tenir un fill algun dia?

Aquí la va agafar en fals, sí, en tenia moltes ganes.

-I no acaronaràs al teu fill i li faràs petons?

Era una cosa en què no havia pensat, en el fill i la filla, com ho faria.

Havia pensat a fer l’amor amb un llençol enmig, però era una fantasia.

-Toni, he de canviar i no sé com fer-ho

-Potser si algú em violes, se me n'aniria la mania.

Toni es va enfadar.

-Si és el que vols, amb mi no contis, te'n vas pel barri xines a veure si t’ho volen fer, i n’estic ja un poc tip.

I va agafar la tovallola i va marxar. Ella va tornar amb bus, molt seria.

A la nit va plorar, i molt, els pares la van sentir i la volien consolar, els va fotre fora de la seva cambra.

En Toni no va trucar en dos dies.

Al tercer va ser ella que ho va fer.

-Hem de parlar.

-A un bar, un davant l’altre.

-Jo ja no sé si t’estimo, estic cansat de la teva mania i veig que tu no hi fas res per canviar.

-No puc.

-No t'esforces gens, estàs en la teva zona de confort i no vols sortir, i si no ho vols fer, hem acabat.

-Adeu i fins a un altre.

-No em deixis.

Ell va posar la seva mà sobre la taula, ella li va agafar.

No va passar res, ni ella va grinyolar ni va ser per ell cap esclat de plaer.

-Hem d'aplaudir? Toni estava en pla provocador.

-Ella es va posar a plorar. Havia retirat la mà.

-Vols que anem a un hotel?

-No, Eli, no es tracta d'això, és que siguis capaç d’abraçar de gaudir del contacte d'una persona, que notis les carícies i les agraeixis.

-No m’hi veig en cor.

-I d'anar a follar a un hotel si, quina gràcia.

-Només ho deia perquè no em deixis.

-Si tu no hi poses el que has de posar, no em queda més remei.

La va acompanyar fins a la porta de casa seva, semblava que ella el volia besar, però va anar escales amunt.

-I per què no comences amb els teus pares? Deu ser molt trist per ells que no els besis mai ni els abracis, pensa en  el teu fill.

Els pares ja estaven acostumats a la filla esquerpa i es van astorar en veure que seia vora la seva mare i l’abraçava, el pare hi va anar cap a elles i es va afegir a l’abraçada.

I els besava i abraçava i no sentia temor ni fàstic. Que li havia passat?

Pensar en un fill o filla que podia tenir i a la que no serves, o que no volgués que ho fes, li havia fet pensar en els seus pares i havia esclatat.

No era tan difícil, i no passava res.

Va telefonar a Toni.

-Avui he abraçat i besat als pares.

-Molt bé, me n'alegro molt. I n’has deixat algun per mi de petó?

-Convida’l a dinar demà que és diumenge. Era el pare que ho deia.

-El pare vols que venguis a dinar demà.

El dinar va començar bé, perquè en arribar, Eli el va abraçar, amb por, però ho va fer i va notar una besada al coll que la va fer estarrufar. Va sentir pessigolles per tot el cos, i potser si, allà baix també.

-Tenc una sensació estranya com si s'hagués trencat un vel.

El dinar va transcorre amb alegria, en Toni era molt agradable i als pares els hi va agradar, el fet que hagués acabat la carrera era bo.

-Avui hem de follar.

Ho deia Eli, allà a la taula davant tothom. La mare posava mala cara.

-Jo no porto condons.

-No penseu que podeu esperar un poc per aquestes coses?

-Fa molta estona que esperem, i ara s'ha obert la veda.

-Si no podem follar almenys farem alguna cosa, els dos nus al llit.

-Ho podem fer a la meva cambra?

-On ho voleu fer sinó, a un descampat dins un cotxe.? Era el pare que parlava.

-Nosaltres ho fèiem d'aquesta manera no Tere?

Tere abaixava el cap i no deia res, potser si era millor fer-ho a la cambra.

Li va costar despullar-se a ella, a ell no, ja estava nu, ella mirava. I es va atracar i el va agafar pel sexe.

-Diuen que els amants també es xuclen el sexe.

-Primer s'han de despullar i tocar.

Va ser com una cerimònia, ella es va despullar, es va acostar a ell i el va començar a tocar. Ell feia el mateix, per la cara, pel coll, pels pits, a poc a poc, la panxa, el sexe, estava a més humida i va acceptar el dit.

Ajaguts al llit van seguir, besar-se i posar i treure la llengua era agradable i es van masturbar un a l'altre, primer ella que volia veure com ejaculava. I després ell, amb els dits i la llengua la va fer arribar a un orgasme. Va cridar a esclatar.

Els pares que van sentir el crit, van riure, per fi 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Index

Index

Titol Tema Altres personatges Aitana i Marc La mare la toca.   Àngela ...