Jaume

Jo em llevo sempre a les set, començo a les vuit a l'institut i no cal badar gaire.

Fa una setmana que el pare, té una nova núvia, ja va per la quarta, ben fet.

En llevar-me passo per davant la porta de la seva cambra, normalment està tancada, ahir estava oberta i vaig veure, només en passar, un cul, el d’ella d'Andrea la parella del pare. Portava calcetes, és cert, però tal com el tenia, amb les cames un poc doblegades ressaltava molt.

Vaig estar a punt de tornar a passar, no ho vaig fer, cap al bany a dutxar-me.

De tornada cap a la meva cambra si, el cul encara hi era amb tota la seva pompositat.

Jo, a devuit anys, ja havia tingut algunes parelles i havia cardat, no em venia res de nou, però aquell cul era impressionant.

Per altre banda, Andrea, no estava grassa, era alta i amb unes bones mames, però mai haguera imaginat aquell cul. Hi vaig estar pensant tot el dia.

En sortir, ja vestit, encara que no feia falta, vaig anar un altra vegada al bany, ja s’havia girat i ara estava panxa a l'aire, les cames un poc obertes i ensenyava els pits. Guapos.

A la tarda quan vaig tornar, seia al sofà llegint, em va saludar cordialment, portava una camiseta i semblava que res més. Tenia les cames doblegades davall el cul. Jo vaig seure a la taula del menjador per repassar les llissons, no tenia lloc a la meva cambra.

Podria haver-me assegut d’esquena, era el millor per la meva feina, però ho vaig fer al reves, la tenia en el punt de mira.

Es va girar i va quedar amb les cames mig obertes cap a mi, no se li veia res. Al cap d'una estona vaig veure que portava calcetes.

Millor, si no, no estudiaria.

Però no estava quieta, obria i tancava les cames i ensenyava cuixes. S'intuïen pèls a les vores de les calcetes, la feina que feia no prosperava gaire i em vaig proposar no mirar durant una bona estona.

S’havia girat, ara estava boca terrosa damunt el sofà i la samarreta se li havia apujat i ensenyava el cul, portava potser un tanga, i es continuava movent.

Vaig pensar per una estona que estava hipnotitzat, que els ulls seguien aquelles galtes i no podien fer res més.

Vaig anar al bany a fer-me una palla, estava al màxim.

L'endemà no hi era al llit, només el pare i en entrar al bany, s’estava dutxant.

-Perdona.

-Passa, passa, no et preocupis.

Vaig entrar a pixar, no podia aguantar i vaig sortir a esperar. 

-Me la vaig creuar al passadís, portava una tovallola, que se la va obrir per cordar-se-la millor, tenia un somriure encisador, jo la mirava a ella i al cos, potser vaig ser un poc indiscret, ella continuava igual amb el seu somriure.

Mentre em dutxava hi va entrar a posar-se crema, jo la veia a través del vidre i em vaig haver de girar perquè no se'm veies la trempera.

I cada dia era igual, quan no estava al llit ensenyant el cul, estava a la dutxa o fent pipí. Ella passava de mi, però jo no ho podia fer d’ella. D’ella, del seu cul i el seu somriure.

A la tarda igual, a vegades duia unes malles i feia gimnasia amb una samarreta curta i sense sostenidors, era maca de veure com es feia contorsions i flexions. Obria les cames fins als cent vuitanta graus, era molt flexible.

Al vespre seiem davant la tele, jo aprofitava per llegir que la tele no m’absorbia tota l’atenció, i ella es tocava. El pare ja feia estona que dormia, arribava a les nou tard i cruixit, no sopava i al cap de deu minuts ja estava amb el cap tort.

Ella es tocava per sota de la camiseta, em mirava i reia amb un somriure còmplice, com si sabes que ho feia malament, però que no ho digues, a vegades a més, posava el dit als llavis.

Jo no deia res, però mirava, és clar.

Una vegada es va atracar a mi, estàvem els dos al sofà i em va pastar la bragueta.

-Algun dia hem de veure de prop el que portes, ho va dir fluixet perquè no la sentissin.

-Fins que no ronca no es pot fer res.

-També vaig entreveure un mig somriure del pare mentre ella es tocava, com si estès al tanto del que feia.

-Açò em va fer sospitar que potser sabia el que passava.

Per altre banda, la relació entre els tres era cordial, com sempre, vaig tornar de la discoteca un dissabte amb Sandra i vam estar cardant. Segur que ens sentien. Sandra va marxar cautelosament de matinada.

I el cul, el grandiós cul, a vegades portava calcetes blanques altres de color de rosa i altres d'un blauet fluix. Ja me les coneixia totes.

Un dia vaig ser jo que em vaig adormir al sofà, em van despertar dues coses, unes roncades fortes del pare i Andrea que m’obria la bragueta.

Em vaig deixar fet i em va fotre una xuclada de les que no perdonen, vaig acabar i no volia.

Era clar que tard o d’hora cardaríem, un dia m’esperava allargada al llit, nua i em va cridar en passar.

-Ara venc, he de fer pipí, i no hauria importat que em cordes la bragueta, en entrar a la cambra ja baixava els pantalons, jo la camisa, i vam follar.

-Va ser un bon polvo, ella era molt activa i pel que veia en tenia moltes ganes, dues hores hi vam fer i ho vam repetir algunes vegades.

Cap dels dos havia dit res, només cardar.

Dos dies després hi vam tornar. I més o menys durant dues setmanes, ja ho teníem per costum.

Jo el primer dia em volia posar un condó, ella va dir que no feia falta.

El dia que el pare va dir que Andrea estava embarassada, jo no sabia què dir. Estava molt content, em feia il·lusió tenir un germà, però jo pensava que prenia pastilles.

Dos dies pensant, els dos estaven molt contents, i amb Andrea vam follar un altra vegada.

-Ara no ho podem fer molt, però és bo perquè el fetus se senti acompanyat.

Vaig anar a buscar la carpeta on guardaven tots els anàlisis i proves que ens havíem fet. El pare era molt organitzat en aquestes coses.

Assegut a la taula d’esquena a ella, vaig anar revisant tots els papers.

Ho vaig trobar, un anàlisis de semen del meu pare que deia que tenia «Azoospèrmia», és a dir que al seu semen no hi havia espermatozoides.

La data del anàlisis era de cinc anys enrere. Quan jo en tenia catorze. I coincidia en la data del divorci.

Ho vaig col·locar tot de nou curosament i la carpeta on era.

I pensar, moltes hores pensant. El primer que el fill que esperava Andrea no era del pare, llavores segurament era meu.

I jo tampoc era fill biològic del meu pare. No sabia si l'azoospèrmia era de naixement o si havia sortit després de jo nàixer, ho havia d'esbrinar.

Tenia prou confiança amb el pare, ens dúiem bé, i evidentment ho havíem de parlar.

Un vespre després de sopar el vaig interpel·lar.

-He vist un anàlisis de semen teu que diu que no tens espermatozoides.

-Tard o prest ho havies de saber.

-Andrea, Vens?

Ella estava a la cuina.

-Vull que ella hi sigui, és part implicada.

-Jo em vaig casar amb la teva mare i tot va anar bé durant molt anys, al principi no es quedava embarassada fins que un dia hi va quedar.

-Tu has estat un fill molt estimat pels dos.

-En volíem altres i no van venir.

-Em va començar a posar les banyes, era un amic de feia molts anys i m’ho van dir.

-No hi podia fer res, però vaig començar a vigilar. No era només un, eren varis els que follaven amb ella. Li vaig dir i no ho va voler negar.

-Que eren amics de feia molts anys i que ho havia fet poques vegades, i demanava perdó.

Fer els anàlisis va ser una sospita que no vaig poder aguantar. El resultat ja el saps, jo no soc el teu pare biològic.

-Gràcies, pare per contar-ho, tu ets i seràs sempre el meu pare, i saps que t’estimo, açò no canvia res entre nosaltres.

-No esperava altre cosa de tu fill, i si, jo soc el teu pare.

-Quant al fill d’Andrea, també és teu, ella no ha cardat amb ningú més que tu o jo.

-Va ser idea meva. Era Andrea que ho deia.

-Jo tenc molt de desig d'un fill, no només un, en vull varis, i a més estimo molt al teu pare, és sens dubte la meva parella definitiva, no en vull cap mes que ell.

-Ho vam parlar, podríem haver anat a una inseminació artificial, però el teu pare i jo pensem que és millor que tot quedi en família.

-Potser ho haguéreu d'haver consultat no?

-Si, és clar que si, no ho hem fet bé, i et demanem disculpes, pensàvem que tal vegada mai ho esbrinaries.

-Només calia sumar dos i dos.

-Sí, però a vegades és millor estar amb el dubte.

-A mi em va agradar fer l’amor amb tu.

-I a mi també és clar, però jo pensava que eres un lligue més del pare, el que us estimeu i vulgueu passar el reste de la vida junts, canvia les coses, potser no hauríem follat.

-Dir això t’honora, ets una gram persona, potser només et falta madurar un poc.

-Ha ha que em falta per madurar.

-Una núvia de veritat. Us vaig sentir l’altre dia amb una que vas portar. Quina bleda.

-Trobes?

-Jo la sentia, tenc bona oïda, A poc a poc, no que em fas mal, amb la boca no. Ai Déu meu, d’on la vas treure a aquesta noia.

-Ha ha, Sandra és bona noia, un poc poruga això si, si tu sabessis el que em va costar la primera vegada.

-Crec que t'he de presentar a la meva germana.

-Si és igual que tu de guapa, quan vulguis.

-Ara em perdoneu, però he d'anar a rebobinar i pensar.

Havia d'acceptar la situació tal com era, no l’importava el no ser fill biològic del pare, era veritat que l’estimava. Ara entenia menys encara perquè la mare no va fer cap esforç d'emportar-se'l i no deia res a favor d’ella. De fet, no es veien mai ni telefonava.

Tampoc tenia gens d'interès a saber qui era el seu pare biològic, ja en tenia un de pare.

Quant al fill, ell al terme i a la fi, només hi havia posat la llavor. Andrea li havia dit que cada vegada que follava amb ell ho feia a la nit al pare. El fill no era seu, i no ho havia de ser.

Conèixer a Susi va magnífic, en primer lloc, perquè era més guapa que la germana, potser no tan alta amb els pits i el cul més petits, però era bellíssima, amb uns ulls blaus que semblaven de vidre.

Era a més llesta i no tenia pèls a la llengua.

-Com et trobes?

-De què?

-Home deu ser un cop donar-te'n compte als vint anys que el teu pare no és el teu pare i que el fill no és el teu fill.

-Ho saps tot llavors?

-Si, la germana m’ho ha contat, tenim molta confiança, de fet em va comentar que et volia seduir i com ho faria.

-Em va agradar molt saber que no eres una tita fluixa i que no sabies que la germana i el teu pare anaven de debò.

-Evidentment que no ho hagués fet.

-Encara que fes el que va fer per seduir-te?

-Ho haguérem parlat a la primera que es va insinuar. A mi m’agraden les coses clares.

-Molt bé, i a mi també.

-I suposo que saps que la germana no ens ha presentat perquè folli amb tu i que et consoli.

-Haguera de tenir Andrea un altre tipus de germana per voler fer açò.

-Però m’agrades i podríem sortir junts.

-Ja em telefonaràs.

Van estar sortint dues setmanes, a la discoteca, al cine, d'excursió a veure la natura. L'únic que patia és quan volia anar a fer esport.

-Fa molt temps que no faig esport.

-I trobes que està bé?

-No, però has de tenir paciència amb mi.

-I tu amb mi, seré molt caparruda.

-Cada setmana dissabte matí anaven a córrer al camp. Deixaven el cotxe a la vorera i a fer camí, a estones caminant a estones corrent, ella marcava el ritme.

Cada vegada es trobava més fort i ella a la vegada augmentava el ritme.

Un dia va ser especialment dur, moltes hores corrent i fins que ell no va caure a terra alenant com un os, no va parar.

Es va jeure al seu costat, ell era a la vorera panxa en l’aire.

-És que vull que el pare dels meus fills sigui fort, molt fort

Es van besar, ella dalt, ell baix, i durant molta estona es van estar donant la llengua.

-Has sigut tu la que t’has avançat a dir que m’estimaves.

-No, només t’he besat.

-T’estimo.

-I jo a tu, i a més els teus ulls no mentien els últims dies, jo ja sabia que m’estimaves.

I es va treure la camiseta i va quedar amb els pits a l'aire. Li va agafar el cap i li va portar sobre els pits.

-Ara ets com un nadó sobre els pits de la mare.

-Saps el que m’ha agradat molt?

-Que?

-Que no hagis dit allò de «estic suada»,

-Ha ha, si, la teva suor és meva i la meva veig que t’agrada.

-Ell li llepava els pits, estaven saladets.

-Hem de tornar, es va posar de nou la samarreta i va partir, ell va bufar dues vegades i la va seguir.

No van parar fins a arribar al cotxe, ell mort, ella també molt cansada.

Van estar junts respirant només es feien petons petits, que no podien en la seva ànima.

Va acompanyar primer a Susi a casa seva i en arribar, Andrea ja ho sabia, o si no ho sabia, s’ho va pensar. El va abraçar molt fort, i el va besar, a la boca, sense llengua, però amb els llavis humits, les llàgrimes li baixaven per les galtes.

-Jo estimo molt a la meva germana, saps?

-I jo també, és el sol de la meva vida.

La podrem convidar a dinar demà que és diumenge.

Sí, potser necessiteu els dos un bon dinar i una migdiada.

-Ens deixareu el vostre llit?

-Sí, és clar que sí.

Diumenge el pare va fer l'arròs que feia sempre, aquesta vegada també hi havia escamarlans.

Susi, en arribar va dir a Jaume a cau d’orella, Avui vaig ben depiladeta i amb colònia.

A Jaume se li van pujar els colors a la cara, no sabia si per la calentura que li havia arribat.

A la sobre taula, quan Jaume i Susi ja es miraven, el pare tenia un altre idea.

-Us he reservat una suite a l'hotel de les Ars. El director és amic meu i us la tindrà prou preparada.

-Hi podem anar ara?

-Sí, és clar que sí.

Hi podien anar a peu, era prop.

-Arribarem suats,

-Sí, i que?

La suite del hotels les arts, que tenia molta experiència en follar, no en tenia tanta en l’amor, i aquella tarda va gaudir a veure dos joves que s’estimaven i es buscaven i intercanviaven cossos i fluids i sobretot mirades. No van sortir ni a sopar, és a dir, a les nou una cambrera els hi va portar una carret amb sushi, caviar, formatges i bon vi, i una ampolla de cava amb gel.

-Falta la mantega, deia en Jaume

-Per què la vols?

-Jaume li va dir a cau d’orella i per poc li pega, el va empaitar per tota la sala, fins que el va atrapar, es va fer jeure a terra, i també a cau d’orella, va dir. Sí, és clar que si, però avui no tenim mantega.

-I si la demanem cantarà molt no?

-Si, ha ha, un altre dia, tenim cada dia del món.

Els tenien, clar que sí.

Només una petita discussió que no ho va arribar a ser, ella volia telefonar a la germana per dir que estava molt contenta que estava i Jaume no volia.

-No ho pots contar tot a la germana.

-Sí, que puc,

-Si, però no en temps real

-Es van posar els dos a riure.

No van anar caps dels dos a classe, fins a les dotze tenien temps, i el van exhaurir a l'hotel, molt contents i van marxar a casa seva esperant al pare per dinar. Elles es van tancar a la cuina, per xafardejar deien.

El pare tenia una notícia, havia parlat amb la seva ex perquè deixes la casa on vivia, era d’ell i la necessitava, li oferia un canvi amb la que tenien que era petita. Ara només faltava que acceptes, ella deia que no, que era seva.

Jaume hi va anar a parlar amb ella, Susi, el va acompanyar.

Va ser molt emotiu, se la veia molt contenta de veure'l i el va abraçar i besar, també a Susi.

La història que ella contava no era la mateixa.

Era cert que havia follat per tenir un fill en veure que amb el marit no el tenia. Del pare no en sabia res, ni el coneixia, i a més, mai li havia fotut les banyes, a part del que la va prenyar.

El divorci, segons ella va ser molt traumàtic, el que li fotia les banyes era ell i va aprofitar que no era el pare biològic per demanar el divorci, la causa, infidelitat d'ella.

La casa en què vivia era a mitges i ella li havia volgut pagar la mitja part, no volia. El jutge li havia donat l'usdefruit i havia fet obres i reformes a càrrec seu.

Ell li havia prohibit veure el fill i no li aixecava el telèfon. Podia anar al jutge a demanar un règim de visites, però no ho va fer.

La casa, per tant, era seva i no del seu pare, si hi volien viure no tenia cap pega, ara vivia sola, treballava i guanyava diners i es va oferir a anar els primers mesos a un hotel.

Van voler veure tota la casa, hi havia dues cambres grosses amb bany, i dues de petites que podrien ser pels nadons. Un altre bany per les visites i una gran cuina i menjador sala d’estar.

Era perfecte per ells.

No sabien que fer, es van acomiadar molt afectuosament de la seva mare, es van donar els números de telèfons i prometre almenys una trucada setmanal i que anessin de tant en tant a dinar amb ella.

Susi vivia amb el seu pare, Susi va quedar a casa seva amb el pare i ell amb el seu i Andrea, encara que Susi hi feia pràcticament tot el dia amb ells.

Anaven a passejar i també a la seva cambra a fer un polvo.

Andrea continuava igual ensenyat el cul tot el dia i li havia demanat per follar, cosa que ell va rebutjar, ja duia a més una bona panxa.

Però el pare mai havia d'haver fet el que va fer, no va estar bé.

Diumenge després de dinar, volia que cardéssim els quatre junts a la seva cambra, de fet es volia emportar a Susi per anar començant.

-Vosaltres dos ja ho heu fet.

Susi es va negar en redó i jo també, i vam marxar a fer els postres a una altra banda.

Molta estona sense parlar i en fer-ho els dos vam pensar el mateix, acceptar l'oferta de la meva mare.

Ens va rebre molt contenta.

-Venim a fer el cafè.

-Estic molt sola fills.

-Vosaltres penseu tenir fills no?

-A veure mare, t'he de contar una història.

Va contar l'embaràs d'Andrea i com havia anat.

-Del fill que has engendrat no t'has de preocupar, i no va estar bé que no ho diguessin, però jo vaig fer el mateix, no ho puc criticar.

-Ara bé, jo no seguiria amb la història, si en vol un altre, millor si és desconegut o pot anar a una inseminació artificial.

-I el sexe a quatre és pervers, sobretot entre pares i fills, veu fer bé en negar-vos.

-Amb la teva germana com t'hi dus?

-Molt bé, som molt germanes i és la meva confident.

-Raó de mes perquè no visqueu junts.

-Us heu de continuar estimant i fent confidències, però cadascú a casa seva.

-Jo reitero el meu oferiment de casa, us deixo tot menys la meva cambra i una habitació on muntaré una saleta amb un televisor. Ni la cuina he d'emprar.

Susi se la va mirar, la va anar a besar,

-No mare, no volem que t'amaguis a un racó, crec que podem conviure junts, amb respecte i sense mentir, compartir cuina i saló i bugaderia.

-El que no tenim son diners, ni per anar al súper, Jaume cerca feina i jo acabo aquest any la carrera.

Miriam va plorar en sentir-se anomenar mare.

-Segur que ens durem bé.

-A veure fill, fins ara els diners de butxaca te'ls ha donat el teu pare no?

-A partir d'ara ho faré jo, m'agradaria molt, almenys fins que treballis.

I si us plau, veniu a viure amb mi, si algun dia teniu un fill serè l'àvia més feliç del món.

Ho van parlar i van decidir que sí. que hi anirien.

El més complicat va ser dir-ho al pare.

Es fa enfadar, no volia.

-Segur que t'ha oferit diners.

-Si, la mateixa paga que tu.

-És una puta fastigosa, saps que ha estat implicada en tràfic de drogues i que va estar a punt d'anar a la presó?

-Que si jo la denuncio, hi anirà, jo sabia on amagaven la droga i els haguessin eixamplats als dos, a ella i al cabró que se la follava.

-Fes el que vulguis, tu mateix, ets major d'edat, però jo no t'ho aconsello.

-Andrea ho va acabar d'espanyar, volent arreglar-ho és a acostar, em va acariciar, em va agafar pels ous i va dir que volia tenis més fills.

Susi posava cara de pomes agres.

-Ho hem de tornar a parlar amb la teva mare, açò de les drogues és fotut.

Miriam la mare els va rebre contenta, en veure les cares va saber que havien de parlar.

A veure què diu de mi el meu ex.

-Que traficaves amb drogues i que si ell volgués aniries a la presó.

Van seure.

Quan jo em vaig separar i començar els tràmits de divorci, estava destrossada moralment, vaig sortir amb unes amigues i vaig follar amb uns quants. En vaig conèixer un que era molt bon noi, molt agradable, i vam viure junts tres mesos.

-Em vaig assabentar que traficava amb drogues quan van venir els mossos a detenir-lo.

-A mi el jutge em va citar. Jo no en sabia res de drogues i estava espantada.

-Durant aquest temps es tramitava el divorci i va ser una altra cosa en contra meu.

-Al judici vaig ser absolta, però en el de divorci, no vaig poder exigir res.

-I el que diu el pare de què si ell volgués estaries a la presó?

-Jo del que diuen altres no comento res, no és el que he de fer.

-Mai m'he drogat i mai he traficat amb drogues.

-M'agrada que no critiquis els altres i que no parlis malament del teu ex, això, diu molt en el teu favor. Era Susi la que ho deia.

-Jo crec que si, que hem de viure aquí.

Jaume estava d'acord.

Andrea els va ajudar molt en el trasllat, va conèixer a Miriam la mare de Jaume i van estar comentant l'embaràs.

Susi havia parlat molt seriosament amb la germana. Andrea no sabia res que Toni volgués fer un intercanvi de parelles i a ella també li semblava malament, i tenia dubtes del seu comportament, de moment estava molt il·lusionada amb el fill, era una nena i es diria Clàudia.

-El pare diu que aquí hi ha droga guardada i que potser encara pot denunciar. Està molt enfadat.

-Si, és el que diu, jo l'he cercada per tot i no trobo res. Què vols que te digui?

-La buscarem junts. Susi estava encantada en la cerca.

Quan van començar, Susi només seia i pensava. Era evident que als armaris, calaixos i prestatges no la trobarien.

De sobte es va aixecar.

-Jaume, ajudem, i van separar la rentadora. Allà hi havia un paquet. No el van voler tocar.

-Que fem?

-Mira, el millor és anar amb la veritat, trucarem als mossos.

-Ho van fer. Ella es va identificar, volia parlar amb el comissari Franc amb el que havia tingut l'interrogatori i vindria a veure.

La policia científica volia identificar les empremtes del paquet, havien fet bé. No havien tocat res.

Se'l van emportar sense obrir.

L'endemà, el comissari telefonava a Miriam.

-Moltes gràcies per la col·laboració, a més de droga hi havia alguns documents molt importants, ets una bona ciutadana.

Quan van arribar Jaume i Susi, hi havia una ampolla de cava a mitges, una copa plena i dues que esperaven omplir.

-He viscut amb por fins ara, gràcies, Susi, ets un amor.

-No vull que m'anomenis Susi, soc la teva filla.