Ella estava sola amb els tres nois.
Ells l’estimaven, ella també.
Eren joves i guapos, valents, riallers
Bevien, jugaven, es feien pessigolles.
Es va escapar un petó,
en va seguir un altre,
s’acariciaven, jugaven, bevien.
Ella no estava acostumada a beure,
ells potser un poc mes, però poc
El licor baixa les defenses,
i amaga les vergonyes.
No, no va ser una violació
ella també ho volia
I van estar follant, un rere l’altre
tres contra una. Una i els tres.
I quan es va escampar la boira
estaven un poc astorats,
Es van vestir de pressa,
avergonyits de la seva nuesa.
I van marxar, ella i els tres
es van acomiadar amb petons,
perquè s’estimaven.
Els dies següents es van trobar de nou
però no per follar.
Potser ells ho volien,
ella va dir que no.
Estaven un poc tristos,
els tres l’estimaven
ella estimava als tres.
Van passar setmanes
on res volia canviar.
Eren joves, valents i alegres,
res no podia fallar.
Només una falta de regla
els va fer destralejar.
Ella havia quedat embarassada.
I no pensava avortar.
Ells, no van recular ni mica,
volien la responsabilitat,
però, de qui era la criatura?
Qui l’havia encertat.
Els pares d’ella l'estimaven
i respectaven la seva voluntat.
L’ajudarien i cuidarien
Tindrien un altre germà.
Els pares d’ells no ho sabien
ningú els hi pensava explicar.
Qui era el pare?
Ells ho volien saber,
Perquè els tres l’estimaven
i ella, estimava als tres.
Un dia, un d’ells va caure per una sima.
Va quedar a baix, mort.
Diuen que anava sol a passejar per la muntanya,
Almenys ningú va dir que anava amb ell.
Van plorar i plorar, però els morts no ressusciten.
Ara només n’hi havia dos de pares,
els dos volien el nen.
Es van començar a mirar a la cara,
ja no s’estimaven gens,
ja no eren tres, sinó dos.
Van estar a punt de pegar-se
es volien matar.
Ella, els hi va dir que marxessin.
Que ja no en volia a cap.
I el nen que tenia a la panxa
era d’ella i de ningú mes.
Eren tres que l’estimaven
i ella estimava els tres.
El fill, de qui era?
Era el fill del vent,
Del vent de l'amor.
