El cul.

 Havien anat d’excursió, eren tres matrimonis joves, quan va començar la muntanya el camí era estret i havien d'anar d’un en un.  Marina era la primera i Joan la va seguir, els altres darrere ells, el ritma que marcava era fort, i ell no podia defallir davant una dona, havia de seguir, només veure el cul d’ella el tenia atabalat. No era petit ni gros, ni esquifit ni en punta, era un senyor cul, els pantalonets que portaven eren curts, i el cul era suportat per dues cuixes potents. Ella es girava i veia que els altres quedaven enrere, i encara augmentava el ritme.

 Joan, no volia quedar enrere potser, pensava, es vol distanciar per fer un polvo a dalt.

I amb aquesta il·lusió s’anava posant calent, ja pensava que es paraven a un replà i ella es deixava besar i acariciar. I allà mateix se la follava, ella allargada sobre una pedra.

De fet, feia temps que mirava a Marina amb ulls de desig, el marit era primet i poqueta cosa i potser no la satisfeia prou. Segur que se’l mirava amb ulls d'amor.

Ell estimava a la dona,  clar, però un clau fora camp, mai va malament.

I aquell cul esplendorós seguia davant seu, com una màquina de caminar, ell es va haver de compassar la respiració per aguantar.  Segur que anava de pressa per arribar al cim amb temps de fotre un clau.

Van arribar al cim els primers, des de dalt veien els altres que anaven pujant a poc a poc.

Marina es va ajupir devora una mata i es va baixar els pantalons, volia fer pipí. Senyal que em vol ensenyar el cul, va pensar,  i abans que es pogués pujar les calcetes li va posar la mà i la va intentar besar.

No ho havia d'haver fet.  A més d'un bon cul i unes bones cuixes, tenia un bon braç o de l’hòstia que li va fotre va caure de cul i va quedar allargat.

I encara amb les calcetes als genolls va demanar si en volia més.

Un ull que no s’obria i que s’anava inflant a poc a poc.  No es van dir res més, van mirar de nou a veure els que pujaven, només venien dos, a la seva dona i el marit de Marina encara no els veien.

En arribar Pau i Sònia, els hi va explicar que havia caigut i tenia un ull de vellut, i una costella copejada.

Se'n va anar a jeure devora una pedra, des d'allà i mig endormiscat sentia Emili, que acabava d’arribar, que parlava amb Pau.  No he pogut resistir la temptació, anava davant meu i només veure aquell cul grandiós, m’he posat calent i l'he abarbetada, estava segur que anava a poc a poc aposta per poder fer un clau, jo estimo a Marina, és clar, però un clau fora camp sempre va bé.

-Jo, en canvi, deia Pau, com anava amb la meva dona i mirava a terra, no vaig caure, veig que tu també has tropissat i t’has fotut un ull a la funerala.

Van baixar una estona més tard, ell encara adolorit, aquesta vegada, costa avall, ningú va tropissar. No hi havia culs en l’horitzó.   Els dos últims amb molta precaució que ja portaven un ull de vellut.

 

La seducció de la senyoreta Rosaura.

 

El pares, cada dia, feien l’amor al matí.   Ell els sentia i anava a veure què feien, era divertit, primer la mare li xuclava la tita i després era el pare que posava el cap entre les cames de la mare i anava pujant fins que introduïa el penis dins la vulva i es començava a moure. Ho feien sempre amb els ulls tancats i com entrava llum per la finestra ell ho veia ben clar.

Ho va comentar a Joana la germana que tenia només nou anys, ell amb onze l’hi explicava el que feien. També ho volia veure i la va despertar l’endemà i ho van veure junts.

Segurament tindrem un germanet prest, comentaven entre ells i estaven molt contents.

La mare va quedar efectivament embarassada, els hi van dir, ells ja ho sabien.  Els pares volien saber com ho podien saber. Ells no els hi van voler dir.  Ho sabien i prou.

A Toni el van veure mentre mirava un dia, li van dir que havia de marxar. 

-Jo el que no entenc és que en vulguis més de nens, no n’esperes un ja?

Al migdia hi va haver lliçó de sexe i del que era fer l’amor.  Resultava que feien l’amor no només per tenir un altre fill, sinó que a més els hi agradava i ajudava a estimar-se més.

Toni i Joana ho parlaven a la nit, ells també ho podien fer.  Joana no volia i la va insultar.

A l’escola, cap de les seves amigues volia fer l’amor amb ell, i ho demanava prou vegades, una de les nenes ho va dir als pares i van fer una queixa a la directora.

A Rosaura la directora, no li va fer gens de gràcia, i no només va renyar molt a Toni. Si no que va cridar al pares.  En Maties hi va anar, la mare na Sofia no podia.  Ell treia importància al fet, i a la directora li va fer molta ràbia, potser per açò va convocar una reunió de professors i pares per explicar el que passava.

Abans havia agafat a Toni pel seu compte i li havia fet contar tot el que sabia, se’n va entémer que ell espiava als pares al matí quan feien l’amor i estava escandalitzada.

Hi va haver diversitat d’opinions entre els pares, els fills a vegades espiaven els pares i volien fer el mateix que ells, se’ls hi havia de contar bé i fer comprendre el que eren coses de petits i de grans.   Aquesta era l’opinió més sensata i la de la majoria.  La directora, una de les mestres i una de les mares, no estaven d’acord, hi havia coses que els nens no havien de saber i que era dolent, que si no es feia un escarment amb Toni, podria ser perillós.

Rosaura estava empetxinada, volia anar a inspecció o potser a la policia.  No es podia consentir.

Maties i Sofia volien parlar amb la directora.

-Sí, volem parlar amb vostè.  No a l’escola no, Potser a casa seva o a la nostra.

-La van convidar a sopar. Ella era fadrina i hi aniria sola. La van convèncer que convides també a una de les professores, na Conxita que estava d’acord amb les seves idees.

Conxita no arribava i van fer tres vermuts mentre esperaven, vermut negre amb molt de gel que pesava com un caramell. Al final no podia venir i van començar els tres a sopar.

De primer un tàrtar de salmó amb bacallà i un vinet blanc gelat que era com aigua.

-Ho menges malament, no s'han de fer cullerades, s'ha de posar un poquet sobre la llengua i és com llepar un mugró, o una xoneta ben lubricada.

Rosaura es va posar vermella com un tomàtic.  Açò no són coses a dir.

-És veritat, no s'ha de dir, són coses només per gaudir, per fruir.  Coneixes aquest verb?

-Si, clar que sí.

-Tenc entès que ets soltera, encara que fas prou goix. Segur que no arribes als quaranta.

-En tenc trenta-set.

-Jo te’n feia menys, ara hem de parlar de les persones, les que sempre han viscut soles, necessiten un poc de saviesa de convivència, d’aquesta manera són més sàvies.  La teva reacció davant el que va fer en Toni no va ser normal.

-És que...

-Deixem parlar, no vulguis saber el que no saps, el que mai has fet i que necessites.

Ara traurem el segon plat, veig que n’has fruït prou del primer.

El segon eren una aletes de pollastre a les que havien girat la pell i eren com a piruletes que s’agafaven per l’os i es menjaven d’un cop.  Hi havia una gran safata totes ben fregides i dues salses, una agredolça i una de formatge.

Els àrabs diuen que la vida és agredolça. És veritat, hi ha de tot, aquesta salsa la pots gaudir a la punta de la llengua i al retro paladar, no en fugis de l’amargor, a vegades fa falta. I si tens el contrapunt de la dolçor, pots navegar per la vida.

Pensa que les aletes són com a tites a les quals menges d'una mossegada.  Ha, ha, era broma, segur que no n’has xuclat mai cap de tita, a veure si avui ho arreglem.

Sopaven a la cuina, com només eren tres, no importava la taula grossa, i Sofia era al costat de Rosaura i li tocava el braç molt suaument.

-Tens una pell preciosa, suau i bella.  La de les cames també? I li va pastar les cames per davall de la falda, estava un poc incòmoda, però no va rebutjar la mà, era clar que ella li feia més gràcia que ell.

Amb les aletes van treure un vi rosat amb agulla, i també estava gelat.

-Al tanto que pica a la llengua.  No només a la llengua, sinó a tot el cos, Rosaura estava ja mig borratxa i van aturar.   A partir d’ara aigua que encara hem de fer coses lletges.

Les postres eren coca de xocolata.  No es pot menjar agafant amb les mans, si algú no te la posa a la boca, no menges. I s'anaven posant trossets un a l'altre. Es va tacar el vestit i Sofia amb un drap li va eixugar per damunt les mamelles, sense evitar tocar-los.  Al final la va besar amb uns llavis plens de xocolata i van riure.

A la besada n’hi va seguir un altre i Sofia notava com li tocava els pits.

-Anem al sofà.  I un a cada banda la van tocar i ella també, els pits de Sofia la tenien atabalada. No sabem si va notar que li aixecaven el vestit i li treien les calcetes.  Sofia la besava, deixa fer i tanca els ulls. Ella mateixa va obrir les cames perquè Maties hi arribes amb la boca i amb la llengua i dos dits, va tenir Rosaura el seu primer orgasme.  No va ser l’únic, va repetir. I com estava prou lubricada ell hi va entrar, es va trencar un vel, ella es movia com una botxa.  Va haver de parar que no portava condons. Ella es va acabar de satisfer amb el dit mentre Sofia colcava a Maties perquè acabes.

-Ara el més important és que no et penedeixis del que hem fet.

-Hi estic un poc empegueïda. Compto amb la vostra discreció.

-No ho podràs amagar encara que vulguis, els ulls et brillen d'una manera que demostren que ara ets més madura i més sàvia.  Aprofita el que has fet. No direm res perquè hi ha persones que no ho poden entendre.  Tu ara ja sí.

Ho contaré a Conxita, fa temps que somio en ella.

-La convidarem a sopar la pròxima vegada, I tens els mugrons que fan goix.,

-No s'havia adonat que anava nua, i es va mig astorar.

-Hi ha una cosa que encara no has fet.

Rosaura se’l va mirar, va abaixar el cap i el va agafar amb la boca.

El cas d’en Toni petit ho van deixar estar, dilluns la directora va dir que prou bestieses i que als nens els hi havia d’explicar el que eren les coses de grans i que encara els hi faltaven anys per ser madurs.

Jaume

Jo em llevo sempre a les set, començo a les vuit a l'institut i no cal badar gaire.

Fa una setmana que el pare, té una nova núvia, ja va per la quarta, ben fet.

En llevar-me passo per davant la porta de la seva cambra, normalment està tancada, ahir estava oberta i vaig veure, només en passar, un cul, el d’ella d'Andrea la parella del pare. Portava calcetes, és cert, però tal com el tenia, amb les cames un poc doblegades ressaltava molt.

Vaig estar a punt de tornar a passar, no ho vaig fer, cap al bany a dutxar-me.

De tornada cap a la meva cambra si, el cul encara hi era amb tota la seva pompositat.

Jo, a devuit anys, ja havia tingut algunes parelles i havia cardat, no em venia res de nou, però aquell cul era impressionant.

Per altre banda, Andrea, no estava grassa, era alta i amb unes bones mames, però mai haguera imaginat aquell cul. Hi vaig estar pensant tot el dia.

En sortir, ja vestit, encara que no feia falta, vaig anar un altra vegada al bany, ja s’havia girat i ara estava panxa a l'aire, les cames un poc obertes i ensenyava els pits. Guapos.

A la tarda quan vaig tornar, seia al sofà llegint, em va saludar cordialment, portava una camiseta i semblava que res més. Tenia les cames doblegades davall el cul. Jo vaig seure a la taula del menjador per repassar les llissons, no tenia lloc a la meva cambra.

Podria haver-me assegut d’esquena, era el millor per la meva feina, però ho vaig fer al reves, la tenia en el punt de mira.

Es va girar i va quedar amb les cames mig obertes cap a mi, no se li veia res. Al cap d'una estona vaig veure que portava calcetes.

Millor, si no, no estudiaria.

Però no estava quieta, obria i tancava les cames i ensenyava cuixes. S'intuïen pèls a les vores de les calcetes, la feina que feia no prosperava gaire i em vaig proposar no mirar durant una bona estona.

S’havia girat, ara estava boca terrosa damunt el sofà i la samarreta se li havia apujat i ensenyava el cul, portava potser un tanga, i es continuava movent.

Vaig pensar per una estona que estava hipnotitzat, que els ulls seguien aquelles galtes i no podien fer res més.

Vaig anar al bany a fer-me una palla, estava al màxim.

L'endemà no hi era al llit, només el pare i en entrar al bany, s’estava dutxant.

-Perdona.

-Passa, passa, no et preocupis.

Vaig entrar a pixar, no podia aguantar i vaig sortir a esperar. 

-Me la vaig creuar al passadís, portava una tovallola, que se la va obrir per cordar-se-la millor, tenia un somriure encisador, jo la mirava a ella i al cos, potser vaig ser un poc indiscret, ella continuava igual amb el seu somriure.

Mentre em dutxava hi va entrar a posar-se crema, jo la veia a través del vidre i em vaig haver de girar perquè no se'm veies la trempera.

I cada dia era igual, quan no estava al llit ensenyant el cul, estava a la dutxa o fent pipí. Ella passava de mi, però jo no ho podia fer d’ella. D’ella, del seu cul i el seu somriure.

A la tarda igual, a vegades duia unes malles i feia gimnasia amb una samarreta curta i sense sostenidors, era maca de veure com es feia contorsions i flexions. Obria les cames fins als cent vuitanta graus, era molt flexible.

Al vespre seiem davant la tele, jo aprofitava per llegir que la tele no m’absorbia tota l’atenció, i ella es tocava. El pare ja feia estona que dormia, arribava a les nou tard i cruixit, no sopava i al cap de deu minuts ja estava amb el cap tort.

Ella es tocava per sota de la camiseta, em mirava i reia amb un somriure còmplice, com si sabes que ho feia malament, però que no ho digues, a vegades a més, posava el dit als llavis.

Jo no deia res, però mirava, és clar.

Una vegada es va atracar a mi, estàvem els dos al sofà i em va pastar la bragueta.

-Algun dia hem de veure de prop el que portes, ho va dir fluixet perquè no la sentissin.

-Fins que no ronca no es pot fer res.

-També vaig entreveure un mig somriure del pare mentre ella es tocava, com si estès al tanto del que feia.

-Açò em va fer sospitar que potser sabia el que passava.

Per altre banda, la relació entre els tres era cordial, com sempre, vaig tornar de la discoteca un dissabte amb Sandra i vam estar cardant. Segur que ens sentien. Sandra va marxar cautelosament de matinada.

I el cul, el grandiós cul, a vegades portava calcetes blanques altres de color de rosa i altres d'un blauet fluix. Ja me les coneixia totes.

Un dia vaig ser jo que em vaig adormir al sofà, em van despertar dues coses, unes roncades fortes del pare i Andrea que m’obria la bragueta.

Em vaig deixar fet i em va fotre una xuclada de les que no perdonen, vaig acabar i no volia.

Era clar que tard o d’hora cardaríem, un dia m’esperava allargada al llit, nua i em va cridar en passar.

-Ara venc, he de fer pipí, i no hauria importat que em cordes la bragueta, en entrar a la cambra ja baixava els pantalons, jo la camisa, i vam follar.

-Va ser un bon polvo, ella era molt activa i pel que veia en tenia moltes ganes, dues hores hi vam fer i ho vam repetir algunes vegades.

Cap dels dos havia dit res, només cardar.

Dos dies després hi vam tornar. I més o menys durant dues setmanes, ja ho teníem per costum.

Jo el primer dia em volia posar un condó, ella va dir que no feia falta.

El dia que el pare va dir que Andrea estava embarassada, jo no sabia què dir. Estava molt content, em feia il·lusió tenir un germà, però jo pensava que prenia pastilles.

Dos dies pensant, els dos estaven molt contents, i amb Andrea vam follar un altra vegada.

-Ara no ho podem fer molt, però és bo perquè el fetus se senti acompanyat.

Vaig anar a buscar la carpeta on guardaven tots els anàlisis i proves que ens havíem fet. El pare era molt organitzat en aquestes coses.

Assegut a la taula d’esquena a ella, vaig anar revisant tots els papers.

Ho vaig trobar, un anàlisis de semen del meu pare que deia que tenia «Azoospèrmia», és a dir que al seu semen no hi havia espermatozoides.

La data del anàlisis era de cinc anys enrere. Quan jo en tenia catorze. I coincidia en la data del divorci.

Ho vaig col·locar tot de nou curosament i la carpeta on era.

I pensar, moltes hores pensant. El primer que el fill que esperava Andrea no era del pare, llavores segurament era meu.

I jo tampoc era fill biològic del meu pare. No sabia si l'azoospèrmia era de naixement o si havia sortit després de jo nàixer, ho havia d'esbrinar.

Tenia prou confiança amb el pare, ens dúiem bé, i evidentment ho havíem de parlar.

Un vespre després de sopar el vaig interpel·lar.

-He vist un anàlisis de semen teu que diu que no tens espermatozoides.

-Tard o prest ho havies de saber.

-Andrea, Vens?

Ella estava a la cuina.

-Vull que ella hi sigui, és part implicada.

-Jo em vaig casar amb la teva mare i tot va anar bé durant molt anys, al principi no es quedava embarassada fins que un dia hi va quedar.

-Tu has estat un fill molt estimat pels dos.

-En volíem altres i no van venir.

-Em va començar a posar les banyes, era un amic de feia molts anys i m’ho van dir.

-No hi podia fer res, però vaig començar a vigilar. No era només un, eren varis els que follaven amb ella. Li vaig dir i no ho va voler negar.

-Que eren amics de feia molts anys i que ho havia fet poques vegades, i demanava perdó.

Fer els anàlisis va ser una sospita que no vaig poder aguantar. El resultat ja el saps, jo no soc el teu pare biològic.

-Gràcies, pare per contar-ho, tu ets i seràs sempre el meu pare, i saps que t’estimo, açò no canvia res entre nosaltres.

-No esperava altre cosa de tu fill, i si, jo soc el teu pare.

-Quant al fill d’Andrea, també és teu, ella no ha cardat amb ningú més que tu o jo.

-Va ser idea meva. Era Andrea que ho deia.

-Jo tenc molt de desig d'un fill, no només un, en vull varis, i a més estimo molt al teu pare, és sens dubte la meva parella definitiva, no en vull cap mes que ell.

-Ho vam parlar, podríem haver anat a una inseminació artificial, però el teu pare i jo pensem que és millor que tot quedi en família.

-Potser ho haguéreu d'haver consultat no?

-Si, és clar que si, no ho hem fet bé, i et demanem disculpes, pensàvem que tal vegada mai ho esbrinaries.

-Només calia sumar dos i dos.

-Sí, però a vegades és millor estar amb el dubte.

-A mi em va agradar fer l’amor amb tu.

-I a mi també és clar, però jo pensava que eres un lligue més del pare, el que us estimeu i vulgueu passar el reste de la vida junts, canvia les coses, potser no hauríem follat.

-Dir això t’honora, ets una gram persona, potser només et falta madurar un poc.

-Ha ha que em falta per madurar.

-Una núvia de veritat. Us vaig sentir l’altre dia amb una que vas portar. Quina bleda.

-Trobes?

-Jo la sentia, tenc bona oïda, A poc a poc, no que em fas mal, amb la boca no. Ai Déu meu, d’on la vas treure a aquesta noia.

-Ha ha, Sandra és bona noia, un poc poruga això si, si tu sabessis el que em va costar la primera vegada.

-Crec que t'he de presentar a la meva germana.

-Si és igual que tu de guapa, quan vulguis.

-Ara em perdoneu, però he d'anar a rebobinar i pensar.

Havia d'acceptar la situació tal com era, no l’importava el no ser fill biològic del pare, era veritat que l’estimava. Ara entenia menys encara perquè la mare no va fer cap esforç d'emportar-se'l i no deia res a favor d’ella. De fet, no es veien mai ni telefonava.

Tampoc tenia gens d'interès a saber qui era el seu pare biològic, ja en tenia un de pare.

Quant al fill, ell al terme i a la fi, només hi havia posat la llavor. Andrea li havia dit que cada vegada que follava amb ell ho feia a la nit al pare. El fill no era seu, i no ho havia de ser.

Conèixer a Susi va magnífic, en primer lloc, perquè era més guapa que la germana, potser no tan alta amb els pits i el cul més petits, però era bellíssima, amb uns ulls blaus que semblaven de vidre.

Era a més llesta i no tenia pèls a la llengua.

-Com et trobes?

-De què?

-Home deu ser un cop donar-te'n compte als vint anys que el teu pare no és el teu pare i que el fill no és el teu fill.

-Ho saps tot llavors?

-Si, la germana m’ho ha contat, tenim molta confiança, de fet em va comentar que et volia seduir i com ho faria.

-Em va agradar molt saber que no eres una tita fluixa i que no sabies que la germana i el teu pare anaven de debò.

-Evidentment que no ho hagués fet.

-Encara que fes el que va fer per seduir-te?

-Ho haguérem parlat a la primera que es va insinuar. A mi m’agraden les coses clares.

-Molt bé, i a mi també.

-I suposo que saps que la germana no ens ha presentat perquè folli amb tu i que et consoli.

-Haguera de tenir Andrea un altre tipus de germana per voler fer açò.

-Però m’agrades i podríem sortir junts.

-Ja em telefonaràs.

Van estar sortint dues setmanes, a la discoteca, al cine, d'excursió a veure la natura. L'únic que patia és quan volia anar a fer esport.

-Fa molt temps que no faig esport.

-I trobes que està bé?

-No, però has de tenir paciència amb mi.

-I tu amb mi, seré molt caparruda.

-Cada setmana dissabte matí anaven a córrer al camp. Deixaven el cotxe a la vorera i a fer camí, a estones caminant a estones corrent, ella marcava el ritme.

Cada vegada es trobava més fort i ella a la vegada augmentava el ritme.

Un dia va ser especialment dur, moltes hores corrent i fins que ell no va caure a terra alenant com un os, no va parar.

Es va jeure al seu costat, ell era a la vorera panxa en l’aire.

-És que vull que el pare dels meus fills sigui fort, molt fort

Es van besar, ella dalt, ell baix, i durant molta estona es van estar donant la llengua.

-Has sigut tu la que t’has avançat a dir que m’estimaves.

-No, només t’he besat.

-T’estimo.

-I jo a tu, i a més els teus ulls no mentien els últims dies, jo ja sabia que m’estimaves.

I es va treure la camiseta i va quedar amb els pits a l'aire. Li va agafar el cap i li va portar sobre els pits.

-Ara ets com un nadó sobre els pits de la mare.

-Saps el que m’ha agradat molt?

-Que?

-Que no hagis dit allò de «estic suada»,

-Ha ha, si, la teva suor és meva i la meva veig que t’agrada.

-Ell li llepava els pits, estaven saladets.

-Hem de tornar, es va posar de nou la samarreta i va partir, ell va bufar dues vegades i la va seguir.

No van parar fins a arribar al cotxe, ell mort, ella també molt cansada.

Van estar junts respirant només es feien petons petits, que no podien en la seva ànima.

Va acompanyar primer a Susi a casa seva i en arribar, Andrea ja ho sabia, o si no ho sabia, s’ho va pensar. El va abraçar molt fort, i el va besar, a la boca, sense llengua, però amb els llavis humits, les llàgrimes li baixaven per les galtes.

-Jo estimo molt a la meva germana, saps?

-I jo també, és el sol de la meva vida.

La podrem convidar a dinar demà que és diumenge.

Sí, potser necessiteu els dos un bon dinar i una migdiada.

-Ens deixareu el vostre llit?

-Sí, és clar que sí.

Diumenge el pare va fer l'arròs que feia sempre, aquesta vegada també hi havia escamarlans.

Susi, en arribar va dir a Jaume a cau d’orella, Avui vaig ben depiladeta i amb colònia.

A Jaume se li van pujar els colors a la cara, no sabia si per la calentura que li havia arribat.

A la sobre taula, quan Jaume i Susi ja es miraven, el pare tenia un altre idea.

-Us he reservat una suite a l'hotel de les Ars. El director és amic meu i us la tindrà prou preparada.

-Hi podem anar ara?

-Sí, és clar que sí.

Hi podien anar a peu, era prop.

-Arribarem suats,

-Sí, i que?

La suite del hotels les arts, que tenia molta experiència en follar, no en tenia tanta en l’amor, i aquella tarda va gaudir a veure dos joves que s’estimaven i es buscaven i intercanviaven cossos i fluids i sobretot mirades. No van sortir ni a sopar, és a dir, a les nou una cambrera els hi va portar una carret amb sushi, caviar, formatges i bon vi, i una ampolla de cava amb gel.

-Falta la mantega, deia en Jaume

-Per què la vols?

-Jaume li va dir a cau d’orella i per poc li pega, el va empaitar per tota la sala, fins que el va atrapar, es va fer jeure a terra, i també a cau d’orella, va dir. Sí, és clar que si, però avui no tenim mantega.

-I si la demanem cantarà molt no?

-Si, ha ha, un altre dia, tenim cada dia del món.

Els tenien, clar que sí.

Només una petita discussió que no ho va arribar a ser, ella volia telefonar a la germana per dir que estava molt contenta que estava i Jaume no volia.

-No ho pots contar tot a la germana.

-Sí, que puc,

-Si, però no en temps real

-Es van posar els dos a riure.

No van anar caps dels dos a classe, fins a les dotze tenien temps, i el van exhaurir a l'hotel, molt contents i van marxar a casa seva esperant al pare per dinar. Elles es van tancar a la cuina, per xafardejar deien.

El pare tenia una notícia, havia parlat amb la seva ex perquè deixes la casa on vivia, era d’ell i la necessitava, li oferia un canvi amb la que tenien que era petita. Ara només faltava que acceptes, ella deia que no, que era seva.

Jaume hi va anar a parlar amb ella, Susi, el va acompanyar.

Va ser molt emotiu, se la veia molt contenta de veure'l i el va abraçar i besar, també a Susi.

La història que ella contava no era la mateixa.

Era cert que havia follat per tenir un fill en veure que amb el marit no el tenia. Del pare no en sabia res, ni el coneixia, i a més, mai li havia fotut les banyes, a part del que la va prenyar.

El divorci, segons ella va ser molt traumàtic, el que li fotia les banyes era ell i va aprofitar que no era el pare biològic per demanar el divorci, la causa, infidelitat d'ella.

La casa en què vivia era a mitges i ella li havia volgut pagar la mitja part, no volia. El jutge li havia donat l'usdefruit i havia fet obres i reformes a càrrec seu.

Ell li havia prohibit veure el fill i no li aixecava el telèfon. Podia anar al jutge a demanar un règim de visites, però no ho va fer.

La casa, per tant, era seva i no del seu pare, si hi volien viure no tenia cap pega, ara vivia sola, treballava i guanyava diners i es va oferir a anar els primers mesos a un hotel.

Van voler veure tota la casa, hi havia dues cambres grosses amb bany, i dues de petites que podrien ser pels nadons. Un altre bany per les visites i una gran cuina i menjador sala d’estar.

Era perfecte per ells.

No sabien que fer, es van acomiadar molt afectuosament de la seva mare, es van donar els números de telèfons i prometre almenys una trucada setmanal i que anessin de tant en tant a dinar amb ella.

Susi vivia amb el seu pare, Susi va quedar a casa seva amb el pare i ell amb el seu i Andrea, encara que Susi hi feia pràcticament tot el dia amb ells.

Anaven a passejar i també a la seva cambra a fer un polvo.

Andrea continuava igual ensenyat el cul tot el dia i li havia demanat per follar, cosa que ell va rebutjar, ja duia a més una bona panxa.

Però el pare mai havia d'haver fet el que va fer, no va estar bé.

Diumenge després de dinar, volia que cardéssim els quatre junts a la seva cambra, de fet es volia emportar a Susi per anar començant.

-Vosaltres dos ja ho heu fet.

Susi es va negar en redó i jo també, i vam marxar a fer els postres a una altra banda.

Molta estona sense parlar i en fer-ho els dos vam pensar el mateix, acceptar l'oferta de la meva mare.

Ens va rebre molt contenta.

-Venim a fer el cafè.

-Estic molt sola fills.

-Vosaltres penseu tenir fills no?

-A veure mare, t'he de contar una història.

Va contar l'embaràs d'Andrea i com havia anat.

-Del fill que has engendrat no t'has de preocupar, i no va estar bé que no ho diguessin, però jo vaig fer el mateix, no ho puc criticar.

-Ara bé, jo no seguiria amb la història, si en vol un altre, millor si és desconegut o pot anar a una inseminació artificial.

-I el sexe a quatre és pervers, sobretot entre pares i fills, veu fer bé en negar-vos.

-Amb la teva germana com t'hi dus?

-Molt bé, som molt germanes i és la meva confident.

-Raó de mes perquè no visqueu junts.

-Us heu de continuar estimant i fent confidències, però cadascú a casa seva.

-Jo reitero el meu oferiment de casa, us deixo tot menys la meva cambra i una habitació on muntaré una saleta amb un televisor. Ni la cuina he d'emprar.

Susi se la va mirar, la va anar a besar,

-No mare, no volem que t'amaguis a un racó, crec que podem conviure junts, amb respecte i sense mentir, compartir cuina i saló i bugaderia.

-El que no tenim son diners, ni per anar al súper, Jaume cerca feina i jo acabo aquest any la carrera.

Miriam va plorar en sentir-se anomenar mare.

-Segur que ens durem bé.

-A veure fill, fins ara els diners de butxaca te'ls ha donat el teu pare no?

-A partir d'ara ho faré jo, m'agradaria molt, almenys fins que treballis.

I si us plau, veniu a viure amb mi, si algun dia teniu un fill serè l'àvia més feliç del món.

Ho van parlar i van decidir que sí. que hi anirien.

El més complicat va ser dir-ho al pare.

Es fa enfadar, no volia.

-Segur que t'ha oferit diners.

-Si, la mateixa paga que tu.

-És una puta fastigosa, saps que ha estat implicada en tràfic de drogues i que va estar a punt d'anar a la presó?

-Que si jo la denuncio, hi anirà, jo sabia on amagaven la droga i els haguessin eixamplats als dos, a ella i al cabró que se la follava.

-Fes el que vulguis, tu mateix, ets major d'edat, però jo no t'ho aconsello.

-Andrea ho va acabar d'espanyar, volent arreglar-ho és a acostar, em va acariciar, em va agafar pels ous i va dir que volia tenis més fills.

Susi posava cara de pomes agres.

-Ho hem de tornar a parlar amb la teva mare, açò de les drogues és fotut.

Miriam la mare els va rebre contenta, en veure les cares va saber que havien de parlar.

A veure què diu de mi el meu ex.

-Que traficaves amb drogues i que si ell volgués aniries a la presó.

Van seure.

Quan jo em vaig separar i començar els tràmits de divorci, estava destrossada moralment, vaig sortir amb unes amigues i vaig follar amb uns quants. En vaig conèixer un que era molt bon noi, molt agradable, i vam viure junts tres mesos.

-Em vaig assabentar que traficava amb drogues quan van venir els mossos a detenir-lo.

-A mi el jutge em va citar. Jo no en sabia res de drogues i estava espantada.

-Durant aquest temps es tramitava el divorci i va ser una altra cosa en contra meu.

-Al judici vaig ser absolta, però en el de divorci, no vaig poder exigir res.

-I el que diu el pare de què si ell volgués estaries a la presó?

-Jo del que diuen altres no comento res, no és el que he de fer.

-Mai m'he drogat i mai he traficat amb drogues.

-M'agrada que no critiquis els altres i que no parlis malament del teu ex, això, diu molt en el teu favor. Era Susi la que ho deia.

-Jo crec que si, que hem de viure aquí.

Jaume estava d'acord.

Andrea els va ajudar molt en el trasllat, va conèixer a Miriam la mare de Jaume i van estar comentant l'embaràs.

Susi havia parlat molt seriosament amb la germana. Andrea no sabia res que Toni volgués fer un intercanvi de parelles i a ella també li semblava malament, i tenia dubtes del seu comportament, de moment estava molt il·lusionada amb el fill, era una nena i es diria Clàudia.

-El pare diu que aquí hi ha droga guardada i que potser encara pot denunciar. Està molt enfadat.

-Si, és el que diu, jo l'he cercada per tot i no trobo res. Què vols que te digui?

-La buscarem junts. Susi estava encantada en la cerca.

Quan van començar, Susi només seia i pensava. Era evident que als armaris, calaixos i prestatges no la trobarien.

De sobte es va aixecar.

-Jaume, ajudem, i van separar la rentadora. Allà hi havia un paquet. No el van voler tocar.

-Que fem?

-Mira, el millor és anar amb la veritat, trucarem als mossos.

-Ho van fer. Ella es va identificar, volia parlar amb el comissari Franc amb el que havia tingut l'interrogatori i vindria a veure.

La policia científica volia identificar les empremtes del paquet, havien fet bé. No havien tocat res.

Se'l van emportar sense obrir.

L'endemà, el comissari telefonava a Miriam.

-Moltes gràcies per la col·laboració, a més de droga hi havia alguns documents molt importants, ets una bona ciutadana.

Quan van arribar Jaume i Susi, hi havia una ampolla de cava a mitges, una copa plena i dues que esperaven omplir.

-He viscut amb por fins ara, gràcies, Susi, ets un amor.

-No vull que m'anomenis Susi, soc la teva filla.

Miquel i Maria

 Mireia, Carles, Llorenç i Lena eren els noms dels cinc fills que tenien.  Miquel el pare encara en volia més i Maria la mare deia que ja en tenien prou.

Miquel treballava d’agent comercial i ella només se n'ocupava de la casa i dels fills, la gran en tenia deu i donaven prou feina.

Ella es volia fer una lligadura de trompes, ja havia perdut l’oportunitat en tenir l’última, i estava disposta a fer-ho, si ell no l’ajudava, ho faria pel seu compte. Ell també es podia fer una vasectomia, el metge ho va aconsellar, era una operació molt més fàcil i en dos dies ho tindria resolt.

Ella no ho tenia clar, però Miquel era molt de la seva i es va apuntar en llista d’espera que aquestes coses no es podien fer d’un dia per l’altre.  Quan li va arribar el torn s’ho va fer, un cap de setmana amb els punts i molta mercromina i dilluns ja va anar a la feina.

La vida seguia, Lena ja tenia un any i tot anava com havia d'anar, només un problema, Maria tornava a estar embarassada.

Un dalt a baix quan ho va dir.  El marit capejava i demanava amb qui havia cardat. Ella només plorava. Va dir que parlaria amb el conco Manel.

Manel era un germà seu que treballava de guarda de nit i que al matí, en tost d'anar a dormir a casa seva, com hi havia molta renou, feia anys que anava a casa la cunyada que tenia una cambra al fons que era fresqueta i no se sentia res.  Molts dies també dinaven junts i ajudava quan es llevava amb els nens.

Manel, amb el cap baix, va dir que si, que a vegades havien cardat amb la cunyada, però que els fills no eren seus, segur.  Sempre emprava condons.  Miquel el va fotre fora de casa seva amb no molt bones maneres.

Va demanar una prova de paternitat dels seus fills.  No n’hi havia cap de seu.  Tampoc de l'oncle al qual van demanar que es fes les proves.

Calia evitar que els fills se n'assabentessin del que passava i només parlaven al vespre.  Poc perquè ella es tapava cap i tot i li donava l’esquena.

El que era clar és que hi havia un altre amant i no sabien qui era. Miquel va contractar a un detectiu que només podia posar una càmera a l’entrada de la porta de casa seva. Ho va posar al passadís.  Revisant les gravacions, no hi havia ningú sospitós, i va deixar els serveis del detectiu.

Un pressentiment el va fer seguir-la quan anava a missa.  Els diumenges ella anava a l’església i ell quedava amb els nens.

Una veïna es va quedar els nens per unes hores mentre ell la seguia fins a l’església.

Al fi la va trobar asseguda a un banc, un tros enfora la vigilava.  En acabar la missa, ella es va anar a confessar, va tornar a seure fins que ja no hi havia cua, i va anar cap a la sagristia, el capellà la va seguir, i va tancar la porta al seu darrere.

Va provar de pestellejar, estava tancada amb clau. Va agafar una cadira i es va asseure davant la porta.  Quan ella la va obrir per sortir, el va veure i es va astorar. Va passar devora ell per marxar, i ell va entrar per al capellà.  Li va fotre una pallissa, ell demanava perdó, en calçotets que anava feia més pena que altre cosa i el va deixar anar que l’haguera matat.

En arribar a casa seva, cap comentari, ella amb el cap baix,  hi havia els fills i es van comportar com cada diumenge.  Ell es va posar a fer l’arròs.

Miquel va anar a parlar amb el capellà, es deia  Baltasar. Va demanar perdó, estava molt penedit, deia que assumia la seva culpa i la paternitat si volien. Va plorar, era un bon capellà que havia sucumbit a la temptació.

El va deixar estar, no el podia matar que era el que desitjava.  La dona ja no volia fer l’amor amb ell, tampoc anava a missa.  I no li feia cas, el rebutjava i va agafar una  depressió, el van donar de baixa i es passava el dia assegut a una butaca sense fer res.  Ni llegir ni engegar la tele ni res. Quan es va començar a fer pipí i caca a sobre, va demanar ajut.  Volia que l'internessin a un centre.

Baltasar va fer gestions i el van col·locar a un centre de l’església per capellans jubilats i necessitats d’ajut. Va ser un descans per ella, els fills grans l’anaven a veure de tant en tant, però com no aixecava el cap, ho van deixar de fer.

Maria va demanar a Baltasar ajut econòmic, ell podia donar mil euros mensuals un poc menys del que guanyava, i va acceptar.  Un ingrés mensual al seu compte.  Va suggerir que el podia demandar, no va necessitar ser massa explícita.

Només hi havia un assumpte pendent, el del sexe.

Ella deia que era fluixa de baixos, era veritat, es posava calenta tot d’una, en una confessió ho havia dit a Baltasar i ell s’havia posat calent i la va portar a la sagristia. Va ser només la primera vegada, altres ella ho demanava i ell accedia.

Amb el germà de Miquel havia estat ella que havia anat al seu llit, i follaven un parell de vegades cada setmana, però amb un condó.

Una dona que coneixia de la botiga i de la farmàcia, li va oferir casa seva per fer algunes coses. Ella al principi no ho entenia fins que va ser prou explícita, es dedicava a facilitar claus, ella no era puta, només una facilitadora.

Ho va provar, va anar a cardar amb un home que ella havia contactat, era bo i sa.  Primer s'havia de fer una lligadura de trompes, i va aprofitar el part del cinquè fill per fer-ho. Li va posar  Quimet per nom.

Quan acabes la quarantena hi aniria cada dia a les 10.00, com si fos una feina, si algun dia no tenia client, li telefonava.  Avui no importa que venguis.

Però normalment n’hi havia un cada dia. A cent cinquanta euros, ja era un altre sou.  Trenta per la facilitadora.

Tant Baltasar com Manel el cunyat volien anar a viure amb ella. El capellà inclòs va oferir penjar els hàbits.

-No en vull cap mes d’home a la meva vida.  Va ser la seva resposta.

Maria cuidava els fills amb molt d’amor i els diumenges en tost d'anar a missa, anava al centre on era en Miquel amb tots els fills.  Pensava que si hagués anat a l’església, hauria estat igual, els fills en tenien dos de pares.

Laura i Panxita

 Laura era una noia jove,  encara vivia amb els pares  i un germà més jove que ella. Tenia vint-i-quatre anys, havia tingut una aventura amb un noi i havia marxat a casa seva.  Al cap de tres mesos va tornar, el noi la maltractava.

Els pares estaven contents que tornes, la volien a casa, potser amb un nuvi molt bona persona.  Treballava de desadora a algunes cases, era bona i eficient i no es queixava, sortia amb les amigues els caps de setmana i tornava a casa prest per no fer patir als pares.

A una de les cases que hi anava li van demanar si hi podia fer tot el dia. Era un matrimoni jove sense fills, i la dona havia tingut un accident de trànsit greu.  Estava tetraplègica.

Va acceptar, era a més prop de casa seva, hi podia anar caminant i va deixar les altres cases. Eren dues noies de fer feines a la casa, ella i na Panxita que era la cuinera, i com era grossa i tenia molta força era la que canviava el bolquer a Māri la propietària.

Nando el marit era molt bona persona, feia feina tot el dia, i a la nit besava i acaronava molt la dona.  Tenien una cadira de rodes elèctrica i ella més o menys es movia bé per la casa, banys adaptats i tots els prestatges a una altura que ella hi arribés.

A la dutxa la portaven les dues, Panxita la posava a la cadira de dutxa i ella la ben ensabonava per tot. La pentinava i li aclaria el cabell. Per vestir-la tornaven a ser les dues, i de nou a la cadira.

Van fer amistat, ella també necessitava conversa i deia que açò també era feina. Li demanava per la seva vida, del nuvi que havia tingut i pels pares. També de les amigues i del que feien a les discoteques.  Quan posava alguna pel·lícula li demanava que seies al seu costat.

El que tenia més anguniada a Māri era no poder tenir fills, no només no tenia cap mena de sensibilitat del melic cap avall sinó que tenia afectat també l’úter, el metge havia estat taxatiu.

Havien pensat a adoptar, dubtaven, i no s’havien decidit. Nando el marit, volia que el fill fos almenys seu i pensava en un ventre de lloguer.  Era difícil, el primer trobar a una noia jove i disposta a cedir el fill, mentalment havia de ser molt forta.

Un dia mentre ensabonava a Māri, ella li va tocar un pit.  Ella es treia la samarreta per anar més còmoda i el contacte d’aquella mà al mugró la va fer estarrufar. Van riure les dues de la seva reacció.

-       Tels puc tocar?  Al terme i a la fi, tu em toques els meus.

Māri era jove i tenia uns pits ben ferms, ella els hi ensabonava potser massa, igual que a l'entrecuix, però a baix ella no  s'entemia.

          -Si, cap problema, i va notar com els hi ben pastava. Li agradava, era agradable i la cara de satisfeta que posava ho compensava tot.  Per agafar-la de la cadira de dutxa per posar-la sobre el llit l'agafava per les aixelles i els pits es tocaven i la cara també, galta contra galta.  Aquell dia no va demanar ajut a Panxita. La va vestir i li va posar el bolquer. I de nou a la cadira.

          -A jo també m’ho demanava, era Panxita que ho deia, li agradaven molt els meus pits, són grossos i potents, i em demanava que em descordes els sostenidors.  Ara pel que veig, no necessites el meu ajut.  Molt millor perquè jo en unes setmanes que anar a la meva terra.

          -Laura va pensar en Pol per substituir-la. Pol, el germà,  tenia denou anys, no feia res, ni estudiava ni treballava i estava trist.  El fet que fos homosexual no ajudava gaire i tenia l’autoestima avall de tot.  Era bon cuiner i bon noi. En proposar-li se li van obrir uns ulls com a plats, estaria encantat.

Māri i Nando hi van estar d’acord, tenien molta confiança, passaven la tarda  junts, asseguts al sofà i es comentaven coses. Si Pol fos tan bo com ella estaven salvats.

Sí que ho era bo en Pol fent feines de casa, estava obsessionat amb els vidres i mai havien estat tan nets, el banys també eren cosa d’ell. Fregar a terra i passar l’aspirador feina d’ella. I la bugaderia també.

Algun dia et dutxaré jo, deia, si no sé com es fa, depenc de Laura que és una dona molt malvada.  De fet, semblava que li feia il·lusió.

Quan un dia ho va fer, tot normal, molt net i curos, cap pega davant la nuesa ni l’ensabonada. Com aquell dia era diumenge, va dir a Nando que si volia ara li feia a ell.  El va deixar un poc preocupat.

El que havien acordat era que lliurarien dos dies per setmana i es tornarien, no calia treballar cada dia. Nando anava a la feina amb transport públic i els hi havia ofert el cotxe. Cap dels dos tenia carnet i els hi va oferir pagar les classes.

Pol marxava al vespre a fer una volta quan hi eren els dos i ells tres parlaven, un dia van treure el tema del sexe.

     -Vosaltres feu l’amor dins les vostres possibilitats?

Va quedar un silenci esfereïdor.

    -No, mai.

    -I no penseu que estaria bé fer alguna cosa com tocar-vos, besar tot el cos i fer alguna palla?

    -Si, sé que ho hauria de fer, però tenc vergonya i no ho vull demanar, veig a Nando un poc remís.

    -Idò ja toca, hala al llit que jo us vull veure.

Va agafar la cadira i la va portar a la cambra. Va treure el bolquer a Māri, la va rentar amb una tovalloleta i la va acabar de despullar.

    -A tu també t'he de despullar?

Nando ho va fer, anava ja ben trempat i va començar a tocar a la dona i a besar-la.

    -No penso marxar fins que no tingui la mirada cruixida.

Nando va ser prou actiu, es girava perquè ella li arribés amb la boca al sexe i llepava i besava. Li va obrir les cames i va intentar penetrar-la.  Laura ja tenia la crema a la mà i li va posar, i ell va entrar a la seva vagina.

Pol havia arribat i mirava des de la porta.

Quan Nando va ejacular van aplaudir els dos, i van marxar.

    -Moltes gràcies, Laura, va anar bé follar ahir vespre, em vaig sentir dona per primera vegada des de l’accident.  Estaràs amb nosaltres la següent?

    -Trobes que la meva presència és necessària?

    -Sí, no hauria trempat en Nando sense tu. 

    -Ai Déu meu que açò es complica, La pròxima vegada ho farà en Pol.

El germà ho va fer millor, o pitjor, mai se sap.  Es va despullar també ell i va deixar que el dos el miressin, i va tocar a Nando a la fava per veure com trempava i va posar crema a Māri fins a molt endins. Pol també anava trempat i era al llit amb ells. Quan Nando va colcar, va fer aixecar les cames a Māri perquè les aguantes amb les mans.  La penetració va ser més profunda, i com a més li tocava la pròstata a Nando va tenir una ejaculació molt forta.  Va quedar gemint damunt ella.

En Pol ho va fer millor que tu, es va despullar amb nosaltres i va ajudar, és més atrevit que tu.

-Jo mai l’he vist nu, potser la següent també vindré.

Va estar sola, Pol havia sortit i els va acompanyar al llit, i també es va despullar. Nando a més de tocar a Māri també la tocava a ella i li va posar els dits a l'entrecuix. Va repetir el fet d'aixecar cames a Māri i va trobar on era la pròstata que en Pol li havia explicat. Quan van acabar va ajeure i es va fer una palla davant la mirada dels dos. Ho necessitava. El que no sabia de cert era amb qui pensava a masturbar-se si amb ella o ell. Potser era lesbiana i li agradaven les dones.  Ho havia d'esbrinar.

Pol la va acompanyar a un bar d’ambient, ella no hi volia anar sola. Va tornar sol, Laura havia lligat amb una dona i se la va emportar a casa seva.

Ara tenc més dubtes que mai.  Eren les vuit del matí i tornava a casa, havia estat una nit d’esvalot total, la noia que se la va emportar a casa seva tenia parella i van follar les tres juntes.

Quan en Nando li va demanar per follar, es va negar, sense la seva dona no.  Van portar a Māri que de fet no va fer més que mirar. Ella es volia posar condó, i ell es va fer el boix i ho van fer sense. Va ser bo, tal com recordava, però la nit de les dones havia estat millor.

Era per tant bisexual, com el germà, bé estava, més possibilitats. Nando volia repetir i ella deia que no. Havia bastat amb una vegada, estava embarassada.

Laura no sabia que dir, si estava contenta o no, desitjava és clar un fill, però per ella, si pensaven en un ventre de lloguer, marxava. Encara no ho havia comunicat als altres.

Els va reunir al vespre, i els hi va dir.

Nando i Māri saltaven d’alegria i Pol la besava, estava molt content, volia ser tiet.

-Aquest nen o nena és meu, jo no vull fer de ventre de lloguer.

-Jo tampoc ho vull, era Nando.  M’angoixa que una mare hagi de deixar el seu fill a canvi de diners. Candidates n’hi havia i les vaig rebutjar totes.

Tampoc vull reivindicar la meva paternitat. Jo només he fotut una lleterada. Tu ets la mare i a nosaltres si ens permets volem ser avis i pares i germà i tot el que puguem fer per tu i el nadó.  Esperem que vulguis viure amb nosaltres tota la vida i si dus una parella també.  La casa és prou gran i l’amor també ho és.

-Jo penso igual, soc una tolida i vosaltres em doneu vida, us estimo molt, i desitjaria que vinguéssiu a viure aquí.

-Podríem dur als pares?  Són grans i estan molt sols,  ja has dit que la casa és gran.

-Si, clar que si, cap pega.  A més Panxita vol tornar i podem assumir la despesa de tres sous.

Panxita va tornar i no molt contenta, al seu país havia trobat al marit amb un altre dona i no se’n va entémer fins que una veïna li va dir, ella havia estalviat per ell, que  pugues viure mentre cercava feina i va tornar sola.

Laura la va anar a consolar, sovint anava a la seva cambra a plorar. I en una d’aquestes vegades es van besar i es van mirar als ulls.

-Vols que ho provem de fer l’amor?

-Panxita estava sorpresa, ni se li havia acudit la possibilitat.  Necessitava amor i va accedir a despullar-se.  Laura ja en sabia, i Māri i Pol les van sentir que follaven.  Van estar molta estona fins que van sortir nues agafades de la mà.

-Som parella, ens estimem molt.  Hem parlat, potser ella també vol tenir un fill.

-Puc ser un candidat a pare?  No tot ha de ser per en Nando. Jo crec que ho podeu ser els dos, parlarem amb Nando.

Quan li contaven Nando no se’n podia avenir. Va costar, la presència de Pol el tenia un poc nerviós i ho va confessar.

Farem l’amor a tres i a tu també te’n tocarà.

Van preparar la trobada, els altres volien mirar, va ser prou instructiu, Laura tenia la mà entre les cames i es tocava, i Māri no podia, però en gaudia molt.

Van follar un rere l’altre amb Panxita i ella en sabia prou de fer trempar, Pol va enfilar a Nando la segona vegada que ell la follava i semblava que li agradava. Laura els va besar als tres, molt fort a la boca.

Ho havien de parlar en sol demà. Hi havia d'haver un ordre. Laura volia anar a dormir amb Panxita.  Pol volia una cambra per ell per si duia alguna parella. Una cambra pels pares que van venir contents.  Un altre pel matrimoni. Encara n’hi havia dues de buides.

Estaven esperançats, la convivència era bona perquè hi havia molt d’amor.

 

 

 

 

Úrsula

Tenia denou anys i estava en un moment crucial a la seva vida. Com si fos damunt la barana d'un pont i fes equilibris.

Va ser una noia abusada sexualment des dels tretze anys. El seu pare la tocava.

Al principi ella no s’ho deixava fer i lluitava perquè no la toques. Ell va continuar insistint quan no hi havia la mare. Va arribar un moment que era més fàcil deixar-lo fer que resistir-se.

El fet que li dones diners cada vegada va ser d’alguna manera determinant.

Es va acostumar a gastar i tenir diners a la butxaca i quan no en tenia els hi demanava. Ja sabia que havia de fer.

La cosa va anar a més i durant molt de temps. Mai la va penetrar, només la despullava, li tocava el sexe i els pits, i li demanava que el masturbes.

Amb la boca no que li feia fàstic, però va acceptar que ell la llepés i açò li agradava. Va tenir els primers orgasmes.

Es va convertir en una noia esquerpa, res no li semblava bé i exigia drets que no li tocaven, com arribar a casa més tard de les dotze.

El pare la mig ajudava i ho feia alertat de què li podria contar a la mare el que feia.

Es va convertir en un home avergonyit, era evident que l’assumpte  li havia fugit  de les mans. Tenia por que tot acabes malament. Ja no l’assetjava, es limitava a donar-li diners.

Ara era ella que seia al sofà amb les cames molt obertes ensenyant les calces quan la mare sortia, i es tocava amb un mig somriure a la cara.

Ell marxava a dormir. I un dia ella el va seguir i el va plegar al bany que es masturbava. Va riure i se'n va en-fotre d’ell.

A la taula mentre dinaven un dia ho va dir a la mare. El pare cap baix no deia res.

L'esbroncada que li va fotre la mare va ser de les antològiques, ella reia per dintre, s’ho mereixia el molt cabró.

Va dormir una temporada llarga al sofà, estava trist i astorat.

Per la seva banda, ella seguia la seva vida, estudiava poc i sortia a la nit.

Va follar amb un noi que li agradava i després amb altres. No sempre empraven condons, va quedar embarassada.

Dir-ho a casa va ser un drama, els crits de la mare cap a ella i cap al marit es van sentir durant molts dies, la mare va tornar també esquerpa i la vida a casa seva era un drama.

La van fer avortar, ella no volia, però tampoc es veia en cor de tenir el fill i ho va acceptar.

Després se sentia bruta i malvada, ara tampoc s’agradava a ella mateixa.

Maria era un professora a l'institut, era baixeta, redoneta, mamelluda i miop.

Un dia es van trobar a la cafeteria i van estar parlant

-Ja saps el que penses fer amb la teva vida?

-Et veig damunt la barana d’un pou, tant pots caure, per una banda, com per un altre.

-Es va sentir amb prou confiança per explicar la seva vida, tot el que li havia passat després de deixar de ser una nena.

Maria escoltava en silenci.

-Hi ets a temps encara. El més important és que no tenguis el cor endurit.

-Com tens el cor?

-És una bona pregunta, no ho sé.

-Has de pensar que encara el tens tendre, ets molt jove i a més bona persona.

-He fet coses molt dolentes.

-Com tothom, no t'has de sentir culpable, ets llesta i valenta.

-Vols venir a casa? Et donaré classes de repàs, si no no trauràs el curs.

Va acceptar les classes i cada dia a les vuit del vespre anava a casa seva. Va estudiar de valent, va treure bones notes i acabar el batxillerat.

Els pares volien que estudies infermeria i ella enginyer agrònom.

Li encantaven les plantes i les flors i tot el que es relacionés amb la natura.

Van discutir i molt, els estaven empetxinats i ella també.

Va haver inclòs d'amenaçar en marxar de casa.

-No deus voler anar a viure amb aquesta professora lesbiana?

-La frase la va fer trontollar, que Maria fos lesbiana ni se li havia acudit, mai havia notat cap mirada o insinuació en aquest sentit.

-No ho sé si ho és i no m’importa, el que si ets un pederasta ets tu, i potser si ha arribat el moment d'anar a la policia.

Estava molt enfadada, que parlessin malament de Maria l’havia enfurismat.

Es va matricular a l’escola d'enginyeria. Li van pagar la matrícula i una assignació setmanal pels desplaçaments i àpats.

Va seguir amb les classes, com no dinava, només l'entrepà que s'emportava de casa. Ja li anava bé per la dieta, sopaven juntes. A casa no hi tornava fins a les deu de la nit. Havia sortit a les vuit del matí, un got de llet i a dormir.

Amb els pares es veien poc i a més el poc que es veien no deien res.

A Maria va ser ella que li va demanar si era lesbiana.

-Sí, i a molta honra, vaig tenir una parella femenina molts anys, i la pressió social va fer que em deixes, ara estic sola.

-Mai he intentat fer res amb cap alumna, tu ho pots verificar, soc honesta i ho he de ser, no em perdonaria seduir a alguna jove.

-En marxar, en tost del peto a la galta, n’hi va donar un a la boca, ella va quedar un poc sorpresa, sense dir res.

A mitja classe de l'endemà, Úrsula va tancar de sobte el llibre.

-Avui ja n'hem fet prou. Crec que tenim altres coses a fer.

-Estàs segura?

-No, no ho estic, però crec que t’estimo i vull provar de fer l’amor. Soc major d’edat.

Ja s’havia tret la camisa i els sostenidors. Maria es va aixecar i la va besar, molt fort, a la boca amb la llengua fins a molt endins, i es van jeure al sofà. 

Li tocava les mamelles i la continuava besant, com no avençaven es va descordar els pantalons i els va baixar.

Maria es va separar per un moment i també es va anar despullant fins a quedar completament nua al seu costat, es va agenollar davant seu per baixar-li les calcetes.

Dues hores després es van parar, havien caigut del sofà a terra i estaven davall la tauleta de centre.

Havien fet l’amor de totes les formes i maneres, i ella havia gaudit molt, els orgasmes eren els més forts de la seva vida i a més, sentia altre cosa, sentia amor.

Eren més de les deu i volia marxar, Maria des de terra li va demanar que quedes, van anar cap al llit i van dormir abraçades.

El mòbil va sonar a les tres de la matinada, no va fer cas.

Al matí després de dutxar-se per segona vegada, a la primera hi van tornar a fer l’amor, va telefonar a la mare.

-Mare, estic bé, he dormit a casa na Maria. I va penjar, no va voler polèmiques per telèfon.

A la tarda tampoc van estudiar, es van despullar i van anar al llit i nues després de fer l’amor van estar parlant. Van fer plans de futur, s’estimaven i volien viure juntes. I van tornar a dormir abraçades.

-Vols que t’acompanyi a parlar amb els teus pares?

-Series capaç?

-Si, jo tenc la consciència neta i tu ets major d’edat.

Hi aniré jo sola de moment, el que els hi he de dir no és agradable i prefereixo no mesclar-te.

Hi va anar després de les classes.

Va ser més fàcil del que pensava.

-Me’n vaig de casa, vaig a viure amb Maria. Som parella i ens estimem.

-No em puc fer a la idea que la meva filla sigui lesbiana.

-Ho és i li agrada, no hi pots fer res, ni jo tampoc, cadascú és com és, el sexe amb homes ja el conec, inclòs el del pare, i he triat.

Avui m’emporto quatre coses, unes mudes i poca cosa mes, ja vindré amb Maria a buscar-ne més coses, vull que la conegueu i que l’estimeu.

-Esper que no vulgueu perdre una filla.

-Trobau que diumenge podríem dinar junts?

No deien res, estaven sobrepassats, ella va anar a la seva cambra a recollir roba. Va sortir amb dues bosses plenes i va marxar. Abans va donar un peto al pare i a la mare, se’ls veia tristos.

A ca Maria un munt d'il·lusions, van col·locar la roba, els llibres, l’ordinador, definir espais i regles.

-La primera regla és que no hi ha regles, només amor.

-I avui no ens podem saltar les classes.

-És veritat, fa dos dies que fem campanes.

La proposta de casar-se la va agafar de sorpresa.

No hi havia pensat.

-No és per ara, no t’astoris, vull dir-te que t’estimo i la meva aposta és per tota la vida. Pensa-hi, tenim molt de temps al davant, a més vull tenir un fill, adoptat o potser meu o teu.

El temps té moltes coses a dir i tu de moment has d'acabar la carrera, seràs una mantinguda. Ha ha,

-Tampoc hi he pensat en els diners, ni en el fill, ni en casar-me, tot em ve de nou.

-Tindràs paciència amb mi?

-Quants anys tens?

-Trenta, onze més que tu, tampoc són tants no?

Ja no van fer més classe, van anar al llit sense sopar, nues al llit, podien somniar juntes, planificar, mirar-se als ulls, estimar-se.

Sofia.

Era alta, guapa, plantosa, duia la dieta a retxa per no engreixar, es trobava be com estava.

Es deia Sofia i tenia denou anys.

Estudiava medecina i vivia amb els pares.

Havia tingut diversos noviis, havia trencat amb tots, ara no en volia de parella, estava bé i contenta, follava amb qui volia i la universitat era més agradable amb les dones promíscues com ella que el collegi on prest l’havien etiquetat.

Sortia poc, però quan ho feia no tornava fins a les tantes de la matinada i algun dia havia dormit a fora amb el seu amant.

El pares la deixaven fer, sabien que era prudent i que emprava condons, feia temps que sabien que follava i s’hi havien acostumat a una filla adulta.

Tenia bona relació amb ells, només de diners anava un poc curta, la paga no li bastava i sovint n'havia de demanar més si volia sortir.

La mort de la mare, els va deixar òrfens i mig perduts, a ella i també al pare que estava tot el dia trist, sense ganes de fer res, en arribar de la feina s’aposentava a la butaca davant la tele fins hora d'anar a dormir.

Un dia el va sentir que es masturbava al bany. Era normal.

-No trobes que hauries de sortir, conèixer noies, ets encara molt jove.

-On vols que vagi a una discoteca?

-Si, vols que t’hi acompany?

-No, de cap manera.

-I a la feina no tens ningú que et faci gràcia encara que només sigui per fer un polvo?

No hi va haver manera, continuava igual, a ella inclòs li van marxar les ganes de sortir, passava pena per ell.

Un dia Mateu, el pare li va demanar per follar, es va aixecar de la butaca, va seure devora ella i la va començar a tocar i la volia besar.

El va besar a la galta i  es va aixecar.

-No crec que follar amb mi t'alliberi de res, jo no soc la teva dona, soc la teva filla, ja sé que ens hi semblàvem, però no és el camí.

-Potser només unes quantes vegades, fins que superi el trauma.

-No, no vull.

L'endemà, sense acostar-se, es va començar a masturbar davant seu, i se la mirava mentre bombava.

Se’l va mirar, no a la cara que posava cara de babau, sinó al membre i com el movia. No havia vist fer-se una palla a cap noi.

Es va aixecar en arribar a l'orgasme i va esquitxar la tauleta de centre. Ella reia. Va anar per un poc de paper higiènic que el necessitava.

Ella es dutxava al vespre i mentre ho feia, entrava i la mirava. No li importava, ella anava sempre mig nua per la casa quan la mare era viva, ara procurava ser més cauta.

-Vols que t’ensaboni l’esquena?

-Tenia xampú al cabell, no va contestar, va agafar l’esponja i va començar per l’esquena, després el cul i les cuixes, la mà va girar per arribar a l'entrecuix, va pujar per la panxa i li va ben ensabonar els pits.

-Gràcies, moltes gràcies, ara m'he d'esbandir, apartat que si no et mullaré.

La va mirar menters s'eixugava amb la tovallola.

Va anar a la seva cambra des de la porta, la mirava mentre es posava el pijama.

-Mentre no vagis a més, no m’importa, si a tu t’agrada.

-Gràcies, em va bé.

Compartir bany facilitava que es trobessin a vegades, quan es dutxava si ella entrava a fer pipí, demanava que l’ensabones, i ho feia amb l’esponja per tot el cos, sexe inclòs que trempava tot d’una.

Però follar no volia, li va demanar algunes vegades i sempre li deia el mateix, que era el seu pare i que pares i filles no follaven.

Va tenir una núvia. Per fi ¡

Era una noia petitona i guapeta, no parlava per no ofendre i era agradable, venia a dinar els diumenges i els altres dies venia una estona a seure amb ell a la butaca, després marxava.

Després de dinar ella anava a la seva cambra per deixar-los sols, i els sentia com ell li demanava per follar i ella es negava.

Serà bleda.  Quina doneta cautelosa!

-Com va amb na Clara?

-Bé, normal.

-Vaig sentir que no volia follar.

-La vaig conèixer a un centre espiritual i no és de molt contacte físic. És mes del Karma i la meditació.

-Bon ball tenim.

El proper cap de setmana la va interpel·lar.

-Com és que no vols follar amb el pare?

-Va quedar astorada per la pregunta.

-Sou els dos ja grandets i aquestes coses ajuden a viure.

Continuava callada.

-Si us estimeu i teniu un projecte de futur, és bo que tingueu contacte físic, i follar ajuda a tenir les idees clares.

-Va notar que la mirava als pits, tenia efectivament un botó que havia saltat i se li veien els sostenidors.

Va voler fer una prova.

-Quina calor que fa no?

-T'importa que em tregui la camisa?

Es va quedar en sostenidor a més els que duia eren molt macos, amb un bon escot i l’afavorien molt.

-Treu-te tu també la camisa si vols.

-A veure si encara farem un trio. Era el pare que estava prou divertit amb la conversa.

No va fer cap comentari.

Sofia va estar a punt d'anar per darrere a descordar  almenys uns quants botons. No es va atrevir. Tampoc tenia uns pits com per presumir massa.

En marxar, la va sorprendre perquè en tost del clàssic petó a la galta li va rodejar el coll amb els braços, la va abraçar i besar, a la galta és clar. Però li fa fregar bé els pits, cercant contacte.

Potser era lesbiana, era el primer que  li va ocorre.

A la setmana següent venia vestida diferent, amb un vestit curtet i un bon escot, no portava sostenidor, estava guapa i provocativa. En seure deixava veure cuixes i calces i no ho feia amb cura de tapar-se.

Sofia portava uns pantalonets curts, i va interceptar una mirada d'ella cap al camal, potser si se li veien les calcetes.

El pare feia arròs, però no van dinar.

Ell era a la cuina, Clara es va asseure vora seva al sofà, la va besar, aquesta vegada als llavis i amb llengua.

Es va deixar descordar la camisa, les seves mans li tocaven els pits.

D’aquesta manera els va trobar Mateu.

Es va acostar i li va descordar els sostenidors, ara eren unes altres mans que li pastaven els pits, mentre Clara es treia el vestit.

Entre els dos la van acabar de despullar, pantalons i calcetes.

Es va deixar fer. Se’ls veia als dos ansiosos i que la besessin i llepessin li agradava.

Allargada al sofà, Clara li va posar el sexe sobre la boca, es va començar a moure. El pare la va penetrar. Després va marxar corrent a la cambra per un condó.

Com Clara havia anat baixant de la seva cara i l’estava besant, també va ser penetrada pel pare que alternava conys.

Va esperar un moment en què la follava a ella per girar-se i deixar que follessin bé els dos, ella els tocava fins que van arribar a un orgasme compulsiu i fort.

Van quedar cruixits un sobre l’altre. Sofia es va fer una palla que havia quedat a mitges.

Es va anar a dutxar, en tornar ja estaven els dos vestits i l’esperaven, ella estava a punt de marxar.

-Eh, no tan ràpid, açò ho hem de parlar.

-Ha passat i ja està.

-No hi ha res aclarit, jo vull saber el que penseu, el que voleu fer, si us estimeu o no o si soc només una puta que us posa calents.

-No, clar que no, t’estimen.

-No em basta.

-Ho parlem primer entre nosaltres i després ens veiem? Era el pare.

-Molt bé, me'n vaig al cinema, menjarem l'arròs per sopar.

Clara ja es treia les sabates, havia de quedar.

-Al cinema un munt de crispetes que tenia molta gana, i a passejar per fer temps i pensar en una possible solució. No hi veia sortida.

-Jo soc bisexual deia Clara i m’exciten més les dones que els homes, si no hi ha una dona no soc capaç de follar, és clar que puc obrir les cames perquè em follin, però no en gaudeixo gens.

-El teu pare m’agrada i l’estimo, clar que si, es un home i no m’excita.

-Llavores no teniu cap futur.

-I tu no podries col·laborar?

-De cap manera ja he dit que no soc ni la puta ni el catalitzador, soc capaç de follar amb una dona, però a casa soc la filla i prou.

-Clara insistia. Tu m’agrades molt.

-He dit que no i prou, crec que ja és hora de què marxis. I no importa que tornis, almenys si jo hi soc.

-Es va posar a poc a poc les sabates.

-Adeu.

Quan es va tancar la porta va anar a abraçar al pare.

-Ja ho hem provat, ja veus que no resulta.

-En trobaràs un altre, no et preocupis, una que no pensi només en ella, que volguí formar una família, i sereu feliços i jo tindré un germanet o germaneta.

-Nosaltres pare, ens estimem massa per follar.

-Tens raó, filla, sempre n’has tingut, moltes gràcies per la teva generositat i paciència amb mi, crec que estic curat. I si soc capaç encara d’enamorar a una noia.

Van anar a menjar l'arròs, directament de la paella amb una cullera per hom.