Laura era una noia jove, encara vivia amb els pares i un germà més jove que ella. Tenia vint-i-quatre anys, havia tingut una aventura amb un noi i havia marxat a casa seva. Al cap de tres mesos va tornar, el noi la maltractava.
Els pares estaven contents que tornes, la volien a
casa, potser amb un nuvi molt bona persona.
Treballava de desadora a algunes cases, era bona i eficient i no es
queixava, sortia amb les amigues els caps de setmana i tornava a casa prest per
no fer patir als pares.
A una de les cases que hi anava li van demanar si hi
podia fer tot el dia. Era un matrimoni jove sense fills, i la dona havia tingut
un accident de trànsit greu. Estava
tetraplègica.
Va acceptar, era a més prop de casa seva, hi podia
anar caminant i va deixar les altres cases. Eren dues noies de fer feines a la
casa, ella i na Panxita que era la cuinera, i com era grossa i tenia molta
força era la que canviava el bolquer a Māri la propietària.
Nando el marit era molt bona persona, feia feina tot
el dia, i a la nit besava i acaronava molt la dona. Tenien una cadira de rodes elèctrica i ella
més o menys es movia bé per la casa, banys adaptats i tots els
prestatges a una altura que ella hi arribés.
A la dutxa la portaven les dues, Panxita la posava a
la cadira de dutxa i ella la ben ensabonava per tot. La pentinava i li aclaria
el cabell. Per vestir-la tornaven a ser les dues, i de nou a la cadira.
Van fer amistat, ella també necessitava conversa i
deia que açò també era feina. Li demanava per la seva vida, del nuvi que havia
tingut i pels pares. També de les amigues i del que feien a les
discoteques. Quan posava alguna
pel·lícula li demanava que seies al seu costat.
El que tenia més anguniada a Māri era no poder tenir
fills, no només no tenia cap mena de sensibilitat del melic cap avall sinó que
tenia afectat també l’úter, el metge havia estat taxatiu.
Havien pensat a adoptar, dubtaven, i no s’havien
decidit. Nando el marit, volia que el fill fos almenys seu i pensava en un
ventre de lloguer. Era difícil, el
primer trobar a una noia jove i disposta a cedir el fill, mentalment havia de ser molt forta.
Un dia mentre ensabonava a Māri, ella li va tocar un
pit. Ella es treia la samarreta per anar
més còmoda i el contacte d’aquella mà al mugró la va fer estarrufar. Van riure
les dues de la seva reacció.
- Tels
puc tocar? Al terme i a la fi, tu em toques els meus.
Māri era jove i tenia uns pits ben ferms, ella els hi
ensabonava potser massa, igual que a l'entrecuix, però a baix ella no s'entemia.
-Si,
cap problema, i va notar com els hi ben pastava. Li agradava, era agradable i
la cara de satisfeta que posava ho compensava tot. Per agafar-la de la cadira de dutxa per
posar-la sobre el llit l'agafava per les aixelles i els pits es tocaven i la
cara també, galta contra galta. Aquell
dia no va demanar ajut a Panxita. La va vestir i li va posar el bolquer. I de
nou a la cadira.
-A jo
també m’ho demanava, era Panxita que ho deia, li agradaven molt els meus pits,
són grossos i potents, i em demanava que em descordes els sostenidors. Ara pel que veig, no necessites el meu
ajut. Molt millor perquè jo en unes setmanes
que anar a la meva terra.
-Laura
va pensar en Pol per substituir-la. Pol, el germà, tenia denou anys, no feia res, ni estudiava ni
treballava i estava trist. El fet que
fos homosexual no ajudava gaire i tenia l’autoestima avall de tot. Era bon cuiner i bon noi. En proposar-li se
li van obrir uns ulls com a plats, estaria encantat.
Māri i Nando hi van estar d’acord, tenien molta
confiança, passaven la tarda junts, asseguts al sofà i es comentaven coses.
Si Pol fos tan bo com ella estaven salvats.
Sí que ho era bo en Pol fent feines de casa, estava
obsessionat amb els vidres i mai havien estat tan nets, el banys també eren
cosa d’ell. Fregar a terra i passar l’aspirador feina d’ella. I la bugaderia
també.
Algun dia et dutxaré jo, deia, si no sé com es fa,
depenc de Laura que és una dona molt malvada.
De fet, semblava que li feia il·lusió.
Quan un dia ho va fer, tot normal, molt net i curos,
cap pega davant la nuesa ni l’ensabonada. Com aquell dia era diumenge, va dir a
Nando que si volia ara li feia a ell. El
va deixar un poc preocupat.
El que havien acordat era que lliurarien dos dies per
setmana i es tornarien, no calia treballar cada dia. Nando anava a la
feina amb transport públic i els hi havia ofert el cotxe. Cap dels dos tenia
carnet i els hi va oferir pagar les classes.
Pol marxava al vespre a fer una volta quan hi eren els
dos i ells tres parlaven, un dia van treure el tema del sexe.
-Vosaltres
feu l’amor dins les vostres possibilitats?
Va quedar un silenci esfereïdor.
-No, mai.
-I no penseu que estaria bé fer alguna cosa com
tocar-vos, besar tot el cos i fer alguna palla?
-Si, sé que ho hauria de fer, però tenc vergonya i
no ho vull demanar, veig a Nando un poc remís.
-Idò ja toca, hala al llit que jo us vull veure.
Va agafar la cadira i la va portar a la cambra. Va
treure el bolquer a Māri, la va rentar amb una tovalloleta i la va acabar de
despullar.
-A tu també t'he de despullar?
Nando ho va fer, anava ja ben trempat i va començar a
tocar a la dona i a besar-la.
-No penso marxar fins que no tingui la mirada cruixida.
Nando va ser prou actiu, es girava perquè ella li
arribés amb la boca al sexe i llepava i besava. Li va obrir les cames i va
intentar penetrar-la. Laura ja tenia la
crema a la mà i li va posar, i ell va entrar a la seva vagina.
Pol havia arribat i mirava des de la porta.
Quan Nando va ejacular van aplaudir els dos, i van
marxar.
-Moltes gràcies, Laura, va anar bé follar ahir vespre, em vaig sentir dona per primera vegada des de l’accident. Estaràs amb nosaltres la següent?
-Trobes que la meva presència és necessària?
-Sí, no hauria trempat en Nando sense tu.
-Ai Déu meu que açò es complica, La pròxima vegada ho
farà en Pol.
El germà ho va fer millor, o pitjor, mai se sap. Es va despullar també ell i va deixar que el
dos el miressin, i va tocar a Nando a la fava per veure com trempava i va posar
crema a Māri fins a molt endins. Pol també anava trempat i era al llit amb ells.
Quan Nando va colcar, va fer aixecar les cames a Māri perquè les aguantes
amb les mans. La penetració va ser més
profunda, i com a més li tocava la pròstata a Nando va tenir una ejaculació
molt forta. Va quedar gemint damunt
ella.
En Pol ho va fer millor que tu, es va despullar amb
nosaltres i va ajudar, és més atrevit que tu.
-Jo mai l’he vist nu, potser la següent també vindré.
Va estar sola, Pol havia sortit i els va acompanyar al
llit, i també es va despullar. Nando a més de tocar a Māri també la tocava a
ella i li va posar els dits a l'entrecuix. Va repetir el fet d'aixecar cames a Māri i
va trobar on era la pròstata que en Pol li havia explicat. Quan van
acabar va ajeure i es va fer una palla davant la mirada dels dos. Ho
necessitava. El que no sabia de cert era amb qui pensava a masturbar-se si amb
ella o ell. Potser era lesbiana i li agradaven les dones. Ho havia d'esbrinar.
Pol la va acompanyar a un bar d’ambient, ella no hi
volia anar sola. Va tornar sol, Laura havia lligat amb una dona i se la va
emportar a casa seva.
Ara tenc més dubtes que mai. Eren les vuit del matí i tornava a casa, havia
estat una nit d’esvalot total, la noia que se la va emportar a casa seva tenia
parella i van follar les tres juntes.
Quan en Nando li va demanar per follar, es va negar,
sense la seva dona no. Van portar a Māri
que de fet no va fer més que mirar. Ella es volia posar condó, i ell es va fer
el boix i ho van fer sense. Va ser bo, tal com recordava, però la nit de les
dones havia estat millor.
Era per tant bisexual, com el germà, bé estava, més
possibilitats. Nando volia repetir i ella deia que no. Havia bastat amb una vegada,
estava embarassada.
Laura no sabia que dir, si estava contenta o no,
desitjava és clar un fill, però per ella, si pensaven en un ventre de lloguer,
marxava. Encara no ho havia comunicat als altres.
Els va reunir al vespre, i els hi va dir.
Nando i Māri saltaven d’alegria i Pol la besava,
estava molt content, volia ser tiet.
-Aquest nen o nena és meu, jo no vull fer de ventre de
lloguer.
-Jo tampoc ho vull, era Nando. M’angoixa que una mare hagi de deixar el
seu fill a canvi de diners. Candidates n’hi havia i les vaig rebutjar totes.
Tampoc vull reivindicar la meva paternitat. Jo només
he fotut una lleterada. Tu ets la mare i a nosaltres si ens permets volem ser
avis i pares i germà i tot el que puguem fer per tu i el nadó. Esperem que vulguis viure amb nosaltres tota
la vida i si dus una parella també. La
casa és prou gran i l’amor també ho és.
-Jo penso igual, soc una tolida i vosaltres em doneu vida, us estimo molt, i desitjaria que vinguéssiu a viure aquí.
-Podríem dur als pares? Són grans i estan molt sols, ja has dit que la casa és gran.
-Si, clar que si, cap pega. A més Panxita vol tornar i podem assumir la
despesa de tres sous.
Panxita va tornar i no molt contenta, al seu país
havia trobat al marit amb un altre dona i no se’n va entémer fins que una veïna
li va dir, ella havia estalviat per ell, que
pugues viure mentre cercava feina i va tornar sola.
Laura la va anar a consolar, sovint anava a la seva
cambra a plorar. I en una d’aquestes vegades es van besar i es van mirar als
ulls.
-Vols que ho provem de fer l’amor?
-Panxita estava sorpresa, ni se li havia acudit la
possibilitat. Necessitava amor i va
accedir a despullar-se. Laura ja en
sabia, i Māri i Pol les van sentir que follaven. Van estar molta estona fins que van sortir
nues agafades de la mà.
-Som parella, ens estimem molt. Hem parlat, potser ella també vol tenir un
fill.
-Puc ser un candidat a pare? No tot ha de ser per en Nando. Jo crec que ho podeu ser els dos, parlarem amb Nando.
Quan li contaven Nando no se’n podia avenir. Va
costar, la presència de Pol el tenia un poc nerviós i ho va confessar.
Farem l’amor a tres i a tu també te’n tocarà.
Van preparar la trobada, els altres volien mirar, va
ser prou instructiu, Laura tenia la mà entre les cames i es tocava, i Māri no
podia, però en gaudia molt.
Van follar un rere l’altre amb Panxita i ella en sabia
prou de fer trempar, Pol va enfilar a Nando la segona vegada que ell la follava
i semblava que li agradava. Laura els va besar als tres, molt fort a la boca.
Ho havien de parlar en sol demà. Hi havia d'haver un ordre. Laura volia anar a dormir amb Panxita. Pol volia una cambra per ell per si duia
alguna parella. Una cambra pels pares que van venir contents. Un altre pel matrimoni. Encara n’hi havia
dues de buides.
Estaven esperançats, la convivència era bona perquè hi
havia molt d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada