ELISA

 Elisa estava desesperada, el germà gran l’assetjava, ho feia a la cara, li tocava els pits, les cuixes, entrava al bany mentre es dutxava. I treia la fava i es masturbava davant ella.

Ella tenia setze anys, el germà divuit. Vivien els dos amb els pares.

Es queixava als pares del que feia al germà, i ells el renyaven, però amb condescendència. Pere, no has de fer açò a la germana. No siguis dolent. Deixa-la en pau. Cap advertiment seriós ni cap amenaça. Ell se sentia impune.

 Ella estudiava a l'institut i ell ja era a la universitat. A vegades venia el germà amb els amics i sentia com reien i parlaven d’ella.

Tenia por que la violés i va deixar sota el coixí unes tisores de punta fina, va ser important pel dia que li volia baixar les calcetes, l’havia tombat al llit. Ella va agafar les tisores i els hi va clavar a la cuixa.

Un gran crit i anar a la mare, que no sabia com curar-lo, ell se les va treure estirant i li va posar mercromina i cotó i una bena. Ell plorava de mal i de ràbia i la mare la renyava a ella molt fort. Quan va arribar el pare van anar a urgències, van dir que se les havia clavat ell mateix jugant, i va tornar amb una cuixa embenada i dificultats per caminar.

 El pare la va renyar molt, la volia fer reflexionar del que ella havia fet i no atenia a raons de què el que havia de reflexionar era el germà, que era un violador.

 La paraula violador va caure molt malament i va estar a punt de rebre una galtada.

Les mirades d’odi van durar algunes setmanes, i no només entre ella i el germà, sinó també amb els pares. No va rebre el consentiment de posar una tanca a la porta de la seva cambra i al bany, ni tampoc per apuntar-se a un curs de defensa personal. 

 Es considerava enemiga a casa seva, i no parlava més que el que fou necessari. Per altra banda, els assetjaments havien acabat, ell continuava coix o almenys a casa ho simulava, l’havia vist pel carrer i caminava bé.

Sabia que no ho feia bé, el dia que ell va portar a una xicota a casa, se’ls veia molt enamorats.

        -A veure si almenys ara et desfogues amb ella en tost d’assetjar a la germana.

       - Jo a tu mai t’he assetjat, ets una mentidera i una falsa. Com ella no callava sinó que seguia, la va agafar pel coll. 

El pare els va separar i ella va aprofitar per donar-li un cop molt fort amb el genoll als ous. El va plegar i va començar a gemir.

Sílvia, la núvia no se’n podia avenir. Va marxar. A ella tot retrets del que havia fet i el germà amenaçant en marxar de casa si no podia ni portar una xicota.

 A la tarda va entrar a la seva cambra i la va amenaçar, ella va treure un ganivet que havia agafat de la cuina i ell va marxar. Malament,  si s'havia de defensar a casa seva.

        Sílvia li va telefonar l'endemà, és a dir, el germà li va passar el mòbil. Li va donar d’enfora com si tingués por d'acostar-se.   Volia parlar amb ella, no, a un bar no, a casa teva.

En arribar es van tancar a la seva cambra, la mare va entrar, sense demanar permís, per oferir begudes i galetes, van dir que no, en sortir va deixar la porta oberta i Sílvia la va tancar de nou. Va explicar tots els seus patiments, i el que havia fet. El que més li feia mal era la passivitat dels pares.

    -És efectivament el que més dol, que no et defensin els que en teoria són els que ho han de fer.  He parlat amb Pere i diu que només eren bromes i tocaments sense mala intenció, per al que contes no és d’aquesta manera i et dono més credibilitat a tu. No sé què fer, en Pere m’agrada o m’agradava, que menteixi és dolent i crec que trencaré amb ell.

    -Em sap greu, no era la meva intenció, o potser si, era una venjança, però és que fa dos anys que ho suporto i el dia que li vaig clavar les tisores, segur que m’hauria violat.

En aquell moment va entrar el germà, venia en pla maco.

    -Suposo que no et creus les mentides que diu aquesta porca no?

Sílvia va saltar.

    -Ella no és cap porca, és una dona assetjada i jo li aconsello que et denunciï a la policia, és el que ha de fer.

Els pares que estaven a l'aguait van entrar, que a la policia no la cridava ningú que ells declararien que tot el que deia era mentida.

Sílvia va agafar la bossa i va marxar. Els pares van sortir i Elisa va agafar el ganivet. La van deixar sola.

        -Vols venir a viure a casa mentre tramitem la denúncia?

S’ho va pensar tota la nit, de moment posaria la denúncia i es quedava l’oferta per si feia falta. Va anar a l'institut de la dona, plantejar el seu cas i la van ajudar amb un advocat i van anar al jutjat.

L'esbroncada dels pares si va ser tremenda, inclòs la volien fer fora de casa. Ella s’hi va afrontar.

        -Sou uns mal pares, en tost de posar pau entre els fills, us poseu a la seva banda i em deixeu sola, i fomenteu l’odi a la casa, si em voleu fer fora, tinc on anar.

La mare, intentava posar pau i encara va posar més llenya al foc al dir que les dones a vegades s'han d'acceptar algunes actituds dels homes i que no passa res, que de la mateixa manera que són capaces de parir ho són d'aguantar.

    -Mare, tu has rebut pallisses o maltractament del pare?

    -No va contestar.

    -Ho has de denunciar també, les dones també tenim drets.

    -Ni pensar-ho, i si ho dius ho negaré.

Davant el jutge ho van negar tot, tant els pares com el germà, era ella que era una fantasiosa i que a més es passejava per la casa en calcetes i provocava al germà.

    -Els tres sou uns pobrets i uns miserables i va sortir de la sala.

Va anar a fer les maletes, Sílvia l’esperava baix amb el cotxe i van marxar a casa seva. La mare plorava a la cadira de la cuina i el pare i el germà no hi eren.

Havia de buscar feina i deixar els estudis, els pares d’ella li oferien el que tenia Sílvia, diners de butxaca i pagament de matrícules i quotes del col·legi a més d'acollida a casa seva. Va acceptar de moment fins a final de curs, després ja veuríem

Amb Sílvia es duien bé, parlaven molt, es dutxaven juntes i es besaven als llavis.

 Un dia van fer l’amor.  Elisa no ho havia fet mai, ni amb un home ni amb una dona, ni masturbar-se havia fet, i va tenir el primer orgasme de la seva vida i en va gaudir molt.

     -Tu ets lesbiana?

        -No, i tu tampoc, es pot fer l’amor alguna vegada entre dones i no per açò són lesbianes, després, si continuen juntes ja sí.

       -Em tranquil·litzes, moltes gràcies, ha estat bo.

Sortien al vespre de discoteques, va lligar un parell de vegades, només besades i magrejades, va tocar una polla per primera vegada, grossa i dura. En arribar a casa seva es contaven el que havien fet i reien. I a vegades es masturbaven una a l'altre per baixar la tensió.

 Un dia van lligar de veritat, Sílvia amb un home i ella amb una dona.

 Carme era una noia molt guapa, portava els cabells molt curs com un home, i no dissimulava que era lesbiana, la va acaparar des del principi, només volia parlar amb ella i deia que l’estimava. Ella reia i no volia intimar. Era més gran que ella, en tenia vint-i-quatre i era advocada. Sílvia havia lligat amb un arquitecte, era alt i fort, i vivia sol a casa seva.

Al tercer dia de sortir junts, Alexandre va suggerir anar els quatre a casa seva. Allà, elles dues van quedar al sofà, i ells van desaparèixer a una cambra.

Amb Carme fan fer l’amor, al sofà i amb molta ànsia per part seva, estaven nues a l’estora i van aparèixer ells també nus.

-No venim a fer una orgia, no us preocupeu, venim a fer una copa.

  Van fer una copa i també una orgia, Sílvia va esperonar a Alexandre que anés per Elisa, i ella va agafar a Carme.  Va perdre la virginitat, amb un poquet de mal, però va estar contenta, li feia nosa el tel. Van acabar els quatre contens i cansats, allà mateix es van despertar en sol demà.

Amb presses, Alexandre i Carme tenien feina i elles a les escoles.

 Elisa es va enamorar perdudament de Carme, ara no era ella la que l’assetjava, sinó que era corresposta, i feien plans de futur. 

Sílvia i Alexandre també feien plans de casar-se i sortien els quatre. Ja no feien l’amor junts, Alexandre els hi havia cedit una de les cambres, i cadascú a la seva cova que tenien prou feina.

Elisa no tenia contacte amb els pares ni amb els germans, i no els hi va dir que es volia casar.

 Carme tenia el seu propi pis, treballava d’advocada i tenia diners. I Elisa es va separar de Sílvia i dels pares amb molt de sentiment. Sou els meus pares adoptius, moltes gràcies.

Abans de casar-se ho havien de fer els quatre de nou, ho va demanar Carme, deia que una dona ha de conèixer el plaer amb una dona i també amb un mascle, per poder decidir la seva sexualitat, i Elisa no n’havia gaudit gaire la primera vegada.

Aquesta vegada si, Alexandre la va fer fruir i molt, li va agradar també xuclar una fava, i no era tan dolent com deien les seves amigues.

Sílvia i Carme tenien prou experiència i van follar amb ganes.

    -Que t’ha semblat follar amb un home? Era Carme que ho volia saber.

    -Follar amb la persona que estimes és el més important. És igual que sigui home o dona. Si te’l pots mirar als ulls amb amor, és fantàstic i jo t’estimo a tu.

Es van casar els quatre al jutjat, s’havien comprat vestits nous i tenien les cares radiants, els pares de Carme eren molt agradables i junt amb els de Sílvia i els d'Alexandre van ser els acompanyants a la cerimònia i al dinar de festa. 

Elisa no va trobar a faltar a ningú.