Miquel i Maria

 Mireia, Carles, Llorenç i Lena eren els noms dels cinc fills que tenien.  Miquel el pare encara en volia més i Maria la mare deia que ja en tenien prou.

Miquel treballava d’agent comercial i ella només se n'ocupava de la casa i dels fills, la gran en tenia deu i donaven prou feina.

Ella es volia fer una lligadura de trompes, ja havia perdut l’oportunitat en tenir l’última, i estava disposta a fer-ho, si ell no l’ajudava, ho faria pel seu compte. Ell també es podia fer una vasectomia, el metge ho va aconsellar, era una operació molt més fàcil i en dos dies ho tindria resolt.

Ella no ho tenia clar, però Miquel era molt de la seva i es va apuntar en llista d’espera que aquestes coses no es podien fer d’un dia per l’altre.  Quan li va arribar el torn s’ho va fer, un cap de setmana amb els punts i molta mercromina i dilluns ja va anar a la feina.

La vida seguia, Lena ja tenia un any i tot anava com havia d'anar, només un problema, Maria tornava a estar embarassada.

Un dalt a baix quan ho va dir.  El marit capejava i demanava amb qui havia cardat. Ella només plorava. Va dir que parlaria amb el conco Manel.

Manel era un germà seu que treballava de guarda de nit i que al matí, en tost d'anar a dormir a casa seva, com hi havia molta renou, feia anys que anava a casa la cunyada que tenia una cambra al fons que era fresqueta i no se sentia res.  Molts dies també dinaven junts i ajudava quan es llevava amb els nens.

Manel, amb el cap baix, va dir que si, que a vegades havien cardat amb la cunyada, però que els fills no eren seus, segur.  Sempre emprava condons.  Miquel el va fotre fora de casa seva amb no molt bones maneres.

Va demanar una prova de paternitat dels seus fills.  No n’hi havia cap de seu.  Tampoc de l'oncle al qual van demanar que es fes les proves.

Calia evitar que els fills se n'assabentessin del que passava i només parlaven al vespre.  Poc perquè ella es tapava cap i tot i li donava l’esquena.

El que era clar és que hi havia un altre amant i no sabien qui era. Miquel va contractar a un detectiu que només podia posar una càmera a l’entrada de la porta de casa seva. Ho va posar al passadís.  Revisant les gravacions, no hi havia ningú sospitós, i va deixar els serveis del detectiu.

Un pressentiment el va fer seguir-la quan anava a missa.  Els diumenges ella anava a l’església i ell quedava amb els nens.

Una veïna es va quedar els nens per unes hores mentre ell la seguia fins a l’església.

Al fi la va trobar asseguda a un banc, un tros enfora la vigilava.  En acabar la missa, ella es va anar a confessar, va tornar a seure fins que ja no hi havia cua, i va anar cap a la sagristia, el capellà la va seguir, i va tancar la porta al seu darrere.

Va provar de pestellejar, estava tancada amb clau. Va agafar una cadira i es va asseure davant la porta.  Quan ella la va obrir per sortir, el va veure i es va astorar. Va passar devora ell per marxar, i ell va entrar per al capellà.  Li va fotre una pallissa, ell demanava perdó, en calçotets que anava feia més pena que altre cosa i el va deixar anar que l’haguera matat.

En arribar a casa seva, cap comentari, ella amb el cap baix,  hi havia els fills i es van comportar com cada diumenge.  Ell es va posar a fer l’arròs.

Miquel va anar a parlar amb el capellà, es deia  Baltasar. Va demanar perdó, estava molt penedit, deia que assumia la seva culpa i la paternitat si volien. Va plorar, era un bon capellà que havia sucumbit a la temptació.

El va deixar estar, no el podia matar que era el que desitjava.  La dona ja no volia fer l’amor amb ell, tampoc anava a missa.  I no li feia cas, el rebutjava i va agafar una  depressió, el van donar de baixa i es passava el dia assegut a una butaca sense fer res.  Ni llegir ni engegar la tele ni res. Quan es va començar a fer pipí i caca a sobre, va demanar ajut.  Volia que l'internessin a un centre.

Baltasar va fer gestions i el van col·locar a un centre de l’església per capellans jubilats i necessitats d’ajut. Va ser un descans per ella, els fills grans l’anaven a veure de tant en tant, però com no aixecava el cap, ho van deixar de fer.

Maria va demanar a Baltasar ajut econòmic, ell podia donar mil euros mensuals un poc menys del que guanyava, i va acceptar.  Un ingrés mensual al seu compte.  Va suggerir que el podia demandar, no va necessitar ser massa explícita.

Només hi havia un assumpte pendent, el del sexe.

Ella deia que era fluixa de baixos, era veritat, es posava calenta tot d’una, en una confessió ho havia dit a Baltasar i ell s’havia posat calent i la va portar a la sagristia. Va ser només la primera vegada, altres ella ho demanava i ell accedia.

Amb el germà de Miquel havia estat ella que havia anat al seu llit, i follaven un parell de vegades cada setmana, però amb un condó.

Una dona que coneixia de la botiga i de la farmàcia, li va oferir casa seva per fer algunes coses. Ella al principi no ho entenia fins que va ser prou explícita, es dedicava a facilitar claus, ella no era puta, només una facilitadora.

Ho va provar, va anar a cardar amb un home que ella havia contactat, era bo i sa.  Primer s'havia de fer una lligadura de trompes, i va aprofitar el part del cinquè fill per fer-ho. Li va posar  Quimet per nom.

Quan acabes la quarantena hi aniria cada dia a les 10.00, com si fos una feina, si algun dia no tenia client, li telefonava.  Avui no importa que venguis.

Però normalment n’hi havia un cada dia. A cent cinquanta euros, ja era un altre sou.  Trenta per la facilitadora.

Tant Baltasar com Manel el cunyat volien anar a viure amb ella. El capellà inclòs va oferir penjar els hàbits.

-No en vull cap mes d’home a la meva vida.  Va ser la seva resposta.

Maria cuidava els fills amb molt d’amor i els diumenges en tost d'anar a missa, anava al centre on era en Miquel amb tots els fills.  Pensava que si hagués anat a l’església, hauria estat igual, els fills en tenien dos de pares.