El cul.

 Havien anat d’excursió, eren tres matrimonis joves, quan va començar la muntanya el camí era estret i havien d'anar d’un en un.  Marina era la primera i Joan la va seguir, els altres darrere ells, el ritma que marcava era fort, i ell no podia defallir davant una dona, havia de seguir, només veure el cul d’ella el tenia atabalat. No era petit ni gros, ni esquifit ni en punta, era un senyor cul, els pantalonets que portaven eren curts, i el cul era suportat per dues cuixes potents. Ella es girava i veia que els altres quedaven enrere, i encara augmentava el ritme.

 Joan, no volia quedar enrere potser, pensava, es vol distanciar per fer un polvo a dalt.

I amb aquesta il·lusió s’anava posant calent, ja pensava que es paraven a un replà i ella es deixava besar i acariciar. I allà mateix se la follava, ella allargada sobre una pedra.

De fet, feia temps que mirava a Marina amb ulls de desig, el marit era primet i poqueta cosa i potser no la satisfeia prou. Segur que se’l mirava amb ulls d'amor.

Ell estimava a la dona,  clar, però un clau fora camp, mai va malament.

I aquell cul esplendorós seguia davant seu, com una màquina de caminar, ell es va haver de compassar la respiració per aguantar.  Segur que anava de pressa per arribar al cim amb temps de fotre un clau.

Van arribar al cim els primers, des de dalt veien els altres que anaven pujant a poc a poc.

Marina es va ajupir devora una mata i es va baixar els pantalons, volia fer pipí. Senyal que em vol ensenyar el cul, va pensar,  i abans que es pogués pujar les calcetes li va posar la mà i la va intentar besar.

No ho havia d'haver fet.  A més d'un bon cul i unes bones cuixes, tenia un bon braç o de l’hòstia que li va fotre va caure de cul i va quedar allargat.

I encara amb les calcetes als genolls va demanar si en volia més.

Un ull que no s’obria i que s’anava inflant a poc a poc.  No es van dir res més, van mirar de nou a veure els que pujaven, només venien dos, a la seva dona i el marit de Marina encara no els veien.

En arribar Pau i Sònia, els hi va explicar que havia caigut i tenia un ull de vellut, i una costella copejada.

Se'n va anar a jeure devora una pedra, des d'allà i mig endormiscat sentia Emili, que acabava d’arribar, que parlava amb Pau.  No he pogut resistir la temptació, anava davant meu i només veure aquell cul grandiós, m’he posat calent i l'he abarbetada, estava segur que anava a poc a poc aposta per poder fer un clau, jo estimo a Marina, és clar, però un clau fora camp sempre va bé.

-Jo, en canvi, deia Pau, com anava amb la meva dona i mirava a terra, no vaig caure, veig que tu també has tropissat i t’has fotut un ull a la funerala.

Van baixar una estona més tard, ell encara adolorit, aquesta vegada, costa avall, ningú va tropissar. No hi havia culs en l’horitzó.   Els dos últims amb molta precaució que ja portaven un ull de vellut.