Marcel

 Marcel estava a l'últim curs de l'institut, tenia ganes de començar una carrera, volia ser periodista.

Va ser al final del segon trimestre, a una noia la van violar als lavabos de la segona planta.

La van trobar nua de cintura per avall, sobre els lavabos. Estava mig adormida, li havien posat un pedaç amb cloroform, encara hi era el pedaç,

Els lavabos eren comunitaris, de fet era una llosa de granet amb les piques encastades, ella era al damunt boca terrosa. Els pantalons i les calcetes als peus.

Hi va haver un rebombori, no era habitual que passessin aquestes coses a l'institut, la majoria eren persones tranquil·les i estudioses.

A la noia l’havien violat per la vagina i també per l’anus on tenia una ferida lletja. La van portar a l'hospital.

Allà la va interrogar el comissari, no havia vist ningú, li havien posat el drap a la boca i no sabia el que havia passat. És a dir, va estar inconscient mentre la violaven.

No hi havia càmeres de seguretat, ningú no havia vist ningú sospitós, i, per tant, no tenien pistes.

Van demanar a tots els nois si es volien fer una prova d'ADN, havien trobat restes de cabells a la noia.

Tots van fer cua per la prova.

Marcel va dir que no, que ell no se la feia.

Açò el convertia de sobte en el primer sospitós. Tampoc tenia coartada, mentre succeïen els fets ell era a la biblioteca sol.

El van intentar convèncer i no hi va haver manera.

    -Ho faré només si ho mana un jutge.

I el van denunciar.

Marcel va anar a parlar amb Joana la noia violada, primer als hospital i després a casa seva.

    -Tu has de saber que jo no he estat.

    -Si, jo no et crec capaç de fer una cosa d’aquestes, ets una persona molt sana.

Els pares d’ella el van fotre fora de casa seva, ells no se’n fiaven.

I a l'institut, va veure i saber qui eren o no els seus amics, els que li posaven tota la confiança i els que pensaven que sí que era el violador.

Ni hi havia uns altres, molt més perillosos, els que no volien saber res, es rentaven les mans.

A un d’aquest Marcel li va dir covard, i van estar a prop d’arribar a les mans.

El Jutge el va cridar a declarar. Volia saber per què no es feia la prova.

    -Tenc algunes raons. La primera és per què només ho demanen als alumnes, no hi ha els professors? I també per què no les alumnes, potser alguna d’elles ho podia haver fet. O les professores.  Es pot violar amb un penis o amb una pastanaga deia.

    -A més, la porta del carrer sempre és oberta i ningú controla l’entrada.

El jutge recapacitava, si l’obligava a ell a fer-se la prova, caldria exigir-la a altres, als professors segur i potser també a les alumnes i professores.

De moment, esperarien el judici.

Als institut, alguns l’estalonaven altres no, i altres callaven.

El que deia era lògic, i alguns professors es van oferir a fer-se una prova. No tots.

Marcel es trobava un poc aïllat, no volia ni cops a l’esquena ni mirades tèrboles i es pesava les hores d'oci assegut al replà de l’escala, hi havia una espècie de columna on hi havia un test, ell s’hi enfilava i per la finestra veia la teulada.

Es va sorprendre veure que de la finestra dels banys de les noies sortien algunes alumnes, no sabia on anaven.

    -Com és que m’has pres el meu punt d’observació?

    -Era en Pito, un noi petit i agradable que sempre anava sol.

Era veritat, ell l’havia vist moltes vegades allà assegut. No sabia que era teu.

    -És evidentment del primer que arriba. Que fas vols veure cuixes?

    -Si n’he vist algunes i alguna cosa mes.

    -Són quatre les que hi pugen.

    -On van?

    -Al colomar, allà no puc saber el que fan, jo m'assec aquí per les cuixes.

    -I són sempre les mateixes?

    -Sí, i si vols te dic els noms.

Els va apuntar a un paper, ell les coneixia. Anaven sempre juntes i pensaven que eren lesbianes.

    -El dia de la violació, tu hi eres?

    -Si,

    -I les vas veure?

    -No, aquell dia ningú va sortir.

    -M'ajudaràs a muntar una càmera de vigilància.

     -Si és per veure cuixes sí.

    -Ha ha, ets un voyeur.

    -No, un cuixaire.

Va anar a parlar amb Aleix, era un crac expert en electrònica, era fàcil, havien de col·locar la càmera i el monitor a un cotxe a la vora. Ell tenia una furgoneta preparada i els ajudaria.

El problema era col·locar la càmera, Pito no ho volia fer, i va ser ell el que s’hi va enfilar.

En intentar tornar a entrar hi havia unes noies i va esperar una bona estona, fins que Pito el va cridar.

I va començar la vigilància.

Les van veure i gravar tot el que feien, no molta cosa, ballaven, es besaven a vegades i feien l’amor, d'un armari van treure un penis gros negre que se l'anaven posant a la figa una rere l’altre, tenia els ous que si els aprestaven l’inflaven un poc, Pito no es podia contenir, es volia fer una palla. I va marxar corrents cap als lavabos.

El que tenien no era massa, potser si els hi fessin la prova d’ADN a elles, trobarien alguna cosa.

I va arribar el dia del judici. Molta expectació. Ell era l’acusat per part dels pares d’ella.

Va seure molt digne al banc dels acusats, el seu pare li havia cercat un bon advocat i no li havia demanat el perquè no es volia fer la prova. Confiava en ell i si deia que no era el violador no ho era. La mare també hi era amb el seu etern somriure, la va saludar amb la mà.

L’acusació va dir el que sabia, que no tenia coartada i com no es volia fer la prova era sospitós.

El seu advocat va ser brillant. Molt brillant.

    -El primer que faré avui és denunciar-los per denúncia falsa.

    -No tenen cap prova. No  s'han preocupat de  buscar, a més de malvats són uns ganduls.

La cosa es posava interessant.

    -Saben que als lavabos s’hi pot entrar per dues bandes?

    -Saben on és el Colomar?

    -Saben que algunes noies hi pugen a follar?

Un remoreig va sonar per tota la sala.

    -El que s'han de fer és investigar, saber el que va passar, en tost de calumniar a una persona.

Va cridar a la persona que la va trobar.

    -Com estava la noia.

    -Mig adormida, sobre els lavabos, nua de cintura cap avall.

    -I no pensa que si un home l’hagués violat no ho ves fet a terra?

    -Un poc incomode no, li recordo que el marmol està a metro de terra.

    -Manco la violació fos amb un estri com un consolador, és clar.

No tenc res més a demanar.

El jutge va ajornar el judici per demanar als acusadors que busquessin més proves.

Els mossos el primer que van fer és anar a escorcollar el colomar.

Hi havia de tot, des de marihuana fins alcohol passant per una sèrie d'estris sexuals, entre ells un penis negre.

Van demanar a Marcel qui eren les noies que anaven al colomar i els va enviar a Pito, que va donar els noms i dir el perquè les espiava.

Elles ho negaven tot i no volien fer cap prova d’ADN.

Els estris sexuals en van donar vàries de proves, hi havia inclòs el de la noia violada, i algunes més que no sabien l’origen.

Va ser el ministeri fiscal el que les va acusar i els hi van fer les proves. Totes hi eren en el consolador i en altres estris.

Una d’elles, davant el jutge es va esfondrar, no havia estat ella la violadora sinó dues de les seves companyes.

Marcel es passejava tot cofoi, si no fos per ell, mai hagueren trobat les culpables, i demanava igualtat per tots, homes i dones.

Els pares de Joana es volien disculpar i ho van fer.

    -Jo us perdono, cap pega, però la causa judicial contra vosaltres per denúncia falsa continua endavant, cal fer les coses amb més seny.

Quan Joana intercedia pels pares dient que ho havien fet baix la pressió i la pena de la violació, contestava, els que tenen raó no poden abusar d’ella.

Malgrat tot, Joana insistia i anava a casa seva a veure’l i van fer amistat.

Ara ja estic estrenada, vols que fem l’amor?

Es va quedar d’una peça, mai hi havia pensat amb ella com a parella ni com amiga de prop.

-No, és clar que no, no es poden fer les coses d’aquesta manera, el fet que estiguis estrenada no té la més mínima importància.

Ella el va besar. T’estimo.

Ell va acceptar la besada i la va correspondre.

Tenim molt de temps al davant, de moment tenim exàmens.

Puc venir cada dia a estudiar amb tu?

I durant un mes, van estudiar junts, un vora l’altre a la tauleta de la seva cambra. Els genolls s’ajuntaven i feien contacte, no sabia si ella el notava, ell si, i es posava calent com una truja, només amb el contacte.

El dia abans dels exàmens, la mare no hi era i a més feia molta calor.

En un moment ella va tancar el llibre.

-Prou. Es va aixecar i es va començar a treure la camisa, i els pantalons. I va quedar davant seu amb roba interior.

-Ets preciosa, un sol.

-Jo encara no se el que tu ets, i li va baixar els pantalons del xandall, amb una estirada. Va veure la seva trempada, i es va posar a riure. El va agafar per «allà» i el va portar al llit, en arribar ja no duia calcetes i ella es va treure els sostenidors.

Van estar cardant com a principiants que eren i va tenir alguns orgasmes. Ni es van adonar que la mare tancava discretament la porta, l’havien deixat oberta.

Es van mirar als ulls-

Jo també t’estimo, i molt, ella el va tornar a besar com si no ho hagués fet moltes vegades aquella tarda i van tornar a fer-ho, amb poca força ja, però amb molt amor i molta tendresa.

Entre llàgrimes es van prometre amor etern.