Isabel

 Isabel era guapa, molt guapa, potser massa, s'havia de passar el dia espantant mosques. Tenia denou anys, vivia amb els pares i treballava a una oficina.

De promès no en volia saber res, tots anaven pel mateix, follar i follar i ella no volia, era verge i ho volia ser molts anys fins que trobes a aquell jove que l’enamores.

La van seduir.

Dia a dia durant molts, a la platja seia al seu costat en Xisco, un baliga-balaga roig i guapet que era fill de milionari. Era un quasi professional del  lligar. Durant dies no li va fer cas.

Ell insistia cada dia.

-Jo he estat amb moltes dones, però totes van pel mateix, no tot pot ser sexe a aquesta vida, hi ha també altres coses com l’amor.

-Ets la dona de la meva vida, només et demano una oportunitat.

-Vols que vengui a casa teva a presentar-me als teus pares?

-Junts serem molt feliços i tindrem molts de fills, però abans hem d'anar a fer la volta al món.

-Al viatge de noces, partirem sense rumb a on vulguem.

Es va deixar convèncer, no sabia si era per la promesa dels fills o del viatge, tenia un gran desig de viatjar i conèixer món, va acceptar anar a sopar amb ell, al segon dia la va besar, i al tercer la va convidar a casa seva i se la va follar.

Una setmana va durar el nuviatge, la va passejar de la mà per tot el poble. Com si portes un trofeu, a tots els bars, al cinema a la platja i a casa seva a follar.

Tot el poble va saber que era la seva nova núvia, i tothom sabia que follaven. I tothom sabia que li duraria una setmana.

Un dia el va veure que en rondava un altre i va veure la crua realitat, era un miserable i un desgraciat i tot el que li havia dit eren mentides.

Era evidentment un gran mentider, posava cara de pena i d'angelet, i no era la primera a què enganava.

Va estar un mes avergonyida, sortia poc pel carrer, es veia assenyalada i notava que se’n burlaven d’ella.

Va anar inclòs a l'església a confessar-se, el capellà volia detalls i la va fer avergonyir, va sortir amb l’absolució i la sensació d’haver alimentat un gran xafarder. No necessitava la seva absolució, només recuperar el respecte per ella mateixa.

Altra vegada van tornar les mosques, com per fer llenya d'un arbre vençut.

Va pensar fins i tot a fer de puta, tenia l’autoestima baix de tot, o potser deixar que se la follessin tots els que li demanaven de noves.

El sexe li havia agradat, Xisco no era un gran amant, era dèbil i tot d’una es cansava i només volia que fos ella la que li xucles el membre una vegada i una altre.

Es va proposar oblidar-lo i passar d'ell.

Carles, un company de feina un dia va demanar si la podia acompanyar a casa seva.

Va ser honest d'un principi, jo no soc com en Xisco, sé que vas tenir un assumpte amb ell. No et demano res de sexe, només acompanyar-te.

Ho va fer durant molts dies, tenia una conversa amena i divertida, era un tipus instruït i viatjat.

-No cal tenir molts diners per viatjar, amb una furgoneta i temps lliure es pot fer.

-I tampoc importa anar molt enfora. Si encara no coneixes el teu voltant, per què vols veure París que només és un munt de cases?

-Hem de saber conèixer la natura, els animals, les plantes, les cases de pagès. Viatjar per poder dir que has anat a Londres o a Berlín és una bajanada, és el que fan els que tenen molts diners. Voler presumir de viatjar o de follar amb moltes és propi de persones amb el cap buit.

-L’important és gaudir de la vida.

-No t’importa l’amor. Era ella la que ho demanava.

-L’amor és una beguda que s'ha d'assaborir a glopets, sense presses, a poc a poc, i es nota en mirar-se als ulls.

Es van mirar per una estona, els ulls van enviar un missatge, no es van atrevir a besar-se, els dos en tenien ganes.

En acomiadar-se si, n’hi va donar un de petit als llavis i va pujar corrent l’escala de casa seva.

Ell va ser fidel a la seva promesa de no demanar-li res de sexe, va ser ella que un dia, en arribar al seu portal el va convidar a pujar, no va dir res que els pares no hi eren, ell pensava que li volia presentar els pares i estava dispost.

Van entrar i només tancar la porta se li va llançar al coll.

-No hi són els pares, no et preocupis, i el bes aquesta vegada va ser fort i sentit, i es van magrejar per sobre la roba i es van anar despullant, tocant i besant.

Es van dir que s’estimaven, van jeure junts, de costat, despullats, va veure el seu membre, el va tocar, era molt més gran que el que havia vist fins ara, i a més gruixut i molt fort, com una pedra.

-Tens un membre molt gros.

-No et preocupis, el que cap a la boca cap al cony.

El va agafar amb la boca i el va ben xuclar, amb moltes ganes.

No es va poder contenir, va colcar damunt i es va penetrar a si mateixa amb passió i alguna presa, que anava molt calenta.

Van follar i tornar a follar, ell era una màquina de sexe i ella també.

En un descans va replegar les robes, van anar cap a la seva habitació. Allà es van conèixer en tot el sentit de la paraula, pam a pam, racó a racó, va saber que ell també volia i podia llepar, la feia gemir i mig plorar.

Va perdre el compte dels orgasmes. Entre els primers amb penetració fins als que li va arrencar amb la llengua.

-No hem emprat condons.

-Jo no hi he pensat, perdona, però si quedes embarassada jo som aquí i t’estimo.

Ella el va abraçar molt fort, el va besar al front i les parpelles, i al coll i li va fotre unes quantes xuclades, de les que deixen marques. És la meva signatura, deia.

Es van adormir gats d’amor, no van sentir que els pares d’ella arribaven ni que la mare obria la porta per mirar si hi era. No va dir res i va tancar amb suavitat.

De matinada es va aixecar i de puntetes el va acompanyar a la porta.

Al matí, la mare la volia renyar, però la va veure tan contenta, va agrair tant la besada que li va donar que va pensar que havia estat per bé.

A la feina en arribar, va anar a besar-lo davant tothom, estava orgullosa del seu xicot.

Amb les amigues comentava que era molt feliç i que estimava molt Carles.

Un dia passejant amb elles es van creuar amb en Xisco que anava amb una noia rosa, una de nova. El va cridar i li va fer una senya amb dos dits indicant que la tenia molt petita. A les amigues ja els hi havia comentat. Van riure molt i van veure com s'empegueïa.

Es va girar cap a elles en to amenaçador.

Elles cridaven titeta, titeta, tito.

Era la seva petita gran venjança.

A partir d’ara l’anomenarien titeta Titó.

A la plaça van trobar a Carles, havia tingut feina fins ara. Va córrer cap a ell i el va abraçar amb molta força.

-Crec que estic embarassada.

-Molt bé, estic content no saps la il·lusió que em fa tenir un fill amb tu.

-A més, m’acabo de comprar una furgoneta tipus camper, podem viatjar amb el nadó.