Gina i Hug

 Estàvem com cada dia asseguts a l’escala els dos, ella, Gina i jo, Hug

Gina tenia onze anys, era molt llesta i espavilada, jo dotze i ens endúiem molt bé, anàvem a la mateixa escola i a les tardes, a vegades jugàvem, però la majoria de dies els passàvem parlant.

Jo tenia un problema a casa, a partir de les sis no s’hi podia viure, els pares discutien. Ho feien per qualsevol cosa com si en gaudissin de fer-ho.

I no diguem quan arribava tard, llavores, la mare començava a rondinar, a queixar-se, que quina culpa tenia d'haver-se casat amb un mal home i un desgraciat, que no podia seguir d’aquesta manera i bla, bla, bla.

No callava ni quan arribava que llavores començava la discussió de nou.

Els caps de setmana eren horrorosos, tot el dia renyant-se un a l'altre. Tant era si sortien com si quedaven a casa, al cotxe es continuaven entatxant, anada i tornada. Quin suplici¡

Les seves germanes petites ho portaven millor, havien après a desconnectar i no en feien cas. O potser no els hi importaven cap dels dos.

Ell, patia, temia que s’acabessin separant que és en el que amenaçaven contínuament.

Per altra banda, no se separaven, continuaven igual.

Hug va cercar al diccionari la paraula masoquista, no sabia bé el significat, i va arribar a la conclusió que potser si ho eren els dos. Potser trobaven plaer en insultar-se.

-Els hi has de donar un ultimàtum.

-Tu que faries Gina?

-Podries amenaçar en fugir de casa.

-Ho he pensat moltes vegades, de fet somnio a fer-ho de tant en tant.

-M’imagino que marxo i que aconsegueixo feina a un bar. El cap em deixa menjar i beure tot el que vull i puc dormir a la rerecambra.

-És poc realista, i ho saps.

-Si és cert.

-El millor és una amenaça, dius que no pots més i que si no canvien marxes de casa.

-Va treure la llibreta, Gina el va ajudar a redactar una carta.

La va deixar al vespre damunt la seva tauleta de nit.

Al matí, al berenar, el pare va intentar parlar-ne.

-Ara no és l’hora, no veus que farem tard a la feina?

-Per tu mai seria bona hora ¡

Van tornar a discutir, Hug, sense dir res, va agafar els llibres i va marxar cap a l’escola.

-No va funcionar, encara va ser motiu de més discussions.

-Puc amagar-me uns dies a casa teva?

-És una idea, l'hem de perfeccionar.

-A la meva cambra hi ha un armari molt gran, i ningú obra la part de roba d’hivern, almenys ara.

-Com no tenc germans, segur que ningú hi guaita i a més jo cada dia em faig el llit i netejo la meva cambra. Només el dijous que ve la dona de fer feines i neteja els vidres i frega a terra.

-Per tant, ho hem de fer dijous vespre.

-Hem de guardar queviures i alguna muda per tu.

Van esperar dijous, i damunt les vuit, ell va entrar a casa seva i es va amagar a la seva cambra, portava una motxilla amb tres mudes, un parell de paquets de galetes i fruita.

A les nou el buscaven per tot, era hora de sopar.

-Jo he estat amb ell fins a les set i ha marxat escales avall amb una motxilla. M’ha dit que marxava de casa que l’ambient era insuportable i tenia feina a un bar.

Els pares d’ell i d’ella, l’escoltaven sorpresos.

Van anar a la policia a presentar la denúncia i van passejar per tot el barri, van entrar a preguntar a tots els bars, ningú en sabia res ni l’havien vist.

A la nit, ell es va cansar de l'armari i va demanar si podia dormir al seu costat.

-Però despullat no? No pensaràs dormir vestit.

-Dormiré en calçotets, ella anava amb un pijama de pantalons curts.

Tenia el bany a la mateixa cambra.

-Al matí la va mirar mentre es dutxava, no l’havia vista nua mai.

Ella es ben ensabonava i reia, li agradava que la mires.

-Ara tu a la dutxa, els pares encara dormen.

Es va despullar amb un poc de vergonya i es va dutxar, ella el mirava sense dir res.

Es va tornar a amagar. Era divendres hi havia classes i la casa va quedar buida a les vuit i mitja.

No va gosar a obrir la tele ni a sortir de la cambra, es va passar el dia ajagut al llit.

Els pares, divendres no van anar a la feina, van continuar voltant per tot telefonant cada dues hores a la policia per si l’havien trobat. Estaven angoixats, i continuaven discutint, si es culpa teva que sempre estàs de mal humor, que si ets tu que arribes cansat de la feina i no te n'ocupes d’ell.

Afortunadament, les nenes seguien a les seves, ni s'havien adonat que el germà no hi era.

Un dissabte de nervis sense cap resultat.

Diumenge, la tia Matilde va trair a Gina.

Era la seva tia preferida, la seva amiga i confident, venia tots els diumenges a dinar amb ells, i li va anant estirant la llengua.

-Saps per què ha fugit el teu veí?

-Tenia molts problemes a casa seva, els pares tot el dia discutien i no es podia viure.

-Clar, i va decidir fer un escarment.

-Si,

-I saps on està amagat?

-No, no ho sé.

-Bingo, llavores ja sabem que no ha fugit sinó que està amagat.

-No ho diguis a ningú, ell no vol.

Va anar als pares i els hi va dir, van fer pujar als pares d'Hug.

Entre tots, la van estar interrogant, ella plorava, era massa assetjament, adults contra una nena, no volia dir on era.

La tia va anar a la seva cambra, la va escorcollar i el va trobar.

Hug va baixar es va tancar a la seva cambra, amb clau.

El pare va fotre la porta a baix, ara si estaven astorades les nenes i ploraven.

El van renyar molt, que era un mal fill, que havien patit molt aquells dies, i que havien d'anar a la policia.

El policia també el va renyar i amenaçar en anar a la presó.

La conclusió a què va arribar quan la pluja d’amenaces i retrets va acabar era que els pares havien patit molt i estaven molt enfadats.

-El que és bo saber, Gina, és que ni et poden matar ni pegar i que els càstigs que poden posar, són molt ínfims. No sortir, i jo no surto, no anar al cinema i no hi vaig mai, i com a més no tenc mòbil, s'han de conformar en renyar-me i posar mala cara que és el que fan sempre.

-Si, tens raó, a la llarga guanyarem nosaltres.

Però n’hi havia un altre de càstig.  Els hi van prohibir parlar junts.

A ella també la van renyar, i quan els van veure asseguts a l’escala la van fer pujar.

Dilluns la va esperar a la cantonada i van caminar junts agafats de la mà.

Va agrair molt l’afecte que aquella mà significava i més en acomiadar-se ella amb un petó.

De tornada el mateix i es van separar abans d’arribar a casa seva, ell va esperar un poc que ella puges l’escala. I a més va anar a voltar per entrar per l’altra banda del carrer.

El mateix els dies vinents, però ara, de tornada es paraven a un banc del parc per parlar, es miraven als ulls i es besaven.

-Per què no us separeu?

Gina els va interpel·lar a l’escala, ells pujaven, ella baixava.

-No es pot viure sempre discutint, la vostra casa és un infern.

Van quedar tan sorpresos del que els hi deia la nena que no van ni contestar, ni volien ni podien.

Per què no us separeu? Ara era Hug que els hi demanava amb cara trista. Quan van entrar a casa seva.

A ell el van renyar.

-A tu no t’importen aquestes coses, no és cosa teva, tu a estudiar.

Hug tenia mala llet, i no es va quedar callat.

-Només tenc una opció, us denuncio a la policia i després em tiro per la finestra.

Ara ni van poder contestar, la mare el va anar a abraçar, que l’estimava molt que no ho fes, que no discutirien més davant d’ell i que no fes res del que havia dit.

De moment m’espero, però no em podeu prohibir parlar amb Gina.

Va anar al pis de dalt i va trucar a la porta.

-Vull parlar amb Gina. La mare el va deixar passar, va anar directament a la seva cambra.

-Açò si ha funcionat, els he amenaçat en denunciar-los a la policia i tirar-me per la finestra.

-Podries començar per la denúncia no? No vull que te tires per la finestra, saps que t’estimo molt.

Es van besar i es van estirar junts al llit agafats de la ma.

-Avui hem de fer coses lletges.

-Ha, ha ja ens hem vist nus.

-Si, però et vull tocar.

-Algun dia, ho farem, no tenim pressa.

-De moment a veure si almenys ens deixen viure.

De mutu acord, els pares d'Hug es van separar, era veritat, no s’aguantaven. Els fills van quedar a la casa amb la mare, el pare venia amb la tia Matilde a dinar els diumenges.

S’havien conegut arran de la fuita d'Hug i s’agradaven.

Gina no la volia perdonar, quan hi era no baixava, l’havia traït. Ella insistia i ella ni abraçades ni besades. No la volia ni veure.

La mare va contar que ara vivien junts la tia de Gina i el seu pare, que eren parella.

Ella també tenia un promès, un dia el portaria que el coneguessin.

-Si haguessis començat per aquí, ens hauríem estalviat moltes angoixes.

-Tens raó fill, ho hem fet molt malament, segur que en Lluc t’agrada, és molt bona persona i fareu amistat. És un company de feina i fa temps que ens coneixem.

Gina quan el va veure li va aixecar el polze, a ella també li agradava.