Olga i Manel

 Olga era guapa i espavilada, bona estudiant i bona filla. Els seus pares eren encantadors, sempre dispostos a ajudar i amb el màxim respecte cap a ella.

Manel era un company d’estudis, van fer amistat i van anar a més i es van besar amb passió un dia a un banc. Anaven pel carrer de la mà, es miraven als ulls i eren feliços.

Ella va voler presentar-los els pares i el van rebre amb familiaritat. Molts dies quan no sabien que fer anaven a seure al sofà a casa seva i sopaven junts.

Després marxava a casa seva, ell vivia amb la mare.

Els dos estudiaven arquitectura i somniaven en treballar junts, muntar un petit estudi i fer projectes importants.

Els hi quedaven uns quants anys, estaven a segon, i havien de tenir paciència en tot.

També en el sexe, no tenien lloc on anar i el cotxe era una solució temporal, allà va perdre ella la virginitat colcant sobre ell amb el volant que li feia mal al cul. A vegades no passaven de les palles mútues, ella amb la boca també ho feia, a ell no li deixava. No volia.

Un dia van anar a la platja, ella ja portava el biquini posat, no es va voler ni treure el sostenidor.

Només es van poder besar a l’arena. Tampoc pensaven clavar allà mateix. Baixar la copa del sostenidor per treure un pit tampoc volia.

En marxar, es va posar la faldilla, es va treure la part de baix i es va posar les calcetes, i a la part de dalt va fer el mateix, primer la samarreta i canvi de sostenidors.

Ell no, a més no hi havia quasi ningú a la platja, es va treure el banyador i es va posar els calçotets amb tota naturalitat.

-Si algú vol mirar que miri. Ella reia.

Quan els pares van marxar de cap de setmana fora, tenien la seva oportunitat.

Van anar al llit, ella es va tancar al lavabo i va sortir amb un camisó que li arribava als peus, ell nu, l’esperava, va voler apagar el llum i van estar follant, ella amb la roba al coll.

Es van estimar molt i amb moltes ganes, només que ella no volia que ell baixes cap al seu entrecuix, i que no volia encendre el llum.

Manel no li va donar importància al fet, ja ho faria. Ni quan al matí es va tancar amb pany al bany, fins que no va estar aclarida no va sortir.

    -Tenc vergonya, no vull que em vegis nua, i al bany penso posar el pany cada vegada.

    -No creus que és una cosa un poc infantil.

    -Si ho trobes, sí, jo no hi puc fer més.

No ho entenia, no sabia el perquè, i no és que tingues importància el fet en si. Ella tenia un problema i ell ho volia esbrinar.

    -Pot ser que tenguis els mugrons color verd, i per açò no els vols ensenyar.

Ella reia, era evident que feia broma.

    -La qüestió serà quan tinguem un fill a l’hora d’alletar-lo.

    -Ha ha, ets un desastre.

    -Tenir verd el forat del cul pot ser per menjar massa espinacs.

    -No tenc el forat del cul verd, ni els mugrons.

    -Potser blaus?

    -Va, no facis broma.

Un dia es va posar seriosa i ho van parlar.

    -Tenc vergonya, des de molt petita ni la meva mare m’ha vist nua.

    -I quan vagis a parir? Aniràs al paritori amb texans?

    -Ensenyaré el just perquè neixi el nen.

Era absurd, tota la vida posant el pany a la porta del bany li semblava impossible, li explicava i insistia, ella estava d’acord, si, però no.

    -Potser al psiquiatra?

    -Tu estàs boix?

Va anar a una platja, aquesta vegada en va triar una de nudista. Cap pega per part d’ella, ell es va despullar com tots, ella no, va seguir amb el seu biquini que ja portava baix la roba. I en partir mil postures amb la tovallola per canviar-se.

    -Crec que et posaré un somnífer a la beguda i d’aquesta manera et despullaré del tot.

    -Sí, és una opció, em sembla bé.

    -Llavores, sense cap pastilla, tanques els ulls i et fas la dormida.

    -No, no vull, és el mateix.

Va anar a parlar amb la seva mare. A la feina, i el va atendre, dues besades davant tothom i molta amabilitat. Li va explicar el problema.

    -Olga ha fet sempre el mateix, no vol que entrem al bany quan ella hi és i tanca. Ho fa des de petita ara que ho faci també amb tu, em sembla inversemblant. Deu ser molt incòmode fer l’amor sense despullar-se.

D’alguna manera volia confirmar que feien l’amor.

    -Ho és i molt.

    -No sé què dir, parlaré amb ella.

Ella es va enfadar que anés a parlar amb la mare.

    -No ho havies d'haver fet.

    -I que vols que faci?  No vols parlar amb la mare, ni en mi i tampoc anar al psiquiatre.

-No en necessito de psiquiatre.

    -I hem d'estar així tota la vida.

    -Sí, si m’estimes sí.

Va estar pensat, potser al psiquiatra hi podia anar ell.  El metge el va rebre i el va escoltar en silenci.

    -Potser algun trauma de petita, has descartat que no tengui algun defecte, algun tatuatge, alguna piga lletja?

    -Vaig suggerir que potser l'adormiria i la despullaria i ella hi estava d’acord.

    -I no ho veu fer?

    -No, és clar, em semblava indigne.

    -Només et puc proposar hipnosis, a veure el que traiem, ara si ella no vol, malament.

Pensava que potser fent una espècie de vaga de sexe ella reaccionaria. Ho va provar, dos dies sense besar-se ni tocar-se. Ella no deia res.

    -He arribat a la conclusió de què no m’estimes.

    -Sí que t’estimo.

    -No prou, si m’estimessis series capaç de despullar-te.

    -I si tu m’estimessis prou, series capaç de respectar la meva decisió.

    -Ah, és una decisió? Jo pensava que era un estigma, una llacuna mental una mala experiència, un trauma.

    -Res de tot això.

    -Idò que és?

    -El que tu has dit, una decisió.

    -Ves a la merda.

Manel va marxar emprenyat, estava cansat de lluitar, trobaria una altra noia més normal.

No es van veure ni telefonar en dos dies, ell esperava que fos ella la que ho fes.

Va pensar en si acceptar les seves condicions, no era tan difícil, no era el fet en si, sinó la desconfiança que manifestava, el fet d’amagar el cos, no li agradava i va intentar oblidar-la.

A la discoteca, a ballar, inclòs un dia la va veure amb unes amigues, la va saludar d’enfora sense acostar-se.

Amb algunes, va follar, però no podia oblidar-la.

Llevat de la seva mania era una noia estupenda i havien fet plans de futur i de vida, tenien inclòs els noms dels fills decidits.

Es va centrar en els estudis, tenia exàmens prest.

Olga va telefonar per si podia anar a casa seva, necessitava ajut en els estudis, també preparava exàmens.

Manel vivia amb la seva mare, s’havia divorciat del pare, tenia mal caràcter. No li va agradar quan va arribar, de fet no es coneixien, i quan es va tancar a la cambra amb ell, va obrir la porta, no la volia tancada.

Feia calor i es va treure la camisa, va quedar en sostenidors i va tancar de nou la porta.

Mitja horeta més tard, la mare la va tornar a obrir.

-He dit que no vull la porta tancada, i tu millor que et vesteixis no?

-Tens por de veure una dona en roba interior?

Olga es va descordar els sostenidors i se’ls va treure, i també els pantalons i les calcetes. Va quedar nua davant ella que va marxar tota enfadada sense dir res.

Es va girar cap a ell, que la mirava embadalit.

    -Ets preciosa, un àngel, una deessa i es va acostar i es va agenollar davant seu. La porta romania oberta. La va abraçar per la cintura i la va començar a besar a la panxa, moltes besades.

Van sentir com es tancava la porta del passadís, ell li va posar les mans al cul pastant aquelles galtes.

    -Suposo que ara no seràs tu el que no et vulguis despullar.

    -M’encanta la nuesa, i es va despullar del tot, trempat com un cavall la va portar cap al llit, i es van continuar besant per tot el cos. I van cardar, amb molt d’amor i sense abstenir-se de gemir ni de cridar. Fins que van quedar cruixits al llit, nus, de panxa.

Ell es va aixecar per besar-la allà baix on encar no l’havia vista.

    -És estrany, jo pensava que tenies el forat del cul verd.

    -El meu forat del cul l'únic problema que té, que encara no hi ha entrat ningú, ho aclariràs algun dia?

-Si és clar que si, farem l’amor total per tot on puguem i vulguem.

La mare els escoltava devora la porta sense deixar-se veure, i en sentir parlar del cul, va saltar va aparèixer al dentell i es va començar a persignar moltes vegades.

-Açò és pecat, no es pot fer.

    -El que és pecat, mare és no estimar-se prou per no compartir tot el cos i el cor i l’anima amb la persona estimada, i millor que aprenguis a ser tolerant i respectuosa o perdràs un fill.

    -Ja vas perdre un marit no?

Va marxar.

Ells van seguir una bona estona i hi van tornar, eren feliços.

    -T’estimo molt, i vull ser la teva esposa, no sé el que em passava, perdona.

    -No necessito cap explicació, l’important som nosaltres.

    -Anem a casa meva, ho vull dir als meus pares.

La mare els esperava a la porta.

    -Perdona fill, no ho faré més.

    -Perdona fill? Només? Olga estava enfadada.

    -Perdoneu els dos, jo vull que sigueu molt feliços i canviaré, no en tingueu dubte.

Va agrair les besades, ells van marxar.

.-Crec que mai podré explicar el que em passava. Ni jo ho sé.

-No és rellevant, l’amor si ho és,