Salvador.

 Salvador era advocat, havia acabat la carrera i amb molta il·lusió havia començat a treballar, es va trencar les banyes, però els diners no arribaven a casa seva, sort que la dona treballava d’infermera i portava el sou a casa.

Al final va acabar a un despatx d’advocats on tenia almenys un sou. La seva feina era de conseller matrimonial, i atenia a parelles que es volien divorciar o buscaven consell per una última oportunitat.

La feina li agradava, procurava amb tota la seva voluntat ajudar a aquelles parelles, en els diners i els tràmits, i també en la dimensió social, a veure si podien evitar el divorci.

Tenia ja molt clar que el que havien d'aplicar era la lògica. Si no s’aguantaven el que calia esbrinar era el perquè, i com ho podien revertir.

Si hi havia algun vici com l’alcoholisme o el joc, era indiscutible. Ho havien de deixar.

A vegades, sobretot als homes només fer comptes per calcular el que havien de pagar ja els feia veure les coses d’altre manera.

Amb els temes que no hi podia era amb els sexuals, ell en açò no en sabia massa, la relació amb la seva dona era cordial i satisfactòria almenys per ell i pensava que també per ella.

I quan li parlaven de trios o quartets o si me la vol ficar pel cul o si no empra la boca, ja no sabia que dir, i s'esmunyia en un caramull de paraules vanes.

El pitjor de la seva vida professional va ser una parella, ell follava amb un altre, en arribar a casa seva demanava perdó, que no ho faria més, i ella el perdonava.

I tornava a reincidir, confessava que aquella dona el posava a mil i que només amb una mirada ja el tenia als seus peus, ell era conductor d’ambulància i fins i tot sobre la llitera ho havien fet.

No es volien divorciar. S’estimaven, tenien fills i consideraven un desastre el divorci.

No podia canviar de feina, i el contacte amb aquesta dona era pràcticament diari, evidentment no cada dia follaven, però si cada vegada que en tenien oportunitat.

Ho va comentar amb la seva dona. Ella va voler saber detalls, era un conductor d’ambulàncies, i era alt i fort.

-Nosaltres a urgències ens en trobem molts de conductors, sempre són per allà que roden, per no sé on poden follar, llevat que sigui dins l’ambulància.

Si, era dins l’ambulància, tenien un company que els ajudava, vigilava que no vingues ningú i a vegades sortia a fer una volta. I si no a l'aparcament a terra entre dos cotxes.

-No puc entendre que existeixi una dona així.

-Si vostè coneixés a aquesta dona, no diria que no ho entén, és una autèntica fura, ens deixa a tots cruixits.

-Vol dir que ho fa amb altres a més de vostè.

-Si amb qui pot, és una experta en seduir. L’altre dia es fa follar al director de l'hospital. Però va anar al seu despatx, a l’ambulància no.

-El que deixa molt clar a tots és que només vol follar, res de relacions, ella està casada i té dos fills, estima la seva família.

-A la nit li va demanar a la dona si coneixia una infermera que es follava als conductors d'ambulància i als ajudants, i a qualsevol que es posés per davant.

-No, no deu ser del meu hospital, potser d'un altre.

Ell va sortir convençut, només li va sobtar que en sortir, la dona li digues:

-Alerta amb el cap.

-És estrany jo no soc prou alt per tocar amb el dentell de la porta.

A més, que jo sàpiga, només hi ha un hospital al poble.

-Pobreta, treballa tant que arriba cruixida de la feina i a vegades no sap el que diu.