Norma.

 Norma era una noia simpàtica oberta i li agradava la festa, era lliberal en totes les coses, sexe inclòs.

Però tenia el cap molt ben moblat i hi havia coses que es podien fer i altres no.

Li encantava besar i que la besessin, ho feia amb tothom, prest hi era a oferir la galta. A més, no només besava, pràcticament s'aferrava a la persona, besada i com a més tenia bons pits, millor.

Ho feia per afecte a tots i per simpatia, i clar prest es va endur el mal nom de "La calenta".

A les festes ballava amb tots, i una morrejada no anava malament i reia després de fer-ho. Si algun noi la podia arreplegar a un racó, la besava i li pastava els pits per damunt de la roba. Ella reia i se'n desempallegava quan podia.

I si seia a una cadira i algun noi hi anava per darrere a besar-la i aprofita-va per tocar-li els pits, no es queixava i reia, sempre reia.

Era feliç, trempada, sana i lliberal.

A un noi el va haver de parar, caminaven pel bosc a una excursió i la va estalonar a un arbre, es van besar i ell li volia baixar els pantalons, no va voler i es va posar seria.

Prou és prou i açò ho tenia molt clar.

Els nois farolejaven.

-Jo li vaig baixar les calces i va gaudir com una botxa.

-I a mi me la va xuclar, és una calenta de mena.

Un inclòs se l'havia tirada segons deia.

-Vaig anar a casa seva i va ser ella la que va voler follar.

Maria, una de les seves amigues i Joana, un altre van convocar una reunió, totes les noies hi van anar.

Van explicar les difamacions que feien els nois. Norma era lliberal, però mai s'havia baixat els pantalons ni descordat la camisa, i xuclar tampoc, no n'havia xuclat mai cap.

Estaven molt enfadades amb aquesta situació, al grup s'hi va afegir un noi, era en Lluc, va demanar si hi podia ser que a ell també li feien mal les mentides.

I va ser ell el que va proposar la campanya. Farien una campanya amb adhesius.

El primer "El que té la llengua llarga, sol tenir la tita curta."

Va tenir un gran èxit, el van difondre per tota l'escola, i contaven el perquè ho feien.

Com no va bastar, en van fer de personalitzades.

"Mateu, té la llengua llarga i..." "Joan diu i no acaba i..."

Van posar suspensius per no ofendre a ningú.

Un professor es va enfadar i a classe els va renyar, sobretot a les noies.

Era en "Lorenzo", res de Llorenç, Lorenzo un tipus un poquet fastigós, en principi perquè sempre anava amb ulleres de sol, nit i dia, era en teoria professor de francès amb accent andalús i el primer dia feia gràcia, els altres no.

Quan es comentava una cosa era que alguna cosa hi havia. Era el que deia, és a dir que d'alguna manera donava la raó als calumniadors davant la víctima.

Joana i Maria van dir que el posarien a prova, van venir un dia amb faldilles curtes i van seure a primera fila.

L'objecte era veure com movia el cap, es van posar una a cada extrem i obrint i tancant les cames el van desestatjar tota la classe. Mirava a una, mirava a l'altre, i tenia la cara vermella com un tomàtic.

A Joana i Maria les van anar rellevant per altres, no havien de ser elles les úniques, i totes hi van col·laborar.

Els nous adhesius deien: "Els mira calcetes duen ulleres de sol tot el dia." I unes altres, "professors voyeurs"

I a ell li van treure el sobrenom de mira calcetes.

Als nois tampoc els hi agradava el professor Medina i s'hi van afegir a la befa. Un dia a la pissarra hi havia escrit. "Mira calcetes" Ell en arribar el primer que va fer va ser esborrar-lo.

Va intervenir el director. Va cridar als delegats de la classe. Hi hauria una sanció col·lectiva.

No sabien quina era la sanció i van seguir amb la campanya ulleres de sol.

Posaven ara una imatge d'unes ulleres de sol i baix un lema, veurà les millors calcetes.

En un examen parcial va suspendre a tots, un dos col·lectiu. I el primer dia després de les notes, tots van seure al reves, donant l'esquena.

Va sortir sense donar classe.

Ja era un problema de tots i el director volia posar esma.

-Si no es treu les ulleres de sol, anirem tots a classe amb calçotets.

La cosa es va complicar al trobar al vestuari de les nenes una càmera, pel que semblava eren gravades en canviar-se.

Van venir els mossos a investigar i de moment el professor Medina anava amb ulleres de vidre transparent.

Van seguir d'esquena, no bastava, havia de disculpar-se per emprar les notes com a venjança.

El director els hi va donar la raó i van anul·lar l'examen.

Estava emprenyat el professor i volia venjança. Va acusar Norma davant el director d'assajament sexual. I el director va cridar als mossos.

Ella ho va negar en rotunditat, ni ho havia fet ni li havia passat mai pel cap.

En Medina deia que hi havia entrat al seu despatx i l'havia baixat els pantalons oferim-se per follar, i que ell l'havia expulsada. Del seu despatx i de la classe.

Assemblea, on tots volien dir la seva, hi va haver un gran guirigall, hi havia moltes propostes, la més fàcil era fer vaga.

En Lluc es va aixecar.

-Em podeu donar un dia de marge. Jo ho puc arreglar.

Van estar d'acord.

L'endemà va anar a veure a Medina al seu despatx.

-Que vols?

-Fer justícia.

I es va posar a cridar, i a plorar, no, no ho facis, i va sortir tot corrent del despatx.

-M'ha volgut violar, pederasta, desgraciat.

Medina era a la porta i no s'ho podia creure.

Quan van venir els mossos, ho va negar amb rotunditat.

Va retirar la denúncia a Norma.