Afro i Andros.

 Van arribar en tres cotxes, eren dotze, sis parelles joves.  Portar tots els trastos a la platja va ser feixuc, dos viatges cadascú ben carregats,  portaven de tot, tendes de campanya, fogonet, menjar, aigua, molta aigua, quatre de bòtils de brandi per fer cremat, fruita i cerveses. Era divendres vespre, pensaven fer tot el cap de setmana. Alguns es van posar el banyador per remullar-se, els altres nus, i els que en portaven el van deixar a la vora de l'aigua. La suor s’esvaeix i puja la son i la trempera. Al que veien trempat li  tiraven aigua i reien i feien broma.

Van sortir i es van anar acostumant a la nuesa, algunes noies es van posar la part de baix del biquini. Però els pits, tots els pits, lluïen esplendorosos, també els dels nois.

Hi havia diversos tipus de tenda, de dos, de quatre i de sis. Tres de les noies volien dormir juntes i en van agafar una de quatre per elles, i es van posar a muntar-les.  De dos n’hi havien dues i les dues parelles més espavilades els van agafar. Van ser per ells.  Quedaven cinc, quatre nois i una noia. L’última tenda era de sis. 

-Si me’n canso d’homes, aniré amb les dones, deia Sumpta que era la més llançada.

I la primera nit, van cardar les parelles que en tenien de dos, i les noies no sabem el que van fer, Sumpta que era a la de sis, va cardar amb el seu marit, també amb dos més, no sabia qui eren que era fosc.

Van comptar els condons de matinada.  Quatre a la tenda gran, Sumpta no ho entenia, ella només havia cardat amb tres.

Tot el mati nedant, jugant a la pilota i prenent el sol, ningú va pensar en què calia fer dinar. Van improvisar quatre ensalades i fruita i a la migdiada baix els arbres.  A Sumpta encara ni faltaven dos i se’ls va follar, El marit va ser l’últim, que en veure com cardava el va posar calent.  A les noies els hi volien fer dir el que havien fet i no volien, és cosa nostra, deien.

Quan el sol quasi es posava va aparèixer Afro. Era negra, i duia els cabells molt curts, com un noi, dues mamelles grosses i fortes deien que era femella, de vestit, tomes una espècie de faldeta que li arribava a mitja cuixa, i un cinturó gros amb una medalla ovalada que feia de tancament. Als peus, res, anava descalça. 

-Soc Afro. Que puc estar amb vosaltres?  Després vindrà Andros, no penso trencar cap parella, malgrat que les parelles es trenquen més per cardar poc que per massa.  Andros no és gelós per si a algú li interessa.

Preparaven ensalades altra vegada i fruita i van sopar junts, asseguts en cèrcol. I tenien previst fer el primer cremat.  A poc a poc, van anar cremant un bòtil i el foc va il·luminar la fosca que arribava. Molt millor que les cerveses que estaven calentes i el licor baixava a poc a poc.  Van fer cafè al fogonet i van afegir-lo al cremat i un altre bòtil que ja feia figa la flama. La guitarra i cantar i  van florir les primeres besades, Sumpta ho volia fer amb tots, inclòs amb Afro que era dolça com la mel, i Afro també va fer la roda, de genolls per dins del cèrcol que Sumpta ho havia fet dreta i per fora. I alguna mà se li escapava pastant faves i pits. I els altres sense borinar massa, acceptaven carícies a una banda i l'altra. Vestits n’hi havia pocs i van anar minvant, només Afro mantenia la seva faldeta, i havia tret de no sabem on una espècie de pastilla de sabó que ara penjava del seu coll i que feia una molt bona oloreta. Les tres noies de la tenda, havien perdut la vergonya i estaven les tres cardant, les dues parelles també, Sumpta en tenia dos i Afro tres que la volien magrejar, però ella havia pres la iniciativa, els tenia els tres allargats i un a un rebien la seva boca i les seves mans. Els va fer girar i els hi posava la llengua al cul i aquell sabó que feia molta oloreta.  Onofre va ser el primer que va rebre l'enculada d'Afro i li va agradar, va gemir i com ella li feia una palla va ejacular de seguida,  Després va tocar a Carles mentre Damià mirava.  Es va posar de genolls quan li va tocar a ell.  Més tard, tots contra ella que es rebolcava en l’arena, li tocaven el cul i la fava i els pits, preciosos pits. El cul era preciós, no era un cul d’home sinó de dona, toveta i rodó, no hi quedava cap fava trempada per poder-la follar.

 Amb mans, dits i llengua la van fer arribar a l'orgasme. Va ser estrany perquè es va posar dempeus i va ulular, com un llop amb la mà a la fava.  Tots la van anar a veure, a contrallum es veia la lluna. Sumpta i Jaume van ser els últims en arribar el seu orgasme. I sense posar-se d’acord, es van jeure a l’arena amb cercle, els caps junts.

L’arribada d’Andros ho va trasbalsar tot, es van posar de panxa per mirar-lo, era alt i gros, espatlles amples i poderoses,  mandíbula quadrada i llavis prims, Portava una faldeta com la d'Afro, i un cinturó semblant. Va anar cap a Afro, els hi van fer lloc al mig del cercle, es van treure la faldeta, ja sabien que Afro tenia una bona fava, el que va sobtar va ser la vagina d’Andros. O potser pensaven veure un altre fava igual de grossa.  Es van besar primer a la boca i després per tot el cos i gemien i bufaven com dos braus en zel.  Andros es va posar a terra amb els genolls plegats i les mans que li agafaven els peus.  I Afro, des de dalt va anant baixant, Sumpta la va anar a abraçar i mantenir l’equilibri mentre pujava i baixava. Es fregaven els pits i es besaven. Per l’altra banda no sabem qui li llepava l’esquena i una vagina  havia anat sobre la  boca d’Andros. I la piràmide es va anar fent a poc a poc, tots col·laboraven, ningú volia quedar exclòs. I tal com havia pujat va baixar, i ja eren només cossos sobre l’arena, tots cercaven fava, cul o vagina que ja era igual, tot servia. Els que només havien cardat amb la parella van aprofitar la foscor que ells també en volien.

Es van despertar amb el sol.  Afro i Andros ja no hi eren, i van anar a l'aigua a saludar l’albada. Es van sentir nets i no es tocaven, només les besades i els ulls que els hi brillaven. I es deixaven acaronar per l’aigua neta com el sol. Cap home ni dona va rebutjar cap llavi i les besades eren dolces, plenes d’amor. Amb l’aigua al coll, com granotes s’anaven passejant per la vorera, les mans a terra que hi havia poca profunditat, de tant en tant cabussaven el cap dins l’aigua que feia molta calor. Un noi que els mirava des de dalt el cingle, va contar dotze culs, no sabia si eren de noi o noia.  A ells els hi era igual.

 

El pobre milionari.

Ser milionari fa molta il·lusió, encara que ho siguis per la mort de la teva dona. Pobreta, la malaltia la va vèncer i els ulls se li van apagar.

El que ell no sabia, i possiblement ella tampoc, era que tenia una herència d'un oncle d’Amèrica que li deixava una fortuna.  El notari en llegir-li el testament li va notificar la nova.

No tenien fills, i era tot per ell.  El primer cancel·lar la hipoteca i canviar el cotxe.  Sabia que era molt aviat, però el cotxe ja no donava per gaire, i ara, malgrat que deixava d’entrar un sou a casa, tenia prou diners, va sanejar el compte corrent i posar la resta a terminis a veure si podia viure només amb els interessos.

Començava per Emili una nova vida.  Dels coneguts, uns li donaven el condol i altres el felicitaven, ell no sabia què dir.  Havia de mostrar pena, però no li sortia gaire bé.

De les noies de l’oficina que normalment no li feien massa cas, n’hi havia algunes que estaven de bon veure, i va anant fent proves, va sortir a sopar amb Marisa i després a follar a la seva casa i el mateix amb Maite, cap promesa ni declaració d’amor, només sexe.

El va visitar de sobte un cosina d’enfora que ni coneixia, i clar, com eren a casa seva, després d'uns gisquis, van cardar.

I la fama de follador aprofitat la va tenir tot d’una, ara era perillós per les noies que anessin amb ell, senyal que follaven.

Llúcia el va rebutjar, no volia sortir amb ell a sopar ni armar conversa al bar.  A ell aquesta noia li agradava molt, inclòs en vida de la dona, la considerava perfecte, de cos i d'intel·ligència i de simpatia.

Potser s’havia avençat massa a l’hora de voler cardar amb les noies de l’oficina, elles continuaven dispostes, però la que ell volia no.

Insistir massa i telefonar-li sovint va ser una errada, el va amenaçar en denunciar-lo per assetjament i es va astorar, no és el que volia.

La nota no va saber si l’havia llegida, la va deixar sobre la seva taula.

“Puc esperar el que vulguis, però t’estimo”, era el que posava.

En teoria no tenia pressa, això no obstant, en la pràctica si, el seu silenci el feria, l’anguniava i menjava poc i malament.  Va començar a descuidar el seu aspecte, es rentava poc i no s’afaitava.

Anava amb els ulls baixos, i a la taula concentrat en la feina. Anava a cercar un cafè arrossegant els peus, i tots pensaven que estava malalt.

A casa seva seia davant la tele apagada. No anava a dormir al llit i el sol el despertava de matinada.

En Biel era un bon amic, el va fer canviar, l’animava, l’obligava a anar a dinar amb ell, el portava en cotxe a casa seva i el recollia al matí, el caps de setmana a veure camp i natura i respirar aire.  A poc a poc es va animar, ja veia la vida amb nous ulls, anar de putes era divertit i també beure fins a engatar-se. Sopar a bons restaurants.  Biel va aconseguir que oblides a Llúcia, i que tornes a follar amb Maite i Marisa.

Emili va ser de nou l’home net i curos que saludava a tots en arribar, és a dir, a tots no, a Llúcia ni se la mirava, era perversa, l’hi havia dit en Biel, i no li convenia.

Amb Marisa i Maite calia anar al tanto, ell es posava condó i si hi tornava, un altre, que no volia fer-ho a pèl.

La vida seguia, ell n'havia de gaudir, només veure a Biel i Llúcia per al carrer caminant i parlant el feia destralejar, no ho podia entendre, ell encara l’estimava i que anés amb Biel no li agradava gens.  Li va comentar, eren segons ell amics, i res més.

I va començar de nou el procés de melancolia, no parlava amb ningú, era sec amb tots, i anava a esmorcar al bar de més enllà on no anava ningú.

Ja no sortia ni amb Maite ni Marisa i a les tardes anava al cinema.

A Llúcia la veia a la feina, se la mirava amb embelés i abaixava el cap quan ella el mirava.

Un dia se la va trobar al cinema, la va veure a la cua per comprar l’estrada i es va asseure on ella el pogués veure. Va acabar la pel·lícula i ella va sortir, el va veure, el va saludar i va marxar.

Es va dedicar a mirar les cues dels cinemes del barri, i va esbrinar que els dimarts i dijous hi anava a un o l’altre.

Procurava ser discret, només volia que ella el veiés, i si a més el saludava, ja era molt.

On més podia anar a les tardes?  Dimecres a la piscina, feia classe amb un grup.  Ell per lliure a fer llargs pels cordats lliures.  Sabia que alguna vegada l’havia vist, però no n’era prou conscient.

Divendres hi havia teatre i també la va trobar. D’enfora la va saludar, ella ja li reia.

A la feina no gosava acostar-se, ni quan anava a la màquina de cafè que molts aprofitaven per saludar-la.  Era un amant ocult i penós a parer seu.

El dia que va caure al bell mig de l’oficina, ho va fer amb tan mala pata que es va trencar un braç.  No sabia el que havia passat, potser algú li havia fet la traveta. El cert és que el van portar a l'hospital.  No podia anar a treballar amb el braç enguixat i anava a seure al parc de devora l’oficina, des d'un banc podia veure com entraven i sortien. Hi era a les vuit, hora d'entrar i a les quatre, hora de sortir.  Com un clau, la veia d’enfora com anava cap a la parada de l'autobús.  Feia una estona més i marxava.  Seguia la ruta de l'autobús com si l’empaites. A poc a poc, com besant la seva trajectòria. Parada a parada.

El dia que la va trobar asseguda a la segona parada del bus, no se l’esperava i es va sorprendre, ella el mirava.

-Hola, on vas?

-Ni jo ho sé, camino.

-Ho fas cada dia.

-D’aquesta manera et puc veure, et puc acompanyar amb el bus?

-Sí, ara en ve un altre.

Van pujar junts, es van agafar fort a la barra i aguantar les estamenejades del conductor que era un poc bèstia.

-Jo baixo aquí.

I van baixar junts, la va acompanyar fins a la porta de casa seva i va marxar.

L'endemà l’esperava a la parada, es van mirar i van riure, van pujar junts.

-Vols venir aquesta tarda al cinema?   Era dijous.

-Ens trobem a la cua de la taquilla a les sis i mitja. Al principal.

Era una gran victòria, van entrar junts i ell no feia cas a la pel·lícula, només la mirava de reüll, com posava les mans.  Ella el va plegar unes quantes vegades que la mirava i no va fer cap comentari. Però en sortir, es van agafar de la mà i van anar a sopar junts.

-En Biel ens volia separar, també em ronda, el que va fer és encuriosir-me.  Ja has paït el ser milionari i que totes les dones et mirin?

-Només vull ser milionari en amor, i només n’hi ha una de la que jo desitgi la mirada, t’estimo des de molt abans que moris la meva dona, i quan vaig ser lliure, un altre esclavatge em va apartar de tu. El de les dones fàcils i endegadores, les que volen gaudir de la vida sense pensar en sol demà.

-Pensa que jo no soc una dona fàcil. 

-Ho sé i saps que no defalliré, estic molt enamorat, no en vull de fàcils, les vull condretes i sèries.

Caminar amb ella va ser un esclat d’emocions i sensacions, ella era fantàstica i ell l’estimava molt, molt. Asseguts a un bar, es van prometre amor etern.

La va acompanyar a casa seva i la va deixar al portal amb molta pena.  No es va atrevir a convidar-la a casa seva,

Era bon cuiner i la va convidar dos dies després a sopar a casa seva.

Un sopar magnífic, ple d'emocions i confessions mútues.

-Si vols podem esperar a casar-nos abans de follar.

-Ha, Ha, tal com vas no crec que puguis esperar massa. Ell no podia dissimular la trempada davall els pantalons, es van despullar a poc a poc, i es van estimar i es van conèixer i parlar i riure que una nit dona per molt si no tens ganes de dormir. Ho van fer quan ja eren les set del matí.

-Avui no vaig a la feina, estic malalta, malalta d’amor.

 

El cul.

 Havien anat d’excursió, eren tres matrimonis joves, quan va començar la muntanya el camí era estret i havien d'anar d’un en un.  Marina era la primera i Joan la va seguir, els altres darrere ells, el ritma que marcava era fort, i ell no podia defallir davant una dona, havia de seguir, només veure el cul d’ella el tenia atabalat. No era petit ni gros, ni esquifit ni en punta, era un senyor cul, els pantalonets que portaven eren curts, i el cul era suportat per dues cuixes potents. Ella es girava i veia que els altres quedaven enrere, i encara augmentava el ritme.

 Joan, no volia quedar enrere potser, pensava, es vol distanciar per fer un polvo a dalt.

I amb aquesta il·lusió s’anava posant calent, ja pensava que es paraven a un replà i ella es deixava besar i acariciar. I allà mateix se la follava, ella allargada sobre una pedra.

De fet, feia temps que mirava a Marina amb ulls de desig, el marit era primet i poqueta cosa i potser no la satisfeia prou. Segur que se’l mirava amb ulls d'amor.

Ell estimava a la dona,  clar, però un clau fora camp, mai va malament.

I aquell cul esplendorós seguia davant seu, com una màquina de caminar, ell es va haver de compassar la respiració per aguantar.  Segur que anava de pressa per arribar al cim amb temps de fotre un clau.

Van arribar al cim els primers, des de dalt veien els altres que anaven pujant a poc a poc.

Marina es va ajupir devora una mata i es va baixar els pantalons, volia fer pipí. Senyal que em vol ensenyar el cul, va pensar,  i abans que es pogués pujar les calcetes li va posar la mà i la va intentar besar.

No ho havia d'haver fet.  A més d'un bon cul i unes bones cuixes, tenia un bon braç o de l’hòstia que li va fotre va caure de cul i va quedar allargat.

I encara amb les calcetes als genolls va demanar si en volia més.

Un ull que no s’obria i que s’anava inflant a poc a poc.  No es van dir res més, van mirar de nou a veure els que pujaven, només venien dos, a la seva dona i el marit de Marina encara no els veien.

En arribar Pau i Sònia, els hi va explicar que havia caigut i tenia un ull de vellut, i una costella copejada.

Se'n va anar a jeure devora una pedra, des d'allà i mig endormiscat sentia Emili, que acabava d’arribar, que parlava amb Pau.  No he pogut resistir la temptació, anava davant meu i només veure aquell cul grandiós, m’he posat calent i l'he abarbetada, estava segur que anava a poc a poc aposta per poder fer un clau, jo estimo a Marina, és clar, però un clau fora camp sempre va bé.

-Jo, en canvi, deia Pau, com anava amb la meva dona i mirava a terra, no vaig caure, veig que tu també has tropissat i t’has fotut un ull a la funerala.

Van baixar una estona més tard, ell encara adolorit, aquesta vegada, costa avall, ningú va tropissar. No hi havia culs en l’horitzó.   Els dos últims amb molta precaució que ja portaven un ull de vellut.

 

La seducció de la senyoreta Rosaura.

 

El pares, cada dia, feien l’amor al matí.   Ell els sentia i anava a veure què feien, era divertit, primer la mare li xuclava la tita i després era el pare que posava el cap entre les cames de la mare i anava pujant fins que introduïa el penis dins la vulva i es començava a moure. Ho feien sempre amb els ulls tancats i com entrava llum per la finestra ell ho veia ben clar.

Ho va comentar a Joana la germana que tenia només nou anys, ell amb onze l’hi explicava el que feien. També ho volia veure i la va despertar l’endemà i ho van veure junts.

Segurament tindrem un germanet prest, comentaven entre ells i estaven molt contents.

La mare va quedar efectivament embarassada, els hi van dir, ells ja ho sabien.  Els pares volien saber com ho podien saber. Ells no els hi van voler dir.  Ho sabien i prou.

A Toni el van veure mentre mirava un dia, li van dir que havia de marxar. 

-Jo el que no entenc és que en vulguis més de nens, no n’esperes un ja?

Al migdia hi va haver lliçó de sexe i del que era fer l’amor.  Resultava que feien l’amor no només per tenir un altre fill, sinó que a més els hi agradava i ajudava a estimar-se més.

Toni i Joana ho parlaven a la nit, ells també ho podien fer.  Joana no volia i la va insultar.

A l’escola, cap de les seves amigues volia fer l’amor amb ell, i ho demanava prou vegades, una de les nenes ho va dir als pares i van fer una queixa a la directora.

A Rosaura la directora, no li va fer gens de gràcia, i no només va renyar molt a Toni. Si no que va cridar al pares.  En Maties hi va anar, la mare na Sofia no podia.  Ell treia importància al fet, i a la directora li va fer molta ràbia, potser per açò va convocar una reunió de professors i pares per explicar el que passava.

Abans havia agafat a Toni pel seu compte i li havia fet contar tot el que sabia, se’n va entémer que ell espiava als pares al matí quan feien l’amor i estava escandalitzada.

Hi va haver diversitat d’opinions entre els pares, els fills a vegades espiaven els pares i volien fer el mateix que ells, se’ls hi havia de contar bé i fer comprendre el que eren coses de petits i de grans.   Aquesta era l’opinió més sensata i la de la majoria.  La directora, una de les mestres i una de les mares, no estaven d’acord, hi havia coses que els nens no havien de saber i que era dolent, que si no es feia un escarment amb Toni, podria ser perillós.

Rosaura estava empetxinada, volia anar a inspecció o potser a la policia.  No es podia consentir.

Maties i Sofia volien parlar amb la directora.

-Sí, volem parlar amb vostè.  No a l’escola no, Potser a casa seva o a la nostra.

-La van convidar a sopar. Ella era fadrina i hi aniria sola. La van convèncer que convides també a una de les professores, na Conxita que estava d’acord amb les seves idees.

Conxita no arribava i van fer tres vermuts mentre esperaven, vermut negre amb molt de gel que pesava com un caramell. Al final no podia venir i van començar els tres a sopar.

De primer un tàrtar de salmó amb bacallà i un vinet blanc gelat que era com aigua.

-Ho menges malament, no s'han de fer cullerades, s'ha de posar un poquet sobre la llengua i és com llepar un mugró, o una xoneta ben lubricada.

Rosaura es va posar vermella com un tomàtic.  Açò no són coses a dir.

-És veritat, no s'ha de dir, són coses només per gaudir, per fruir.  Coneixes aquest verb?

-Si, clar que sí.

-Tenc entès que ets soltera, encara que fas prou goix. Segur que no arribes als quaranta.

-En tenc trenta-set.

-Jo te’n feia menys, ara hem de parlar de les persones, les que sempre han viscut soles, necessiten un poc de saviesa de convivència, d’aquesta manera són més sàvies.  La teva reacció davant el que va fer en Toni no va ser normal.

-És que...

-Deixem parlar, no vulguis saber el que no saps, el que mai has fet i que necessites.

Ara traurem el segon plat, veig que n’has fruït prou del primer.

El segon eren una aletes de pollastre a les que havien girat la pell i eren com a piruletes que s’agafaven per l’os i es menjaven d’un cop.  Hi havia una gran safata totes ben fregides i dues salses, una agredolça i una de formatge.

Els àrabs diuen que la vida és agredolça. És veritat, hi ha de tot, aquesta salsa la pots gaudir a la punta de la llengua i al retro paladar, no en fugis de l’amargor, a vegades fa falta. I si tens el contrapunt de la dolçor, pots navegar per la vida.

Pensa que les aletes són com a tites a les quals menges d'una mossegada.  Ha, ha, era broma, segur que no n’has xuclat mai cap de tita, a veure si avui ho arreglem.

Sopaven a la cuina, com només eren tres, no importava la taula grossa, i Sofia era al costat de Rosaura i li tocava el braç molt suaument.

-Tens una pell preciosa, suau i bella.  La de les cames també? I li va pastar les cames per davall de la falda, estava un poc incòmoda, però no va rebutjar la mà, era clar que ella li feia més gràcia que ell.

Amb les aletes van treure un vi rosat amb agulla, i també estava gelat.

-Al tanto que pica a la llengua.  No només a la llengua, sinó a tot el cos, Rosaura estava ja mig borratxa i van aturar.   A partir d’ara aigua que encara hem de fer coses lletges.

Les postres eren coca de xocolata.  No es pot menjar agafant amb les mans, si algú no te la posa a la boca, no menges. I s'anaven posant trossets un a l'altre. Es va tacar el vestit i Sofia amb un drap li va eixugar per damunt les mamelles, sense evitar tocar-los.  Al final la va besar amb uns llavis plens de xocolata i van riure.

A la besada n’hi va seguir un altre i Sofia notava com li tocava els pits.

-Anem al sofà.  I un a cada banda la van tocar i ella també, els pits de Sofia la tenien atabalada. No sabem si va notar que li aixecaven el vestit i li treien les calcetes.  Sofia la besava, deixa fer i tanca els ulls. Ella mateixa va obrir les cames perquè Maties hi arribes amb la boca i amb la llengua i dos dits, va tenir Rosaura el seu primer orgasme.  No va ser l’únic, va repetir. I com estava prou lubricada ell hi va entrar, es va trencar un vel, ella es movia com una botxa.  Va haver de parar que no portava condons. Ella es va acabar de satisfer amb el dit mentre Sofia colcava a Maties perquè acabes.

-Ara el més important és que no et penedeixis del que hem fet.

-Hi estic un poc empegueïda. Compto amb la vostra discreció.

-No ho podràs amagar encara que vulguis, els ulls et brillen d'una manera que demostren que ara ets més madura i més sàvia.  Aprofita el que has fet. No direm res perquè hi ha persones que no ho poden entendre.  Tu ara ja sí.

Ho contaré a Conxita, fa temps que somio en ella.

-La convidarem a sopar la pròxima vegada, I tens els mugrons que fan goix.,

-No s'havia adonat que anava nua, i es va mig astorar.

-Hi ha una cosa que encara no has fet.

Rosaura se’l va mirar, va abaixar el cap i el va agafar amb la boca.

El cas d’en Toni petit ho van deixar estar, dilluns la directora va dir que prou bestieses i que als nens els hi havia d’explicar el que eren les coses de grans i que encara els hi faltaven anys per ser madurs.

Norma.

 Norma era una noia simpàtica oberta i li agradava la festa, era lliberal en totes les coses, sexe inclòs.

Però tenia el cap molt ben moblat i hi havia coses que es podien fer i altres no.

Li encantava besar i que la besessin, ho feia amb tothom, prest hi era a oferir la galta. A més, no només besava, pràcticament s'aferrava a la persona, besada i com a més tenia bons pits, millor.

Ho feia per afecte a tots i per simpatia, i clar prest es va endur el mal nom de "La calenta".

A les festes ballava amb tots, i una morrejada no anava malament i reia després de fer-ho. Si algun noi la podia arreplegar a un racó, la besava i li pastava els pits per damunt de la roba. Ella reia i se'n desempallegava quan podia.

I si seia a una cadira i algun noi hi anava per darrere a besar-la i aprofita-va per tocar-li els pits, no es queixava i reia, sempre reia.

Era feliç, trempada, sana i lliberal.

A un noi el va haver de parar, caminaven pel bosc a una excursió i la va estalonar a un arbre, es van besar i ell li volia baixar els pantalons, no va voler i es va posar seria.

Prou és prou i açò ho tenia molt clar.

Els nois farolejaven.

-Jo li vaig baixar les calces i va gaudir com una botxa.

-I a mi me la va xuclar, és una calenta de mena.

Un inclòs se l'havia tirada segons deia.

-Vaig anar a casa seva i va ser ella la que va voler follar.

Maria, una de les seves amigues i Joana, un altre van convocar una reunió, totes les noies hi van anar.

Van explicar les difamacions que feien els nois. Norma era lliberal, però mai s'havia baixat els pantalons ni descordat la camisa, i xuclar tampoc, no n'havia xuclat mai cap.

Estaven molt enfadades amb aquesta situació, al grup s'hi va afegir un noi, era en Lluc, va demanar si hi podia ser que a ell també li feien mal les mentides.

I va ser ell el que va proposar la campanya. Farien una campanya amb adhesius.

El primer "El que té la llengua llarga, sol tenir la tita curta."

Va tenir un gran èxit, el van difondre per tota l'escola, i contaven el perquè ho feien.

Com no va bastar, en van fer de personalitzades.

"Mateu, té la llengua llarga i..." "Joan diu i no acaba i..."

Van posar suspensius per no ofendre a ningú.

Un professor es va enfadar i a classe els va renyar, sobretot a les noies.

Era en "Lorenzo", res de Llorenç, Lorenzo un tipus un poquet fastigós, en principi perquè sempre anava amb ulleres de sol, nit i dia, era en teoria professor de francès amb accent andalús i el primer dia feia gràcia, els altres no.

Quan es comentava una cosa era que alguna cosa hi havia. Era el que deia, és a dir que d'alguna manera donava la raó als calumniadors davant la víctima.

Joana i Maria van dir que el posarien a prova, van venir un dia amb faldilles curtes i van seure a primera fila.

L'objecte era veure com movia el cap, es van posar una a cada extrem i obrint i tancant les cames el van desestatjar tota la classe. Mirava a una, mirava a l'altre, i tenia la cara vermella com un tomàtic.

A Joana i Maria les van anar rellevant per altres, no havien de ser elles les úniques, i totes hi van col·laborar.

Els nous adhesius deien: "Els mira calcetes duen ulleres de sol tot el dia." I unes altres, "professors voyeurs"

I a ell li van treure el sobrenom de mira calcetes.

Als nois tampoc els hi agradava el professor Medina i s'hi van afegir a la befa. Un dia a la pissarra hi havia escrit. "Mira calcetes" Ell en arribar el primer que va fer va ser esborrar-lo.

Va intervenir el director. Va cridar als delegats de la classe. Hi hauria una sanció col·lectiva.

No sabien quina era la sanció i van seguir amb la campanya ulleres de sol.

Posaven ara una imatge d'unes ulleres de sol i baix un lema, veurà les millors calcetes.

En un examen parcial va suspendre a tots, un dos col·lectiu. I el primer dia després de les notes, tots van seure al reves, donant l'esquena.

Va sortir sense donar classe.

Ja era un problema de tots i el director volia posar esma.

-Si no es treu les ulleres de sol, anirem tots a classe amb calçotets.

La cosa es va complicar al trobar al vestuari de les nenes una càmera, pel que semblava eren gravades en canviar-se.

Van venir els mossos a investigar i de moment el professor Medina anava amb ulleres de vidre transparent.

Van seguir d'esquena, no bastava, havia de disculpar-se per emprar les notes com a venjança.

El director els hi va donar la raó i van anul·lar l'examen.

Estava emprenyat el professor i volia venjança. Va acusar Norma davant el director d'assajament sexual. I el director va cridar als mossos.

Ella ho va negar en rotunditat, ni ho havia fet ni li havia passat mai pel cap.

En Medina deia que hi havia entrat al seu despatx i l'havia baixat els pantalons oferim-se per follar, i que ell l'havia expulsada. Del seu despatx i de la classe.

Assemblea, on tots volien dir la seva, hi va haver un gran guirigall, hi havia moltes propostes, la més fàcil era fer vaga.

En Lluc es va aixecar.

-Em podeu donar un dia de marge. Jo ho puc arreglar.

Van estar d'acord.

L'endemà va anar a veure a Medina al seu despatx.

-Que vols?

-Fer justícia.

I es va posar a cridar, i a plorar, no, no ho facis, i va sortir tot corrent del despatx.

-M'ha volgut violar, pederasta, desgraciat.

Medina era a la porta i no s'ho podia creure.

Quan van venir els mossos, ho va negar amb rotunditat.

Va retirar la denúncia a Norma.

Fermi i Mònica.

La van agafar a mitja tarda, anava pel carrer, una furgoneta estava aparcada un poc més endavant, dos homes van sortir, i la van fer entrar a la furgoneta.

Va camejar, cridar, plorar i fer força, els dos homes estaven damunt i la furgoneta havia marxat, va desistir de fer força, allà boca terrosa amb dues bèsties damunt.

Semblava que era un garatge on van entrar, la van treure agafada per les mans i la van tirar sobre un matalàs que hi havia a terra.

Va tornar a lluitar amb totes les forces, no va poder evitar que li baixessin els pantalons i les calcetes ni que un membre la penetres.

Despres un altre, i un tercer ho va fer pel cul.

Havia tancat els ulls sense poder evitar la violació, ja no oferia resistència.

Tampoc els va obrir quan li van fer obrir la boca i li van posar un membre dins, per instint va mossegar molt fort, i va sentir un tir. També un crit de qui tenia la mossegada a la polla, ella ja la tenia tancada i suposava que tenia la punta dins.

Sang per tot, pensava que també hi havia la seva.

Va mig veure amb els ulls entreoberts, com intentaven aturar l'hemorràgia i el portaven en braços cap a la furgoneta de nou.

Estava sola, notava la sang com li baixava per la cara, va obrir els ulls i va escopir.

No es podia aixecar, o potser no volia, va veure la pistola la va empunyar i va posar la mà sota el cos.

En postura fetal esperava i es va mig dormir.

Va notar com l'estamenejaven, era un dels violadors, va aixecar la mà i li va pegar un tir, sense voler-ho fer i sense pensar.

L'altre intentava treure la seva pistola i li va disparar abans que ho pogués fer.

Un, dos, tres trets, fins que no hi va haver més bales, va caure com un sac.

Es va tornar a posar en posició fetal, tenia mal de cap i molta son.

No sabia el temps que havia passat, ara estava en una llitera i l'ambulància feia sonar la sirena.

Tenia encara els pantalons i les calces als peus, però una manta la tapava.

A l'hospital, li van treure tota la roba i li van curar la ferida del cap, una bena li envoltava el front, ella mig conscient, pensava que només necessitava una abraçada.

Potser uns petonets i unes paraules a cau d'orella. Paraules d'ànim i consol.

Les preguntes no les contestava. No sabien ni el seu nom. Ara recordava que la bossa havia quedat a terra quan la van agafar.

No volia preguntes ni respostes, només una abraçada, un consol, una galta amiga, un petó.

Una bata posada per davant i la van dur a una habitació.

Abans l'havia revisada el metge, molt professional, li havia examinat la vagina i el cul.

Van arribar els mossos i volien saber el seu nom, on vivia i a qui podien avisar.

Ara tenia els ulls oberts i les llàgrimes li baixaven per les galtes.

No en va contestar cap de les preguntes, algunes les sabia, altres no.

Sabia que es deia Mònica i que tenia vint-i-cinc anys, i que vivia sola.

-Treballo a indústries Prim.

Els policies ja sabien per on anar i la van deixar sola.

Era divendres i a la feina no hi havia ningú.

Va fer tot el cap de setmana sola, menjava quan li duien i anava a fer pipí. També es va poder dutxar. No tenia roba per vestir-se que hauria marxat.

Seguia sense cap abraçada ni cap petó.

A la feina van donar totes les dades de Mònica, i ningú hi va anar a veure-la.

Li van oferir l'alta. No tenia roba per marxar, ni les claus de casa seva, ni un duro pel taxi.

Li van oferir un pijama color blanc, i una ambulància la portaria a casa seva i allà podria telefonar a un serraller. El conductor de l'ambulància va trucar al serraller, que vindria de seguida, li va donar l'adreça.

El manyà va tardar una hora a arribar, va estar allà asseguda a un escaló esperant que arribes. Va obrir la porta. No tenia diners per pagar. L'home la va veure tan malament que va dir que ja passaria a cobrar.

Va entrar a casa seva i es va jeure al sofà, tal com anava.

Una hora, dues, no sabia el temps que havia passat. Trucaven a la porta, va anar a obrir. Era el conductor de l'ambulància, havia acabat el torn de feina i volia saber com estava, l'havia deixat amb un entrecor a l'espera del serraller.

-Necessito una abraçada. Fermi la va abraçar i la va portar al sofà, es van besar i tornar a abraçar.

-Soc casat i tenc dos fills, només volia saber com estaves.

-No marxis si us plau, no vull quedar sola, telefona a la teva dona, que vengui ella, no em deixeu sola si us plau.

Es va quedar, a la dona li va dir que tenia feina. Es volia dutxar, es va treure aquell horrible pijama, i es va ensabonar amb parsimònia, ell s'hi va afegir. Ensabonar-se un a l'altre i es van tocar i besar. Ni eixugar-se volien, van anar al llit i van follar, amb molta ànsia per part d'ella, en volia més i més.

Fins que els dos van quedar cruixits i morts al llit.

-Moltes gràcies, el que has fet és una obra de caritat, gràcies.

-M'agrades molt i follar amb tu ha estat magnífic, potser el millor clau de la meva vida.

-No em duc bé amb la dona i ens volem divorciar.

-I els nens?

-Ella no vol renunciar a la custòdia, però té un promès i vol marxar de viatge, de moment els deixa amb mi.

-Ompliran la casa i seran molt ben rebuts, m'agraden molt els nens.

-Son nen i nena, Clàudia que en té sis i Octavi vuit.

-El que no s'encara és el teu nom.

-Jo soc Fermí.

-I jo Mònica.

-Molt de gust.

32.

Eloïsa.

 Estava cansada que tothom li digues si estava davall un ametller. I potser es canviaria el nom per altre mes fàcil, ho havia pensat seriosament.

Per altre banda, era guapa agradable, vivia amb els pares amb harmonia. Prest acabaria els estudis de delineant i esperava trobar feina prest.

Només tenia un problema, i el tenia des de molt petita, no consentia que ningú la toques, ni els pares. El contacte físic li molestava, i no diguem fer petons o abraçades, li costava inclòs donar la mà per saludar. I si ho feia es fregava el palmell per netejar-se-la.

Portava sempre un esprai d'alcohol i molts mocadors de paper.

Evitava a més si podia qualsevol bany que no fos el seu, i a casa seva en tenia un només per ella.

Va agafar fama d’esquerpa i antipàtica, i potser ho era.

Els pares la van enviar al psiquiatra que durant unes setmanes la va estar tractant i proven de fer exercicis de socialització. El psicòleg tampoc va tenir fortuna amb ella.

Intentava no preocupar-se i no pensar-hi, només trobades amb algú que la volia besar complicaven la seva existència.

Ella mateixa no es tocava massa, es rentava evidentment, però no abusava de l’esponja, net i prou.

L’aigua que queia si li agradava era la millor abraçada i el millor bes.

I per tant de sexe no en sabia més que el que havia après a les classes de l’escola i el que li deia la mare. Tenia un clítoris que no se’l tocava mai ni en tenia necessitat, i els pits sí que se’ls tocava però poc i poques vegades.

Era una persona asexuada?

Potser sí.

Xicots ni un, per descomptat, fins que en Toni la va anant acompanyant. Feien el mateix trajecte fins a l’escola i era un company d’estudis.

Li contava coses, sempre estava content, i se la mirava als ulls amb cara d’amor.

-Escolta, Toni, jo tenc un problema i l'has de saber.

-No puc consentir que ningú em toqui ni que em besi ni abraci, simplement em fa fàstic,

-Per tant de promès no en vull. Per si t’havies fet il·lusions.

-M’ho imaginava.

-Com?

-Si només veure com esquives la gent i el contacte es veu que no en vols.

-I jo ni la mà he intentat agafar-te

-Sí, ho sé, gràcies.

-Només vull acompanyar-té, parlar amb tu, m’agrades i molt i soc feliç a la teva vora.

-I penses que canviaré?

-Ni ho sé, ni m’importa, de moment anem bé.

Tres mesos i sempre el mateix, anaven junts d'anada i tornada i havien anat al cinema unes quantes vegades i a sopar un parell mes.

Els pares volien que puges a casa seva, ella no volia.

Va arribar el fi de curs, i ja no hi havia classes.

Antoni telefonava cada dia i parlaven a vegades molta estona.

A la platja ella molt tapada amb un vestit de bany sencer.

-Està bé que no vulguis que ningú et toqui, però un biquini et quedaria millor no?

-I sense la part de dalt seria ja l'hòstia.

-Tu el que vols és veure’m els pits.

-Per descomptat que si, el cul i també estimar-te i abraçar-te, saps que t’estimo molt.

-No penses a tenir un fill algun dia?

Aquí la va agafar en fals, sí, en tenia moltes ganes.

-I no acaronaràs al teu fill i li faràs petons?

Era una cosa en què no havia pensat, en el fill i la filla, com ho faria.

Havia pensat a fer l’amor amb un llençol enmig, però era una fantasia.

-Toni, he de canviar i no sé com fer-ho

-Potser si algú em violes, se me n'aniria la mania.

Toni es va enfadar.

-Si és el que vols, amb mi no contis, te'n vas pel barri xines a veure si t’ho volen fer, i n’estic ja un poc tip.

I va agafar la tovallola i va marxar. Ella va tornar amb bus, molt seria.

A la nit va plorar, i molt, els pares la van sentir i la volien consolar, els va fotre fora de la seva cambra.

En Toni no va trucar en dos dies.

Al tercer va ser ella que ho va fer.

-Hem de parlar.

-A un bar, un davant l’altre.

-Jo ja no sé si t’estimo, estic cansat de la teva mania i veig que tu no hi fas res per canviar.

-No puc.

-No t'esforces gens, estàs en la teva zona de confort i no vols sortir, i si no ho vols fer, hem acabat.

-Adeu i fins a un altre.

-No em deixis.

Ell va posar la seva mà sobre la taula, ella li va agafar.

No va passar res, ni ella va grinyolar ni va ser per ell cap esclat de plaer.

-Hem d'aplaudir? Toni estava en pla provocador.

-Ella es va posar a plorar. Havia retirat la mà.

-Vols que anem a un hotel?

-No, Eli, no es tracta d'això, és que siguis capaç d’abraçar de gaudir del contacte d'una persona, que notis les carícies i les agraeixis.

-No m’hi veig en cor.

-I d'anar a follar a un hotel si, quina gràcia.

-Només ho deia perquè no em deixis.

-Si tu no hi poses el que has de posar, no em queda més remei.

La va acompanyar fins a la porta de casa seva, semblava que ella el volia besar, però va anar escales amunt.

-I per què no comences amb els teus pares? Deu ser molt trist per ells que no els besis mai ni els abracis, pensa en  el teu fill.

Els pares ja estaven acostumats a la filla esquerpa i es van astorar en veure que seia vora la seva mare i l’abraçava, el pare hi va anar cap a elles i es va afegir a l’abraçada.

I els besava i abraçava i no sentia temor ni fàstic. Que li havia passat?

Pensar en un fill o filla que podia tenir i a la que no serves, o que no volgués que ho fes, li havia fet pensar en els seus pares i havia esclatat.

No era tan difícil, i no passava res.

Va telefonar a Toni.

-Avui he abraçat i besat als pares.

-Molt bé, me n'alegro molt. I n’has deixat algun per mi de petó?

-Convida’l a dinar demà que és diumenge. Era el pare que ho deia.

-El pare vols que venguis a dinar demà.

El dinar va començar bé, perquè en arribar, Eli el va abraçar, amb por, però ho va fer i va notar una besada al coll que la va fer estarrufar. Va sentir pessigolles per tot el cos, i potser si, allà baix també.

-Tenc una sensació estranya com si s'hagués trencat un vel.

El dinar va transcorre amb alegria, en Toni era molt agradable i als pares els hi va agradar, el fet que hagués acabat la carrera era bo.

-Avui hem de follar.

Ho deia Eli, allà a la taula davant tothom. La mare posava mala cara.

-Jo no porto condons.

-No penseu que podeu esperar un poc per aquestes coses?

-Fa molta estona que esperem, i ara s'ha obert la veda.

-Si no podem follar almenys farem alguna cosa, els dos nus al llit.

-Ho podem fer a la meva cambra?

-On ho voleu fer sinó, a un descampat dins un cotxe.? Era el pare que parlava.

-Nosaltres ho fèiem d'aquesta manera no Tere?

Tere abaixava el cap i no deia res, potser si era millor fer-ho a la cambra.

Li va costar despullar-se a ella, a ell no, ja estava nu, ella mirava. I es va atracar i el va agafar pel sexe.

-Diuen que els amants també es xuclen el sexe.

-Primer s'han de despullar i tocar.

Va ser com una cerimònia, ella es va despullar, es va acostar a ell i el va començar a tocar. Ell feia el mateix, per la cara, pel coll, pels pits, a poc a poc, la panxa, el sexe, estava a més humida i va acceptar el dit.

Ajaguts al llit van seguir, besar-se i posar i treure la llengua era agradable i es van masturbar un a l'altre, primer ella que volia veure com ejaculava. I després ell, amb els dits i la llengua la va fer arribar a un orgasme. Va cridar a esclatar.

Els pares que van sentir el crit, van riure, per fi 

Jaume

Jo em llevo sempre a les set, començo a les vuit a l'institut i no cal badar gaire.

Fa una setmana que el pare, té una nova núvia, ja va per la quarta, ben fet.

En llevar-me passo per davant la porta de la seva cambra, normalment està tancada, ahir estava oberta i vaig veure, només en passar, un cul, el d’ella d'Andrea la parella del pare. Portava calcetes, és cert, però tal com el tenia, amb les cames un poc doblegades ressaltava molt.

Vaig estar a punt de tornar a passar, no ho vaig fer, cap al bany a dutxar-me.

De tornada cap a la meva cambra si, el cul encara hi era amb tota la seva pompositat.

Jo, a devuit anys, ja havia tingut algunes parelles i havia cardat, no em venia res de nou, però aquell cul era impressionant.

Per altre banda, Andrea, no estava grassa, era alta i amb unes bones mames, però mai haguera imaginat aquell cul. Hi vaig estar pensant tot el dia.

En sortir, ja vestit, encara que no feia falta, vaig anar un altra vegada al bany, ja s’havia girat i ara estava panxa a l'aire, les cames un poc obertes i ensenyava els pits. Guapos.

A la tarda quan vaig tornar, seia al sofà llegint, em va saludar cordialment, portava una camiseta i semblava que res més. Tenia les cames doblegades davall el cul. Jo vaig seure a la taula del menjador per repassar les llissons, no tenia lloc a la meva cambra.

Podria haver-me assegut d’esquena, era el millor per la meva feina, però ho vaig fer al reves, la tenia en el punt de mira.

Es va girar i va quedar amb les cames mig obertes cap a mi, no se li veia res. Al cap d'una estona vaig veure que portava calcetes.

Millor, si no, no estudiaria.

Però no estava quieta, obria i tancava les cames i ensenyava cuixes. S'intuïen pèls a les vores de les calcetes, la feina que feia no prosperava gaire i em vaig proposar no mirar durant una bona estona.

S’havia girat, ara estava boca terrosa damunt el sofà i la samarreta se li havia apujat i ensenyava el cul, portava potser un tanga, i es continuava movent.

Vaig pensar per una estona que estava hipnotitzat, que els ulls seguien aquelles galtes i no podien fer res més.

Vaig anar al bany a fer-me una palla, estava al màxim.

L'endemà no hi era al llit, només el pare i en entrar al bany, s’estava dutxant.

-Perdona.

-Passa, passa, no et preocupis.

Vaig entrar a pixar, no podia aguantar i vaig sortir a esperar. 

-Me la vaig creuar al passadís, portava una tovallola, que se la va obrir per cordar-se-la millor, tenia un somriure encisador, jo la mirava a ella i al cos, potser vaig ser un poc indiscret, ella continuava igual amb el seu somriure.

Mentre em dutxava hi va entrar a posar-se crema, jo la veia a través del vidre i em vaig haver de girar perquè no se'm veies la trempera.

I cada dia era igual, quan no estava al llit ensenyant el cul, estava a la dutxa o fent pipí. Ella passava de mi, però jo no ho podia fer d’ella. D’ella, del seu cul i el seu somriure.

A la tarda igual, a vegades duia unes malles i feia gimnasia amb una samarreta curta i sense sostenidors, era maca de veure com es feia contorsions i flexions. Obria les cames fins als cent vuitanta graus, era molt flexible.

Al vespre seiem davant la tele, jo aprofitava per llegir que la tele no m’absorbia tota l’atenció, i ella es tocava. El pare ja feia estona que dormia, arribava a les nou tard i cruixit, no sopava i al cap de deu minuts ja estava amb el cap tort.

Ella es tocava per sota de la camiseta, em mirava i reia amb un somriure còmplice, com si sabes que ho feia malament, però que no ho digues, a vegades a més, posava el dit als llavis.

Jo no deia res, però mirava, és clar.

Una vegada es va atracar a mi, estàvem els dos al sofà i em va pastar la bragueta.

-Algun dia hem de veure de prop el que portes, ho va dir fluixet perquè no la sentissin.

-Fins que no ronca no es pot fer res.

-També vaig entreveure un mig somriure del pare mentre ella es tocava, com si estès al tanto del que feia.

-Açò em va fer sospitar que potser sabia el que passava.

Per altre banda, la relació entre els tres era cordial, com sempre, vaig tornar de la discoteca un dissabte amb Sandra i vam estar cardant. Segur que ens sentien. Sandra va marxar cautelosament de matinada.

I el cul, el grandiós cul, a vegades portava calcetes blanques altres de color de rosa i altres d'un blauet fluix. Ja me les coneixia totes.

Un dia vaig ser jo que em vaig adormir al sofà, em van despertar dues coses, unes roncades fortes del pare i Andrea que m’obria la bragueta.

Em vaig deixar fet i em va fotre una xuclada de les que no perdonen, vaig acabar i no volia.

Era clar que tard o d’hora cardaríem, un dia m’esperava allargada al llit, nua i em va cridar en passar.

-Ara venc, he de fer pipí, i no hauria importat que em cordes la bragueta, en entrar a la cambra ja baixava els pantalons, jo la camisa, i vam follar.

-Va ser un bon polvo, ella era molt activa i pel que veia en tenia moltes ganes, dues hores hi vam fer i ho vam repetir algunes vegades.

Cap dels dos havia dit res, només cardar.

Dos dies després hi vam tornar. I més o menys durant dues setmanes, ja ho teníem per costum.

Jo el primer dia em volia posar un condó, ella va dir que no feia falta.

El dia que el pare va dir que Andrea estava embarassada, jo no sabia què dir. Estava molt content, em feia il·lusió tenir un germà, però jo pensava que prenia pastilles.

Dos dies pensant, els dos estaven molt contents, i amb Andrea vam follar un altra vegada.

-Ara no ho podem fer molt, però és bo perquè el fetus se senti acompanyat.

Vaig anar a buscar la carpeta on guardaven tots els anàlisis i proves que ens havíem fet. El pare era molt organitzat en aquestes coses.

Assegut a la taula d’esquena a ella, vaig anar revisant tots els papers.

Ho vaig trobar, un anàlisis de semen del meu pare que deia que tenia «Azoospèrmia», és a dir que al seu semen no hi havia espermatozoides.

La data del anàlisis era de cinc anys enrere. Quan jo en tenia catorze. I coincidia en la data del divorci.

Ho vaig col·locar tot de nou curosament i la carpeta on era.

I pensar, moltes hores pensant. El primer que el fill que esperava Andrea no era del pare, llavores segurament era meu.

I jo tampoc era fill biològic del meu pare. No sabia si l'azoospèrmia era de naixement o si havia sortit després de jo nàixer, ho havia d'esbrinar.

Tenia prou confiança amb el pare, ens dúiem bé, i evidentment ho havíem de parlar.

Un vespre després de sopar el vaig interpel·lar.

-He vist un anàlisis de semen teu que diu que no tens espermatozoides.

-Tard o prest ho havies de saber.

-Andrea, Vens?

Ella estava a la cuina.

-Vull que ella hi sigui, és part implicada.

-Jo em vaig casar amb la teva mare i tot va anar bé durant molt anys, al principi no es quedava embarassada fins que un dia hi va quedar.

-Tu has estat un fill molt estimat pels dos.

-En volíem altres i no van venir.

-Em va començar a posar les banyes, era un amic de feia molts anys i m’ho van dir.

-No hi podia fer res, però vaig començar a vigilar. No era només un, eren varis els que follaven amb ella. Li vaig dir i no ho va voler negar.

-Que eren amics de feia molts anys i que ho havia fet poques vegades, i demanava perdó.

Fer els anàlisis va ser una sospita que no vaig poder aguantar. El resultat ja el saps, jo no soc el teu pare biològic.

-Gràcies, pare per contar-ho, tu ets i seràs sempre el meu pare, i saps que t’estimo, açò no canvia res entre nosaltres.

-No esperava altre cosa de tu fill, i si, jo soc el teu pare.

-Quant al fill d’Andrea, també és teu, ella no ha cardat amb ningú més que tu o jo.

-Va ser idea meva. Era Andrea que ho deia.

-Jo tenc molt de desig d'un fill, no només un, en vull varis, i a més estimo molt al teu pare, és sens dubte la meva parella definitiva, no en vull cap mes que ell.

-Ho vam parlar, podríem haver anat a una inseminació artificial, però el teu pare i jo pensem que és millor que tot quedi en família.

-Potser ho haguéreu d'haver consultat no?

-Si, és clar que si, no ho hem fet bé, i et demanem disculpes, pensàvem que tal vegada mai ho esbrinaries.

-Només calia sumar dos i dos.

-Sí, però a vegades és millor estar amb el dubte.

-A mi em va agradar fer l’amor amb tu.

-I a mi també és clar, però jo pensava que eres un lligue més del pare, el que us estimeu i vulgueu passar el reste de la vida junts, canvia les coses, potser no hauríem follat.

-Dir això t’honora, ets una gram persona, potser només et falta madurar un poc.

-Ha ha que em falta per madurar.

-Una núvia de veritat. Us vaig sentir l’altre dia amb una que vas portar. Quina bleda.

-Trobes?

-Jo la sentia, tenc bona oïda, A poc a poc, no que em fas mal, amb la boca no. Ai Déu meu, d’on la vas treure a aquesta noia.

-Ha ha, Sandra és bona noia, un poc poruga això si, si tu sabessis el que em va costar la primera vegada.

-Crec que t'he de presentar a la meva germana.

-Si és igual que tu de guapa, quan vulguis.

-Ara em perdoneu, però he d'anar a rebobinar i pensar.

Havia d'acceptar la situació tal com era, no l’importava el no ser fill biològic del pare, era veritat que l’estimava. Ara entenia menys encara perquè la mare no va fer cap esforç d'emportar-se'l i no deia res a favor d’ella. De fet, no es veien mai ni telefonava.

Tampoc tenia gens d'interès a saber qui era el seu pare biològic, ja en tenia un de pare.

Quant al fill, ell al terme i a la fi, només hi havia posat la llavor. Andrea li havia dit que cada vegada que follava amb ell ho feia a la nit al pare. El fill no era seu, i no ho havia de ser.

Conèixer a Susi va magnífic, en primer lloc, perquè era més guapa que la germana, potser no tan alta amb els pits i el cul més petits, però era bellíssima, amb uns ulls blaus que semblaven de vidre.

Era a més llesta i no tenia pèls a la llengua.

-Com et trobes?

-De què?

-Home deu ser un cop donar-te'n compte als vint anys que el teu pare no és el teu pare i que el fill no és el teu fill.

-Ho saps tot llavors?

-Si, la germana m’ho ha contat, tenim molta confiança, de fet em va comentar que et volia seduir i com ho faria.

-Em va agradar molt saber que no eres una tita fluixa i que no sabies que la germana i el teu pare anaven de debò.

-Evidentment que no ho hagués fet.

-Encara que fes el que va fer per seduir-te?

-Ho haguérem parlat a la primera que es va insinuar. A mi m’agraden les coses clares.

-Molt bé, i a mi també.

-I suposo que saps que la germana no ens ha presentat perquè folli amb tu i que et consoli.

-Haguera de tenir Andrea un altre tipus de germana per voler fer açò.

-Però m’agrades i podríem sortir junts.

-Ja em telefonaràs.

Van estar sortint dues setmanes, a la discoteca, al cine, d'excursió a veure la natura. L'únic que patia és quan volia anar a fer esport.

-Fa molt temps que no faig esport.

-I trobes que està bé?

-No, però has de tenir paciència amb mi.

-I tu amb mi, seré molt caparruda.

-Cada setmana dissabte matí anaven a córrer al camp. Deixaven el cotxe a la vorera i a fer camí, a estones caminant a estones corrent, ella marcava el ritme.

Cada vegada es trobava més fort i ella a la vegada augmentava el ritme.

Un dia va ser especialment dur, moltes hores corrent i fins que ell no va caure a terra alenant com un os, no va parar.

Es va jeure al seu costat, ell era a la vorera panxa en l’aire.

-És que vull que el pare dels meus fills sigui fort, molt fort

Es van besar, ella dalt, ell baix, i durant molta estona es van estar donant la llengua.

-Has sigut tu la que t’has avançat a dir que m’estimaves.

-No, només t’he besat.

-T’estimo.

-I jo a tu, i a més els teus ulls no mentien els últims dies, jo ja sabia que m’estimaves.

I es va treure la camiseta i va quedar amb els pits a l'aire. Li va agafar el cap i li va portar sobre els pits.

-Ara ets com un nadó sobre els pits de la mare.

-Saps el que m’ha agradat molt?

-Que?

-Que no hagis dit allò de «estic suada»,

-Ha ha, si, la teva suor és meva i la meva veig que t’agrada.

-Ell li llepava els pits, estaven saladets.

-Hem de tornar, es va posar de nou la samarreta i va partir, ell va bufar dues vegades i la va seguir.

No van parar fins a arribar al cotxe, ell mort, ella també molt cansada.

Van estar junts respirant només es feien petons petits, que no podien en la seva ànima.

Va acompanyar primer a Susi a casa seva i en arribar, Andrea ja ho sabia, o si no ho sabia, s’ho va pensar. El va abraçar molt fort, i el va besar, a la boca, sense llengua, però amb els llavis humits, les llàgrimes li baixaven per les galtes.

-Jo estimo molt a la meva germana, saps?

-I jo també, és el sol de la meva vida.

La podrem convidar a dinar demà que és diumenge.

Sí, potser necessiteu els dos un bon dinar i una migdiada.

-Ens deixareu el vostre llit?

-Sí, és clar que sí.

Diumenge el pare va fer l'arròs que feia sempre, aquesta vegada també hi havia escamarlans.

Susi, en arribar va dir a Jaume a cau d’orella, Avui vaig ben depiladeta i amb colònia.

A Jaume se li van pujar els colors a la cara, no sabia si per la calentura que li havia arribat.

A la sobre taula, quan Jaume i Susi ja es miraven, el pare tenia un altre idea.

-Us he reservat una suite a l'hotel de les Ars. El director és amic meu i us la tindrà prou preparada.

-Hi podem anar ara?

-Sí, és clar que sí.

Hi podien anar a peu, era prop.

-Arribarem suats,

-Sí, i que?

La suite del hotels les arts, que tenia molta experiència en follar, no en tenia tanta en l’amor, i aquella tarda va gaudir a veure dos joves que s’estimaven i es buscaven i intercanviaven cossos i fluids i sobretot mirades. No van sortir ni a sopar, és a dir, a les nou una cambrera els hi va portar una carret amb sushi, caviar, formatges i bon vi, i una ampolla de cava amb gel.

-Falta la mantega, deia en Jaume

-Per què la vols?

-Jaume li va dir a cau d’orella i per poc li pega, el va empaitar per tota la sala, fins que el va atrapar, es va fer jeure a terra, i també a cau d’orella, va dir. Sí, és clar que si, però avui no tenim mantega.

-I si la demanem cantarà molt no?

-Si, ha ha, un altre dia, tenim cada dia del món.

Els tenien, clar que sí.

Només una petita discussió que no ho va arribar a ser, ella volia telefonar a la germana per dir que estava molt contenta que estava i Jaume no volia.

-No ho pots contar tot a la germana.

-Sí, que puc,

-Si, però no en temps real

-Es van posar els dos a riure.

No van anar caps dels dos a classe, fins a les dotze tenien temps, i el van exhaurir a l'hotel, molt contents i van marxar a casa seva esperant al pare per dinar. Elles es van tancar a la cuina, per xafardejar deien.

El pare tenia una notícia, havia parlat amb la seva ex perquè deixes la casa on vivia, era d’ell i la necessitava, li oferia un canvi amb la que tenien que era petita. Ara només faltava que acceptes, ella deia que no, que era seva.

Jaume hi va anar a parlar amb ella, Susi, el va acompanyar.

Va ser molt emotiu, se la veia molt contenta de veure'l i el va abraçar i besar, també a Susi.

La història que ella contava no era la mateixa.

Era cert que havia follat per tenir un fill en veure que amb el marit no el tenia. Del pare no en sabia res, ni el coneixia, i a més, mai li havia fotut les banyes, a part del que la va prenyar.

El divorci, segons ella va ser molt traumàtic, el que li fotia les banyes era ell i va aprofitar que no era el pare biològic per demanar el divorci, la causa, infidelitat d'ella.

La casa en què vivia era a mitges i ella li havia volgut pagar la mitja part, no volia. El jutge li havia donat l'usdefruit i havia fet obres i reformes a càrrec seu.

Ell li havia prohibit veure el fill i no li aixecava el telèfon. Podia anar al jutge a demanar un règim de visites, però no ho va fer.

La casa, per tant, era seva i no del seu pare, si hi volien viure no tenia cap pega, ara vivia sola, treballava i guanyava diners i es va oferir a anar els primers mesos a un hotel.

Van voler veure tota la casa, hi havia dues cambres grosses amb bany, i dues de petites que podrien ser pels nadons. Un altre bany per les visites i una gran cuina i menjador sala d’estar.

Era perfecte per ells.

No sabien que fer, es van acomiadar molt afectuosament de la seva mare, es van donar els números de telèfons i prometre almenys una trucada setmanal i que anessin de tant en tant a dinar amb ella.

Susi vivia amb el seu pare, Susi va quedar a casa seva amb el pare i ell amb el seu i Andrea, encara que Susi hi feia pràcticament tot el dia amb ells.

Anaven a passejar i també a la seva cambra a fer un polvo.

Andrea continuava igual ensenyat el cul tot el dia i li havia demanat per follar, cosa que ell va rebutjar, ja duia a més una bona panxa.

Però el pare mai havia d'haver fet el que va fer, no va estar bé.

Diumenge després de dinar, volia que cardéssim els quatre junts a la seva cambra, de fet es volia emportar a Susi per anar començant.

-Vosaltres dos ja ho heu fet.

Susi es va negar en redó i jo també, i vam marxar a fer els postres a una altra banda.

Molta estona sense parlar i en fer-ho els dos vam pensar el mateix, acceptar l'oferta de la meva mare.

Ens va rebre molt contenta.

-Venim a fer el cafè.

-Estic molt sola fills.

-Vosaltres penseu tenir fills no?

-A veure mare, t'he de contar una història.

Va contar l'embaràs d'Andrea i com havia anat.

-Del fill que has engendrat no t'has de preocupar, i no va estar bé que no ho diguessin, però jo vaig fer el mateix, no ho puc criticar.

-Ara bé, jo no seguiria amb la història, si en vol un altre, millor si és desconegut o pot anar a una inseminació artificial.

-I el sexe a quatre és pervers, sobretot entre pares i fills, veu fer bé en negar-vos.

-Amb la teva germana com t'hi dus?

-Molt bé, som molt germanes i és la meva confident.

-Raó de mes perquè no visqueu junts.

-Us heu de continuar estimant i fent confidències, però cadascú a casa seva.

-Jo reitero el meu oferiment de casa, us deixo tot menys la meva cambra i una habitació on muntaré una saleta amb un televisor. Ni la cuina he d'emprar.

Susi se la va mirar, la va anar a besar,

-No mare, no volem que t'amaguis a un racó, crec que podem conviure junts, amb respecte i sense mentir, compartir cuina i saló i bugaderia.

-El que no tenim son diners, ni per anar al súper, Jaume cerca feina i jo acabo aquest any la carrera.

Miriam va plorar en sentir-se anomenar mare.

-Segur que ens durem bé.

-A veure fill, fins ara els diners de butxaca te'ls ha donat el teu pare no?

-A partir d'ara ho faré jo, m'agradaria molt, almenys fins que treballis.

I si us plau, veniu a viure amb mi, si algun dia teniu un fill serè l'àvia més feliç del món.

Ho van parlar i van decidir que sí. que hi anirien.

El més complicat va ser dir-ho al pare.

Es fa enfadar, no volia.

-Segur que t'ha oferit diners.

-Si, la mateixa paga que tu.

-És una puta fastigosa, saps que ha estat implicada en tràfic de drogues i que va estar a punt d'anar a la presó?

-Que si jo la denuncio, hi anirà, jo sabia on amagaven la droga i els haguessin eixamplats als dos, a ella i al cabró que se la follava.

-Fes el que vulguis, tu mateix, ets major d'edat, però jo no t'ho aconsello.

-Andrea ho va acabar d'espanyar, volent arreglar-ho és a acostar, em va acariciar, em va agafar pels ous i va dir que volia tenis més fills.

Susi posava cara de pomes agres.

-Ho hem de tornar a parlar amb la teva mare, açò de les drogues és fotut.

Miriam la mare els va rebre contenta, en veure les cares va saber que havien de parlar.

A veure què diu de mi el meu ex.

-Que traficaves amb drogues i que si ell volgués aniries a la presó.

Van seure.

Quan jo em vaig separar i començar els tràmits de divorci, estava destrossada moralment, vaig sortir amb unes amigues i vaig follar amb uns quants. En vaig conèixer un que era molt bon noi, molt agradable, i vam viure junts tres mesos.

-Em vaig assabentar que traficava amb drogues quan van venir els mossos a detenir-lo.

-A mi el jutge em va citar. Jo no en sabia res de drogues i estava espantada.

-Durant aquest temps es tramitava el divorci i va ser una altra cosa en contra meu.

-Al judici vaig ser absolta, però en el de divorci, no vaig poder exigir res.

-I el que diu el pare de què si ell volgués estaries a la presó?

-Jo del que diuen altres no comento res, no és el que he de fer.

-Mai m'he drogat i mai he traficat amb drogues.

-M'agrada que no critiquis els altres i que no parlis malament del teu ex, això, diu molt en el teu favor. Era Susi la que ho deia.

-Jo crec que si, que hem de viure aquí.

Jaume estava d'acord.

Andrea els va ajudar molt en el trasllat, va conèixer a Miriam la mare de Jaume i van estar comentant l'embaràs.

Susi havia parlat molt seriosament amb la germana. Andrea no sabia res que Toni volgués fer un intercanvi de parelles i a ella també li semblava malament, i tenia dubtes del seu comportament, de moment estava molt il·lusionada amb el fill, era una nena i es diria Clàudia.

-El pare diu que aquí hi ha droga guardada i que potser encara pot denunciar. Està molt enfadat.

-Si, és el que diu, jo l'he cercada per tot i no trobo res. Què vols que te digui?

-La buscarem junts. Susi estava encantada en la cerca.

Quan van començar, Susi només seia i pensava. Era evident que als armaris, calaixos i prestatges no la trobarien.

De sobte es va aixecar.

-Jaume, ajudem, i van separar la rentadora. Allà hi havia un paquet. No el van voler tocar.

-Que fem?

-Mira, el millor és anar amb la veritat, trucarem als mossos.

-Ho van fer. Ella es va identificar, volia parlar amb el comissari Franc amb el que havia tingut l'interrogatori i vindria a veure.

La policia científica volia identificar les empremtes del paquet, havien fet bé. No havien tocat res.

Se'l van emportar sense obrir.

L'endemà, el comissari telefonava a Miriam.

-Moltes gràcies per la col·laboració, a més de droga hi havia alguns documents molt importants, ets una bona ciutadana.

Quan van arribar Jaume i Susi, hi havia una ampolla de cava a mitges, una copa plena i dues que esperaven omplir.

-He viscut amb por fins ara, gràcies, Susi, ets un amor.

-No vull que m'anomenis Susi, soc la teva filla.