Els pobres.

 

Anna i Manel eren pobres, molt pobres.  Ja ho eren abans d'ajuntar-se, eren pobres fills de pobres.

Això moltes vegades ve de família, Manel havia començat a treballar a catorze anys a un obrador de taller de bijuteria, es passava vuit hores davant una màquina d'embotir o tallar peces metàl·liques, i Anna treballava com a caixera de supermercat.

El problema era que el pare de Manel estava invàlid amb una pensió de jubilació baixa i dels vuit-cents euros que cobrava n'havia de dedicar tres-cents a pagar el pis de lloguer dels pares. La mare estava molt grassa i tenia sucre i no podia treballar.

A més no s'hi duia bé amb ells, li tiraven en cara que guanyes tan poc i que només pogués ajudar-los amb aquella quantitat.  Ell no els hi volia pujar la quantitat, era el preu del lloguer, llum, aigua i menjar s'ho havien de pagar ells i anaven prou justets.

Anna guanyava més o menys el mateix i abans de conèixer Manel vivia amb unes amigues a un pis compartit. En pagava també tres-cents per les despeses. I havia de menjar i viure igual que Manel.

Van aconseguir llogar uns baixos d'un bloc de pisos, era la casa de l'antiga portera, era petit, per ells els hi bastava, en pagaven cinc-cents, però deixava de pagar els tres-cents a les companyes i de moment ho podien pagar.

Per tant, un dels sous se n'anava entre el lloguer de casa seva i el dels pares.  Amb la resta vivien justets, i feliços.

S'estimaven molt, tenien molta complicitat, algun dia tindrien cotxe i millors feines i una casa més gran.

Desitjaven fills, però no podien comptar amb els pares per tenir-los i amb les feines que tenien no els podien tenir.

Va quedar embarassada, possiblement un condó posat massa tard o un tret massa d'hora.

La gran preocupació era com ho faria a l'hora de cuidar el nen, a la feina li respectaven el lloc, i després del període de baixa, hauria de tornar.

Manel va anar a parlar amb el germà que era un mig delinqüent que pensava que traficava amb droga i que no en volia saber res dels pares.

-Potser si, em puc fer càrrec del lloguer, però la teva dona m'ha de fer alguna mamada de moment, després va veure.

Va estar a punt de pegar-li, va pensar que és el que volia, era més alt i fort que ell i va sortir de casa seva trist, emprenyat i maleint haver-hi anat.

Li va contar a Anna, ella plorava, el veí de dalt cada vegada que es trobava amb ella li oferia diners, si anava a casa seva.

Una veïna podia cuidar el nen els matins a canvi que ella a la nit li fes l'escurada i la bugada i la neteja del pis.

No se'n fiava d'ella i no li volia deixar el fill.

Si ella deixava la feina, podien anar a viure amb els pares d'ell, van anar a veure el pis.

Era de lloguer antic i no estava en condicions, només hi havia una cambra buida, amb dos llits i una tauleta.  La mare deia que podia cuidar a nadó, però era gran, quasi no caminava.

Va anar a un centre religiós a demanar ajut, li deien que el millor que podia fer era deixar el nadó en adopció, que ells no el podien cuidar. Que l'ajudarien fins al part i que potser inclòs li podien donar diners. Va marxar sense dir adeu. Eren uns miserables.

D'avortar ni parlar-ne, no volien.

Els serveis socials de l'ajuntament es podien fer càrrec del menjar dels pares, del lloguer no.  Va posar el cor fort, va domiciliar el pagament del lloguer al conte dels pares i els hi va contar que el menjar els hi portarien de l'ajuntament, i que el lloguer l'havien de pagar ells.

El seu pare es va enfadar molt, li agradava cuinar i anar a comprar era la seva única diversió, ara no tenia diners, i havia d'esperar que els hi portessin el menjar cada dia. Al segon dia no va obrir la porta i la capsa del menjar va quedar a la porta tot el dia. Al tercer dia el va acceptar.

Anna estava ja al sèptim mes de l'embaràs i sabia que era una nena, estava trista per la seva situació econòmica però esperançada amb el seu embaràs.

Feien números i pensaven que se'n podien sortir.

El preu d'una noia que vingués a buscar el nadó al matí, portar-lo a la guarderia i després recollir-lo fins a les tres era molt alt i no volien qualsevol noia.

Els hi alterava tots els plans.

Pere, un veí del bloc, un dia va trucar a la porta.

-Bona tarda, puc passar?

Sé dels vostres problemes econòmics, a l'escala no es parla de res més, inclòs que en Mario t'ofereix diners a canvi de sexe.  És un mal parit no us en fieu d'ell.

-Jo us ofereixo el mateix i a la vegada no.

-Jo no vull fer de puta, no ho puc suportar.

-Jo és a ell a qui desitjo.

Es van quedar tots callats, sense saber què dir.

Us ho puc explicar.  Jo soc gran, fa molts anys que soc homosexual. Tenc poques oportunitats de sexe, vaig tenir una parella que em va deixar, no vull ser un perdulari anant de ma en ma. Tampoc vull que ningú ho sàpiga si vosaltres accepteu ha de ser amb la promesa de silenci. Tot ha de quedar entre nosaltres.

-Llavors el que ha de fer de puta és ell, és el mateix no?

-No, no és el mateix, la mare és el bressol de la família la que n'ha d'engendrar més i jo la respecto, i el marit fa el que, per desgràcia, moltes dones han de fer, deixar-se follar.

-I no us heu de preocupar, Manel trobarà altra feina i jo estaré content i marxaré

-Jo no soc homosexual, però per la meva filla soc capaç d'acceptar qualsevol cosa.

Anna plorava.

-No et preocupis Anna, és el millor.

-Us deixo una setmana per pair-ho, de moment us deixo tres-cents euros que és el que penso pagar per dos dies a la setmana de sexe.

Manel va agafar els diners.  Anna continuava plorant.

-Baixaré jo aquí, és més discret. Al vespre, a les nou del vespre. Avui és dimecres, fins a la setmana que ve.

Aquell vespre van fer l'amor amb moltes ganes i molt amor.  Ell li havia demanat una vegada fer-ho també per darrere, ella no volia.

-Si vols que ho fem per darrere ho faré.

-Espera que agafi pràctica. Ha, Ha

-Sí, millor que ens ho prenguem amb broma.

-Sembla una bona persona, estic segura que ens portarà sort.

Dimecres a la tarda es va dutxar, Anna duia una bona panxa i estava a les portes del part. A les nou en punt van tocar a la porta, va entrar Pere.

Saludar i anar a la cambra del fons, només hi havia un llit, pensava que bastava.

-Potser ho haurem de moblar.  Un sofà no estaria malament, va seure al llit, era incòmode. Ell hi va seure a la vora.  Es va deixar tocar i despullar, es van haver de posar drets i en baixar-li els pantalons i calçotets li va agafar la polla amb la boca.

Després es va despullar ell i va ser Manel el que va haver d'abaixar el cap. Li preocupaven molt més les besades a la boca, xuclar-li la fava era fàcil i que li dones pel cul també, ja s'hi acostumaria, però les besades a la boca i amb llengua li feien molt de fàstic.  Ell ho va veure.

-Tanca els ulls i pensa que soc una dona.

Va acceptar aquella boca peluda i després al coll i als pits, es van jeure al llit, i ell amb els ulls tancats era la parella passiva. Va inclòs trempar i amb la mà el va fer ejacular.  Pere reia. 

-Molt bé, ets un valent.

Aquell dia no el va penetrar, amb dos dits i molta crema li va anar eixamplant el forat del cul, però la fava només una punteta.

-Ara m'has de fer una palla, amb la boca i la mà.

Ho va fer, s'ho va prendre com una feina, i com millor ho fes més prest acabaria.

Va evitar la lleterada que va anar a la paret i amb una tovallola que hi havia el va rentar, temia que li fes fer amb la boca. Com tenien poca aigua calenta a la dutxa  va preferir anar a dutxar-se dalt.  Ell si, amb aigua freda, ben fregat.

Va sortir de la dutxa amb la tovallola, Anna el va besar.

-Com ha anat?

-Sobreviuré, no et preocupis, avui encara no m'ha enfilat.  El que més em costa són les besades, la resta dona igual.

-A veure si açò compensa. el va besar amb molta força, ara si en gaudia i es posava calent.  Ella el tocava. -Ja m'ha fet una palla, avui no puc.

-Però jo encara si, i ell la va masturbar amb la mà i amb la llengua, comparava i no hi havia color, estimava la seva dona i a la filla que havia d'arribar.

-És potser un poc egoista per part meva, tu deus voler descansar.

-Estic un poc gelosa, preferiria fer-ho jo. t'estimo molt.

Divendres va anar millor, en part perquè era la segona vegada, ja sabia per on anava i preferia rebre pel cul que haver de fer una palla, una cosa per l'altre.

El va ben lubricar, amb els dits i  el va penetrar, li va fer un poc de mal però no gaire. Va notar l'ejaculada llarga i forta.  Va riure de si mateix, recordava un acudit que deia que era millor rebre la fava al cul que l'alè a l'esquena, ell va rebre les dues coses.

En marxar va deixar tres-cents euros.

-Ja havies pagat.

-Allò era per començar. els diners ajuden.

La dona l'esperava al sofà.

-Ja no soc verge del cul

-T'ha fet mal?

-No gaire.

-Demà ho deixaré de ser jo.

Es van besar amb molt amor.

-Aquests diners no són per nosaltres, són per la nena, no els podem gastar en sopar o en viure millor, els posarem a una llibreta per les seves despeses, pensa que hem de comprar cotxet, bressol, bolquers, i robeta.

Pere, un dia abans de marxar els hi havia demanat una clau.jo no us escorcollaré res, soc discret, per mi és més fàcil obrir que esperar a la porta, no vull que em vegin. A vegades surto al carrer i torno a entrar si no hi ha ningú.

Van accedir.

Dissabte cap a l'hospital, fins diumenge no va néixer la nena, el part va ser fàcil i Laia era preciosa, amb uns ulls negres que feien plorar, dimarts eren ja a casa seva, en entrar després de dos dies d'estar a l'Hospital van trobar un bressol, un cotxet de nen i un pallet de bolquers.

Pere va baixar, volia conèixer la nena, Anna el va besar i li va donar les gràcies.  Ell va voler agafar i servar la nena, tenia ulls d'amor.

-Dimecres no vindré, ho ajornem per divendres.

Anna estava barallada amb els pares des de feia molta estona, malgrat tot els hi va telefonar per dir que eren avis. Ah Molt bé.  Va ser la resposta.

Els pares de Manel van estar contents i els van felicitar.  Punt. I no hi havia ningú mes a dir-ho, al germà no, per descomptat.  Ho havia d'haver fet, potser l'hauria dit que havia anat a viure amb els pares i que ara els hi pagava el lloguer.

De fet, s'amagava, el buscava la policia i allà era un bon amagatall i des d'allà podia continuar traficant, els pares s'estranyaven de tanta gent que venia, feia una estona i marxava, però no sospitaven res.

Els tres mesos de baixa van passar aviat, tenien ja al banc al conte de la nena quasi quatre mil euros i no els volien tocar per les seves despeses.

Elisa la noia que l'havia de cuidar era molt bona noia i el duia a la guarderia i l'anava a buscar i esperava que ells arribessin.  Tenia els biberons de llet materna a la nevera i en portava un a la guarderia.

Anna quan arribava s'anava despullant A la saleta ja anava sense sostenidors i la nena deixava el biberó per aferrar-se al pit. Li costava un poc més xuclar i la mirava com demanant que havia passat, se l'haguera menjat a besades.

Pere baixava a veure com mamava, el tenia embadalit veure els seus pits i com la nena s'hi aferrava, era ell que li havia demanat que l'alletes nua de pits.

-Si us plau, Anna m'agrada mot veure els teus pits i la nena lliure, sense estar sota un sostenidor o jersei, ella reia, no l'importava.

Pere, ara tampoc volia sexe cada dimecres i divendres. Sabia que hi havia un compte només d'ella on anaven els diners de les follades, i estava entendrit.

-Jo us faré un ingrés al compte de la nena de mil dos-cents euros mensuals, i si em dones sexe de tant en tant, ja em conformo.

La nena li reia i li agafava el dit. 

-Soc el teu avi. Ho deia quan pensava que no el sentien, Anna si l'havia sentit.

Sovint li comprava joguines, picarols i coses que no es pogués fer mal.

 

Quan feia l'amor amb Manel, l'abraçava i deia que l'estimava i com ara ja no ho feien tant, amb molta passió, Manel pensava que ell també l'estimava i ja no li feia ni por ni fàstic, només pensava com acabaria la història o si no acabaria mai.

Samuel era un noi negre que havia començat a fer feina al taller de Manel.

Era a més de negre, primet no molt alt i tenia molta ploma.

Va patir les quintades i bromes de tots, inclòs li van baixar els pantalons, estava com esporuguit i tots se'n en fotien d'ell.

Manel el va defensar, va dir que ja n'hi havia prou i va brindar llenya a un i a un altre li va fotre una punyada, va intervenir el cap que prou bromes.

Volia saber d'ell i dissabte el va convidar a dinar. Anna el va rebre amb un somriure, era pobre com ells.

Vivia a una pensió i no feia res més, havia arribat feia mesos i ara tenia els papers aclarits.

-Tu ets homosexual?  Anna no anava amb rodejos.

-Si, penso que si, ho he fet alguna vegada amb homes, la primera vegada em van violar durant el trajecte en barca.

Era un bon noi i la nena li agradava molt, i la besava.

Manel li va parlar de Samuel a Pera.

-Que em vols emparellar perquè et deixi en pau?

-Pere, necessitem els teus diners, no podem prescindir d'ells,  Samuel és una gran persona i potser seria una bona parella per tu. T'estimo i penso en tu,  vaig en contra dels meus interessos.

-Jo mai deixaré a Laia tirada, soc el seu avi. I sé que tu només em vols fer feliç.

-Com ho podem fer?

-Li pots de moment oferir una cambra per llogar.  Un poc menys del que paga a la pensió.

Amb Samuel, Manel va ser legal, li va contar tota la història, el que ell feia i el que cobrava, i a més que estimava Pere, que era una gran persona.

De moment va acceptar venir a dinar dissabte amb ells, en Pere també hi seria.

Macarrons, res més, ells eren pobres i ho sabien.  Va ser un dinar molt agradable van parlar de tot, Samuel tenia la seva família al Camerun i no en fiava de retrobar-la.

Pere li va oferir la cambra per llogar, la van anar a veure i ja no van baixar.

Al matí esperava al portal per anar a la feina amb Manel.  No van parlar de res.  A la feina ja el respectaven i en acabar la jornada van tornar junts amb el bus i ell va anar cap a la casa d'en Pere.

A la tarda van baixar els dos, volien veure Anna alletar a Laia, i miraven embadalits. Quan ella es va treure la camisa i els sostenidors, Samuel va girar la cara, va perdre la vergonya i va mirar aquella meravella de nena i com xuclava.

Anna va demanar si eren parella.

-De moment només follem, i a gust, no és poca cosa. I té la tita molt grossa ha, ha.

Un dia van baixar els dos i es van tancar a la cambra amb Manel.

-És perquè no perdis el costum, i van follar els tres.

Anna sospitava que el que realment volia era continuar pagant cada mes.

Aprofitant la quarantena Anna també havia perdut la virginitat del cul, ho van fer un vespre, Manel ja sabia totes les tècniques i a ella li va agradar,  i ho van repetir, ella comentava que ja era al catàleg de coses que es podien fer.

El propietari de l'empresa la va vendre i el nou amo volia fer reformes, d'entrada molts anirien al carrer.  Van dur màquines automàtiques, i les van anar instal·lant,  Manel va demanar on podia aprendre com anaven i li van donar una adreça d'internet. Hi passava hores a l'ordinador d'un bar que en tenien i en va aprendre molt.  Ajudava al muntador i els hi feia mil preguntes.

Va ser dels que van quedar quan van fer la tria, a Samuel el van acomiadar.  En poc temps el van fer encarregat i no tenia feina fitxa només vigilar els que la feien i controlar les màquines.  El sou li van pujar i molt, ara guanyava tres vegades més i la feina era molt millor no era tan monòtona ni tan trista.

Ho va dir a Pere que ara guanyava molt més, que havia après a manejar les màquines i a programar-les. I que moltes gràcies per al que els havia ajudat que ara ja no ho necessitava.

-Vols dir que el que no vols és cardar amb mi?

-Pera, tu ets una gran persona i saps que a mi el que m'agrada són les dones, no t'ho prenguis com un menyspreu, i ara ja tens parella.

-Ha, Ha, ja ho sé, no et preocupis, era una broma.  La veritat és que estic molt content amb Samuel és molt bon noi i a ell si li agrada follar amb mi.

-Ara l'han fet fora de la feina.

-Millor, és bon cuiner i em neteja la casa.

-Has perdut la por  a que la gent sàpiga que ets homosexual.

-Mira, jo pensava que no ho sabia ningú i tots estaven al cas.  Ara m'és igual.

-Només hi ha una cosa que enyoro, i és pastar-lis els pits a la teva dona.

-Ha, Ha, açò li has de demanar a ella.

-Ho puc fer?

-Demanar-li? Clar que si, el que et respongui és cosa seva.

A la tarda van baixar a veure la mamada i li va demanar.

Anna va riure, clar que si, espera que Laia faci el rotet.

Els hi va llepar i tocar, li posava la cara en mig dels dos, estava feliç.

-Açò no serà cada dia eh?

-Ho sé, moltes gràcies, en tenia desig.

A Anna també l'havien pujat a encarregada, durant la seva baixa van notar que feia molta més feia que la que li tocava i mereixia l'ascens.

Manel ara que tenien bones pagues va anar a veure els seus pares.  Els va trobar en la més absoluta misèria,  van contar que el germà havia viscut un temps amb ells fins que els mossos d'esquadra hi van entrar a casa seva, se'l van emportar. Ho van deixar tot cap per avall.  Els serveis socials els hi portaven el menjar i la casa estava bruta i abandonada.

Va contractar a una veïna perquè els hi neteges la casa i els ajudes a rentar-se i a vestir-se, ho preferia a pagar el lloguer, amb la pensió  podien pagar lloguer,  llum i aigua.  Els hi va comprar un telèfon que pagava ell per poder-se comunicar.  Ells els visitarien de tant en tant.

Anna i Manel buscaven un nou pis per llogar, el que tenien era fosc, sense finestres, Pere perquè no marxessin els hi va oferir per al mateix preu un dels pisos que era seu.

Samuel va ajudar molt en el trasllat, era una gran persona i van gaudir de finestres a l'exterior i més sol.

-Ho faig per la nena.

-Gràcies, avi.

Va veure que es girava perquè no es veiessin les llàgrimes que li baixaven.

Als avis paterns li portaven la nena cada setmana, era molt eixerida i afectuosa i els hi tenia el cor-robat.

Ells, que ja no eren pobres, es continuaven sentint pobres, pobres amb molta sort i feiners i bones persones.  Laia encara no sabia que havia caigut a una bona llar.

Manel era més discret i callat, però Anna no, i va demanar a Pere per la seva família, si en tenia i on.

-La meva dona va morir, i tenc una filla i dos nets. fa anys que no ens parlem i no conec als nets.

Ostres, açò és molt fort, que va passar.

La meva dona comandava molt, tot ho portava ella, sobretot amb la filla.  Es va casar per primera vegada amb un noi ric, una boda amb tota la pompa. El gendre era un cregut i no vam contactar gens.  La dona em depreciava i transmetia el menyspreu als fills.

-Havia comes l'errada de confessar-li que era homosexual i no m'ho perdonava.  No contava per res amb mi, i la filla tampoc.

-La filla es va divorciar i jo ho vaig saber per una veïna, que em va dir que era una pena una noia tan maca.

-Es va tornar a casar, aquesta vegada sense tanta festa, i al marit ni el vaig conèixer. Simplement, la dona passava de mi ni em contava el que feia ni res de la filla. Quan  es va morir d'un infart vaig saber que tenia un altre net.  Encara no el conec.

-Els diners de la dona van ser per la filla, ben fet, jo ni els volia ni necessitava, jo en tenia prou per mi.

-Vaig deixar la casa perquè la filla la volia, i ho vaig deixar tot.

-No has intentat parlar amb ella? 

-No.

-Vols que jo ho faci?

-No crec que serveixi per res,  però estaria bé provar-ho.

-Donam l'adreça on viu.

-És aquí a la vora a l'edifici Camús.

A la setmana següent hi va anar, res de telefonar.  Hi va anar amb el cotxet i la nena.

-Venc a parlar amb tu de part del teu pare.

-Passa.

La cara demostrava sorpresa. Que vol el meu pare?

-Res, no vol res, soc jo que vull parlar amb tu.  Abans li he demanat permís, no ho hagués fet sense que ho sabes, però vaig veure que li feia il·lusió.

-Que perquè vull parlar amb tu?  Perquè l'últim any hem tingut molta relació amb ell, ens ha ajudat molt i crec que ens estima, nosaltres també a ell. Sé que està trist per la distància que manteniu i que no sap com fer per arreglar les coses.

-Potser és molt tard ja no?

-Mai és tard per recuperar una filla o un pare.

-Jo no n'he tingut cap mai de pare.

-Si, sé que la teva mare ho acaparava molt i que us va transmetre indiferència cap a ell. Potser ell no n'ha tingut tampoc cap de filla.

-La mare, l'odiava i no sé per què.

-El teu pare li havia dit que tenia tendències homosexuals.

-Per això va ser?

-Suposo que no només per açò, però va ser el detonant del seu menyspreu.

-Mai m'ho haguera pensat.

-Estava acomplexat, no volia que és sabes i no es relacionava.  I es va anant arraconant.

-Jo el recordo amb afecte de petita, després va desaparèixer.

 Estaria molt content de trobar-te un altra vegada, jo ara he de marxar. Per cert, on són els teus fills?

-Ve cada dia una noia a les sis i se'ls emporta fins a les nou i els posa al llit.

-I a quina hora acaben al col·legi?

-A les sis.

Va marxar amb la nena i el cotxet.

Una setmana després, Maria Antònia la va cridar.

-He hagut de demanar el teu telèfon al pare, no me'l vas deixar.

-I heu parlat?

-No gaire, jo només volia saber el teu número.

-M'agradaria sortir amb tu un dia, parlar i comentar coses.

-A mi una dona que necessita una noia que li cuidi els fills en acabar el col·legi i els hi posi al llit, no em mereix massa respecte, el que conec no m'agrada de tu.

-Ella li va penjar.

Deu minuts més tard va tornar a trucar.

-Si us plau, necessito parlar amb algú, no em deixis tirada.

-Ens podem trobar demà a les vuit. a casa meva?

-Sí, vindré.

En arribar hi havia els fills, jugaven amb la noia que els cuidava.

Néstor en tenia tres i Lena sis.  Eren molt guapos, tremends i xerraries, van voler veure a Laia i la volien agafar.

-No, encara és molt petita.

-Soc un desastre, no soc ni capaç de cuidar els fills, he tingut dos marits i els dos m'han deixat, no serveixo per res.

-On treballes?

-Soc la presidenta del grup Artigues, guanyo molts diners, però no faig res, quan arribo al matí em conten tot el que han fet i a vegades ni això.

-És clar, tens secretaria, administrador, gerents i ells ho fan tot. Ha estat d'aquesta manera tota la vida?

-Vaig començar d'administrativa baix la meva mare i feia cosetes, no moltes, estava molt protegida per la mare, era la nena bonica.

-I que t'agradaria fer?

-De feina?

-Si, de feina.

-No ho sé, feina el que es diu feina no n'he fet mai.

-El problema és que no ets feliç, no tens obligacions, no fas res, no cuides els fills i la teva vida és monòtona i avorrida.

-Jo començaria per acomiadar a la noia que cuida els fills, no et convé ni a tu ni a ells, necessiten el contacte amb la mare, i tu has de viure amb ells, no devora ells.  I continuar refent llaços amb el teu pare, segur que et pot ajudar.

A la setmana vinent Pere la va anar a veure.  Maria Antònia vol venir a dinar amb els nens diumenge, que he de fer?

-Dir que si, per descomptat.  No dius que Samuel cuina molt bé?

-Jo havia pensat que Samuel marxes.

-No vius amb ell?   No l'estimes?  Llavores dona la cara, no són bones les mentides, simplement és la teva parella, mostrat tal com ets, i viu la vida oberta. La teva filla et necessita a tu, no a la teva imatge.

Dilluns a la nit, Pere va baixar, estava eufòric, el dinar havia anat molt bé, els nets l'havien emocionat i Samuel havia estat fantàstic.  Amb la filla van quedar en parlar. Ell aniria a l'empresa.

Maria Antònia havia progressat molt amb els nens, els anava a buscar a l'escola, feia el dinar i els tornava a la tarda, quan tenien activitats els hi duia.

Acabava el dia cansada i era nou per ella.

Amb el pare havien parlat, no es coneixien, volia consell sobre els homes, sobre com tractar-los i si en podia trobar algun de bo.

-Tu tens un problema de falta de feina, t'has de moure, cuidar els fills és un principi, encara en pots fer més.

Assistir a les reunions de pares era una de les coses que no feia, es va implicar, havien de fer reformes i ella es va descobrir a ella mateixa com emprenedora. I volia viure amb el pare.

- Samuel no és problema pare, és la teva parella, punt, i crec que ens podem trobar bé.

Hem de començar una nova vida.

-Gràcies, Anna per al teu ajut, ets una persona fantàstica, estic molt contenta. Jo no coneixia al pare, es fa estimar i els nens estan contents, Samuel ens ajuda molt, soc feliç, acabo el dia cruixida al llit.

Una tita si vos plau.

 Marina era una noia alta i forta, estava primeta, però la seva musculatura era evident, i a més era molt bona en l’esport, les seves companyes de curs l’envejaven i era a més molt popular entre els nois per la seva simpatia i desimboltura.  Anava sempre vestida d’esport amb xandalls i colors molt vistosos i vambes.

Una de les seves amigues va notar que no es dutxava als vestuaris, sinó que marxava a fer-ho a casa seva, anava i venia amb bicicleta i ja li anava bé d’aquesta manera. Aquesta amiga que no ho era tant i li tenia molta enveja va comentar que l’havia vist nua i que en tost de vagina tenia polla.  La notícia es va escampar ràpidament, no volien mentar a la que ho havia dit, però ja era de domini públic.

Ella s’ho va prendre de broma i no feia cas, però hi havia interès a escampar la notícia i va arribar fins i tot al claustre de professors.  Un d’ells, la professora de psicologia li va demanar, ella no se’n podia avenir que una mentida, corres d’aquella manera, no era travesti i a més no ho havia de demostrar a ningú.

Marina no li donava importància i no veia necessari cap aclariment. Però els nois que abans eren tan oberts amb ella i tan pesats demanant sortir amb ella, ja no ho eren tant, la mig evitaven.  La que si li feia molt de cas, era Amàlia l'homosexual de la classe, es considerava lesbiana i no ho amagava gens, ans al contrari, demanava de noves a totes.  Era un poc depreciada, només quan es tractava d’ajuts en estudiar era buscada, era la millor de la classe en tot. Però a estudiar a la biblioteca, a casa seva no, de cap manera.  En canvi, amb Marina sí que hi anava, el primer dia li va dir que no, que no volia sexe i ella la respectava.

Les males llengües ara també deien que eren amants i eren un poc la riota de totes.

Un dia va sortir amb Mario, van anar a sopar, a la discoteca i a un racó es van besar.  Ell inclòs abans de tocar-li els pits, que és el camí correcte per anar a les cuixes, va voler tocar primer el sexe i ella no el va deixar. Li va demanar si tenia dubtes i com no va contestar el va enviar a la merda. Com anaven amb el seu cotxe, ell va tornar a peu i va haver de pagar les copes.  L'endemà estava molt enfadat i deia pestes d’ella.  Sense voler comentar el que havia passat, deixava el dubte a l’aire.

L’assumpte se li havia fugit de les mans, no sabia com tornar totes les coses a la normalitat. Potser un acte públic, d'abaixar-se les calcetes davant tothom, almenys trauria els dubtes, però per ella era una humiliació que no volia consentir.

L’arribada del nou professor de gimnàstica, li va obrir un poc de llum, va veure que era molt bona amb tot i l’esperonava. 

Gonçal, a més era jove i alt i fort, i totes les noies anaven a parlar amb ell, era un objecte desitjat.  Va veure el problema que hi havia i va parlar amb ella.  Marina li va contar, ell reia, no va demanar si era cert, no va donar cap consell i per ell, com si no sabes res, però era la primera, la preferida era clar que destacava molt.

Potser només en dutxar-se als vestuaris ho haguera aclarit, així i tot, seguia amb la bicicleta i s’havia de dutxar dues vegades, i a més era caparruda, que es fotin deia.

Gonçal la va començar a festejar, sortien junts a sopar i a la discoteca, era molt bon ballador. I si hi havia algun lent, es besaven, mai pesava d’aquí. Tampoc li atracava l’entrecuix per notar alguna cosa, es mantenia a distància.  Les besades si, eren dolces, sense llengua només labial.

El dia que la va convidar a fer una copa a casa seva, va acceptar.  Al sofà amb uns gintònics, parlaven, i quan es van besar, ell li va pastar les mamelles i ella els pits, es van anar descordant la camisa, i es van magrejar.  La seva mà no baixava, i va ser ella la que el va pastar, duia una bona erecció, no li va descordar els pantalons, i es continuaven besant ara si amb molta llengua.

-No vols comprovar el que tenc entre les cames?  Ella l’esperonava.

-Saps que et dic, que t’estimo tant que en aquest moment m’és igual que tinguis tita que vagina.

Marina es va posar a plorar i es va posar de genolls a terra, li va descordar els pantalons i es va treure els seus. Després d'una bona xuclada es va anar aixecant, i la mà d’ell va baixar i va trobar una vagina ben mullada i amb moltes ganes. I ella es va posar la seva tita a la vagina i va baixar.  Només un poquet de mal, era verge, ell la va parar per anar a buscar un condó, i la va trobar allargada al sofà amb les cames obertes i va comprovar amb la boca el que ja sabia per la mà i es va posar el condó i van cardar com a bons amants, i van saludar al sol mentre sortia, es van dutxar i vestir i van anar junts a l'institut, de la mà van entrar, i en començar la classe, tots ja sabien que eren parella, el que va descol·locar a tots, era que ell aparentava tenir molta ploma i es rascava el cul ostentosament.

-Avui no sé si podré seure deia, hauré de donar classe dempeus. La classe al·lucinava i no sabia que fer, Marina reia per dintre, no volia demostrar cap emoció.

La professora de psicologia va demanar al seu col·lega que passava i la va enviar a filar estopa.

-Tu no ets professora de psicologia, sinó que ets una xafardera de mena.  I va veure que s’havia guanyat un enemic.

Les relacions entre professors i alumnes estaven prohibides, i la directora, molt amiga de la professora de psicologia, els va fotre fora als dos.

Ells ja s’ho imaginaven, tenien un local per muntar un gimnàs, i li van posar com a nom  ”Gimnàs tafaner@s.”

Van tenir un gran èxit i era simple ple, de tal manera que es van permetre el luxe de posar que no s’admetien alumnes de l'Institut Prim.

La directora la senyora Maria els va denunciar per al cartell, deia que era discriminatori.  La regidora de salut, els hi va telefonar tot rient, i el van canviar,  ara posava.  S’admeten tota mena d’alumnes, inclòs els de l'institut Prim que no saben qui té tita i qui vagina.

La nova queixa la va resoldre per la via ràpida, la regidora, que la culpa era seva i que potser el millor que podia fer era dimitir. Que potser era ella la que tenia tita, i ella, fadrina de tercera es va enfadar molt.  Ella no havia de demostrar res. 

-Exactament, com els altres.

Rodalia i Amara.

 

Rosalia i Amara eren dues noies joves que eren molt amigues.  Eren companyes de feina a diferents departaments i estaven ben situades i tenien un bon sou.

Les dues eren casades i tenien dos fills cada una. Nen i nena i d’edats similars.

Ariel i Clàudia eren els noms dels fills d'Amara, i els de Rosalia es deien Maria i Joan.

Els marits no es podien veure, de fet s’odiaven, no sabem per què.  Havien provat de dinar junts els quatre o sopar i cada vegada, si no acabava a bufetades, no hi faltava gaire.

A més, els marits tenien feines més mal pagades i no tenien a ningú a comandar, elles si, hi havia molta gent que depenia d’elles i estaven acostumades a manar.

El que feien era sortir elles a sopar, i després a la discoteca i tornaven tard.  Els marits quedaven amb els nens.  Un dia van lligar, a la discoteca dos joves els hi van començar a parlar i quan es van adonar estaven en un cotxe cap a casa d’un d’ells, van fer unes copes, i a l’hora de follar, no van voler, va ser un poc difícil partir, ells decebuts i elles un poc avergonyides, de fet no eren conscients del tot del que feien i sabien que s’havien passat.

No va comentar cap de les dues res a casa seva que era el que havien de fer, van passar dels marits i van seguir a la seva.

Un altre dia, Rosalia va desaparèixer i va marxar amb un home i aquesta vegada si, van follar i va arribar a casa seva en taxi a les quatre de la matinada.

A la feina ho comentava amb Amara tot el que havia gaudit i que no es penedia de res.  I a la setmana següent, va ser Amara la que va fotre un clau, un poc pitjor perquè ho van fer a un cotxe encara que van riure prou.

Eren conscients que no es podia repetir, que havien de frenar i continuar anant a dinar i prou, però tenien el cuquet del clau fora camp i potser es notava, que molts d’homes de la feina els hi demanaven de noves.

Eren dones intel·ligents i ho van parlar.  Què els hi havia passat? Com havien arribat a ser infidels? Implicava un poc de menyspreu per als marits?  Tenia futur el seu matrimoni?

Els hi havien de contar, a veure com reaccionaven, sabrien d’aquesta manera a què s'havien d'atendre.

Manolo, el marit de Rosalia, s’ho va prendre molt malament, de fet era el que sempre armava gresca, era del Madrid i molt de dretes. Es va enfadar, van discutir, ella no tenia dret a fer cap clau fora camp i que no sortiria més sola o amb l'amiga.  Al final ho va fer pagar a Amara que era la que la duia per mal camí.

En canvi, Andreu, se la va mirar als ulls, i va demanar si encara l’estimava o volia dir que en volia un altre. Que en una sortida, qualsevol podia fer alguna ximpleria, però el que era important era l’amor. Ella, per la feina que tenia, que coneixia a molta gent i anava a congressos i dinars, era la més temptada, en canvi, ell, només tenia una feina d’oficinista.

L’estimava i també als fills, i no es volia separar. Es van besar i ella va prometre que no es repetiria que havia estat una bestiesa.

El dilluns a la feina, les dues van dinar juntes i comentar el que havia passat a casa seva, Rosalia estava furiosa i Amara molt agraïda al marit per la seva comprensió. I que després de la confessió. Havien cardat com mai.

El que no penses en els fills era el que més feia enfadar a Rosalia, no era normal, a més era molt dur amb ells i sovint els renyava. Parlava seriosament de divorciar-se, el seu amor s’havia esvaït i ho va comunicar al marit.

Van anar a judici, ell deia que la dona havia sigut infidel i volia la custòdia dels nens, i ella ho negava. Amara li va fer costat, que sí que sortien junts, i que mai havien fet l’amor amb ningú.

El problema era que la casa on vivien Rosalia i Manolo era dels pares de Manolo, de fet els hi havien donat, però no havien fet escriptura nova.  I ella i els nens van haver de marxar.  Ho podien haver defensat, així i tot, Rosalia va preferir anar a casa d'Amara, no volia saber res del marit ni dels sogres.

A més, molt mal rollo, ell havia retirat diners del compte bancari i ella els hi reclamava que cobrava quasi el doble que ell.

La convivència dels tres i els quatre nens, era bona, almenys els nens estaven encantats, anaven a la mateixa escola, i marxaven els quatre de la mà. El règim de visites l’havia imposat el jutge i els nens no estaven acostumats a anar amb el pare, i hi anaven forçats, a més, els hi donava a peu de carrer que no podia entrar a casa seva. En tornar els nens contaven que el pare parlava malament de la mare. No ho entenien.

Andreu els animava a sortir a sopar, i elles ho feien, però no amb la mateixa alegria, cap de les dues tenien ganes de lligar. Després de sopar res de discoteca i anaven a casa seva.

I va ser ell, Andreu que va guanyar la partida dels nens, se’ls emportava moltes tardes d’excursió o a les atraccions del pobre que hi hagués festa major, estaven encantats, i a més, no sabem si ho feia a posta, però quan sabia que havien d'anar amb el seu pare, al migdia ja els engrescava amb alguna activitat divertida, i els caps de setmana que no hi eren anaven a dinar al camp i els hi contaven als altres el que havien gaudit.

En canvi, en Manolo no sabia què fer amb els nens, s’avorrien, només els hi posava pel·lícules.  Rosalia el va denunciar al jutge, que mala llet també en tenia, els nens es passaven el cap de setmana veient tele i no era bo per ells.

Però tot això eren només escaramusses. El problema principal era ella, va decidir llogar un pis, ho podia fer. I amb molta pena per part d’Amara, va marxar ella i els nens. Dos mesos després, Amara demanava el divorci, Andreu no s’ho podia creure, no era possible.

Ho era, elles dues havien fet l’amor entre elles i havien fruït i a més s’estimaven. Volien viure juntes i el marit els hi feia nosa. Andreu, quan li van explicar, que eren amants i que el fotien fora, amb molta pena ho va acceptar, només va negociar les visites dels nens, Volia un cap de setmana de cada dos i la meitat de les vacances.

L’únic que es podia permetre era una pensió, i anava a dinar al bar de la facultat de medecina que li quedava a prop, no sopava, havia de perdre pes.

I va ser al bar on va conèixer Marina.  Era rosa i molt bona noia, era pediatra i treballava només al matí. Li va demanar per sortir, no podia, tenia una nena de tres anys, es deia Nela, la va voler conèixer i van sopar a casa seva, truites i pa amb tomàquet.  Va ser un sopar magnífic, i va saber que era la dona de la seva vida, només com tractava a la nena i l’amor que emanava feia plorera veia que s’estimaven, ell li contava les penes, ella també, era acabada de divorciar, el marit li pegava.  Es van besar quan Nela ja dormia, i ell va marxar a la pensió.  Havien quedat per dinar a la una i es van trobar de nou, una besada aquesta vegada, i a les tres, quan van sortir, ell l’esperava. A les quatre a buscar la nena i jugar amb ella tota la tarda, era un bàlsam per ell, enyorava els seus i no li tocava fins al cap de setmana. Sort que ja era divendres.

Van ser set amb el cotxe d’ella que era més gran i van anar d’excursió, van comprar entrepans per al camí per dinar i van fer festa tot el dia. Nura estava encantada amb els germanets i eren feliços.

Estimaven en poc temps molt a Marina els quatre. Esperaven el cap de setmana per sortir amb ells. Inclòs moltes tardes, que ella només ho feia al migdia els anaven a buscar per estudiar. Estava a més sempre disposta a ajudar sobretot amb els nens si els havia de portar a karate o a natació.

I els dies de cada dia els recollien i anaven a la casa de Marina.

Marina vivia a una casa molt gran, era herència dels pares i a més tenia piscina. I es van acostumar, primer a estudiar, els hi repassava les llisons i fer els deures, i fins que no havien acabat i recollit tots els llibres no anaven a la piscina.

Tots nus, ho va establir Marina, al principi tenien vergonya, però ella els hi va explicar que el cos no s'ha d'amagar i que els nens tenien tita i les noies, vagina. Marina i Andreu també en pèl.  Els dos grans de dotze anys tenien un poc de vergonya, però se la van empassar, els petits, contents des del minut zero i de Nura no hem de parlar, era una noia tan alegre que contagiava a tots.  Al vespre a les nou portaven els quatre a casa seva a dormir que estaven cruixits.

A Rosalia i Amara, la feina els hi anava molt bé, potser massa, perquè van ascendir, ocupar càrrecs de molta responsabilitat i havien de viatjar sovint.  Manolo ja no hi anava a buscar els nens, havia marxat a Madrid amb els pares, i, per tant, la casa d’Andreu era la dels nens molts dies a la setmana.

I els quatre a casa eren esquerps, es barallaven i els havien d'apartar, la convivència era difícil.  Només estaven contents quan anaven a can Andreu

Marina va quedar embarassada i pels nens era una novetat, estaven entusiasmats amb el germanet que venia.  I quan va arribar tot eren presses per servar al petit Jan, ells estaven embambats.  I Marina era tan dolça, tan divertida i tan dedicada amb els nens que només la superava Andreu que també hi feia hores.  No hi havia preses a l’hora de llevar-se ni corregudes per anar al col·legi, normalment els recollien Marina i Andreu a la sortida i els hi tornaven ja fosc, cansats i amb molta son.  Els caps de setmana a la casa i ho esperaven amb ànsia.

Rosalia i Amara estaven un poc descol·locades, la feina les absorbia molt i, per una banda, no tenien temps per als nens i per l’altre notaven el seu mig rebuig. Elles els havien de despertar, dutxar, vestir, i a més molt aviat, ja que tenien feina.  A vegades venia Marina a llevar-los, però ara amb el nen no podia. I Andreu també començava feina a les set.

Rosalia i Amara s’havien casat, volien compartir la custòdia dels fills, a més tenien molta feina i molt estrès i van començar amb la cocaïna. Les ajudava a suportar l’estrès i la feina i la responsabilitat de les seves decisions, era una fugida cap endavant i ho sabien, pres ho deixarien.

Quan tornaven d'un congrés a França, van tornar amb cotxe, havien comprat cocaïna a bon preu i la duien amagades a les calcetes, portaven uns vestits amples i reien per al camí.

El que les paressin els mossos no entrava als seus plans i a més portaven un gos que tornava boix ensumant la coca. Dos quilos en portaven i en escorcollar-les els hi van trobar.

Només vuit anys els hi van caure, i podien demanar la condicional als quatre.  Però les van acomiadar de la feina i van entrar a la presó.  Van deixar els nens amb Andreu i Marina.

Cada setmana els hi portaven amb molta pena per part de tots, ploraven els nens i ho feien els grans, però era millor que, que no els veiessin.

I quan van sortir, els nens, amb setze i dotze ja s’havien fet a la casa, va ser trist, van quedar a la casa gran que deien. Elles no tenien feina ni ingressos, i durant un temps havien d'anar a dormir a la presó. Malvivien de feines esporàdiques i sort que la casa era seva. És a dir d'Amara i Andreu.

I es van convertir de fet en les tietes que anaven a veure els nens de tant en tant, vivien juntes i s’estimaven i no es veien en cor de portar els nens amb elles, dubtaven a més que ho acceptessin.

Andreu continuava cobrant el mateix sou, havia renunciat a cap ascens, tenia sis fills. I Marina seguia de pediatra de matins.  A la tarda tot eren nens. Sis.   No se’n podien avenir.  Hi havia a més un vincle molt gran de germanor. Ho eren els sis, una gran família. No tenien molts diners, però havien canviat els dos cotxes per una furgoneta, ella podia anar a la feina a peu. I els caps de setmana caravana i el camp era natura i acollidor.

 

 

Beatriu.

 Beatriu era una dona metòdica i ordenada, casada, una filla, treballava de secretaria i vivien en un pis propi a l'eixample.

Començava feina a les nou i tenia temps d’endreçar la casa abans de marxar, En Mateu el marit, acabava abans a les dues i preparava el dinar.  A Clàudia la filla l'anaven a buscar un o l’altre a les sis.

Tenien dos banys, i al del marit, ella cada matí li plegava la tovallola i la posava sobre un prestatge alt que hi havia dins la dutxa. El marit sempre es dutxava el vespre, al matí no tenia temps que començava a les set.

Va notar un parell de dies que la tovallola del bany del marit, estava mal plegada. Li va estranyar, no era fàcil que ell es dutxés al migdia, i com aquesta “anomalia” es repetia, li va demanar, ell no en sabia res, no es dutxava fins al vespre i deixava la tovallola a l'assecador elèctric.

Era una bestiesa, però li molestava, no li agradaven els misteris, a més quan la plegava la posava amb el viu cap a fora, i no la trobava igual.  No era cada dia, només alguns dies, i va anar apuntant, els dies que algú evidentment l’emprava eren els dimarts i dijous.

El marit continuava igual d'afectuós que sempre, la besava i li deia que l’estimava i ella feia el mateix.  Va intentar oblidar-se de l'assumpte, però no va poder, cada dimarts en arribar i abans de dinar pesava pel seu bany i trobava la tovallola mal plegada.  De fet, un poc millor que els primers dies, havien intentat fer-ho com ella, però no ho aconseguien.

El sexe amb el marit, no era per tirar coets, almenys un dia a la setmana ho feien amb amor i ganes.

-Penso que tens un amant, i que a vegades els dimarts i dijous us trobeu a casa per follar, després us dutxeu i ell marxa i tu quedes a fer el dinar.

Pensava que ho negaria que s’enfadaria.  Però no.  Era veritat, ho va reconèixer.

-Estaven sopant a un restaurant, ell li volia explicar.

-És superior a les meves forces, no la puc deixar, i no és només sexe, sinó que me l’estimo.

-És pitjor del que pensava, si fora només sexe, ho podríem arreglar.

-El sexe és com va començar, de fet, no és una noia, és un travestí.  Em fa tornar boix, i és tan amorosa i convincent que no hi puc fugir.

-Però jo no em vull separar de tu, t’estimo molt a tu i a la filla, no vull trencar el matrimoni.

-No et vols separar, però hi poses tota la llenya al foc.  Que esperes que jo faci?  Aguantar com una bona banyuda?  Compartir-la amb tu.

-Sí, és el que pensava, compartir-la.

-Idò si la portes, jo me’n vaig, tornaré amb els meus pares i m’emportaré la Clàudia.  No em deixes cap més opció.

Ell no la va portar i ella no va marxar.  La relació estava tocada, no sabem si de mort.  La tovallola seguia mal plegada, ara només els dijous.

Un dia a la nit, eren les deu, van trucar a la porta, era ella, na Tània, venia nafrada i coixa, li havien donat una pallissa. Mateu la va fer entrar, i la va portar al bany a curar-la. Beatriu el va ajudar que en sabia més de cures. Havia sagnat pel nas, tenia un ull morat, cops a la cara, una ferida al llavi i cops a les costelles i a la cama. Plorava. La van despullar i posar a la banyera amb un pam d’aigua, i la van curar, per la cara, per les cames per tot, tenia ferides. Tenia cops als ou, li feia mal quan li passaven l’esponja.  

Beatriu se la mirava, era com un nen petit i ella tenia uns ulls suplicants, i plorava i reia a la vegada. Tenia uns bons pits i la cintura era estreta amb uns bons malucs, només la fava desentonava en aquell cos.

Li van donar un calmant que estava molt nerviosa i la van portar al llit, la van tapar amb un llençol que estava ja mig adormida.

-Moltes gràcies, Beatriu, ets una gran dona, gràcies per no rebutja-la, ara necessita descans.

Mateu va marxar a treballar, ella va portar la nena a la parada del bus i va tornar.  No aniria a la feina aquell dia, va telefonar que no es trobava bé.

A les onze va aparèixer pel saló, ella estava llegint, venia embolicada amb el llençol.

-Soc la Tània, gràcies per acollir-me.  Es va posar a plorar.

-No vull fer mai més de puta, no ho soc i no ho vull ser, ajudeu-me si us plau. Ajudeu-me.

-El que et follis el marit no és cap bona carta de recomanació.

-L’estimo i a tu també, només mirar-te a la cara ho he sabut, ets una dona meravellosa, Mateu no diu més que lloances de tu. Si em demanes que no fem l’amor ho farem, puc abstenir-me, només necessito acollida, per uns mesos potser, fins que trobi una feina digna, i que ningú sàpiga el que tenc entre les cames. 

Però a mi, el que m’agradaria és fer l’amor els dos.

-A mi, no m’agraden les dones, ni els travestis, ni fer un trio amb el marit.

-Però no ho has provat mai, ho deixo amb les teves mans, jo he fet una promesa i la penso complir.

No tenia roba i potser ella l’acompanyaria amb el cotxe a buscar-la.  Després va canviar d’opinió, hi aniria amb Mateu. 

En Mateu no pot, si em deixes diners hi aniré amb taxi.  No és bo que tu vagis per aquests barris. Li va deixar també roba interior seva, no sabia si volia calcetes o calçotets, va preferir les seves calcetes. Els sostenidor no eren de la seva talla, va marxar sense.

Amb cinquanta euros a la butxaca va marxar.  Una hora i mitja més tard va tornar, portava tres maletes grosses, i les va pujar amb prou feina.  Les va portar a la seva cambra. I es va anar a dutxar i canviar.

Amb uns pantalons curts i una samarreta semblava més jove, volia tornar vint euros de canvi, no els va acceptar Beatriu. Hem d'anar a comprar per dinar.

-He vist una peixateria aquí a la vora, que hi puc anar?

-Necessites més diners?

-No, que va, ja veuràs.

Va tornar amb un quilo de Varat que tenia molt bona pinta i amb un de musclos.

Els musclos els va obrir per fer-los arrebossats i va enfarinar els varats. 

Mateu es va sorprendre en arribar, no en feien de peix normalment a la casa i van gaudir, Tània molt orgullosa.

El dissabte Mateu tenia feina i Beatriu havia de recuperar unes hores.  Tània va demanar si podia emportar-se a Clàudia a la platja.

Quan van tornar, Beatriu ja hi era i no sabia què fer per dinar.  Van arribar Tània i Clàudia, duia pastanagues i tonyina, faria una ensaladilla russa.

-Ara li contes a la mare el que hem fet a la platja.  Clàudia reia.

-Ens hem banyat nues.  Ha estat molt divertit, hi havia molta gent nua, però que duguessin pits i fava només ella, i tots la miraven.  Cal veure la gent inculta que hi ha al món.

Clàudia tenia sis anys, i el que deia era impropi de la seva edat. Demostrava molta maduresa. A més estava contenta, es duia molt bé amb Tània.

-Jo li he explicat a la nena mentre anàvem amb el bus, que no només hi ha homes i dones, sinó transsexuals, lesbianes i homosexuals, i que tots hem de conviure amb pau i amor.

-Vindreu vosaltres demà a la platja? I potser us podeu banyar nus.  Jo mai he vist la tita al pare.

Beatriu estava sorpresa de la nena, no hi havia maldat en ella, només naturalitat i acceptava la realitat tal com era.  No sabia si seria capaç de banyar-se nua i suposava que Mateu tampoc.

L'endemà els quatre a la platja, ara en cotxe, Clàudia la primera que es va despullar i va anar cap a l'aigua, Tània va fer el mateix.  Ells dos no sabien que fer, i Beatriu es va treure el sostenidor i va anar amb elles al mar.  Tenia els pits petits i macos i no es va trobar malament.

Mateu hi va anar amb el banyador davant les xufles de la filla.  Va home, treu-te el banyador que no passa res i a més jo et vull veure la tita.

Quan Mateu va sortir de l'aigua elles ja prenien el sol, es va treure el banyador per posar-ne un altre, Clàudia va aplaudir. -Molt bé, valent, així m’agrada.

Clàudia volia tornar a l'aigua i va agafar el pare per la mà.  Ja en tens uns de mullat, no? I se’ls va treure i van anar els dos nus a nadar.  La mare se’ls mirava contenta.

Volien anar a dinar a una guingueta de platja, Tània va donar a Beatriu un pareo, té, jo en tenc dos, i tu et podràs treure aquest banyador mullat.  Clàudia en volia un, el tindria, però ara amb calcetes i una samarreta.

-Calcetes i prou que encara no tenc pits.

Van menjar un arròs acceptable i sangria que no mereixia el menjar un gran vi. I gelat dos per Clàudia que no havia begut vi. A Beatriu, cada vegada que es movia se li veia l’entrecuix, i no feia cas, eren a la platja.

 En arribar a casa seva hi havia molta son.-Anem a fer la migdiada.

-Aneu a cardar? Clàudia ho tenia clar.

-Açò no són coses teves.

-Sí que ho són, vine que jo t’ho explicaré. I se la va emportar a la terrasseta, i ells anaven calents i van fer l’amor.

Després, parlaven, l’arribada de Tània els hi havia canviat un poc la vida. I no sabien si era bo o dolent, per la nena era clar que li anava bé, ella li havia contat algunes coses del sexe, però Tània era molt més natural, més espontània i a més la tractava no com una nena sinó com una persona capaç de pensar i decidir.

-Si ens demana de fer l’amor a tres, que fem?

-Bea, jo penso que tu en tens més ganes que jo.

I es van girar a fer la vessa.

A la nit, ja eren al llit, va aparèixer Tània. 

-Ja sé que heu cardat i esteu cansats, només venc a fer-vos unes carícies. Vosaltres dormiu, o ho feu veure.  Deixeu-me fer. Anava nua i es va posar a besar-los i llepar-los per tot el cos, Mateu anava trempat, i Bea molt calenta, la va fer girar primer a ella, i amb un dit i una cremeta li va posar pel cul, després dos, i quan la va tenir prou oberta li va posar el penis i la va follar.  Era agradable, ho feia amb molta delicadesa i a Bea li va agradar. Ara ja no era verge del cul.  Mateu estava ja preparat, i hi va anar directament i aquesta vegada va ejacular i va estar molta estona fins que la va treure tota molla.  Va marxar.

Mateu, mig adormit i encara melós pel que li havien fet, va comentar, ja ens han donat pel cul, als dos.

L’endemà era dilluns, i hi havia feina, es van trobar Bea i Tània a la cuina i es van besar, la va ajudar a preparar el cafè i el berenar de Clàudia i la va anar a dutxar i vestir.  Ella li portaria al bus, es va vestir en un amén i van marxar.  En tornar ella ja es dutxava i Tània li volia veure l’entrecuix.  Açò mereix una bona depilada.  Aquesta tarda? 

A les quatre després de dinar, Mateu va anar a buscar la nena i Tània la va depilar, amb molta professionalitat i sense fer res de sexe. Només en acabar li va fer una llepadeta, i van riure.

Al vespre n'havien de parlar. Va ser Bea que va treure el tema.  Tots sabien que no podia viure sempre amb ells fent de desadora, i follant ara amb un ara amb l’altre.  Tània, també ho sabia i pensava que havia de cercar una feina. Qualsevol cosa que no fos de puta.

Tu en saps molt de contar històries, ets molt bona, perquè no fas teatre o monòlegs o alguna cosa semblant.  Era Clàudia que ho suggeria.

Jo tenc un amic que té una petita companyia, parlaré amb ell. Mateu ja telefonava.  Es va aixecar per parlar amb més llibertat a fora.  Quan va tornar, tenia una entrevista per l'endemà per Tània.

-Només una cosa, vull mantenir la meva identitat de dona sense dir res del sexe, no vull treballar amb la titola.

Tres dies seguits va anar a assajar amb ells, i cada dia venia més contenta.  Era un bon grup de gent i havia fet amistat, havia inclòs parlat del seu sexe i que no volia fer espectacle de la seva intersexualitat.

Un mes després debutava en una obra amb gran èxit, i deia que era la seva vocació, que ho volia fer tota la vida.  Durant el dia aprenia els guions i practicava i al vespre a assajar i a fer alguna copa. Havia fet amistat amb el director, no es volia fer il·lusions, però li agradava com a parella.  Un vespre no va venir a dormir, i era un bon senyal.  Al migdia se la veia tan contenta que feia plorera.

-Segurament marxaré a viure amb en Toni, ahir vespre vam follar i ens vam estimar molt, abans de marxar, vull que sabeu que us estic molt agraïda, que us dec la vida, que sou fantàstics. Moltes gràcies.

I quan la nena ja dormia, s’hi van posar, els tres, sense vergonya i sense manies i buscant el plaer de l'altre i no el seu, hi van fer molta estona i encara es besaven.  Es van despertar allà mateix al saló damunt l’estora, ja eren les sis de la matinada i es van dutxar.

Són dolorosos els comiats, després de dinar, van anar a fer la migdiada els tres, sense follar, que Ja estaven saturats, només despullar-se i besar-se.  A les quatre Tània va anar a cercar a Clàudia, venia plorant, no folia que marxes, li van explicar que vindria sovint a veure-la i que potser algun dia a la platja, i es va conformar.

Tània ja se n'havia emportat la seva roba, i va ser fàcil, abans de marxar va ensenyar a Bea dos-cents euros que portava, eren els primers diners que guanyava sense fer de puta.  Estava molt orgullosa.

En Toni el van conèixer a la setmana següent quan va venir a dinar, era l’amic d'en Mateu, i va ser un dinar molt amorós en tots els sentits.

-Estic contenta, va dir Clàudia, veig que en Toni és un tipus collonut.

I no se la van menjar a petons, però hi va faltar poc.

-I com ho feu si cap dels dos té vagina? 

-Ho fem pel cul.

-Molt bé, bona idea.  I es va quedar tant panxa.