Els pobres.

 

Anna i Manel eren pobres, molt pobres.  Ja ho eren abans d'ajuntar-se, eren pobres fills de pobres.

Això moltes vegades ve de família, Manel havia començat a treballar a catorze anys a un obrador de taller de bijuteria, es passava vuit hores davant una màquina d'embotir o tallar peces metàl·liques, i Anna treballava com a caixera de supermercat.

El problema era que el pare de Manel estava invàlid amb una pensió de jubilació baixa i dels vuit-cents euros que cobrava n'havia de dedicar tres-cents a pagar el pis de lloguer dels pares. La mare estava molt grassa i tenia sucre i no podia treballar.

A més no s'hi duia bé amb ells, li tiraven en cara que guanyes tan poc i que només pogués ajudar-los amb aquella quantitat.  Ell no els hi volia pujar la quantitat, era el preu del lloguer, llum, aigua i menjar s'ho havien de pagar ells i anaven prou justets.

Anna guanyava més o menys el mateix i abans de conèixer Manel vivia amb unes amigues a un pis compartit. En pagava també tres-cents per les despeses. I havia de menjar i viure igual que Manel.

Van aconseguir llogar uns baixos d'un bloc de pisos, era la casa de l'antiga portera, era petit, per ells els hi bastava, en pagaven cinc-cents, però deixava de pagar els tres-cents a les companyes i de moment ho podien pagar.

Per tant, un dels sous se n'anava entre el lloguer de casa seva i el dels pares.  Amb la resta vivien justets, i feliços.

S'estimaven molt, tenien molta complicitat, algun dia tindrien cotxe i millors feines i una casa més gran.

Desitjaven fills, però no podien comptar amb els pares per tenir-los i amb les feines que tenien no els podien tenir.

Va quedar embarassada, possiblement un condó posat massa tard o un tret massa d'hora.

La gran preocupació era com ho faria a l'hora de cuidar el nen, a la feina li respectaven el lloc, i després del període de baixa, hauria de tornar.

Manel va anar a parlar amb el germà que era un mig delinqüent que pensava que traficava amb droga i que no en volia saber res dels pares.

-Potser si, em puc fer càrrec del lloguer, però la teva dona m'ha de fer alguna mamada de moment, després va veure.

Va estar a punt de pegar-li, va pensar que és el que volia, era més alt i fort que ell i va sortir de casa seva trist, emprenyat i maleint haver-hi anat.

Li va contar a Anna, ella plorava, el veí de dalt cada vegada que es trobava amb ella li oferia diners, si anava a casa seva.

Una veïna podia cuidar el nen els matins a canvi que ella a la nit li fes l'escurada i la bugada i la neteja del pis.

No se'n fiava d'ella i no li volia deixar el fill.

Si ella deixava la feina, podien anar a viure amb els pares d'ell, van anar a veure el pis.

Era de lloguer antic i no estava en condicions, només hi havia una cambra buida, amb dos llits i una tauleta.  La mare deia que podia cuidar a nadó, però era gran, quasi no caminava.

Va anar a un centre religiós a demanar ajut, li deien que el millor que podia fer era deixar el nadó en adopció, que ells no el podien cuidar. Que l'ajudarien fins al part i que potser inclòs li podien donar diners. Va marxar sense dir adeu. Eren uns miserables.

D'avortar ni parlar-ne, no volien.

Els serveis socials de l'ajuntament es podien fer càrrec del menjar dels pares, del lloguer no.  Va posar el cor fort, va domiciliar el pagament del lloguer al conte dels pares i els hi va contar que el menjar els hi portarien de l'ajuntament, i que el lloguer l'havien de pagar ells.

El seu pare es va enfadar molt, li agradava cuinar i anar a comprar era la seva única diversió, ara no tenia diners, i havia d'esperar que els hi portessin el menjar cada dia. Al segon dia no va obrir la porta i la capsa del menjar va quedar a la porta tot el dia. Al tercer dia el va acceptar.

Anna estava ja al sèptim mes de l'embaràs i sabia que era una nena, estava trista per la seva situació econòmica però esperançada amb el seu embaràs.

Feien números i pensaven que se'n podien sortir.

El preu d'una noia que vingués a buscar el nadó al matí, portar-lo a la guarderia i després recollir-lo fins a les tres era molt alt i no volien qualsevol noia.

Els hi alterava tots els plans.

Pere, un veí del bloc, un dia va trucar a la porta.

-Bona tarda, puc passar?

Sé dels vostres problemes econòmics, a l'escala no es parla de res més, inclòs que en Mario t'ofereix diners a canvi de sexe.  És un mal parit no us en fieu d'ell.

-Jo us ofereixo el mateix i a la vegada no.

-Jo no vull fer de puta, no ho puc suportar.

-Jo és a ell a qui desitjo.

Es van quedar tots callats, sense saber què dir.

Us ho puc explicar.  Jo soc gran, fa molts anys que soc homosexual. Tenc poques oportunitats de sexe, vaig tenir una parella que em va deixar, no vull ser un perdulari anant de ma en ma. Tampoc vull que ningú ho sàpiga si vosaltres accepteu ha de ser amb la promesa de silenci. Tot ha de quedar entre nosaltres.

-Llavors el que ha de fer de puta és ell, és el mateix no?

-No, no és el mateix, la mare és el bressol de la família la que n'ha d'engendrar més i jo la respecto, i el marit fa el que, per desgràcia, moltes dones han de fer, deixar-se follar.

-I no us heu de preocupar, Manel trobarà altra feina i jo estaré content i marxaré

-Jo no soc homosexual, però per la meva filla soc capaç d'acceptar qualsevol cosa.

Anna plorava.

-No et preocupis Anna, és el millor.

-Us deixo una setmana per pair-ho, de moment us deixo tres-cents euros que és el que penso pagar per dos dies a la setmana de sexe.

Manel va agafar els diners.  Anna continuava plorant.

-Baixaré jo aquí, és més discret. Al vespre, a les nou del vespre. Avui és dimecres, fins a la setmana que ve.

Aquell vespre van fer l'amor amb moltes ganes i molt amor.  Ell li havia demanat una vegada fer-ho també per darrere, ella no volia.

-Si vols que ho fem per darrere ho faré.

-Espera que agafi pràctica. Ha, Ha

-Sí, millor que ens ho prenguem amb broma.

-Sembla una bona persona, estic segura que ens portarà sort.

Dimecres a la tarda es va dutxar, Anna duia una bona panxa i estava a les portes del part. A les nou en punt van tocar a la porta, va entrar Pere.

Saludar i anar a la cambra del fons, només hi havia un llit, pensava que bastava.

-Potser ho haurem de moblar.  Un sofà no estaria malament, va seure al llit, era incòmode. Ell hi va seure a la vora.  Es va deixar tocar i despullar, es van haver de posar drets i en baixar-li els pantalons i calçotets li va agafar la polla amb la boca.

Després es va despullar ell i va ser Manel el que va haver d'abaixar el cap. Li preocupaven molt més les besades a la boca, xuclar-li la fava era fàcil i que li dones pel cul també, ja s'hi acostumaria, però les besades a la boca i amb llengua li feien molt de fàstic.  Ell ho va veure.

-Tanca els ulls i pensa que soc una dona.

Va acceptar aquella boca peluda i després al coll i als pits, es van jeure al llit, i ell amb els ulls tancats era la parella passiva. Va inclòs trempar i amb la mà el va fer ejacular.  Pere reia. 

-Molt bé, ets un valent.

Aquell dia no el va penetrar, amb dos dits i molta crema li va anar eixamplant el forat del cul, però la fava només una punteta.

-Ara m'has de fer una palla, amb la boca i la mà.

Ho va fer, s'ho va prendre com una feina, i com millor ho fes més prest acabaria.

Va evitar la lleterada que va anar a la paret i amb una tovallola que hi havia el va rentar, temia que li fes fer amb la boca. Com tenien poca aigua calenta a la dutxa  va preferir anar a dutxar-se dalt.  Ell si, amb aigua freda, ben fregat.

Va sortir de la dutxa amb la tovallola, Anna el va besar.

-Com ha anat?

-Sobreviuré, no et preocupis, avui encara no m'ha enfilat.  El que més em costa són les besades, la resta dona igual.

-A veure si açò compensa. el va besar amb molta força, ara si en gaudia i es posava calent.  Ella el tocava. -Ja m'ha fet una palla, avui no puc.

-Però jo encara si, i ell la va masturbar amb la mà i amb la llengua, comparava i no hi havia color, estimava la seva dona i a la filla que havia d'arribar.

-És potser un poc egoista per part meva, tu deus voler descansar.

-Estic un poc gelosa, preferiria fer-ho jo. t'estimo molt.

Divendres va anar millor, en part perquè era la segona vegada, ja sabia per on anava i preferia rebre pel cul que haver de fer una palla, una cosa per l'altre.

El va ben lubricar, amb els dits i  el va penetrar, li va fer un poc de mal però no gaire. Va notar l'ejaculada llarga i forta.  Va riure de si mateix, recordava un acudit que deia que era millor rebre la fava al cul que l'alè a l'esquena, ell va rebre les dues coses.

En marxar va deixar tres-cents euros.

-Ja havies pagat.

-Allò era per començar. els diners ajuden.

La dona l'esperava al sofà.

-Ja no soc verge del cul

-T'ha fet mal?

-No gaire.

-Demà ho deixaré de ser jo.

Es van besar amb molt amor.

-Aquests diners no són per nosaltres, són per la nena, no els podem gastar en sopar o en viure millor, els posarem a una llibreta per les seves despeses, pensa que hem de comprar cotxet, bressol, bolquers, i robeta.

Pere, un dia abans de marxar els hi havia demanat una clau.jo no us escorcollaré res, soc discret, per mi és més fàcil obrir que esperar a la porta, no vull que em vegin. A vegades surto al carrer i torno a entrar si no hi ha ningú.

Van accedir.

Dissabte cap a l'hospital, fins diumenge no va néixer la nena, el part va ser fàcil i Laia era preciosa, amb uns ulls negres que feien plorar, dimarts eren ja a casa seva, en entrar després de dos dies d'estar a l'Hospital van trobar un bressol, un cotxet de nen i un pallet de bolquers.

Pere va baixar, volia conèixer la nena, Anna el va besar i li va donar les gràcies.  Ell va voler agafar i servar la nena, tenia ulls d'amor.

-Dimecres no vindré, ho ajornem per divendres.

Anna estava barallada amb els pares des de feia molta estona, malgrat tot els hi va telefonar per dir que eren avis. Ah Molt bé.  Va ser la resposta.

Els pares de Manel van estar contents i els van felicitar.  Punt. I no hi havia ningú mes a dir-ho, al germà no, per descomptat.  Ho havia d'haver fet, potser l'hauria dit que havia anat a viure amb els pares i que ara els hi pagava el lloguer.

De fet, s'amagava, el buscava la policia i allà era un bon amagatall i des d'allà podia continuar traficant, els pares s'estranyaven de tanta gent que venia, feia una estona i marxava, però no sospitaven res.

Els tres mesos de baixa van passar aviat, tenien ja al banc al conte de la nena quasi quatre mil euros i no els volien tocar per les seves despeses.

Elisa la noia que l'havia de cuidar era molt bona noia i el duia a la guarderia i l'anava a buscar i esperava que ells arribessin.  Tenia els biberons de llet materna a la nevera i en portava un a la guarderia.

Anna quan arribava s'anava despullant A la saleta ja anava sense sostenidors i la nena deixava el biberó per aferrar-se al pit. Li costava un poc més xuclar i la mirava com demanant que havia passat, se l'haguera menjat a besades.

Pere baixava a veure com mamava, el tenia embadalit veure els seus pits i com la nena s'hi aferrava, era ell que li havia demanat que l'alletes nua de pits.

-Si us plau, Anna m'agrada mot veure els teus pits i la nena lliure, sense estar sota un sostenidor o jersei, ella reia, no l'importava.

Pere, ara tampoc volia sexe cada dimecres i divendres. Sabia que hi havia un compte només d'ella on anaven els diners de les follades, i estava entendrit.

-Jo us faré un ingrés al compte de la nena de mil dos-cents euros mensuals, i si em dones sexe de tant en tant, ja em conformo.

La nena li reia i li agafava el dit. 

-Soc el teu avi. Ho deia quan pensava que no el sentien, Anna si l'havia sentit.

Sovint li comprava joguines, picarols i coses que no es pogués fer mal.

 

Quan feia l'amor amb Manel, l'abraçava i deia que l'estimava i com ara ja no ho feien tant, amb molta passió, Manel pensava que ell també l'estimava i ja no li feia ni por ni fàstic, només pensava com acabaria la història o si no acabaria mai.

Samuel era un noi negre que havia començat a fer feina al taller de Manel.

Era a més de negre, primet no molt alt i tenia molta ploma.

Va patir les quintades i bromes de tots, inclòs li van baixar els pantalons, estava com esporuguit i tots se'n en fotien d'ell.

Manel el va defensar, va dir que ja n'hi havia prou i va brindar llenya a un i a un altre li va fotre una punyada, va intervenir el cap que prou bromes.

Volia saber d'ell i dissabte el va convidar a dinar. Anna el va rebre amb un somriure, era pobre com ells.

Vivia a una pensió i no feia res més, havia arribat feia mesos i ara tenia els papers aclarits.

-Tu ets homosexual?  Anna no anava amb rodejos.

-Si, penso que si, ho he fet alguna vegada amb homes, la primera vegada em van violar durant el trajecte en barca.

Era un bon noi i la nena li agradava molt, i la besava.

Manel li va parlar de Samuel a Pera.

-Que em vols emparellar perquè et deixi en pau?

-Pere, necessitem els teus diners, no podem prescindir d'ells,  Samuel és una gran persona i potser seria una bona parella per tu. T'estimo i penso en tu,  vaig en contra dels meus interessos.

-Jo mai deixaré a Laia tirada, soc el seu avi. I sé que tu només em vols fer feliç.

-Com ho podem fer?

-Li pots de moment oferir una cambra per llogar.  Un poc menys del que paga a la pensió.

Amb Samuel, Manel va ser legal, li va contar tota la història, el que ell feia i el que cobrava, i a més que estimava Pere, que era una gran persona.

De moment va acceptar venir a dinar dissabte amb ells, en Pere també hi seria.

Macarrons, res més, ells eren pobres i ho sabien.  Va ser un dinar molt agradable van parlar de tot, Samuel tenia la seva família al Camerun i no en fiava de retrobar-la.

Pere li va oferir la cambra per llogar, la van anar a veure i ja no van baixar.

Al matí esperava al portal per anar a la feina amb Manel.  No van parlar de res.  A la feina ja el respectaven i en acabar la jornada van tornar junts amb el bus i ell va anar cap a la casa d'en Pere.

A la tarda van baixar els dos, volien veure Anna alletar a Laia, i miraven embadalits. Quan ella es va treure la camisa i els sostenidors, Samuel va girar la cara, va perdre la vergonya i va mirar aquella meravella de nena i com xuclava.

Anna va demanar si eren parella.

-De moment només follem, i a gust, no és poca cosa. I té la tita molt grossa ha, ha.

Un dia van baixar els dos i es van tancar a la cambra amb Manel.

-És perquè no perdis el costum, i van follar els tres.

Anna sospitava que el que realment volia era continuar pagant cada mes.

Aprofitant la quarantena Anna també havia perdut la virginitat del cul, ho van fer un vespre, Manel ja sabia totes les tècniques i a ella li va agradar,  i ho van repetir, ella comentava que ja era al catàleg de coses que es podien fer.

El propietari de l'empresa la va vendre i el nou amo volia fer reformes, d'entrada molts anirien al carrer.  Van dur màquines automàtiques, i les van anar instal·lant,  Manel va demanar on podia aprendre com anaven i li van donar una adreça d'internet. Hi passava hores a l'ordinador d'un bar que en tenien i en va aprendre molt.  Ajudava al muntador i els hi feia mil preguntes.

Va ser dels que van quedar quan van fer la tria, a Samuel el van acomiadar.  En poc temps el van fer encarregat i no tenia feina fitxa només vigilar els que la feien i controlar les màquines.  El sou li van pujar i molt, ara guanyava tres vegades més i la feina era molt millor no era tan monòtona ni tan trista.

Ho va dir a Pere que ara guanyava molt més, que havia après a manejar les màquines i a programar-les. I que moltes gràcies per al que els havia ajudat que ara ja no ho necessitava.

-Vols dir que el que no vols és cardar amb mi?

-Pera, tu ets una gran persona i saps que a mi el que m'agrada són les dones, no t'ho prenguis com un menyspreu, i ara ja tens parella.

-Ha, Ha, ja ho sé, no et preocupis, era una broma.  La veritat és que estic molt content amb Samuel és molt bon noi i a ell si li agrada follar amb mi.

-Ara l'han fet fora de la feina.

-Millor, és bon cuiner i em neteja la casa.

-Has perdut la por  a que la gent sàpiga que ets homosexual.

-Mira, jo pensava que no ho sabia ningú i tots estaven al cas.  Ara m'és igual.

-Només hi ha una cosa que enyoro, i és pastar-lis els pits a la teva dona.

-Ha, Ha, açò li has de demanar a ella.

-Ho puc fer?

-Demanar-li? Clar que si, el que et respongui és cosa seva.

A la tarda van baixar a veure la mamada i li va demanar.

Anna va riure, clar que si, espera que Laia faci el rotet.

Els hi va llepar i tocar, li posava la cara en mig dels dos, estava feliç.

-Açò no serà cada dia eh?

-Ho sé, moltes gràcies, en tenia desig.

A Anna també l'havien pujat a encarregada, durant la seva baixa van notar que feia molta més feia que la que li tocava i mereixia l'ascens.

Manel ara que tenien bones pagues va anar a veure els seus pares.  Els va trobar en la més absoluta misèria,  van contar que el germà havia viscut un temps amb ells fins que els mossos d'esquadra hi van entrar a casa seva, se'l van emportar. Ho van deixar tot cap per avall.  Els serveis socials els hi portaven el menjar i la casa estava bruta i abandonada.

Va contractar a una veïna perquè els hi neteges la casa i els ajudes a rentar-se i a vestir-se, ho preferia a pagar el lloguer, amb la pensió  podien pagar lloguer,  llum i aigua.  Els hi va comprar un telèfon que pagava ell per poder-se comunicar.  Ells els visitarien de tant en tant.

Anna i Manel buscaven un nou pis per llogar, el que tenien era fosc, sense finestres, Pere perquè no marxessin els hi va oferir per al mateix preu un dels pisos que era seu.

Samuel va ajudar molt en el trasllat, era una gran persona i van gaudir de finestres a l'exterior i més sol.

-Ho faig per la nena.

-Gràcies, avi.

Va veure que es girava perquè no es veiessin les llàgrimes que li baixaven.

Als avis paterns li portaven la nena cada setmana, era molt eixerida i afectuosa i els hi tenia el cor-robat.

Ells, que ja no eren pobres, es continuaven sentint pobres, pobres amb molta sort i feiners i bones persones.  Laia encara no sabia que havia caigut a una bona llar.

Manel era més discret i callat, però Anna no, i va demanar a Pere per la seva família, si en tenia i on.

-La meva dona va morir, i tenc una filla i dos nets. fa anys que no ens parlem i no conec als nets.

Ostres, açò és molt fort, que va passar.

La meva dona comandava molt, tot ho portava ella, sobretot amb la filla.  Es va casar per primera vegada amb un noi ric, una boda amb tota la pompa. El gendre era un cregut i no vam contactar gens.  La dona em depreciava i transmetia el menyspreu als fills.

-Havia comes l'errada de confessar-li que era homosexual i no m'ho perdonava.  No contava per res amb mi, i la filla tampoc.

-La filla es va divorciar i jo ho vaig saber per una veïna, que em va dir que era una pena una noia tan maca.

-Es va tornar a casar, aquesta vegada sense tanta festa, i al marit ni el vaig conèixer. Simplement, la dona passava de mi ni em contava el que feia ni res de la filla. Quan  es va morir d'un infart vaig saber que tenia un altre net.  Encara no el conec.

-Els diners de la dona van ser per la filla, ben fet, jo ni els volia ni necessitava, jo en tenia prou per mi.

-Vaig deixar la casa perquè la filla la volia, i ho vaig deixar tot.

-No has intentat parlar amb ella? 

-No.

-Vols que jo ho faci?

-No crec que serveixi per res,  però estaria bé provar-ho.

-Donam l'adreça on viu.

-És aquí a la vora a l'edifici Camús.

A la setmana següent hi va anar, res de telefonar.  Hi va anar amb el cotxet i la nena.

-Venc a parlar amb tu de part del teu pare.

-Passa.

La cara demostrava sorpresa. Que vol el meu pare?

-Res, no vol res, soc jo que vull parlar amb tu.  Abans li he demanat permís, no ho hagués fet sense que ho sabes, però vaig veure que li feia il·lusió.

-Que perquè vull parlar amb tu?  Perquè l'últim any hem tingut molta relació amb ell, ens ha ajudat molt i crec que ens estima, nosaltres també a ell. Sé que està trist per la distància que manteniu i que no sap com fer per arreglar les coses.

-Potser és molt tard ja no?

-Mai és tard per recuperar una filla o un pare.

-Jo no n'he tingut cap mai de pare.

-Si, sé que la teva mare ho acaparava molt i que us va transmetre indiferència cap a ell. Potser ell no n'ha tingut tampoc cap de filla.

-La mare, l'odiava i no sé per què.

-El teu pare li havia dit que tenia tendències homosexuals.

-Per això va ser?

-Suposo que no només per açò, però va ser el detonant del seu menyspreu.

-Mai m'ho haguera pensat.

-Estava acomplexat, no volia que és sabes i no es relacionava.  I es va anant arraconant.

-Jo el recordo amb afecte de petita, després va desaparèixer.

 Estaria molt content de trobar-te un altra vegada, jo ara he de marxar. Per cert, on són els teus fills?

-Ve cada dia una noia a les sis i se'ls emporta fins a les nou i els posa al llit.

-I a quina hora acaben al col·legi?

-A les sis.

Va marxar amb la nena i el cotxet.

Una setmana després, Maria Antònia la va cridar.

-He hagut de demanar el teu telèfon al pare, no me'l vas deixar.

-I heu parlat?

-No gaire, jo només volia saber el teu número.

-M'agradaria sortir amb tu un dia, parlar i comentar coses.

-A mi una dona que necessita una noia que li cuidi els fills en acabar el col·legi i els hi posi al llit, no em mereix massa respecte, el que conec no m'agrada de tu.

-Ella li va penjar.

Deu minuts més tard va tornar a trucar.

-Si us plau, necessito parlar amb algú, no em deixis tirada.

-Ens podem trobar demà a les vuit. a casa meva?

-Sí, vindré.

En arribar hi havia els fills, jugaven amb la noia que els cuidava.

Néstor en tenia tres i Lena sis.  Eren molt guapos, tremends i xerraries, van voler veure a Laia i la volien agafar.

-No, encara és molt petita.

-Soc un desastre, no soc ni capaç de cuidar els fills, he tingut dos marits i els dos m'han deixat, no serveixo per res.

-On treballes?

-Soc la presidenta del grup Artigues, guanyo molts diners, però no faig res, quan arribo al matí em conten tot el que han fet i a vegades ni això.

-És clar, tens secretaria, administrador, gerents i ells ho fan tot. Ha estat d'aquesta manera tota la vida?

-Vaig començar d'administrativa baix la meva mare i feia cosetes, no moltes, estava molt protegida per la mare, era la nena bonica.

-I que t'agradaria fer?

-De feina?

-Si, de feina.

-No ho sé, feina el que es diu feina no n'he fet mai.

-El problema és que no ets feliç, no tens obligacions, no fas res, no cuides els fills i la teva vida és monòtona i avorrida.

-Jo començaria per acomiadar a la noia que cuida els fills, no et convé ni a tu ni a ells, necessiten el contacte amb la mare, i tu has de viure amb ells, no devora ells.  I continuar refent llaços amb el teu pare, segur que et pot ajudar.

A la setmana vinent Pere la va anar a veure.  Maria Antònia vol venir a dinar amb els nens diumenge, que he de fer?

-Dir que si, per descomptat.  No dius que Samuel cuina molt bé?

-Jo havia pensat que Samuel marxes.

-No vius amb ell?   No l'estimes?  Llavores dona la cara, no són bones les mentides, simplement és la teva parella, mostrat tal com ets, i viu la vida oberta. La teva filla et necessita a tu, no a la teva imatge.

Dilluns a la nit, Pere va baixar, estava eufòric, el dinar havia anat molt bé, els nets l'havien emocionat i Samuel havia estat fantàstic.  Amb la filla van quedar en parlar. Ell aniria a l'empresa.

Maria Antònia havia progressat molt amb els nens, els anava a buscar a l'escola, feia el dinar i els tornava a la tarda, quan tenien activitats els hi duia.

Acabava el dia cansada i era nou per ella.

Amb el pare havien parlat, no es coneixien, volia consell sobre els homes, sobre com tractar-los i si en podia trobar algun de bo.

-Tu tens un problema de falta de feina, t'has de moure, cuidar els fills és un principi, encara en pots fer més.

Assistir a les reunions de pares era una de les coses que no feia, es va implicar, havien de fer reformes i ella es va descobrir a ella mateixa com emprenedora. I volia viure amb el pare.

- Samuel no és problema pare, és la teva parella, punt, i crec que ens podem trobar bé.

Hem de començar una nova vida.

-Gràcies, Anna per al teu ajut, ets una persona fantàstica, estic molt contenta. Jo no coneixia al pare, es fa estimar i els nens estan contents, Samuel ens ajuda molt, soc feliç, acabo el dia cruixida al llit.