Una tita si vos plau.

 Marina era una noia alta i forta, estava primeta, però la seva musculatura era evident, i a més era molt bona en l’esport, les seves companyes de curs l’envejaven i era a més molt popular entre els nois per la seva simpatia i desimboltura.  Anava sempre vestida d’esport amb xandalls i colors molt vistosos i vambes.

Una de les seves amigues va notar que no es dutxava als vestuaris, sinó que marxava a fer-ho a casa seva, anava i venia amb bicicleta i ja li anava bé d’aquesta manera. Aquesta amiga que no ho era tant i li tenia molta enveja va comentar que l’havia vist nua i que en tost de vagina tenia polla.  La notícia es va escampar ràpidament, no volien mentar a la que ho havia dit, però ja era de domini públic.

Ella s’ho va prendre de broma i no feia cas, però hi havia interès a escampar la notícia i va arribar fins i tot al claustre de professors.  Un d’ells, la professora de psicologia li va demanar, ella no se’n podia avenir que una mentida, corres d’aquella manera, no era travesti i a més no ho havia de demostrar a ningú.

Marina no li donava importància i no veia necessari cap aclariment. Però els nois que abans eren tan oberts amb ella i tan pesats demanant sortir amb ella, ja no ho eren tant, la mig evitaven.  La que si li feia molt de cas, era Amàlia l'homosexual de la classe, es considerava lesbiana i no ho amagava gens, ans al contrari, demanava de noves a totes.  Era un poc depreciada, només quan es tractava d’ajuts en estudiar era buscada, era la millor de la classe en tot. Però a estudiar a la biblioteca, a casa seva no, de cap manera.  En canvi, amb Marina sí que hi anava, el primer dia li va dir que no, que no volia sexe i ella la respectava.

Les males llengües ara també deien que eren amants i eren un poc la riota de totes.

Un dia va sortir amb Mario, van anar a sopar, a la discoteca i a un racó es van besar.  Ell inclòs abans de tocar-li els pits, que és el camí correcte per anar a les cuixes, va voler tocar primer el sexe i ella no el va deixar. Li va demanar si tenia dubtes i com no va contestar el va enviar a la merda. Com anaven amb el seu cotxe, ell va tornar a peu i va haver de pagar les copes.  L'endemà estava molt enfadat i deia pestes d’ella.  Sense voler comentar el que havia passat, deixava el dubte a l’aire.

L’assumpte se li havia fugit de les mans, no sabia com tornar totes les coses a la normalitat. Potser un acte públic, d'abaixar-se les calcetes davant tothom, almenys trauria els dubtes, però per ella era una humiliació que no volia consentir.

L’arribada del nou professor de gimnàstica, li va obrir un poc de llum, va veure que era molt bona amb tot i l’esperonava. 

Gonçal, a més era jove i alt i fort, i totes les noies anaven a parlar amb ell, era un objecte desitjat.  Va veure el problema que hi havia i va parlar amb ella.  Marina li va contar, ell reia, no va demanar si era cert, no va donar cap consell i per ell, com si no sabes res, però era la primera, la preferida era clar que destacava molt.

Potser només en dutxar-se als vestuaris ho haguera aclarit, així i tot, seguia amb la bicicleta i s’havia de dutxar dues vegades, i a més era caparruda, que es fotin deia.

Gonçal la va començar a festejar, sortien junts a sopar i a la discoteca, era molt bon ballador. I si hi havia algun lent, es besaven, mai pesava d’aquí. Tampoc li atracava l’entrecuix per notar alguna cosa, es mantenia a distància.  Les besades si, eren dolces, sense llengua només labial.

El dia que la va convidar a fer una copa a casa seva, va acceptar.  Al sofà amb uns gintònics, parlaven, i quan es van besar, ell li va pastar les mamelles i ella els pits, es van anar descordant la camisa, i es van magrejar.  La seva mà no baixava, i va ser ella la que el va pastar, duia una bona erecció, no li va descordar els pantalons, i es continuaven besant ara si amb molta llengua.

-No vols comprovar el que tenc entre les cames?  Ella l’esperonava.

-Saps que et dic, que t’estimo tant que en aquest moment m’és igual que tinguis tita que vagina.

Marina es va posar a plorar i es va posar de genolls a terra, li va descordar els pantalons i es va treure els seus. Després d'una bona xuclada es va anar aixecant, i la mà d’ell va baixar i va trobar una vagina ben mullada i amb moltes ganes. I ella es va posar la seva tita a la vagina i va baixar.  Només un poquet de mal, era verge, ell la va parar per anar a buscar un condó, i la va trobar allargada al sofà amb les cames obertes i va comprovar amb la boca el que ja sabia per la mà i es va posar el condó i van cardar com a bons amants, i van saludar al sol mentre sortia, es van dutxar i vestir i van anar junts a l'institut, de la mà van entrar, i en començar la classe, tots ja sabien que eren parella, el que va descol·locar a tots, era que ell aparentava tenir molta ploma i es rascava el cul ostentosament.

-Avui no sé si podré seure deia, hauré de donar classe dempeus. La classe al·lucinava i no sabia que fer, Marina reia per dintre, no volia demostrar cap emoció.

La professora de psicologia va demanar al seu col·lega que passava i la va enviar a filar estopa.

-Tu no ets professora de psicologia, sinó que ets una xafardera de mena.  I va veure que s’havia guanyat un enemic.

Les relacions entre professors i alumnes estaven prohibides, i la directora, molt amiga de la professora de psicologia, els va fotre fora als dos.

Ells ja s’ho imaginaven, tenien un local per muntar un gimnàs, i li van posar com a nom  ”Gimnàs tafaner@s.”

Van tenir un gran èxit i era simple ple, de tal manera que es van permetre el luxe de posar que no s’admetien alumnes de l'Institut Prim.

La directora la senyora Maria els va denunciar per al cartell, deia que era discriminatori.  La regidora de salut, els hi va telefonar tot rient, i el van canviar,  ara posava.  S’admeten tota mena d’alumnes, inclòs els de l'institut Prim que no saben qui té tita i qui vagina.

La nova queixa la va resoldre per la via ràpida, la regidora, que la culpa era seva i que potser el millor que podia fer era dimitir. Que potser era ella la que tenia tita, i ella, fadrina de tercera es va enfadar molt.  Ella no havia de demostrar res. 

-Exactament, com els altres.