Rodalia i Amara.

 

Rosalia i Amara eren dues noies joves que eren molt amigues.  Eren companyes de feina a diferents departaments i estaven ben situades i tenien un bon sou.

Les dues eren casades i tenien dos fills cada una. Nen i nena i d’edats similars.

Ariel i Clàudia eren els noms dels fills d'Amara, i els de Rosalia es deien Maria i Joan.

Els marits no es podien veure, de fet s’odiaven, no sabem per què.  Havien provat de dinar junts els quatre o sopar i cada vegada, si no acabava a bufetades, no hi faltava gaire.

A més, els marits tenien feines més mal pagades i no tenien a ningú a comandar, elles si, hi havia molta gent que depenia d’elles i estaven acostumades a manar.

El que feien era sortir elles a sopar, i després a la discoteca i tornaven tard.  Els marits quedaven amb els nens.  Un dia van lligar, a la discoteca dos joves els hi van començar a parlar i quan es van adonar estaven en un cotxe cap a casa d’un d’ells, van fer unes copes, i a l’hora de follar, no van voler, va ser un poc difícil partir, ells decebuts i elles un poc avergonyides, de fet no eren conscients del tot del que feien i sabien que s’havien passat.

No va comentar cap de les dues res a casa seva que era el que havien de fer, van passar dels marits i van seguir a la seva.

Un altre dia, Rosalia va desaparèixer i va marxar amb un home i aquesta vegada si, van follar i va arribar a casa seva en taxi a les quatre de la matinada.

A la feina ho comentava amb Amara tot el que havia gaudit i que no es penedia de res.  I a la setmana següent, va ser Amara la que va fotre un clau, un poc pitjor perquè ho van fer a un cotxe encara que van riure prou.

Eren conscients que no es podia repetir, que havien de frenar i continuar anant a dinar i prou, però tenien el cuquet del clau fora camp i potser es notava, que molts d’homes de la feina els hi demanaven de noves.

Eren dones intel·ligents i ho van parlar.  Què els hi havia passat? Com havien arribat a ser infidels? Implicava un poc de menyspreu per als marits?  Tenia futur el seu matrimoni?

Els hi havien de contar, a veure com reaccionaven, sabrien d’aquesta manera a què s'havien d'atendre.

Manolo, el marit de Rosalia, s’ho va prendre molt malament, de fet era el que sempre armava gresca, era del Madrid i molt de dretes. Es va enfadar, van discutir, ella no tenia dret a fer cap clau fora camp i que no sortiria més sola o amb l'amiga.  Al final ho va fer pagar a Amara que era la que la duia per mal camí.

En canvi, Andreu, se la va mirar als ulls, i va demanar si encara l’estimava o volia dir que en volia un altre. Que en una sortida, qualsevol podia fer alguna ximpleria, però el que era important era l’amor. Ella, per la feina que tenia, que coneixia a molta gent i anava a congressos i dinars, era la més temptada, en canvi, ell, només tenia una feina d’oficinista.

L’estimava i també als fills, i no es volia separar. Es van besar i ella va prometre que no es repetiria que havia estat una bestiesa.

El dilluns a la feina, les dues van dinar juntes i comentar el que havia passat a casa seva, Rosalia estava furiosa i Amara molt agraïda al marit per la seva comprensió. I que després de la confessió. Havien cardat com mai.

El que no penses en els fills era el que més feia enfadar a Rosalia, no era normal, a més era molt dur amb ells i sovint els renyava. Parlava seriosament de divorciar-se, el seu amor s’havia esvaït i ho va comunicar al marit.

Van anar a judici, ell deia que la dona havia sigut infidel i volia la custòdia dels nens, i ella ho negava. Amara li va fer costat, que sí que sortien junts, i que mai havien fet l’amor amb ningú.

El problema era que la casa on vivien Rosalia i Manolo era dels pares de Manolo, de fet els hi havien donat, però no havien fet escriptura nova.  I ella i els nens van haver de marxar.  Ho podien haver defensat, així i tot, Rosalia va preferir anar a casa d'Amara, no volia saber res del marit ni dels sogres.

A més, molt mal rollo, ell havia retirat diners del compte bancari i ella els hi reclamava que cobrava quasi el doble que ell.

La convivència dels tres i els quatre nens, era bona, almenys els nens estaven encantats, anaven a la mateixa escola, i marxaven els quatre de la mà. El règim de visites l’havia imposat el jutge i els nens no estaven acostumats a anar amb el pare, i hi anaven forçats, a més, els hi donava a peu de carrer que no podia entrar a casa seva. En tornar els nens contaven que el pare parlava malament de la mare. No ho entenien.

Andreu els animava a sortir a sopar, i elles ho feien, però no amb la mateixa alegria, cap de les dues tenien ganes de lligar. Després de sopar res de discoteca i anaven a casa seva.

I va ser ell, Andreu que va guanyar la partida dels nens, se’ls emportava moltes tardes d’excursió o a les atraccions del pobre que hi hagués festa major, estaven encantats, i a més, no sabem si ho feia a posta, però quan sabia que havien d'anar amb el seu pare, al migdia ja els engrescava amb alguna activitat divertida, i els caps de setmana que no hi eren anaven a dinar al camp i els hi contaven als altres el que havien gaudit.

En canvi, en Manolo no sabia què fer amb els nens, s’avorrien, només els hi posava pel·lícules.  Rosalia el va denunciar al jutge, que mala llet també en tenia, els nens es passaven el cap de setmana veient tele i no era bo per ells.

Però tot això eren només escaramusses. El problema principal era ella, va decidir llogar un pis, ho podia fer. I amb molta pena per part d’Amara, va marxar ella i els nens. Dos mesos després, Amara demanava el divorci, Andreu no s’ho podia creure, no era possible.

Ho era, elles dues havien fet l’amor entre elles i havien fruït i a més s’estimaven. Volien viure juntes i el marit els hi feia nosa. Andreu, quan li van explicar, que eren amants i que el fotien fora, amb molta pena ho va acceptar, només va negociar les visites dels nens, Volia un cap de setmana de cada dos i la meitat de les vacances.

L’únic que es podia permetre era una pensió, i anava a dinar al bar de la facultat de medecina que li quedava a prop, no sopava, havia de perdre pes.

I va ser al bar on va conèixer Marina.  Era rosa i molt bona noia, era pediatra i treballava només al matí. Li va demanar per sortir, no podia, tenia una nena de tres anys, es deia Nela, la va voler conèixer i van sopar a casa seva, truites i pa amb tomàquet.  Va ser un sopar magnífic, i va saber que era la dona de la seva vida, només com tractava a la nena i l’amor que emanava feia plorera veia que s’estimaven, ell li contava les penes, ella també, era acabada de divorciar, el marit li pegava.  Es van besar quan Nela ja dormia, i ell va marxar a la pensió.  Havien quedat per dinar a la una i es van trobar de nou, una besada aquesta vegada, i a les tres, quan van sortir, ell l’esperava. A les quatre a buscar la nena i jugar amb ella tota la tarda, era un bàlsam per ell, enyorava els seus i no li tocava fins al cap de setmana. Sort que ja era divendres.

Van ser set amb el cotxe d’ella que era més gran i van anar d’excursió, van comprar entrepans per al camí per dinar i van fer festa tot el dia. Nura estava encantada amb els germanets i eren feliços.

Estimaven en poc temps molt a Marina els quatre. Esperaven el cap de setmana per sortir amb ells. Inclòs moltes tardes, que ella només ho feia al migdia els anaven a buscar per estudiar. Estava a més sempre disposta a ajudar sobretot amb els nens si els havia de portar a karate o a natació.

I els dies de cada dia els recollien i anaven a la casa de Marina.

Marina vivia a una casa molt gran, era herència dels pares i a més tenia piscina. I es van acostumar, primer a estudiar, els hi repassava les llisons i fer els deures, i fins que no havien acabat i recollit tots els llibres no anaven a la piscina.

Tots nus, ho va establir Marina, al principi tenien vergonya, però ella els hi va explicar que el cos no s'ha d'amagar i que els nens tenien tita i les noies, vagina. Marina i Andreu també en pèl.  Els dos grans de dotze anys tenien un poc de vergonya, però se la van empassar, els petits, contents des del minut zero i de Nura no hem de parlar, era una noia tan alegre que contagiava a tots.  Al vespre a les nou portaven els quatre a casa seva a dormir que estaven cruixits.

A Rosalia i Amara, la feina els hi anava molt bé, potser massa, perquè van ascendir, ocupar càrrecs de molta responsabilitat i havien de viatjar sovint.  Manolo ja no hi anava a buscar els nens, havia marxat a Madrid amb els pares, i, per tant, la casa d’Andreu era la dels nens molts dies a la setmana.

I els quatre a casa eren esquerps, es barallaven i els havien d'apartar, la convivència era difícil.  Només estaven contents quan anaven a can Andreu

Marina va quedar embarassada i pels nens era una novetat, estaven entusiasmats amb el germanet que venia.  I quan va arribar tot eren presses per servar al petit Jan, ells estaven embambats.  I Marina era tan dolça, tan divertida i tan dedicada amb els nens que només la superava Andreu que també hi feia hores.  No hi havia preses a l’hora de llevar-se ni corregudes per anar al col·legi, normalment els recollien Marina i Andreu a la sortida i els hi tornaven ja fosc, cansats i amb molta son.  Els caps de setmana a la casa i ho esperaven amb ànsia.

Rosalia i Amara estaven un poc descol·locades, la feina les absorbia molt i, per una banda, no tenien temps per als nens i per l’altre notaven el seu mig rebuig. Elles els havien de despertar, dutxar, vestir, i a més molt aviat, ja que tenien feina.  A vegades venia Marina a llevar-los, però ara amb el nen no podia. I Andreu també començava feina a les set.

Rosalia i Amara s’havien casat, volien compartir la custòdia dels fills, a més tenien molta feina i molt estrès i van començar amb la cocaïna. Les ajudava a suportar l’estrès i la feina i la responsabilitat de les seves decisions, era una fugida cap endavant i ho sabien, pres ho deixarien.

Quan tornaven d'un congrés a França, van tornar amb cotxe, havien comprat cocaïna a bon preu i la duien amagades a les calcetes, portaven uns vestits amples i reien per al camí.

El que les paressin els mossos no entrava als seus plans i a més portaven un gos que tornava boix ensumant la coca. Dos quilos en portaven i en escorcollar-les els hi van trobar.

Només vuit anys els hi van caure, i podien demanar la condicional als quatre.  Però les van acomiadar de la feina i van entrar a la presó.  Van deixar els nens amb Andreu i Marina.

Cada setmana els hi portaven amb molta pena per part de tots, ploraven els nens i ho feien els grans, però era millor que, que no els veiessin.

I quan van sortir, els nens, amb setze i dotze ja s’havien fet a la casa, va ser trist, van quedar a la casa gran que deien. Elles no tenien feina ni ingressos, i durant un temps havien d'anar a dormir a la presó. Malvivien de feines esporàdiques i sort que la casa era seva. És a dir d'Amara i Andreu.

I es van convertir de fet en les tietes que anaven a veure els nens de tant en tant, vivien juntes i s’estimaven i no es veien en cor de portar els nens amb elles, dubtaven a més que ho acceptessin.

Andreu continuava cobrant el mateix sou, havia renunciat a cap ascens, tenia sis fills. I Marina seguia de pediatra de matins.  A la tarda tot eren nens. Sis.   No se’n podien avenir.  Hi havia a més un vincle molt gran de germanor. Ho eren els sis, una gran família. No tenien molts diners, però havien canviat els dos cotxes per una furgoneta, ella podia anar a la feina a peu. I els caps de setmana caravana i el camp era natura i acollidor.