Beatriu.

 Beatriu era una dona metòdica i ordenada, casada, una filla, treballava de secretaria i vivien en un pis propi a l'eixample.

Començava feina a les nou i tenia temps d’endreçar la casa abans de marxar, En Mateu el marit, acabava abans a les dues i preparava el dinar.  A Clàudia la filla l'anaven a buscar un o l’altre a les sis.

Tenien dos banys, i al del marit, ella cada matí li plegava la tovallola i la posava sobre un prestatge alt que hi havia dins la dutxa. El marit sempre es dutxava el vespre, al matí no tenia temps que començava a les set.

Va notar un parell de dies que la tovallola del bany del marit, estava mal plegada. Li va estranyar, no era fàcil que ell es dutxés al migdia, i com aquesta “anomalia” es repetia, li va demanar, ell no en sabia res, no es dutxava fins al vespre i deixava la tovallola a l'assecador elèctric.

Era una bestiesa, però li molestava, no li agradaven els misteris, a més quan la plegava la posava amb el viu cap a fora, i no la trobava igual.  No era cada dia, només alguns dies, i va anar apuntant, els dies que algú evidentment l’emprava eren els dimarts i dijous.

El marit continuava igual d'afectuós que sempre, la besava i li deia que l’estimava i ella feia el mateix.  Va intentar oblidar-se de l'assumpte, però no va poder, cada dimarts en arribar i abans de dinar pesava pel seu bany i trobava la tovallola mal plegada.  De fet, un poc millor que els primers dies, havien intentat fer-ho com ella, però no ho aconseguien.

El sexe amb el marit, no era per tirar coets, almenys un dia a la setmana ho feien amb amor i ganes.

-Penso que tens un amant, i que a vegades els dimarts i dijous us trobeu a casa per follar, després us dutxeu i ell marxa i tu quedes a fer el dinar.

Pensava que ho negaria que s’enfadaria.  Però no.  Era veritat, ho va reconèixer.

-Estaven sopant a un restaurant, ell li volia explicar.

-És superior a les meves forces, no la puc deixar, i no és només sexe, sinó que me l’estimo.

-És pitjor del que pensava, si fora només sexe, ho podríem arreglar.

-El sexe és com va començar, de fet, no és una noia, és un travestí.  Em fa tornar boix, i és tan amorosa i convincent que no hi puc fugir.

-Però jo no em vull separar de tu, t’estimo molt a tu i a la filla, no vull trencar el matrimoni.

-No et vols separar, però hi poses tota la llenya al foc.  Que esperes que jo faci?  Aguantar com una bona banyuda?  Compartir-la amb tu.

-Sí, és el que pensava, compartir-la.

-Idò si la portes, jo me’n vaig, tornaré amb els meus pares i m’emportaré la Clàudia.  No em deixes cap més opció.

Ell no la va portar i ella no va marxar.  La relació estava tocada, no sabem si de mort.  La tovallola seguia mal plegada, ara només els dijous.

Un dia a la nit, eren les deu, van trucar a la porta, era ella, na Tània, venia nafrada i coixa, li havien donat una pallissa. Mateu la va fer entrar, i la va portar al bany a curar-la. Beatriu el va ajudar que en sabia més de cures. Havia sagnat pel nas, tenia un ull morat, cops a la cara, una ferida al llavi i cops a les costelles i a la cama. Plorava. La van despullar i posar a la banyera amb un pam d’aigua, i la van curar, per la cara, per les cames per tot, tenia ferides. Tenia cops als ou, li feia mal quan li passaven l’esponja.  

Beatriu se la mirava, era com un nen petit i ella tenia uns ulls suplicants, i plorava i reia a la vegada. Tenia uns bons pits i la cintura era estreta amb uns bons malucs, només la fava desentonava en aquell cos.

Li van donar un calmant que estava molt nerviosa i la van portar al llit, la van tapar amb un llençol que estava ja mig adormida.

-Moltes gràcies, Beatriu, ets una gran dona, gràcies per no rebutja-la, ara necessita descans.

Mateu va marxar a treballar, ella va portar la nena a la parada del bus i va tornar.  No aniria a la feina aquell dia, va telefonar que no es trobava bé.

A les onze va aparèixer pel saló, ella estava llegint, venia embolicada amb el llençol.

-Soc la Tània, gràcies per acollir-me.  Es va posar a plorar.

-No vull fer mai més de puta, no ho soc i no ho vull ser, ajudeu-me si us plau. Ajudeu-me.

-El que et follis el marit no és cap bona carta de recomanació.

-L’estimo i a tu també, només mirar-te a la cara ho he sabut, ets una dona meravellosa, Mateu no diu més que lloances de tu. Si em demanes que no fem l’amor ho farem, puc abstenir-me, només necessito acollida, per uns mesos potser, fins que trobi una feina digna, i que ningú sàpiga el que tenc entre les cames. 

Però a mi, el que m’agradaria és fer l’amor els dos.

-A mi, no m’agraden les dones, ni els travestis, ni fer un trio amb el marit.

-Però no ho has provat mai, ho deixo amb les teves mans, jo he fet una promesa i la penso complir.

No tenia roba i potser ella l’acompanyaria amb el cotxe a buscar-la.  Després va canviar d’opinió, hi aniria amb Mateu. 

En Mateu no pot, si em deixes diners hi aniré amb taxi.  No és bo que tu vagis per aquests barris. Li va deixar també roba interior seva, no sabia si volia calcetes o calçotets, va preferir les seves calcetes. Els sostenidor no eren de la seva talla, va marxar sense.

Amb cinquanta euros a la butxaca va marxar.  Una hora i mitja més tard va tornar, portava tres maletes grosses, i les va pujar amb prou feina.  Les va portar a la seva cambra. I es va anar a dutxar i canviar.

Amb uns pantalons curts i una samarreta semblava més jove, volia tornar vint euros de canvi, no els va acceptar Beatriu. Hem d'anar a comprar per dinar.

-He vist una peixateria aquí a la vora, que hi puc anar?

-Necessites més diners?

-No, que va, ja veuràs.

Va tornar amb un quilo de Varat que tenia molt bona pinta i amb un de musclos.

Els musclos els va obrir per fer-los arrebossats i va enfarinar els varats. 

Mateu es va sorprendre en arribar, no en feien de peix normalment a la casa i van gaudir, Tània molt orgullosa.

El dissabte Mateu tenia feina i Beatriu havia de recuperar unes hores.  Tània va demanar si podia emportar-se a Clàudia a la platja.

Quan van tornar, Beatriu ja hi era i no sabia què fer per dinar.  Van arribar Tània i Clàudia, duia pastanagues i tonyina, faria una ensaladilla russa.

-Ara li contes a la mare el que hem fet a la platja.  Clàudia reia.

-Ens hem banyat nues.  Ha estat molt divertit, hi havia molta gent nua, però que duguessin pits i fava només ella, i tots la miraven.  Cal veure la gent inculta que hi ha al món.

Clàudia tenia sis anys, i el que deia era impropi de la seva edat. Demostrava molta maduresa. A més estava contenta, es duia molt bé amb Tània.

-Jo li he explicat a la nena mentre anàvem amb el bus, que no només hi ha homes i dones, sinó transsexuals, lesbianes i homosexuals, i que tots hem de conviure amb pau i amor.

-Vindreu vosaltres demà a la platja? I potser us podeu banyar nus.  Jo mai he vist la tita al pare.

Beatriu estava sorpresa de la nena, no hi havia maldat en ella, només naturalitat i acceptava la realitat tal com era.  No sabia si seria capaç de banyar-se nua i suposava que Mateu tampoc.

L'endemà els quatre a la platja, ara en cotxe, Clàudia la primera que es va despullar i va anar cap a l'aigua, Tània va fer el mateix.  Ells dos no sabien que fer, i Beatriu es va treure el sostenidor i va anar amb elles al mar.  Tenia els pits petits i macos i no es va trobar malament.

Mateu hi va anar amb el banyador davant les xufles de la filla.  Va home, treu-te el banyador que no passa res i a més jo et vull veure la tita.

Quan Mateu va sortir de l'aigua elles ja prenien el sol, es va treure el banyador per posar-ne un altre, Clàudia va aplaudir. -Molt bé, valent, així m’agrada.

Clàudia volia tornar a l'aigua i va agafar el pare per la mà.  Ja en tens uns de mullat, no? I se’ls va treure i van anar els dos nus a nadar.  La mare se’ls mirava contenta.

Volien anar a dinar a una guingueta de platja, Tània va donar a Beatriu un pareo, té, jo en tenc dos, i tu et podràs treure aquest banyador mullat.  Clàudia en volia un, el tindria, però ara amb calcetes i una samarreta.

-Calcetes i prou que encara no tenc pits.

Van menjar un arròs acceptable i sangria que no mereixia el menjar un gran vi. I gelat dos per Clàudia que no havia begut vi. A Beatriu, cada vegada que es movia se li veia l’entrecuix, i no feia cas, eren a la platja.

 En arribar a casa seva hi havia molta son.-Anem a fer la migdiada.

-Aneu a cardar? Clàudia ho tenia clar.

-Açò no són coses teves.

-Sí que ho són, vine que jo t’ho explicaré. I se la va emportar a la terrasseta, i ells anaven calents i van fer l’amor.

Després, parlaven, l’arribada de Tània els hi havia canviat un poc la vida. I no sabien si era bo o dolent, per la nena era clar que li anava bé, ella li havia contat algunes coses del sexe, però Tània era molt més natural, més espontània i a més la tractava no com una nena sinó com una persona capaç de pensar i decidir.

-Si ens demana de fer l’amor a tres, que fem?

-Bea, jo penso que tu en tens més ganes que jo.

I es van girar a fer la vessa.

A la nit, ja eren al llit, va aparèixer Tània. 

-Ja sé que heu cardat i esteu cansats, només venc a fer-vos unes carícies. Vosaltres dormiu, o ho feu veure.  Deixeu-me fer. Anava nua i es va posar a besar-los i llepar-los per tot el cos, Mateu anava trempat, i Bea molt calenta, la va fer girar primer a ella, i amb un dit i una cremeta li va posar pel cul, després dos, i quan la va tenir prou oberta li va posar el penis i la va follar.  Era agradable, ho feia amb molta delicadesa i a Bea li va agradar. Ara ja no era verge del cul.  Mateu estava ja preparat, i hi va anar directament i aquesta vegada va ejacular i va estar molta estona fins que la va treure tota molla.  Va marxar.

Mateu, mig adormit i encara melós pel que li havien fet, va comentar, ja ens han donat pel cul, als dos.

L’endemà era dilluns, i hi havia feina, es van trobar Bea i Tània a la cuina i es van besar, la va ajudar a preparar el cafè i el berenar de Clàudia i la va anar a dutxar i vestir.  Ella li portaria al bus, es va vestir en un amén i van marxar.  En tornar ella ja es dutxava i Tània li volia veure l’entrecuix.  Açò mereix una bona depilada.  Aquesta tarda? 

A les quatre després de dinar, Mateu va anar a buscar la nena i Tània la va depilar, amb molta professionalitat i sense fer res de sexe. Només en acabar li va fer una llepadeta, i van riure.

Al vespre n'havien de parlar. Va ser Bea que va treure el tema.  Tots sabien que no podia viure sempre amb ells fent de desadora, i follant ara amb un ara amb l’altre.  Tània, també ho sabia i pensava que havia de cercar una feina. Qualsevol cosa que no fos de puta.

Tu en saps molt de contar històries, ets molt bona, perquè no fas teatre o monòlegs o alguna cosa semblant.  Era Clàudia que ho suggeria.

Jo tenc un amic que té una petita companyia, parlaré amb ell. Mateu ja telefonava.  Es va aixecar per parlar amb més llibertat a fora.  Quan va tornar, tenia una entrevista per l'endemà per Tània.

-Només una cosa, vull mantenir la meva identitat de dona sense dir res del sexe, no vull treballar amb la titola.

Tres dies seguits va anar a assajar amb ells, i cada dia venia més contenta.  Era un bon grup de gent i havia fet amistat, havia inclòs parlat del seu sexe i que no volia fer espectacle de la seva intersexualitat.

Un mes després debutava en una obra amb gran èxit, i deia que era la seva vocació, que ho volia fer tota la vida.  Durant el dia aprenia els guions i practicava i al vespre a assajar i a fer alguna copa. Havia fet amistat amb el director, no es volia fer il·lusions, però li agradava com a parella.  Un vespre no va venir a dormir, i era un bon senyal.  Al migdia se la veia tan contenta que feia plorera.

-Segurament marxaré a viure amb en Toni, ahir vespre vam follar i ens vam estimar molt, abans de marxar, vull que sabeu que us estic molt agraïda, que us dec la vida, que sou fantàstics. Moltes gràcies.

I quan la nena ja dormia, s’hi van posar, els tres, sense vergonya i sense manies i buscant el plaer de l'altre i no el seu, hi van fer molta estona i encara es besaven.  Es van despertar allà mateix al saló damunt l’estora, ja eren les sis de la matinada i es van dutxar.

Són dolorosos els comiats, després de dinar, van anar a fer la migdiada els tres, sense follar, que Ja estaven saturats, només despullar-se i besar-se.  A les quatre Tània va anar a cercar a Clàudia, venia plorant, no folia que marxes, li van explicar que vindria sovint a veure-la i que potser algun dia a la platja, i es va conformar.

Tània ja se n'havia emportat la seva roba, i va ser fàcil, abans de marxar va ensenyar a Bea dos-cents euros que portava, eren els primers diners que guanyava sense fer de puta.  Estava molt orgullosa.

En Toni el van conèixer a la setmana següent quan va venir a dinar, era l’amic d'en Mateu, i va ser un dinar molt amorós en tots els sentits.

-Estic contenta, va dir Clàudia, veig que en Toni és un tipus collonut.

I no se la van menjar a petons, però hi va faltar poc.

-I com ho feu si cap dels dos té vagina? 

-Ho fem pel cul.

-Molt bé, bona idea.  I es va quedar tant panxa.