Gustau era un bon home, treballador, honest i amb errades a la vida com tots.
Estava divorciat, la dona l’havia plegat al llit amb una veïna i l’havia fotut fora de casa seva, la nena per ella i també el pis, mitja hipoteca per hom.
Va anar a viure amb el pare, era vidu, però tenia una núvia jove, el van acollir bé, hi havia una cambra buida i per ell era molt millor que intentar llogar una casa que els preus estaven impossibles o anar a una pensió.
Marcel, el pare, estava jubilat, però ple de ganes de fer coses i tenir una xicota jove ho deia. Anna no treballava, i tampoc en volia, era ama de casa, estava contenta, li agradava molt i no descartava ser mare.
Laura l'exdona l’odiava, no podia suportar la infidelitat i li posava mil pegues per veure la nena, la va haver d’amenaçar en denunciar-la i va prometre almenys complir el règim de visites.
La casa del pare era gran, tenia dos banys, però un era a la cambra del pare, empraven normalment el del passadís.
La seva cambra no era per tirar coets, hi cabia un llit de matrimoni i un armari. Hi va instal·lar un televisor i una butaqueta per no molestar al saló on ells passaven molta estona.
Encara recordava el dia en què l'exdona el va plegar, ella va arribar només mitja horeta abans, no sabem si per intuïció o per sospites. Ell s'havia trobat a Joana a l'ascensor i es van besar i la va fer entrar a casa seva. Estaven clavant i no es van adonar que Laura els gravava, i fins que no van acabar un sobre l’altre no van sentir els seus aplaudiments.
Ni perdó va demanar ell, la coneixia i sabia que ja no hi havia solució. Joana, la veïna, es va vestir i va fugir cap a casa seva.
Es va enamorar perdudament d’Anna la xicota del pare. Era guapa, simpàtica, feinera i tenia ganes d’ajudar a tots, feia el dinar i la neteja de la casa, anava sempre amb uns pantalonets curts, i una camisa nuada davall els pits, i descalça, no en volia de sabates ni xancletes, volia trepitjar a terra.
El procés d’enamorament va ser lent, primer va passar per un període d’admiració, o potser de contemplació. Sense adonar-se ja sabia totes les camises que tenia i tots els pantalons, del tres que tenia dos eren de cama ampla i se li veien les calcetes pel camal. Les blavetes, les color de rosa i les vermelles, cap de blanques, ni negres. Potser en tenia vàries del mateix color. Les camises sí que eren blanques, una de color crema.
Portava el cabell molt curt i si no fos pels pits, semblaria un nen. Potser ella també el mirava amb ulls d'amor.
Evitaven els tres trobar-se al bany, no tenia tanca, però quan la porta estava tancada demanaven si estava ocupat.
Gustau sortia al vespre a la discoteca i amb els amics. Un dia va lligar i va anar a follar a casa seva, anaven un poc gats i potser no van ser prou silenciosos a l'hora de fer l’amor. La noia va marxar de matinada, però mentre es feia el cafè abans d'anar a la feina, a Anna se la veia molt seriosa, com disgustada. El pare feia broma. A veure si en duràs una de nova cada setmana ¡
Tenien una petita terrasseta i com era estiu, Anna prenia el sol sobre una gandula, en pèl, per descomptat, ell evitava anar-hi i només mirava d’enfora i de reüll. Tenia efectivament uns bons pits i un bon cul. A vegades el pare també hi anava, però en banyador i seia a una cadira, més que prendre el sol el que es donava era un bany de vista.
Havia de marxar, anava calent com una truja i açò no podia acabar bé, cercava pis per llogar, inclòs va demanar a l'ex si podia ocupar una de les cambres i un dels banys. Ni pagant volia, em fas fàstic va ser la seva resposta.
Anna volia ser mare, ho deia cada dos per tres, i volia casar-se amb el pare, ell donava llargues, no tenia ganes ni d'una cosa, ni de l’altre. A més, semblava pels seus comentaris sarcàstics, que tampoc trempava ja massa.
La filla de Gustau i Elena, na Lena, va ser la que va insistir a la mare que volia el pare. Tenia quatre anys i l’enyorava. Elena va telefonar a Gustau que li cedia una cambra, que la nena el necessitava.
Va tornar a casa seva, si Elena l’odiava o li feia fàstic ho va dissimular bé. En realitat havia intentat lligar unes quantes vegades, un fracàs cada vegada, un inclòs li volia pegar si no feia el que volia, i va quedar un poc escarmentada de parelles d'una nit. L’excusa de la nena li va anar bé.
Gustau va tornar a tenir casa, dormien separats, però la nena estava feliç i anava els dissabtes i diumenges al seu llit i jugaven.
A estones pensava a cardar amb l'ex, notava que se’l mirava amb desig. Ara feia teletreball i feia el dinar i anava a buscar a la nena a l’escola.
Un dia a les deu del matí es va presentar Anna a casa seva. No van arribar ni al menjador, quan ell la va fer entrar, anava davant i es va girar i el va abraçar. I allà mateix al passadís davant la porta de la cuina es van jeure a terra i es van començar a despullar, ella anava molt calenta i no aconseguia descordar botons. Ell la besava amb desori i ella el deixava fer, i van cardar, i molt, ell la va treure abans d’ejacular i ho va fer sobre la seva panxa.
-Ets un dolent, jo volia ser mare.
-No ho podem fer de qualsevol manera, s’ha de pensar.
Ella es va marrucar devora ell com una nena petita i va continuar tocant i besant fins que ho van fer altra vegada, va acabar dins ella, pensava que ja hi havia poca cosa a treure.
Les visites es van anant succeint, dues vegades a la setmana, a la mateixa hora ella apareixia, i follaven. Cada vegada ell ejaculava fora i ella remugava.
-Ho hem de parlar. No podem estar tots els dies iguals, jo sé que vols ser mare, però un nen o nena necessita un pare i el meu ja té edat de ser avi. A més, no sabem com s’ho prendrà, tal com vas no en deus de tenir gaire de sexe amb ell.
-No, ja no follem, ell no trempa i només juguem una estona.
-Ho has parlat amb ell que vols ser mare i que jo sigui el pare?
-Avui ho parlaré.
La setmana següent no va aparèixer ni dimarts ni dijous. La que si va voler sexe un dia va ser la seva ex, hi va anar despullada al seu llit i van follar, amb condó aquesta vegada que ella no volia bromes. No era molt sexuada la dona, era estreta i sempre es queixava que li feia mal, van cardar i prou. Simples necessitats fisiològiques.
-Tenia, per tant, dues possibilitats de parella, i les dues no eren gaire bones, una implicava fer mal al pare i l’altre tornar amb l'ex i no sabia si en tenia prou ganes. Elena havia estat cruel amb ell amb el divorci, i havia mostrat una faceta que als seus ulls no l’afavoria gaire. Podia ser tendre i amorosa i també dolenta i malcriada.
Com Anna no apareixia va anar una tarda a casa seva. El pare no el va deixar entrar. Abans de sortir i tancar la porta va sentir un crit, va posar un peu a la porta, volia saber d’on venia aquell crit. Va forçar entrar, el pare no ho volia, però ell era més fort i va anar a veure Anna. Estava asseguda al sofà, una cadena la tenia fermada a una pota.
-Si no la desfermes, crido a la policia.
-Resignadament va obrir el cadenat. Ella el va anar a abraçar demanant que l'alliberes d'aquell vell malvat.
Estimava als dos, i ho havien de reconduir.
-Hem de parlar com a persones que s’estimen. No la pots retenir contra la seva voluntat, està no només mal fet sinó penat per la llei, jo no vull que vagis a la presó, t’estimo i a ella també.
-Potser podem trobar una manera de convivència els tres, era Anna la que parlava.
-Jo vull continuar follant deia el pare.
-Voldràs dir fer simulacres.
-Ho pots anomenar com vulguis, però dormir vora tu i tocar-te és un desig incontrolable, cardar ho pots fer amb Gustau quan vulguis, i si teniu un fill, jo seré l’avi.
-No sé si és una bona solució per a mi, no estic convençut.
Sonava el telèfon, era Elena, la seva ex, era tard i volia saber on era.
-Soc a casa el meu pare, estem parlant, tenim coses importants a tractar, vindre en poder.
Va venir ella. Al cap de poc temps va trucar a la porta. He fet baixar a la veïna per cuidar a la nena, tenc el pressentiment que a la conversa hi he de participar. He notat que algú cardava amb tu a la teva cambra i penso que era Anna.
-Tu i jo estem divorciats, i crec que no tens res a retreure.
-Jo vull viure amb parella, primer per la nena que necessita un pare i també un avi, i jo tenc les meves necessitats.
-Em sembla molt egoista per part teva, només penses en tu, el que pots fer és cedir la custòdia de la nena i pot venir a viure amb nosaltres aquí. Si ve Lena accepto el viure els tres junts.
-Ni ho somniïs, jo a la nena no la deixo ni botxa.
-Per què no veniu les dues a viure aquí? Era l’avi que parlava.
-La casa és prou gran.
-Sí, pots dormir amb mi a la cambra gran, Gustau i Anna a l’altre i la petita per Lena.
-Tots van quedar callats, no sabien que dir.
-Jo soc gran, només que no vull dormir sol, necessito una persona al costat, només tocar mamella i alguna besada. Veure a una dona nua i alguna magrejada curta.
-Mentre no em deixis embarassada? Ha ha.
-Eleva havia posat el punt d’humor, era com acceptar la proposta. Jo el que no vull és estar sola, li tenc por a la solitud i segur que m’hi trobo bé amb vosaltres i espero que Marcel tingui la tita un poc més petita i suportable que Gustau.
-Per Gustau i Anna anava bé. Podrien tenir un fill i cardar cada dia si volien.
-Hem de parlar amb Lena, però segur que està encantada.
-Anem tots a dormir, cadascú a la seva llar i demà en parlem. Gustau hi posava un poc de seny.
L'endemà era diumenge i el pare cuinava arròs i va convidar a tots.
En arribar, Anna ja havia portat totes les seves coses a la cambra que havia de compartir amb Gustau.
Elena una maleta amb roba per ella i per la nena. Lena estava exultant de goix d'anar a viure amb el pare i l’avi.
Gustau no havia portat res més que l’ordinador i una muda. Era el més prudent, en teoria ho havien de parlar.
No van dir res, Elena va prendre possessió de la cambra gran i la nena de la petita.
-A quina banda vols dormir? Ell ja la manyuclava.
L'arròs va ser prou bo, i a la migdiada Anna i Gustau van portar a la nena a passejar.
Marcel i Elena es van tancar a fer coses lletges van dir.
En tornar, tots ja seien al sofà.
-Serà com dormir amb un peluix deia Elena. Era veritat, l'avi Marcel amb la barba i els cabells blanc ho semblava, a més anava sempre molt net, dutxa mati i vespre.
