Miram Avi.

 A la mare li va costar portar l'avi a viure a casa nostra. Al final no hi havia més remei i vam netejar i buidar la cambra del fons on hi havia la rentadora.

La rentadora al pati, si es mullava era igual i la bugaderia i cambra de la roba i trastos va ser la nova cambra de l'avi.

Jo el recordava quan anàvem de visita a casa seva, hi anava corrent i l'abraçava, m'agradaven els seus cabells blancs.

Ara ja no era el mateix, tenia els cabells groguencs i bruts, els ulls enfonsats i la mirada trista. Feia dos anys que havia mort la iaia, i fins ara s'havia apanyat sol, però ja no podia.

Havíem de conviure, el primer problema era el bany, només en teníem un i hi havia empentes  cada dia, ara amb l'avi, la cosa es complicava. No va entorpir a ningú mai, s'aixecava el primer anava  al bany i ja sortia vestit.

Dissabte la mare el volia banyar, ell no volia. Que ell ja ho feia cada dia i anava prou net.

No era veritat, tenia els cabells bruts, la barba mal afaitada i feia olor de suor.

Se'n va empetxinat a no  voler, i la mare el va deixar per impossible.

Van estar tota la setmana a la grenya, ella que s'havia de rentar i ell que no. Només teníem una banyera i era evident que sol no podia.

Ella  explicava al pare que les persones grans necessiten ajut i que era normal que el veies despullat, i l'ensabones. Era caparrut com una banya

Jo tenia en aquells temps quinze anys, i estava prou espavilada, no em feia por ni el sexe ni la nuesa ni els tabús dels majors, i reia quan veia que el meu germà em mirava les cuixes.

Era, per una banda, més gran que jo i a la vegada més petit de ment.

Em sentia malament per l'avi, entenia les seves pors, quan una persona torna gran va perdent atribucions i ara estava a punt de perdre la seva intimitat. En perdria més, mullava el terra i els pantalons en anar a fer pipí i prest l'hauríem d'ajudar.

S'havia de posar amor i audàcia i jo en tenia de les dues coses.

El divendres, quan vaig arribar, no hi havia ningú més que ell a casa. Vaig anar cap a ell per besar-lo.

-Preparat que avui toca dutxa.

Vaig anar a buscar tovalloles, em vaig despullar i amb una tovallola a la cintura em vaig plantar davant ell.

Va baixar el cap tot avergonyit.

-Avi, mirem.

-No deus estar avergonyit de veure la teva neta nua?

-No deus tenir mals pensaments?

-No, no, clar que no.

-Llavores aixeca el cap i mirem. Vull veure aquesta mirada neta i amorosa que segur que tens.

Va aixecar el cap i em va mirar, va somriure, i si, la seva mirada brillava.

-Anem

El vaig agafar de la mà i el vaig portar al bany, la tovallola de la cintura va caure, era igual.

-Es va deixar despullar. Si, si, els calçotets també. El vaig ajudar a entrar a la banyera, jo ja havia posat un tamboret que havia comprat la mare.

Li vaig donar a ell l'esponja i prou sabó, jo la dutxa a la mà i el mullava.

Si, molt bé, i l'entrecuix i el cul que el tamboret té un trau al davant, i ara treu la pelleta que no quedin restes. El cap li vaig ensabonar jo amb molta força, i el vaig esbandir. I allà mateix al bany v es va assecar. L'assecador el vaig manejar jo.

Ell mateix es va afaitar amb la ma tremolosa.

Jo anava nua i vaig aprofitar també per dutxar-me. Ell necessitava el seu temps.

Li vaig portar roba neta i ell es va anar vestint a poc a poc.

Va sortir net i polit.

Jo em vaig anar a vestir i endreçar el bany, era divendres i teníem sopar d'aniversari. El pare n'havia fet quaranta.

La mare va arribar tard i amb presses i es va tancar a la cuina a preparar el sopar.

Van arribar la tia Enriqueta, germana gran del pare, una fadrina antipàtica molt de missa i més n'hi hagi.

I el tiet Carles i la dona, sempre estirats i amb una amabilitat que feia fàstic.

Al germà li vaig dir dues vegades que ajudes a parar taula, la veritat era que no el necessitava, que jo sola ho feia millor, però el volia acostumar a fer-ho.

De primer hi havia entremesos.

-No veieu l'avi, que guapo i que net que està?

Tots el van mirar, s'havia posat camisa i corbata i estava imponent a cap de taula amb la seva cabellera blanca ben neta i suau i els ulls que li brillaven, estava content.

-M'he hagut de dutxar amb ell perquè no volia i ho hem fet junts.

Un silenci sepulcral va quedar a la taula.

La tia Enriqueta es va persignar, tot el que havia de veure amb la pell era pecat i li semblava pervers el que havia fet.

El pare, callava, sempre fugia d'estudi quan jo parlava de sexe o dels meus promesos, jo tornava gran i a ell educar-me se li feia cada vegada més difícil.

El meu germà no deia res, no era cosa seva, i sí, ho era, tant de bo ell ho hagués fet, seria prova d'una maduresa que evidentment no tenia.

A mi m'hauria agradat que fos més proper, dir-me que tenia uns pits molt guapos en tost de mirar-me de reüll quan anava per la casa en sostenidor.

El tiet Carles, mirava com despullant-me, baixava els ulls cada vegada que jo el mirava com avergonyit.

L'harpia de la seva dona potser pensava que ja tenia tema per criticar, per tota la setmana en tenia.

-Molt bé, estic molt contenta de veure't tan guapo i polit.

Era la mare evidentment.

-Un vell brut fa fàstic i a més la dutxa té que ser diària.

-Suposo que a mi també em deixaràs dutxar-te, em llevaré un poc abans.

-Potser ens podem tornar, tu Jaume també pots ajudar no?

-Sí, és clar que si, i també el pare.

-Si, perquè no, som i hem de ser una família neta, i algun dia replegarem a la tia Enriqueta que potser no ho ha fet mai. Ha ha

La tia Enriqueta es persignava.

La mare es va aixecar i em va fer una abraçada molt forta.

L'avi, ens mirava somrient i tenia els ulls brillants i també li reien.