Aurora

 Tenia només quinze anys, i estava empetxinada en ser mare. Sabia que havia d'esperar uns anys, però estava ja completament decidida.

Tenia un avantatge, que era filla única i que els pares tenien diners.

Sabia que no els hi agradaria, que li fotrien un paquet, però també sabia que quan veiessin els ulles de la nena o nen, se li entendria el cor.

El que no volia era marit, no li agradaven els nois, tampoc les noies, no es considerava lesbiana, i a més ho havia provat amb una companya d’escola. No li va agradar i no en va gaudir gens.

Amb un noi no ho havia fet mai, però els considerava llefiscosos, com un que la volia besar una vegada, no volia baves de ningú. Només volia un fill.

Tampoc volia estudiar ni treballar, es considerava privilegiada amb els cinc-cents euros setmanals que li passaven els pares, els guardava amb cura a la llibreta. Els pares sabien que era estalviadora i el que li donaven no era només per les seves despeses, era per anar fent un coixí.

Quan en va tenir setze, va començar a sortir i anar de discoteques, i va follar unes quantes vegades, sense condó per descomptat.

No anava tan malament com semblava, evitava les besades que li feien fàstic, i els nois anaven més per follar.

Tampoc va voler fer cap mamada, no volia i prou, i ells si ho volien fer que ho fessin, però ella follar.

Va tardar tres mesos a quedar embarassada. Va canviar de discoteca i ja no volia follar, evitava que ningú es pogués reconèixer com a pare.

Dir-ho a casa va ser un autèntic drama. No sabia qui era el pare i a més no ho volia saber, que havia follat amb molts nois aposta.

I per descomptat que no volia avortar.

-Si no m'estaloneu en aquesta decisió, me’n vaig a fer de puta.

I va tenir els pares a la seva vora, va anar al millor ginecòleg de la ciutat i va passejar la seva panxa tota orgullosa.

Miquel un noi que coneixia de la discoteca l'acompanyava pel carrer, va suposar que l’esperava a un parc d’on es veia l’entrada de casa seva i feia com li la trobes per casualitat.

Era simpàtic i agradable, no li va demanar mai per la panxa ni si tenia parella o no, i no li demanava per follar ni res, li anava bé perquè servia per alleugerar les seves passejades, havia de caminar.

Van anar d’excursió per la natura, amb el seu cotxe que ell ja en tenia devuit van passejar per la muntanya.

Tenia molta cura d’ella, que no caiguis, li donava la mà a les pujades i una vegada la va haver d'empènyer pel cul que ella no podia.

Ho feien molts de caps de setmana, ell duia la carmanyola amb el dinar.

A ella li agradava encara que només pensava en la filla que portava a la panxa.

Els pares inclòs sospitaven no fora  el pare del fill. Havia pujat alguna vegada i els hi havia presentat com un amic.

Ella ho negava, amb Miquel no hem follat mai.

Va arribar el dia del part.

Hi va anar amb els pares i la tieta Conxita que eren molt amigues.

Li va costar parir, era molt jove, un poc estreta de malucs. Es va negar en redó a una Cesarea i va aguantar fins a donar a llum una nena.

Cruixida i contenta acaronava la nena, quasi no plorava i tenia els ulls un poquet xinats.

El metge va dir que la nena estava molt bé, que estava sana, però que tenia la síndrome de Down.

No va dir res, ni plorar, donava mamar a la nena i la besava, les llàgrimes li queien sense poder-les contenir.

Al vespre quan no la veien sí que plorava i molt.

Els pares la consolaven, no et preocupis, serà una nena molt afectuosa i es farà estimar.

-No era el que ella havia somniat, ella pensava en un nen o nena actiu i trapella i molt intel·ligent i malgrat estimar a la seva filla era un fracàs.

I si, ara enyorava un marit, una persona que l'ajudes en la criança i que li fes costat.

La treia a passejar amb el cotxer i en Miquel que seguia a l'aguait, l'acompanyava, la va voler agafar i servar i la nena li reia a ell més que a ningú.

-Aquesta nena necessita molt amor,

-I tu també.

-Jo no en volia de parella, volia la nena per mi sola, però ara veig que no me'n surto com volia.

Jo t’estimo a tu, és a dir, primer a tu, i no vull que m’acceptis per ajudar-te en la nena, no sé si m’entens.

-I és clar que la nena serà molt estimada.

-Deixem pensar.

-No has de pensar res, deixem a mi acompanyar-te, a veure si aconsegueixo el teu amor.

-Se’l va mirar als ulls per primera vegada, i el va anar a besar.

-Va ser un bes amb llengua i molt fort, una bona estona, i també molta saliva.

-No li feia fàstic sinó que en volia més.

-Els dies vinents la continuava acompanyant i es continuaven besant.

-Estic en quarantena.

-Ho sé, però podem fer igual l’amor, no importa follar, només estar nu al teu costat seria per mi fantàstic.

-Es va armar de valor, va pujar amb ell a casa seva, va donar mamar a la nena i quan es va adormir, es van tancar a la seva cambra.

Es van despullar i besar amb moltes ganes,  nus al llit es van tocar i ella per primera vegada a la seva vida va voler agafar-li el membre amb la boca i no li va fer fàstic ni quan va ejacular i la va ferir a la cara i als pits.

-Saps per què no em fan fàstic ni la teva saliva ni la lleterada que m’has fotut?

-Perquè t’estimo, molt

-Vols quedar a viure amb mi?

-Sí, m'encantaria.

-Pares us presento a Miquel, és el meu xicot, i m'agrairia viure amb ell aquí. Ell servava a Nura i posava cara de beneit.

Miquel treballava de cambrer a les nits, però havia estudiat de delineant no havia trobat feina de la seva.

El pare era arquitecte i li va oferir feina al despatx.

-No sé si serà bo fer feina amb el sogre.

-Segur que si, ja ho veuràs, només veure com mires la nena ja es veu que ets un bon jai.

La mare estava encantada, li ploraven els ulls.

I a Aurora li agradaven ja els nois, o millor dit, li agradava en Miquel que els altres eren tots uns bavosos. I estimava molt a la seva filla, i en tindria altres, clar que sí.