L'amo i madona. Sisena Part

 19,- La Piscina

Va ser Jana la que va demanar al pare que amb el preu que li havien fet de Son Ganyot podria pagar una piscina.

Robert i Úrsula tenien una cambra per ells i venien de tant en tant. Encara no sabien que Jana i Ahmed volien tenir fills i que ja no empraven condons.

La petició de la filla no els va sorprendre.

Per altra banda, Antoni també hi pensava en una per son Mica.

A Miquel li feia por gastar tanta aigua i va demanar si hi havia un sistema per aprofitar l'aigua de netejar els filtres.

El problema no era només aquest.

On? A son Mica, a Son Ganyot. Dues?

Van estar pensant i parlant.

De les cases de Son Mica fins a les de Son Ganyot hi havia en línia recta tres kilòmetres.

El que Miquel pensava era que en podien fer una a la mitgera i fer un caminet de les cases a la piscina.

El safareig de Son Mica estava més prop de la mitgera i podrien dur allà les aigües de neteja dels filtres, ja sabien que hi havia un sistema de manteniment de l'aigua a base d'ozó, i no havien d'emprar clor.

Pagarien a mitges Antoni i Robert i van començar les obres. Els caminets eren de pedra batuda i hi podien anar cotxets de nen, bicicletes i també patinets manuals o elèctrics.

Va ser el caminet el primer que van fer i era un bon mitjà de comunicació, no havien de sortir al camí i feien drecera.

Mateu va voler finançar una caseta amb un tendal on podien tenir begudes en fresc i aigua.

Van a més, ajuntar els dos galliners que feien nosa on era i allà el podrien fer servir a mitges.

I la piscina amb un tros amb poca aigua per nens.

Va ser un encert, lloc de trobada de tots, per nadar o per xerrar. Salma no sabia nedar i Mateu n'hi ensenyava i a més li tocava les mames, ella reia.

Cap dels joves tenia cap problema en banyar-se nu i els grans a poc a poc.

Era bolla vista que tard o prest hi farien una barbacoa i a més hi havia un tros amb pins que donaven ombra i convidaven a la migdiada.

20. Kenzo i Kaori

Miquel i Tomeu eren els dos amos dels llocs, però Tomeu fiava molt de Miquel i tot li consultava, i era Miquel el que feia recompte.

A Son Ganyot, hi vivien. Robert i Úrsula, Ahmed i Jana a dalt.

A baix, Carles i Leila amb Arlet. Tomeu i Lena.

I a les quadres Lluc i Neus. Els missatges.

Per tant onze i una nena.

Neus era una troballa, ajudava al camp, no cobrava res, i de tant en tant desapareixia uns dies si tenia algun part. Estava contenta tenia una casa i un marit que parlava poc, i follava com un brau.

A son Mica, dalt Antoni i Joana. Miquel i Carme amb Miquelet

Baix, Júlia i Maria amb Tom i Estel. I l'àvia Conxita.

A les quadres dos missatges. No havien tingut sort de moment i canviaven sovint.

Sumaven nou adults, tres nens.

I a més, Salma a la seva casseta freqüentada ja molts dies per Mateu.

Havien fet canvis, Miquel i Carme havien pujat dalt amb els senyors, d'aquesta manera Júlia i Maria amb els dos nadons tenien més lloc a la cambra gran, la petita era sala de jocs, on els tres jugaven.

Mateu tenia les seves feines, els negocis, les putes i casa seva, però es trobava bé amb Salma, follaven o no, ella sempre estava disposta i li agradava.

Kenzo i Kaori van arribar per casualitat. Havien vingut a viure a Menorca i anaven a classe a la mateixa professora que ensenyava català a Úrsula i Robert.

Van comentar que cercaven feina per quedar per sempre, i Roser, la professora els va enviar a rallar amb Miquel.

-La feina que jo tenc és de missatge, us haureu d'arromangar, fem una cosa, veniu uns dies a veure com treballen Júlia i Carme i us feu una idea del que és.

No tenien ni cotxe, havien vingut a peu.

-Podeu dormir de moment a la furgoneta.

Els hi va semblar fantàstic. Ja van quedar a dinar i a la tarda a veure el que feien.

No els hi agradava mirar i es van posar per feina. Per Júlia eren bons, tranquils, compassats sense pausa ni preses tal com és ha de fer feina al camp.

Dissabte ja va acomiadar els dos missatges.

Havien acordat un preu i era tot inclòs, menjar i beure.

Diumenge no els veia, sabien que no hi havia feina, i Miquel va anar a les quadres, estaven arreglant la cambra, l'havien buidada, netejada i la fregaven amb molta cura.

Havia de cridar altra vegada a nen Vinent, només hi havia un vàter i lavabo i havia de posar una dutxa i enrajolar a terra.

Mestres tant que empressin la dutxa de dalt.

Kaori va demanar permís per treballar sense samarreta tal com feia en Kenzo.

-És clar que si, cap pega, el que vulguis i si voleu anar a nadar a la piscina podeu, allà inclòs es banyen nus.

Eren els dos primets i ella pits quasi no en tenia, era normal que no portes samarreta.

Kaori era a més molt xistosa, caminava a passes petites, com si encara portes aquelles sabates que els hi comprimien els peus.

Es van integrar perfectament i a més feien les classes junts amb Robert i Úrsula, quan hi eren.

Al vespre, Kaori al pati, tocava la shamisen  una espècie de guitarra o violí de tres cordes que es tocava amb un didal fet de banya de bou que es posava a l'índex.

El so omplia la nit i era suau i harmoniós

Els dissabtes vespra Miquel treia sa guitarra, anava devora sa piscina i tocava, els de son ganyot s'hi afegien tot d'una i cantaven i glossaven, alguns aprofitaven per banyar-se que feia molta calor.

Vint-i-dues persones si hi eren tots, i quatre nadons. A l'àvia Conxita la duen en una cadira de rodes i estava feliç.

Miquel a vegades pensava en aquell missatge que a catorze anys van portar a Son Jover, i tot el que havia viscut i passat, estava content, gràcies a la vida.

I Quan estava assegut allà al pati, moltes vegades hi anava na Carme per darrere i l'agafava pel coll.

Que molt que s'estimaven. Madona i L'amo.

21 - El sopar.

Kaori va demanar a Carme si els podia convidar a un sopar tradicional del seu país.

-Si, és clar que si, tu dius el dia i vindrem Miquel i jo.

-Vull a més rendir homenatge al teu marit com a cap i donar-li plaer.

-Explica això que no ho entenc.

-Es tracta que jo li doni plaer a ell, jo no n'he de tenir.

-Entenc que és plaer sexual?

-Si, és clar, amb la boca i els dits i el sexe i el cul jo dono plaer.

-No sé si m'agrada, tu no en reps de plaer?

-Només si tu m'autoritzes.

-I jo?

-Tu si en vols també, jo te'n dono.

-I el teu marit?

-No, ell no pot participar perquè es trencaria el benefici.

-Ell ha de tocar la flauta.

-I jo millor si tampoc en tenc de plaer, només si vosaltres voleu.

-És potser el que costa més, donar plaer sense sentir-ne.

-Ho parlaré amb Miquel i et dic coses.

Li va explicar

-Tu que trobes?

-Que Kaori em posa calent com una truja, però no ho hem de fer, jo soc l'amo i no follo amb els missatges.

Van quedar per divendres. I ells van deixar a Miquelet amb Joana i van baixar a les quadres.

Hi havia un cèrcol amb palla nova i coixins per seure, una tauleta petita amb menjar.

Primer disculpar-se, no volien que els hi dones plaer, respectaven els seus costums, però aquí no ho feien, que els estimaven molt que eren molt bons treballadors i molt bones persones.

Ells reien i acceptaven.

Amb les mans van anar assaborint aquelles viandes, eren molt bones i semblaven afrodisíaques, Sake per beure, gelat que passava com aigua.

I uns postres gelats que no sabien de què eren i estaven deliciosos.

Van marxar entre besades i abraçades, Kaori no abraçava, s'hi aferrava a sobre com una pitjallida.

Al llit es miraven i es van despullar.

-Si penses en Kaori et fot una hòstia

-M'ha posat molt calent i jo a la que estimo és a tu.

No sabem en què o qui pensaven els dos, el que si era cert és que va ser un de les millors cardades del mes.

Al matí tots a la feina, Miquel i Carme inclosos i Kaori i Kenzo els primers. Sort que era dissabte i només hi havia feina fins migdia.

Carme va veure a Kaori més seria que el normal.

-Anem a beure del cànter?

-Et veig seria, que et passa? Estàs ofesa pel que no vam fer ahir?

-Em sento com una puta a qui rebutgen, jo ho feia només per amor i no em veu comprendre.

-Mira Kaori, et contaré una cosa, a la nit quan vam anar al llit, Miquel estava molt calent, em va confessar que pensava en tu que eres molt bella i estava penedit de no haver fet l'amor amb tu.

 Que ho havia fet perquè pensava que era el millor pel lloc i per la gent, pensava que no ho entendrien i pensarien que era la seva amant. I va fer l'amor amb mi amb moltes ganes, segur que pensava en tu. 

A mi, no em va importar, sé que és a mi a la que estima, però estava molt calent. No t'has de sentir rebutjada, ell a tu també t'estima i és un bon home.

-Gràcies, em deixes molt contenta, ja no estic trista, només vull una cosa, venir un dia al llit amb vosaltres dos. És per ensenyar-te algunes coses que fem al nostre poble que donen molt plaer.

-Quedarà entre nosaltres?

-Si, clar que sí.

-Quedem per demà. Tu puges a la nit, no hi ha cap porta tancada.

A la nit va pujar cautelosament, venia nua amb una ribelleta i una gerra d'aigua.

Primer fer net, i va anar a Miquel i li va posar la pera al cul, un parell de vegades i va recollir el que sortia amb la ribelleta. Carme també s'havia despullat i mirava.

Li va agafar la fava amb la boca, la trempera que li havia baixat amb la pera li va pujar altra vegada. Dos dits pel cul i li va tocar la pròstata, Miquel arquejava el cos i gemia. Va estar a punt d'ejacular, ella parava.

-Ara tu, i Carme va posar els dits i també la boca, Miquel tornava a gemir i estava un altra vegada a punt. Kaori la va parar. 

I Miquel que no en podia més, va demanar a Carme que puges a sobre, Kaori va tornar a posar els dits, i va aguantar el que va poder, però va esclatar. Una lleterada forta i llarga que va anar sobre el llençol. Kaori reia. Va voler també llepar a Carme.

-Kaori, moltes gràcies ha estat magnífic.

Va marxar molt contenta cap avall.

A dia següent ja a la tarda, per primera vegada Kaori i el marit van anar a nadar a la piscina, ella estava exultant, contenta, riallera i feliç, anava nua igual que el marit i contrastava amb Júlia i amb Lena que eren més grosses, mamelludes i grosses de cul.

El marit la tenia molt petitona, però no estava gens acomplexat, la lluïa amb orgull i anava depilat igual que la dona.

Per primera vegada també vam veure Úrsula nua, era una donassa, i Robert també. Només Antoni i Tomeu conservaven el banyador, Joana i Lena també nues, Lluc no havia vingut, no li agradaven les reunions amb molta gent, I per Neus la nuesa era una forma de vida.

A Salma i Mateu els van veure venir d'enfora i venien nus de la mà, amb un somriure a la cara els dos. Leila la va anar a besar i estava contenta. Tenia un cos bonic, si senyor.

-Que estàs un poc calent? Era Leila que ho demanava a Carles.

-No, miro a Kenzo, veig el que em podria fer i penso que m'agrada més que m'ho facis tu,

-Leila el va besar.

Els números anaven bé, els dos llocs guanyaven diners i podien pagar als missatges i sous sense problemes i anaven fent raconet.

Va ser Mateu que els hi va suggerir muntar una botiga a la carretera a la cruïlla que portava als dos llocs, allà hi havia un tros obert que permetia una botiga.

Ell mateix va demanar els permisos, i els hi van denegar, no en podia fer cap de caseta fitxa, el que si podia era vendre des d'un vehicle.

Van veure cel obert, podrien reconvertir la furgoneta, ara ja no la volia ningú per dormir i portar cada dia les caixes amb fruita i verdura per vendre.

-Leila, ens deixes la furgoneta?

-No és meva, la vaig pagar amb els teus diners.

-Ha ha, si ara ho recordo. L'emprarem, en el seu dia va fer un bon servei.

Cada dia anaven a la cruïlla damunt les deu, muntaven la paradeta i la furgoneta i els cotxes marxaven, quedava només una persona per vendre, Júlia, Maria, Carles, Carme, tots s'anaven tornant, i les vendes van pujar i molt. Ja no era preu a botiga, era preu al consumidor i no era car, molta gent que passava s'hi aturava i fenien replec, tot era fresc i bo i de l'illa.

Quan feien formatge tendre s'acabava en un moment i en van haver de fer més, Salma es va oferir i van muntar un obrador. Arrop, melmelades, figat, tot sortia d'allà. Es venia a sa furgoneta.

Salma no volia cobrar res per la seva feina, era més feliç sense res, tenia uns fills que l'estimaven, un amant que la tenia contenta i que li feia regals, i una neta que la feia plorar.

Jana també estava embarassada i Robert i Úrsula hi feien cada vegada més temps.

El cercle s'estava tancant, tenien feina, hort, treballadors, botiga, família amor, i no volien res més, les propostes de créixer van ser rebutjades, estaven bé i volien seguir com fins ara.

Fi del Llibre.