Mateu venia un parell de vegades per setmana, seien a la fresca i anava amb Salma a passejar, es besaven darrera qualsevol tanca i ell li magrejava els pits.
Quan li va demanar d'anar a sopar altra vegada va acceptar, aquesta vegada anirien a Cala Galdana, el que no va dir és que ell tenia un apartament allà i després de sopar li va dur.
Van anar junts al llit, Salma ja portava roba interior nova i es va deixar despullar i besar i van cardar. Ell en tenia moltes ganes, li posava molt aquella donota i ella feia molts anys que no ho feia i també en volia.
S'ho van passar bé. Ella en acabar va fer el que ell li demanava i va ser prou assertiva, Carles li havia deixat el seu ordinador feia uns dies perquè veies una peli porno i va saber tot el que es feia i el que es podia fer. Va estar un poc avergonyida en tornar-li sense fer cap comentari.
Se sentia lliure i se sentia bé, i allà al llit, despullada podia fer el que volia tant eixancar-se com tocar-se i a ell també. El vi ajudava és cert, n'havia begut prou i estava contenta. No sabia expressar la sensació de poder aixecar els peus i obrir i tancar les cames sense por. I com Mateu cada vegada que separava les cames li fotia una llepada, més que mes.
A les nou es va despertar i volia marxar, Mateu fins a les onze no es llevava i va haver d'esperar i es va tornar a dormir.
Leila en veure que tardava, per un moment va témer que no l'haguessin portat a la casa de putes, i quan va veure aparèixer tan contenta va respirar. Estava exultant, besava a tothom inclòs a Antoni que era per allà.
Salma volia quedar amb ells a viure i havien de cercar un lloc, a Son ganyot o a Son Mica.
I va ser a son Ganyot on hi havia una caseta que no havien arranjat que tenia dues cambres i bany, potser podia ser per ella. I a més estaria devora sa filla i és fill.
Costava diners, Mateu ho volia pagar. Va tornar en Vinent i es van posar per feina. Va venir amb un ajudant i en una setmana ja tenien llest el bany i la cuina, només faltaven les cambres, en una altra setmana estaria llesta.
Mateu també va comprar mobles i televisor que ell també hi volia viure.
S'avia Conxita va quedar de nou sola, però ben acompanyada, tres nadons, Maria i Júlia els cuidaven i Carme quan podia. Volien agafar una al·lota per cuidar-los, Joana ho volia fer ella, i quan Júlia i Carme tornaven de ses terres, Maria i Joana quedaven a fer és dinar i cuidar al·lots.
Ahmed va venir un dia amb una noia rosa, molt guapa, la va presentar a tots, especialment a sa germana i a sa mare. Era la seva núvia.
Era alemanya, havia vingut de vacances i va conèixer Ahmed i es van enamorar. Volien viure al lloc amb sa germana.
-Aneu de moment dalt a sa casa dels senyors que de moment no han piulat de venir i ja veurem.
Van treure totes ses coses de sa furgoneta que feia dues setmanes que hi vivien junts i van pujar.
Es van poder rentar i dutxar que en tenien moltes ganes i van davallar a conèixer tothom.
A Son Ganyot a Tomeu, Lena i a Carles i Leila sa germana que els va abraçar molt fort.
Ella mateixa els va acompanyar a son Mica, va conèixer Miquel, Carme i Júlia eren a l'hort que treballaven, i a ses cases a Maria, s'avia, Joana i els tres nens.
Estaven encantats de tots, era una gran família.
16. Jana.
Jana era alemanya, era filla única, ni feia feina ni en volia, els pares tenien diners i a més era mala estudiant, els pares vivien a Berlín, acostumada a estar sola va arribar al que per ella era el paradís.
Ahmed partia cada dia al matí amb la furgoneta, anava a estudiar, estava a punt d'acabar infermeria, i a la nit feia feina de cambrer per pagar els estudis.
Ella anava tot el dia d'aquí i allà, li agradaven els animals i els arbres, els ullastres la tenien enamorada, i el camp menorquí era tant ferm i tant noble que volia viure sempre aquí.
Els nens la tenien entendrida, hi passava moltes estones, i aprenia català amb una noia que venia a donar classes.
Va convèncer als pares perquè vinguessin almenys uns dies.
Úrsula i Robert, van venir, els van col·locar a una cambra devora els fills.
Van visitar tot el lloc, els animals, les terres, i el que faltava per fer, volien convertir el safareig en piscina i tenir més animals, estimaven molt la filla, veien que estava empetxinada en quedar.
Tenien diners i van demanar per comprar el lloc de Son Ganyot.
De fet, va ser Miquel que els hi va suggerir, amb Jana com a traductora, els hi va explicar els termes del contracte que havien signat en Tomeu i el propietari, Tolo Marques.
Sabia que Tolo estava molt penedit de l'acord, a més no tenia un duro i el lloc no li donava res.
Tomeu deia que si no li tocaven el contracte era igual qui fos el propietari.
Miquel hi va anar sol a rallar amb en Tolo, el va convidar a uns quants gins. Abans havia parlat amb Robert per saber quant en pensava pagar. Fins a tres-cents mil euros li semblava bé. S'havia assessorat, era llest, i tres-cents mil era un molt bon preu,
N'hi va oferir cent cinquanta. No, era poc.
Va partir, només arribar a Son Mica en Tolo li telefonava i deia que si oferia cent setanta-cinc mil.
-Jo soc una persona seria, he dit cent cinquanta. Ja tenc ses despeses de notaria i transmissions.
Tolo va acceptar.
Robert, Jana, Ahmed, Tomeu i Úrsula l'esperaven.
-On tenim és gin?
N'hi van abocar un, se'l va fotre i mentre li omplien un altra vegada el got va comunicar sa bona nova.
-Cent cinquanta, més ses despeses de notaria.
-Jo us ho vaig dir que Miquel era un gran negociant. Jo ara el que vull és que se'm respecti es contracte.
Robert en volia negociar un altre.
Tomeu no volia. Miquel el va fer callar, Espera.
Ell era el propietari. Es Senyor, li va replicar en Miquel.
-Si, és Senyor, jo pago els impostos, les despeses de llum i aigua i disposo de ses cases de dalt per ma filla i el marit. Els productes de l'hort i llet i formatge gratis.
Úrsula havia tastat és formatge tendre i li agradava molt.
Tot el resta per voltros, no heu de pagar lloguer ni res, dueu ses terres i en traieu és profit.
-Hòstia ¡¡¡Era en Tomeu!
-Només una condició, vull que es casin.
Ahmed havia madurat molt, d'alguna manera se sentia el mascle de la família i era feiner i responsable, veia a la mare contenta i de la germana no podia dir res més que lloances, a Jana l'estimava molt i ella ho notava i li corresponia.
Al vespre quan va arribar Jana li va demanar.
-Casar-me amb tu és el millor que puc fer en la meva vida.
Leila també es volia casar, Carles no hi era, però ella sabia que ho volia fer.
Miquel feia temps que hi pensava i Carme li tirava petons. Júlia i Maria encantades
17. Ses Noces.
Ho van organitzar tot Leila i Jana. Volien una església i a més un capellà luterà amic de sa família vindria a fer la cerimònia.
Cap Església catòlica casaria a dues dones, i van demanar el local a una Església anglicana que hi havia a Es Castell i tot van ser facilitats, era Petitona llarga i estreta i molt guapa.
No volien grans vestits ni molta pompa, pro Antoni si, volia pagar els vestits i a l'església tots ben mudats.
A l'entrada amb estora roja:
Leila i Mateu
Carles i Lena
Tomeu i Júlia
Maria i Joana
Miquel i Conxa
Carme i Antoni.
Robert i Jana
Salma i Ahmed.
Els tres nens de la maneta, amb sabates de xarol, Úrsula i una noia amiga de Maria els portaven.
Hi havia una altra persona a la panxa de Leila, sabien que era una nena i seria Arlet.
Tots van desfilar emocionats, havia vingut molta gent de Mercadal i alguns d'alemanya.
La cerimònia en alemany i havien contractat un traductor.
Leila estava encisadora amb un vestit blanc i d'alta volada, no era per dissimular el seu embaràs, sinó per ressaltar-lo.
Carles amb un esmoquin color blau, molt guapo i plantós.
Julià duia un vestit jaqueta color negre amb un bon escot i pantalons, preciosa.
Maria igual que Júlia però de color blanc.
Carme amb un vestit de núvia clàssic color blanc i amb un escot tipus paraula d'honor que treia el singlot.
Jana amb un vestit de ras llis llarg fins als peus, i amb un tall a la cama que li arribava a la cintura, no duia calcetes és clar.
El vestit llarg de Salma li queia molt bé i els cabells tots cardats li feien una aparencis entre fada i bruixa que tenia a Mateu embadalit.
Els homes de rigorós frac color blanc o blau.
Només una ovella negra, o rosa, com vulgueu, Lena, amb molts llaços i flocs, semblava una nina a punt de donar corda, tot color de rosa, inclòs la roba interior deia.
A la sortida tots cap a Son Mica, Mateu que s'havia mudat a ca na Salma, pagava el sopar que ho feia una empresa de càtering.
I aquella nit hi havia lluna plena, com plens eren tots els cors de les persones, la qualitat humana era insuperable i el futur els hi seria propici.
18. Arlet
Leila també va anar a l'hospital, tampoc volia experiments i ja li anava bé el sistema tradicional, no arribava el moment i tenia ja una panxa molt grossa, ni podia ni caminar sense ajut. Quan arribava, estalonada a Carles, va veure el seu primer promès Adolf, el que l'havia deixat a un prostíbul.
Cabró, violador, desgraciat, el va començar a cridar, ell en veure-la va fugir corrent pel passadís, Miquel arribava i el va agafar pel ganyot. El va mantenir de puntetes a terra i li va posar la cara davant.
Va esperar que Carles i Leila entressin per la porta del paritori.
-Tu ets el cabró que enganya noies i les deixa a un prostíbul?
-Adolf portava una mala ratxa, ja l'havien apallissat un altra vegada per un cas similar, i havia estat un mes a l'hospital, no tenia un duro, estava arruïnat, ara havia trobat feina de celador i el que el reconeguessin li costava segur la feina.
Miquel el va deixar. Em fas fàstic,
Va tornar a fugir, aquesta vegada escales avall, va girar al primer replà, el següent tram era molt més llarg, al final hi havia un finestral i s'hi va llençar de cap, el va trencar i va caure pel cel obert.
Potser metre queia va pensar en una noia àrab amb vel i texans, a l'única que havia estimat i a la que a última hora va estar temptat de parar, que no entres a aquella casa.
Leila estava trista, se li veia a la cara.
-No pots anar al paritori d'aquesta manera, Carles, al davant. La tenia abraçada. L'has de perdonar, és un desgraciat, un pobre diable. Ell mereix pena i no odi. No gastis energies en açò. Pensa en Arlet.
La cara de Leila es va il·luminar, ja l'he perdonat, no hi ha odi al meu cor.
No era habitual als paritoris veure dues parelles que es besaven d'aquella manera ni que ella li pastés la bragueta i ell els pits.
-Gràcies, Carles sempre m'ajudes i estàs al meu costat. T'estimo molt.
-Si poguéssim follar només una vegada abans.
.-Ho farem moltes vegades després.
-Estic calenta i penso que és bo.
-Bo i necessari, era el metge que l'havia sentit. I enhorabona.
Pas a pas, contracció a contracció va anar sortint Arlet, Carles l'agafava molt fort de la mà.
Va néixer a la quarta, Leila va tancar les dents, va prémer i va sortir la nena.
-Leila plorava. Tenia la nena sobre els pits.
-Carles, he tingut la nena i a més amb amor al cor i sense odi, t'estimo.
L'arribada a Son Ganyot va ser de les que es poden recordar, tot Son Mica hi era a rebre a Leila i Arlet, tots l'estimaven i tots la volien veure i tocar. Leila al sèptim cel i Carles al octau.
I una sorpresa, en Lluc, el callat i cerrut Lluc aferrat com una pitjallida a Neus que estava eufòrica, s'havien trobat al part de na Maria i s'havien estat trobant els vespres al Mercadal, s'estimaven.
Leila va tornar a l'hort, a vegades amb Arlet a una motxilla de panxa dormint. I gaudint de la vida i de l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada