L'amo i Madona, Quarta Part.

 13.- Els parts.

La primera va ser Carme van anar al Hospital amb el temps justet.

Per Miquel faria hores que hi seria, Maria hi volia ser i ho volia veure. Joana també.

Dues horetes i la van passar a la sala de parts.

La comare li explicava el que tenia que fer, respirar, bufar prémer, li repetia i la va tallar.

-Ja m'ho has dit una vegada, deu ser mes o menys com en ses vaques no?

-En el part de ses vaques fermam ses potes del vedell amb una corda per poder estirar.

Ara la comare estava mes acollonida que ella.

Va prémer dues vegades en va bufar dues mes i a la tercera va sortir en Miquelet. Ni tall ni res, com una valenta que era, Maria aplaudia.

Li van posar el nen que plorava sobre els pits.

-Benvinguda vida, benvingut amor, segur que serem molt feliços. Miquel no va poder aguantar i es va abraçar a la sogra.

Dos dies després tornaven a son Mica. Tots l'esperaven els de son Granot van venir i Leila el va voler agafar i es va treure la camisa i el va atracar als seus pits petits i encara ermes. Carles també el volia agafar i plorava.

Era el nou rei, Conxa s'avia estava exultant i el servava.

Dos mesos i mig després, li tocava el torn a Maria, ella volia un part natural a casa, i coneixia una comare que ho feia a domicili, costava diners, però Antoni pagava. Neus sa comare, va venir a viure allà uns dies abans, per no córrer, es va instal·lar a la cambra de s'avia, i havia portat una piscina de plàstic que s'inflava i la posar a ses quadres.

Sort del compressor que tenia en Miquel. Van posar un serpentí per si tenien que calentar aigua i era com si fessin porquejades.

Dos dies hi va estar esperant fins que a Maria li van arribar els dolors de part.

Van omplir la piscina d'aigua. En Miquel volia saber si es podia aprofitar.

-Si no hi posen sabó si.

-Volien que en Miquel hi anés també al aigua, no, hi van anar Maria i Júlia, i la comare, tots en pel,

Anaven afegint aigua calenta, no feia fred però s'agraïa, Ja era vespre quan va néixer Estel. La va tenir una bona estona allà al aigua sobre els pits, ara si, molta aigua calenta que no tingues fred, fins que va fer la placenta i van anar embolicades amb una tovallola cap a dalt.

Estel va tenir quatre pits que la servaven encara que nomes dos tinguessin lleteta. Es van dormir les tres, la nena al mig i uns ulls que mig tancats encara hi veien.

Tres mesos després li va tocar el torn a Júlia. Volia anar al hospital, tenia potser mes por que les altres, estava molt musclada i pensava que el part seria mes difícil. A mes, Antoni ja havia pagat els tres mil euros que havia costat la comara i no els hi volia demanar ni tampoc al pare.

Al Hospital hi va anar amb na Joana i en Miquel, Tomeu i Lena hi anirien mes tard des de son Ganyot.

El part no va ser difícil, el nen era gros i li van fer el tall, va plorar com un valent i cercava pit amb la boca, era en Tomeu, Tom per elles. A Júlia li van haver d'ensenyar que tenia tita i si li posava el paquet, la tita cap avall, que si no sortia el pipí, li va fer molta gracia.

En aquell moment va agrair ser una dona, durant anys hauria preferit ser nen, ara no canviava el seu sexe per res. Adolorida encara i cansada, donava gràcies a Deu.

Lena no s'atrevia ni a agafar-lo, ho va fer per vergonya, tenia por que no caigues, i en Tomeu tenia els ulls plorosos.

Festa grossa a Son Mica, tots el volien veure i ell tenia son. Era un dormilega de mena, no com Estel que es passava el dia demanant teta. I tetes n'hi havien i les tres alletant els nadons era motiu de festa i moooooltes fotos.

14.- Ahmed.

Leila va telefonar a casa seva. La mare va estar molt contenta de sentir-la, el pare no s'hi va voler posar al telèfon, encara estava enfadat. Per ella va ser trist. Va demanar per el germà i no li van posar.

Al dia següent va telefonar ell, havia mirat el numero al telèfon de la mare i volia parlar amb ella, li va dir on era i va venir amb la seva moto.

Ahmed la va abraçar i també a Carles, tenia vint i un anys i era alt i guapo. Leila va voler fer la broma, espero que ara no t'enamoris del meu germà. Va haver de fugir que la volia atrapar.

Estava molt disgustat amb els pares, sobre tot per el que havien fet a la germana, i a mes volien que es cases amb una noia de la seva religió i ell volia triar.

-Tenim que parlar i avui no tenim temps, vine dissabte a dinar. Te vull contar tota la meva vida el que m'ha passat i el que he patit, que no te passi a tu el mateix. L'avantatge que tens es que pots venir amb mi.

-Si¡¡¡¡ Puc venir a viure amb vosaltres? Carles ho accepta?

-Clar que si, però abans tens que escoltar la germana.

Dissabte va arribar molt d'hora, a les vuit ja hi era i van berenar junts.

Van marxar a caminar, volien estar sols.

L'historia era llarga i va estar molta estona rallant, ell escoltava en silenci.

En acabar es va posar a plorar. Li sabia molt de greu el que li havia passat a la germana.

-Ahmed, ho tenc superat i ara soc feliç, si vols venir a viure amb nosaltres seràs ben rebut, en Carles es una gran persona i l'amo Tomeu també encara que ho volguí dissimular.

-Jo el que t'aconsellaria es acabar els estudis, aguanta el que puguis i saps que tens un comodí.

-Provau primer per les bones.

Dos dies pensant i Ahmed va prendre una decisió. A la nit després de sopar va parlar amb els pares.

-Vaig anar a parlar amb Leila, ara es feliç, però ha patit molt, tenir que fugir de casa es molt dur.

-Va marxar per que va voler.

-No ho va fer obligada per les circumstàncies, recordes que la vas lligar amb una cadena?

-Jo també marxaré si seguiu d'aquesta manera.

La mare es va posar a plorar, deia que ja havia perdut una filla que no volia perdre el fill. Va costar convèncer al pare que els temps havien canviat i que a mes eren a un país on algunes coses no es podien fer.

-Pare, tens que canviar i si no quedaràs sol.

-Es veritat deia la mare. Leila segur que també me vol acollir.

-Que voleu que faci ?

-De moment rebre a la filla i al seu marit, abraçar-los i desitjar-li llarga vida.Saps que està embarassada? Suposo que voldràs conèixer el teu net.

-Jo no puc canviar.

-Nomes tens que respectar el que pensen els altres. Es fàcil ¡¡¡¡

Ahmed estava desfermat es sentia fort amb l'ajut de la mare i pensava que anava guanyant.

15.-Mohammed

Mohammed va accedir a rebre la filla, els van convidar a sopar, un sopar que ni va començar.

Al arribar Leila i Carles, ella va besar a sa mare i el pare. Carles va donar la ma a la mare i quan es dirigia al pare, no li va agafar la ma.

-D'on has tret a aquest maricón?

Carles va retrocedir.

-Carles no es el que tu dius i penses, es una gran persona, treballador i honest, i me fa molt feliç i espero un fill d'ell, i si no rectifiques ara mateix marxem.

El pare no deia res, mirant cap a un altre banda i van marxar, Ahmed amb ells, van anar a una pizzeria i van sopar i riure i parlar.

-No es la primera vegada que me passa, no te preocupis.

-Jo no estic preocupada per tu, jo se el que ets i tot el que t'estimo.

-Estic preocupada per ell i per la mare, acabaran malament.

-Puc venir uns dies a casa vostre? Era Ahmed que ho deia. Puc dormir a la furgona.

-Es clar que si, i pots dormir a les quadres amb en Lluc, s'altre missatge.

-Lluc es massa serio i prefereixo la furgona.

-Van marxar, i al arribar a casa seva Ahmed es va quedar a la furgona.

A la setmana següent Salma la mare de Leila va telefonar, volien venir els dos a demanar perdó.

Van arribar en cotxe molt seriós i es van presentar a tots, Tomeu i Lena, van estar parlant be i mes o menys animats, quan van arribar Júlia i Maria, empenyien dos cotxets. i anaven agafades de la cintura i es besaven.

-Que fan aquestes dues aferrades?

No sabem si li va fer mes rabia que vinguessin aferrades o amb els cotxets.

-Sou unes porques ¡¡¡

En Tomeu es va aixecar molt enfadat i li va brindar llenya. Ets a ca meva i tu aquí calles o et fotre dues hòsties.

Va marxar. Anem Salma. Salma no es va moure.

Mohammed va estar esperant una bona estona amb la porta oberta fins que es va cansar i va marxar.

Salma plorava, Leila la consolava, Ahmed estava molt serio.

Júlia i Maria, causants indirectes del que havia passat, no sabien que dir, fins que Salma es va aixecar per besar-les i els hi va demanar perdó.

Quedat aquesta nit aquí, demà ja veurem. Era Carles el que ho deia.

-Jo aniré a dormir a la cambra de les quadres, esper que en Lluc me faci lloc.

15.- Salma

Salma va agrair anar a dormir amb la filla.

Contava que havia rebut algunes pallisses, n'estava tipa i que no sabia que fer.

-No, denunciar-lo no vull, es el meu marit, i el tenc que respectar.

-El que es clar es que ell no te respecta a tu i a mes te pega.

-Que esperes per deixar-lo? A que te mati?

Es va estorar, ell l'havia amenaçat moltes vegades en matar-la però no s'ho havia pres en serio. Ara si estava anguniada.

- -Perquè no vas a Son Mica? Qui no hi ha lloc de moment, ja en trobarem, de moment Pots dormir a la cambra de la iaia, hi han dos llits, i ens pots ajudar.

-Avui vull dormir -D'acord, demà en parlem.

A la cambra volia dormir vestida, Leila la va fer despullar.

-Pensa que ets al mon civilitzat, els sostenidors també, pots dormir en calces.

Ella també en calcetes i es van jeure juntes, primer es van besar als llavis.

-Ara que estic embarassada me creixeran els pits com tu.

- --Tels puc tocar?

- --Si filla, clar que si,

Va posar el cap damunt les mames i els hi va tocar, es va dormir tot d'una, a Salma li va costar mes, estava encantada amb el cap de la filla a sobre.

Es van despertar encara abraçades, Salma nua, s'havia tret aquella braga faixa que portava que la tenia pressionada i no podia dormir.

Ho va comentar a la filla al despertar.

-Tenim que renovar roba interior... mig endormiscada encara. Una estoneta mes, mare...

Van portar a Salma a Son Mica, dormiria amb la iaia i ajudaria a la cuina. Maria encantada, d'aquesta manera podria fer mes estona amb els nens, Miquelet, Estel i Tom a Salma els nens també li encantaven, i amb la iaia s'hi duia be.

El primer dia va ajudar a rentar-la malgrat els seus remucs, i va pensar que a ella també ni tocaria cada dia, estava preparada.I es duien be, era una cuina una guarderia un lloc d'amor sens dubte.

El marit telefonava i ella no li agafava el mòbil. I va tornar. Primer a Son ganyot on pensava que era i el van enviar a Son Mica.

Estava enfurismat, però amb ganes de pau, no sabia cuinar i la casa estava bruta i fastigosa, no havia canviat els llençols i del mateix furat que sortia entrava.

Tenia que convèncer a la dona que tornes, al menys ella.

Al arribar la cridava de fora, i ella no sortia. Va entrar ell.

Maria va anar a buscar a Miquelot.

Va trobar a Salma cuidant els nadons, va demanar que tornes amb ell, No, volia el divorci.

La paraula divorci el va fer enfadar encara mes, la va agafar per el braç per emportar-se la i Conxita es va aixecar i es va posar en mig.

De la orsada que va fotre va caure a terra l'avia en el moment que entrava en Miquelot.

La punyada que li va fotre el va fer caure de esquena amb el nas ensangonat. Miquel no havia pigat una punyada a ningú mai i aquell dia al veure la mare a terra li fa fotre amb tota la força que va poder. Maria va agafar els nens que ploraven

Carme va arribar amb el desmamarucs, i es va posar devora.

Tenia el nas trencat, el llavi de dalt també tallat i un ull inflat. Miquel tenia la ma grossa i li havia fotut en el bell mig.

-Si' et mous te la fot. i en tenc moltes ganes, Carme alçava el garrot.

Mohammed, va quedar allargat a terra amb les mans a la cara intentant aturar la sang, mentre Miquel cridava a la policia.

-Ella no el vol denunciar però jo si que ho faré, era l'avia conxita que ho deia,

-M'ha fet caure. I tenc tot es cos adolorit.

Salma i Maria cuidaven els nens, estaven estorats.

Miquelot va resistir sa temptació de fotre una cossa als ous, tal i com estava a terra i amb els genolls doblegats i les cames obertes li feia prou gana.

Va venir sa policia i se'l van endur. Ells hi tenien que anar a posar sa denuncia. Hi va anar na Maria que era sa que ho havia vist tot i en Miquel amb es cotxe i s'avia Conxita que no s'ho volia perdre..

Salma es volia divorciar. Havia anat a dinar a Son Ganyot , Leila volia parlar amb Mateu, a veure si sabia de un bon avocat. Ell ho era avocat però que a la tarda hi aniria amb un company mes jove, que ell estava retirat.

A la tarda es van reunir Mateu, l'avocat i Salma, Leila també hi va voler ser. No la veia prou segura de seguir endavant, Mateu la va fer xerrar i contat tot el que hi havia, li va transmetre confiança i la va agafar de la ma.

Salma tenia quaranta nou anys i n'aparentava mes, Leila no tenia molts diners, però va anar al poble a comprar roba nova i roba interior. El que mes li van agradar van ser els pantalons, i camises soltes que li tapessin el cul i la panxa.

Es va treure el vel. Ho va decidir ella sense que ningú li demanes, feia temps que hi pensava i ara era l'ocasió, tenia un cabell espectacular, i quan Maria li va arrengar semblava una joveneta amb el cabell cardat .

Mateu va quedar sorprès al veure com era sense els faldons i va demanar si volia anar a sopar amb ell.

-Clar que si que ve ¡¡¡¡ Era Lena la que ho deia, era a son Mica, que berenaven amb Joana i Antoni.

Leila no s'ho podia creure quan van marxar, ell la tornaria al vespre.

- a va tractar com una senyora, cedir-li el pas abans d'entrar era una cosa a la que no estava acostumada i atracar-li la cadira tampoc.

Van sopar a Ca N'olga as Mercadal, i va beure vi i ben menjar. Van parlar de moltes coses, del que ell feia i del que ella podia fer que encara no feia res. Dels nens que li agradaven amb bogeria i del molt que estimava a Leila la filla i al marid.

Al tornar, ell li va obrir la porta del cotxe i la va besar als llavis, nomes un poquet, ella no va ni poder respondre, potser si l'hagues abraçat. Al arribar a Son Mica un altre, un poc mes compartit aquesta vegada, ella també el volia besar. I va sortir deveres cap a la seva cambra, tothom dormia ja.

Mohammed va anar a un avocat, tenia una citació per el jutge. Aquest ho veia fotut, si li has pigat, tens el divorci perdut i li hauràs de passar una pensió, ella no treballa.

Va anar al banc a treure tots els diners, va omplir el cotxe amb tot el que va poder i va marxar cap a la seva terra. Tenia estalvis i allà podria viure tranquil.

El pis era de lloguer i els veïns van alertar al propietari, Ahmed va donar la cara, si, traurien totes les seves coses i deixarien la casa.

Van recuperar el que van poder, hi van anar els tres, i Joana i Lena, tenien tres cotxes i els van omplir i van dir adeu a una casa. Leila havia recuperat molta cosa, roba i coses de quan era petita i va plorar nomes un poquet. Tenia ja un poc de panxa i estava feliç.

Fi de la Quarta Part, Continuarà.