Octàvia.

 No estava contenta amb ella mateixa, ni amb el món, era gandula, bocamolla, ofensiva a vegades, no era ni es considerava molt llesta.

No li agradava estudiar, treballar ni ho havia provat, fer vuit hores seguides li semblava un abús.

Tampoc li agradaven els pares, ni el pis petit on vivien amb només un bany i a més la seva cambra era petita.

Total que no feia res, a denou anys, pensava que alguna cosa havia de fer, els pares l’esperonaven a buscar feina o continuar estudiant.

La insistència dels pares la feia enfadar i acabava en esbroncada. Es llevava tard, quan ja no hi havia ningú a la casa i després d'esmorzar, encenia la tele, fins a la una que arribava la mare, llavores es dutxava i es vestia i anava a jeure a la seva cambra.

Els vint euros que tenia d’assignació setmanal no arribaven per gaire, a la tarda, a fer una volta o al cinema.

I a casa davant la tele. Va demanar-ne una per la seva cambra, no ho va aconseguir, en tenia prou amb la de la saleta que ja en feia prou d’hores de pantalla.

L’ordinador era una eina útil per viatjar per al món. El que més li agradava era veure porno, de tota mena, hetero i homosexual encara que el sexe amb dones no li feia massa gràcia.

Era evident que havia de fer alguna cosa amb la seva vida. Les amigues no ajudaven gaire, estaven conformades amb les seves feines, una era caixera d'un supermercat i l’altre feia de cambrera. Feines mal pagades que no les permetien deixar de viure amb els pares.

De promès no en volia, eren tots uns presumits i només anaven a tocar mamella i follar.

Tenia només una mala experiència, un que li parlava d’amor i un dia el va veure amb un altre.

Volia fer de prostituta. Era dins el ventall de possibilitats el que menys li desagradava.

Va telefonar a un parell de cases de cites per demanar feina. La van enviar a filar un parell de vegades fins que una dona la volia conèixer.

-Per què vols fer de puta?

-No sé què fer amb la meva vida.

-És una opció, sens dubte.

-Tens experiència?

-No, soc verge.

-Açò és més interessant del que pensava, a més ets molt guapa.

Es va atracar, li va aixecar el jersei i li va descordar el sostenidor. Li va ben pastar les mamelles.

-Una vegada va venir una noia que deia que era verge i ja havia tingut dos fills.

-Baixa els pantalons que ho hem de comprovar.

-És un poquet humiliant açò no?

-No vols fer de puta? Doncs preparat.

I per al camal de les calcetes li va mirar el sexe per comprovar la seva virginitat.

No era agradable, se sentia com un objecte, com una cosa.

-Ja et telefonaré, el vint per cent dels guanys són per mi.

-La primera vegada es cobra més, quan vols?

-Cinc-cents euros?

-En pots demanar mil. Mil dos-cents contant la meva comissió.

Va marxar d’aquella casa un poc desorientada, sense saber si havia fet el que tocava o si entrava en un món desconegut.

El primer que li va telefonar volia anar a casa seva, no, no en tenia de casa per follar.

Amb el segon i el tercer el mateix, fins que va trucar  Cosme. Podia anar a casa seva.

A les cinc de la tarda hi va anar, xino-xano.

La va fer entrar, avaluant a mesura que entrava, van anar al saló, hi havia la seva dona.

-Un altre puteta?

Cap dels dos va contestar, es va asseure al sofà, la dona va marxar, Cosme li feia preguntes, on vivia que feia a més, quants anys tenia i que volia fer a la seva vida.

Es va deixar besar i despullar, tocar i acariciar per tot el cos. Només paraules d’elogi per part de Cosme.

Sabia que hauria de xuclar i va intentar que no es notés que no en sabia, ho havia vist a les pel·lícules.

-Et posaràs un condó no?

-Jo estic vasectomitzat i no has de tenir por de quedar embarassada, però hauries de prendre pastilles, et donaré una recepta abans de marxar.

El procés de follar i desvirgar, va ser lent, ella pensava en un tris-tras i Cosme es va allargar, tocar, llepadeta i mirar, veure el tel, entrar un poquet, fer arrere i tornar a provar.

La trempera li havia baixat i va haver de fer-lo pujar altre vegada i aquesta si, va sentir un poquet de mal, però va ser agradable.

El més important és que ja no era verge.

En va demanar mil dos-cents, n’hi va donar mil.

-De la comissió de Maria ja me n'encarrego jo.

Ni molt bé ni molt malament, anava cap a casa seva i es va permetre el luxe d'un gintònic a una terrassa.

On guardar els diners era un dels problemes, la mare li arreglava la cambra i ho remenava tot. Els va portar molts dies a la butxaca. Li feien escalforeta a la cuixa. El contacte la feia sentir bé.

Va anar a la farmàcia a comprar les pastilles, a la bossa, a una cremallera interior, esperava que no els trobessin.

I més o menys cada setmana, Cosme telefonava, una vegada ho van fer davant la dona que mirava, no havia marxat. Es va sentir avergonyida per primera vegada. No es va sentir lliure, se sentia observada.

Va obrir un compte a un banc per anar ingressant els dines. Se’n quedava cent per ella i ingressava la resta.

El que la va fer trontollar va ser un dia que ell no hi era, va ser la dona la que volia follar amb ella.

Era, era vella prima i arrugada. Tenia els pits pansits i el cul esquifit. Ni la va besar. Anava molt calenta, es va sentir utilitzada i obligada a fer coses que no havia fet mai, no va ser agradable, i els orgasmes els va haver de fingir.

Va inclòs pensar que no anava prou neta, feia un poc d’olor, es va haver d'aguantar. Li va pagar un poc mes, sis-cents. Preferia els cinc-cents del marit.

A Cosme li va comentar que la dona no anava prou neta, va capejar.

Tot anava d'allò més bé, ella sortia al vespre, anava a discoteques i coneixia gent, va follar amb alguns, gratis és clar, i sobretot amb un que li agradava, era simpàtic i eixerit, era naturista i tenia un cotxe vell amb què van anar d’acampada un parell de vegades. Nadar nua al riu i follar sobre l'herba era un plaer.

Es van enamorar, ella treballava netejant cases, no li feia vergonya dir-ho, era millor que dir que feia de puta, ell tenia una assignació dels pares i no feia feina. El pares tenien molts diners.

El drama va ser el dia que la va portar a conèixer els pares a casa seva.

Es va astorar només entrar al portal.

- El teu pare es diu Cosme?

-Sí, com ho saps?

Va girar cua i va fugir corrent, ell va quedar parat sense saber què  dir. A casa seva es va tancar a la cambra, no podia ni plorar. Era el que es mereixia, per puta.

No li contestava el telèfon a Ernest quan trucava, el va posar com a trucada no desitjada.

Durant una setmana sortia només a dinar al bar de la cantonada, després a estirar-se al llit.

Fins que hi va posar coratge i va ser ella que li va trucar.

-No et vull veure mai més, jo he fet de puta i el teu pare és un dels meus clients.

L'endemà damunt les deu van trucar a la porta, era ell. Va entrar i la va besar, la va portar al llit, van fer l’amor com salvatges, de fet el que anava més sortit era ell, com si fos una monyeca, l'agafava la voltava, li posava el penis que quasi s’ofegava, i la penetrava amb molta fúria, la va fer posar de genolls i li va fotre pel cul.

Ella feia estona que tenia els ulls plens de llàgrimes, el que pensava que era un noi agradable, bona persona i naturista era un bèstia violador.

Després de l’última enculada, va marxar.  Va deixar cinc-cents euros sobre la taula.

Dutxa reparadora, molta estona, comprovar que no tenia cap ferida al cul i molta crema. I un altra vegada al llit a pensar i plorar.

Cosme va trucar uns dies després.

-No vull fer més de puta, em sap greu, perdona, tu has estat sempre una persona molt amable.

-Només vull parlar amb tu, res de follar avui.

Va pujar de nou aquella vella escala, amb por, a veure si trobava el bèstia.

-Sé que eres parella amb el meu fill.

-No sabia que ho era, ho vaig saber quan volia que conegues els pares i vaig veure on vivia.

-I vas fugir.

-Si, ara he trencat, no vull saber res d’ell.

-Que va passar?

-Va venir a casa a follar-me com una puta, tota la delicadesa que tenia dies abans li havia marxat, em va inclòs donar pel cul, i va marxar, no se res més d’ell.

-Vols ser la meva dona?

-Vols dir la teva puta?

-No, no, aquesta època s’ha acabat.

-Estic en tramit de divorci amb la meva dona, i a tu t’estimo, la teva sensibilitat i candor, recorda que eres verge i ho vas deixar de ser amb mi.

-Que jo sàpiga no has fet de puta amb ningú més que amb mi.

-Em trobo sol i tu em dones alegria, i m’hi trobo bé.

-I no hi haurà amics folladors?

-I tampoc la dona.

-No, t’ho asseguro, tampoc tindràs paga, el que necessitis per les teves despeses, ho agafes del calaix, allà sempre hi ha diners.

-Molta confiança em tens.

-Consideres que no te la mereixes?

-Sí, és clar que si, però casar-me ara mateix em sembla precipitat.

-Podem viure junts una temporada, i donar temps al temps.

-No dubto que durem la barca a bon port, l’amor és ha de beure a glops petits.

-Ets una noia molt llesta, i tens raó.

-Només necessito un favor per part teva.

-Estic en tràmits de divorci, ella té més diners que jo, i no vull que em deixi pelat.

-Al judici si tu testifiques que també vas fer l’amor amb la meva dona, la deixo sense coartada.

-Ha ha, i puc dir que es renta poc?

-Si, és clar que sí.

-Ho faré, no m’importa.

-I amb el teu fill?

-Vaig dir que el desheretaria, va venir a presumir que t’havia follat i donat pel cul i que eres una puta de mala mort.

-Jo espero ser una puta de bona vida, és a dir, a no ser una puta mai més.

-I estaré sempre al teu costat. Hi ha una cosa que desitjo.

-Que m’ajudis a trobar feina, una feina de veritat, açò no vol dir que no renunci als diners del calaixet, els que guany els posaré dintre, però no vull ser una mantinguda.

-De què vols treballar?

-A una oficina, del que sigui, soc capaç d’aprendre qualsevol cosa, soc llesta i quan m’hi poso soc bona en qualsevol cosa.

-Et presentaré a Mariza, la meva secretaria, fareu bones miques i et aconseguirà un lloc.

-Millor si és a una altra empresa, no cal posar tots els ous al mateix cistell.

-L'obtindrem.

-Anava a marxar.

-No marxis, avui no, ja aniràs demà a buscar les teves coses.

Unes hores més tard, nus al llit.

-Avui no toca follar, és una promesa.

-Si, però la vas fer a una noia perduda i ara soc la teva dona.

Van gaudir l’un de l'altre i van riure que per fer l’amor és el millor.

Miriam

 Miriam era alta, molt alta, potser massa, a tretze anys ja feia un vuitanta i ara als devuit ja arribava als dos metres, de fet li faltaven unes busques per arribar-hi.

Miriam no tenia  complex d’alta, havia d'arramblar amb el que tenia i com era guapa i plantosa se sentia bé amb ella mateixa.

Podria haver estat esportista, jugadora de bàsquet, però la coordinació física de mans i peus no anava del tot bé, sense ser manxola no era hàbil i a més l’esperit de lluita de competir no el tenia, ella era més aviat pacífica.

Va sortir amb uns quants nois, tots evidentment més baixos que ella, alguns se sentien bé, altres no.

Va decidir freqüentar els ambients de bàsquet i es va fer sòcia de l'equip local. Anava cada setmana a animar l'equip amb les amigues i va fer amistat amb uns quants jugadors.

Quin nivell mental el dels esportistes, eren a parer seu, incultes, monotemàtics i sense gens d'interès ni per la societat ni per la política.

Va estar sortint amb uns quants, eren per altre banda bons nois, no dels que van tot d’una a follar, sinó només gaudir de la festa, tots semblaven tallats pel mateix patró. Potser només poder passejar amb una noia guapa ja els hi bastava per la seva imatge.

Amb el que si va contactar i molt va ser amb Ernest, era culte, tenia una bona conversa, li agradaven molt els animals i la natura i tenia una furgoneta per viatjar, només tenia un defecte, no arribava al metro setanta.

Van sortir junts un cap de setmana amb la furgoneta, com amics, que encara no havien intimat.

Acampats en mig de la natura va conèixer el nom de totes les plantes, animals i bitxos que hi havia en el voltant, i dinar de pot de mongetes amb una paella al foc, una experiència que no coneixia.

Al hora de dormir, ell dormiria a la tenda i ella ho podria fer al furgó que tenia una llitera.

Quin suplici, no hi cabia, es va col·locar i caragolar fins que va baixar i va dormir a terra.

El mal d’esquena li va durar dos dies.

Malgrat tot va ser una bona experiència sobretot de convivència.

-Si anem a més, faré dos forats a la porta.

-Dos forats?

-Sí, perquè treguis els peus.

-Ves a la merda.

Va riure, però era evident que li sobrava un pam.

Ell no estava avergonyit d'anar vora ella, ella si, li semblava que anava amb el germanet i li va donar llargues fins que ja no li va trucar més.

Ara sortia amb un jugador de bàsquet que era més alt que ella, tenia una cosa bona, que no parlava gaire, i tenia unes mans enormes, la mandíbula quadrada i poderosa, pensava que tenia signes de gigantisme.

Tindria la tita igual de gran?

Era una de les coses que temia d'Ernest, com que no era molt alt, potser també la tindria petita i potser no la satisfaria al llit.

Tot eren imaginacions seves, era verge, no havia tingut mai cap contacte sexual mes que algunes magrejades als pits.

Ho va consultar amb una amiga que sí que n’havia conegut varis d’homes i follava prou.

-Tu no saps que els nans tenen una tita molt grossa?

-És una llegenda urbana, en realitat jo n’he conegut de tota mena, i l’altura dels homes no té res a veure amb la tita,  

-No estic convençuda del tot.

-Idò vas i ho proves.

No volia, i a més no tenia oportunitat, el gegant amb el qual sortia ni les mames li tocava, potser si abaixava el cap per besar-la, li cauria el cap a terra, i pensant en el cap, reia i va decidir deixar-lo.

Havia de fer esport, i el gimnàs era molt car, no s’ho podia permetre. Ernest en tenia un de ben muntat a casa seva, el va conèixer un dia que van pujar, ella pensava que cardarien, però no ho van fer.

-Hola, Ernest, com estàs.

Semblava sorprès a l'altra banda del telèfon.

-Vull saber si puc venir a casa teva a fer gimnasia, m’ho han aconsellat i són tots molt cars.

-Si, cap pega, quan vulguis, ja saps que jo treballo a casa, només que tinc núvia.

-No és per lligar que venc, i m'encantara conèixer a la teva noia.

La porta de baix no estava tancada, la del pis tampoc, va entrar.

-Hola 

-Ei

Va sentir que bufava i va entrar, estava penjat a unes barres i baixava i pujava.

La barra estava molt amunt i se’l va estar mirant des de baix.

Ell seguia amb la seva seqüència, anava només amb uns pantalonets curts, se’l veia musculós, i brillant tot suat.

-Cauran els pantalons. 

Era veritat, li anaven baixant.

-No et preocupis tenc una palanca que els aguanta.

-Ah I com és aquesta palanca?

-Grossa, forta i dura. Almenys és el que diu la meva núvia.

-Ah molt bé, vol dir que amb ella si, i a mi em vas tenir a dues veles.

-Jo en tenia moltes ganes.

-Si, però no prou.

La conversa anava per llocs on no havia d'anar, li semblava perillós.

-Com va amb la teva núvia?

-Bé, molt bé.

Va quedar penjat sense pujar per agafar aire, i ella li va baixar els pantalons.

-És que la volia veure, no en vaig tenir oportunitat.

Ell va baixar, es va pujar els pantalons,

Que t’ha semblat?

Que no tenc cap referència, però sembla prou grossa.

En aquell moment entrava una noia.

-Es Berta la meva núvia.

Es van saludar i besar.

-Arribes tard, li acabo de baixar els pantalons a Ernest. Li volia veure la tita.

-Vols dir que no te la va ensenyar quan sortiu junts? No, mai, ni besar-nos.

-Sou uns flautes.

Ells dos es van atraçar i besar.

-Venc a fer gimnasia, si em deixa un poc de lloc.

-Jo també.

Miriam portava unes malles, es va treure el jersei i portava una samarreta. Va començar la seva sèrie d'exercicis.

Berta es va treure els texans i la camisa, es va posar a fer els seus en calcetes i sostenidors. Poca estona després es va treure els sostenidors que li feien nosa.

A ella també i va fer el mateix, però es va quedar amb la samarreta. Berta se’n en fotia quan es treia les tires del sostenidor pels braços per treure’l amb la samarreta posada.

-Miriam vol veure tites, i no ens vol ensenyar els pits.

En acabar, a la dutxa no va tenir més remei, Berta hi va entrar amb ella i va demanar si la podia ensabonar i després li va demanar el mateix a ella. Potser va insistir massa a l'entrecuix, li va fer obrir les cames i l’esponja va caure a terra i ho va fer amb la mà. Miriam va recollir l'esponja per ensabonar en el seu torn.

Alguns dies estava sola, ells anaven a cardar. I se’ls sentia, ja que el gimnàs era a la vora. Se solien tornar a trobar a la dutxa.

-Vols venir a cardar amb nosaltres?

-No, no vull, tu que trobes?

-Jo Penso que estaria bé, si no vols, tu mateixa.

No ho havia ni pensat, però el que era clar és que havia de deixar de ser verge i un polvo esporàdic li vindria bé.

Berta insistia, fins que un dia va acceptar.

Van fer l’amor els tres, potser va gaudir més amb ella que amb ell, de fet, quan Ernest la va penetrar li va fer mal.

-És normal la primera vegada, no et preocupis.

I l’orgasme li va arrencar ella amb la llengua i els dits.

Va ser prou instructiu, xuclar una polla i llepar un cony, però no era el que ella considerava fer l’amor.

No sempre acceptava, un parell de vegades mes i prou, sobretot per saber si la penetració anava millor, i si, va millorar.

Unes setmanes després va deixar d'anar-hi, ara havia d'estudiar que venien el exàmens i quedava a casa seva, es va anar a acomiadar amb un bòtil de cava i van cardar per última vegada.

No ho va trobar a faltar, es feia una palla de tant en tant com li havia ensenyat na Berta i ja en tenia prou.

Mauricette era la germana petita d'Ernest, tenia uns catorze anys, l’havia coneguda al gimnàs que també hi anava.

-Venc a veure’t perquè t’estimo, vull ser la teva parella.

-Si, ja sé que soc molt jove, no importa que m’ho recordis, i a més, no podem encara fer l’amor, però vull abraçar-te i estimar-te una estona.

-No sé què dir-te, jo he fet l’amor amb Berta i Ernest,  no estic segura de ser lesbiana, penso que no, i tu, estàs segura de ser-ho?

-Si, ja fa anys que ho sé, el homes no m’agraden i les noies sí.

-No et vull assetjar, però m’agradaria venir a la tarda a estudiar amb tu.

-A més porto els llibres.

Els va treure i van estudiar juntes, Miriam no es podia concentrar en el que feia, tenia la mirada de la nena que la tenia, per una banda, entendrida i per l’altre preocupada.

Es va acomiadar amb una abraçada i una besada a la boca.

Va venir cada dia, dissabtes inclosos. Estudiaven i Miriam es va anar acostumant a les seves mirades tendres, el millor era no fer-li massa cas.

Un dia va arribar en xandall, venia corrent i portava roba per canviar-se. Estava tota suada.

-Em puc dutxar aquí.

-Sí, és clar que sí.

-A més em fa molta il·lusió veure el teu bany.

Miriam vivia amb els pares, la mare passava les tardes cosint a la saleta, estava enfora i el pare no arribava fins tard, a més, tenia un bany només per ella.

-M’ajudes?

-No costa massa ensabonar l’esquena no.

La va veure nua per primera vegada, era una nena, quasi no tenia pits, i el pubis pla, només un poquet peludet. Li va passar l’esponja per tot, ella va oferir l’entrecuix i li va passar sense mirar-la a la cara. Li va ben ensabonar també els cabells i la va deixar que s'esbandigues sola.

Va tornar a la seva cambra que era on estudiaven embolicada amb la tovallola, es va acabar d'eixugar davant ella i es va posar la roba interior i els pantalons. No es va posar la camisa, anava amb la samarreta encara no necessitava sostenidors.

-Algun dia tindre unes mamelles com tu i portaré sostenidors.

-Va a estudiar que fem tard.

Va parlar amb Ernest i li va explicar el que feia la seva germana.

-És una noia un poc fantasiosa, no t'has de preocupar.

-I ja està, no tens res més a dir? No creus que hauries de parlar amb ella?

-No, crec que no.

-Ets un covard, ves a la merda.

N’esperava més per part d'Ernest, almenys un poc de col·laboració.

Al final, tot es va aclarir amb una punyada.

Miram, no li feia massa cas, ella a vegades s’aixecava i l’abraçava per darrere i li tocava els pits.

No va ser per això, ja ho havia fet altres vegades i a més li havia demanat per veure’ls i ella havia accedit.

Aquell dia estava de mal humor, les coses no li sortien, estudiava molt i li retia poc, i que Mau l’assetges li molestava. Ella ho va notar, i es va enfadar, va dir que es tiraria per la finestra.

Li va fotre una manegada, tal com venia com un reves a tota la cara.

Mau hi va posar un poc de comèdia, va fer com si caus a terra i es va posar a plorar. Tenia el nas que li sagnava.

Miriam tot d’una es va astorar del que havia fet, va anar devora ella a demanar perdo i a eixugar-li l'hemorràgia, va anar a buscar cotó fluix i li va posar al nas que no sagnes.

La nena ajaguda a terra, encara singlotava, però la va abraçar.

-Sé que ho has fet per amor, no tenc res a perdonar, gràcies, m’ho mereixia.

-Açò d’amenaçar de matar-se no ho has de fer ni de broma, no ho has ni de pensar.

-Si, és clar, com no em feies cas, em vaig enfadar.

-Si reacciones d’aquesta manera, no et deixaré venir més.

-Saps que t’estimo, però no som encara parella.

-Ho serem algun dia?

-No ho sé, potser si, potser no.

-La va portar al bany, la camisa i la samarreta estaven tacades de sang, ella els hi rentaria, i la va ensabonar bé els pits i la panxa.

Se’n va posar una de seva que li anava com una casaca, va dir que no li pensava tornar.

L'endemà tenia la seva roba neta i plegada. Venia amb un ull de vellut.

-He conegut a una companya de classe i ens hem besat.

-Jo li he dit que la punyada me l’havia fotut el meu xicot perquè no volia follar, i s’ha posat com una fúria, ha començat a depreciar als homes i que eren uns fastigosos i mentre parlàvem m’abraçava i em besava.

-Agrada aquesta noia?

-Si, molt.

-Idò el primer que has de fer és no mentir-li. Li has de dir la veritat.

-No voldràs començar una relació amb una mentida?

-I perquè no la portes aquí, jo la vull conèixer.

L'endemà va conèixer a les dues, una de rosa altre morena, guapes les dues.

-Tu ets la núvia de Mau?

-No, jo soc la de la punyada.

-No t’ha explicat el perquè?

-Si,  després de la mentida em va demanar perdó i em va repetir el que tu deies que no es pot començar una relació amb una mentida.

-També hem de parlar de la violència, jo no soc en cap manera partidària, no és ha de fer. Sobretot no pensar en ella com a solució.

-A mi em va sortir de sobte, i vaig allargar la mà. Ja he demanat perdó.

-Jo no sé si soc lesbiana de fet, penso que no, i respecto molt a les que esteu convençudes, vosaltres feu molt bona parella.

-Encara no hem fet mai l’amor.

-Tu ens deixaries la cambra?

-Si és clar que si, jo puc anar al menjador.

-No, no marxis, pots mirar, a veure si et convencem.

-I van anar cap al llit.

Va ser bonic mirar-les, com es despullaven i es feien pessigolles, reien i es besaven, i com van anar a més i va veure la passió i el desig.

Va anar a tancar la porta del passadís i la de la cambra que la mare no les sentis.

Destres d'alguns orgasmes encara seguien, anaven les dues curtes d’amor, fins que van quedar mortes i allargades de panxa amb els caps junts, les cames obertes.

-Us puc fer una foto?

-Ja us l'enviaré. Estaven encisadores.

La va acompanyar la tarda següent a veure en Basili, era un noi que donava massatges per veure si li podia aclarir l’ull, gel i poc més. Havia de consultar al seu professor, si li donava el telèfon, li diria.

-Era una excusa per telefonar-te, no es pot fer res per treure el morat.

-Podem sortir alguna vegada?

-Basili li havia agradat, tenia uns ulls preciosos i era a més, alt, molt alt, més que ella i era negre.

Van sortir algunes vegades, s’agradaven i a més no era jugador de bàsquet, ho havia provat, però li agradava més donar massatges.

-Me’n donaràs algun dia un?

-No, de cap manera, no podria, m’agrades massa.

Es van besar. I van anar a aprofitar la llitera però no per fer cap massatge. De fet, millor a terra que tenien més espai, la consulta era petita i no donava per molt.

En van tenir prou per estimar-se i fer plans.

Miram, tenia poc dubtes de què no era lesbiana, amb en Basili ja no en tenia cap.

A més era bon noi i l’estimava, i tindrien fills o blanc o negres, li era igual, era feliç.

La violació.

Els havien agafats a ell i a la filla, a mig carrer i fet entrar a una furgoneta, eren tres, dos homes i una dona.

La furgoneta va sortir a tota velocitat i a ell el van fermar i emmordassar. Boca terrosa i amb un home damunt, volia saber que passava que ell era una persona honrada, sentia la filla que plorava i se sentia penat sobretot per ella.

A la cabana del bosc on els van portar, volien saber on era la droga, on la tenia amagada i que si no els hi deia, violarien a la filla.

Rita, la filla tenia nou anys, estava aterrada i s’havia fet pipí als pantalons.

Joan no en sabia res de drogues, ni era traficant ni consumidor, era només un oficinista més o menys eficient.

Li van pegar, punyades i coses, no podia dir el que no sabia i desconeixia perquè l’havien triat a ell.

Violarem a la teva filla i a més ho faràs tu. Plorar suplicar, que la deixessin, res va valer, a ell li van baixar els pantalons i la dona el va fer trempar.

Plorava i gemegava, no ho volia fer, estava angoixat i se sentia malalt de tanta tristor.

Els van deixar els dos a un racó després de fer-li consumar la vilania, ella plorava, ell també.

Una trucada de mòbil va interrompre l’escena. Semblava que els renyaven i ells maleïen.

Va deduir de la conversa que s’havien equivocat.

Els van fer posar els pantalons i a la furgoneta altre vegada, els van deixar a la vorera de la carretera.

Fins a una bona estona van estar esperant. Ell abraçava a la filla, demanava si li havien fet mal, ella el consolava, no ha estat res, pare, i no ho direm a ningú.

-Trobes que no hem de contar la veritat?

-Direm la veritat, però no direm que et van obligar a penetrar-me.

-Hi ha persones que no entenen segons que.

Al final, van veure un cotxe a qui van parar, els va portar a comissaria a posar una denúncia.

D'allà van telefonar a la mare que els va anar a buscar.

Ell tenia ferides a la cara i alguna costella rompuda, van anar a l'hospital, la nena de la violació no en va parlar ni ell tampoc.

Ell estava trist i penat, se sentia culpable. La nena el consolava, no et preocupis que no ha estat res, pitjor que ho haguessin fet ells, de fet mentre em treien els pantalons, un d’ell em tocava i em va fer molt de fàstic. I mentre m’aguantaven a sobre teu, em tocaven els pits, i açò que quasi no en tenc.

Es posava sobre ell a veure la tele i l’abraçava.

Davant tant afecte de la filla, la dona se sentia gelosa, no ho acabava d’entendre. Tampoc entenia veure’l tant trist i afectat pel que havia succeït.

Va demanar que passava, ell li va contar la violació, tal com havia passat.

S’ho va prendre molt malament, el va insultar i agredir, el va arrapar i pegar punyades, ell encara estava convalescent de la costella, no es va voler defensar.

Quan va arribar la filla volia saber que havia passat.

-Li has contat?

-Si,

-No ho havies d'haver fet. Es va anar a tancar a la seva cambra.

A la feina en sol demà en veure tot arrapat i nafrat, no van dir res, però una de les noies va telefonar a la policia.

El van detenir i la dona el va acusar de pegar-li i que ella només s'havia defensat. Demanaria el divorci.

De fet, feia temps que es duien malament i ella havia aprofitat l'ocasió.

Va declarar a més que tocava a la filla i que no volia que anés sola amb ell.

Ell ho negava tot, a la filla ni li van demanar, va haver de signar el divorci, el pis per ella i la custòdia de la nena. Només la podia visitar un dia per setmana i a casa seva, res de sortir a passejar.

Es va instal·lar a una pensió, els seus pares no el volien a casa seva, donaven més crèdit a la versió de la dona, i amb tot el que havia de pagar a la dona ho passava malament, va vendre el cotxe només per no pagar l'assegurança ni el garatge, anava a la feina a peu.

Les trobades amb la filla Rita a casa seva eren patètiques, la dona no volia que la nena l’abraces, només parlar d’enfora.

Així i tot, parlaven i ella contava coses de l’escola i dels seus amics, la dona estava incòmoda en veure tanta confiança, i a la pròxima vegada no el va deixar entrar.

Va anar a la seva escola, a parlar amb la directora a explicar que la dona no li deixava veure la nena i que potser ell li podria telefonar a ella per fer de pont, d’aquesta manera podrien parlar un cop cada setmana. Va accedir, el divendres a l’hora del pati podria parlar amb ella.

Es van menjar el temps de la telefonada sense donar-se'n compte, i així era cada setmana. La directora estava present a les trucades i estava entendrida, però no hi podia fer res més del que feia.

La mare va tenir un promès, el va portar a casa seva. El va tallar prest quan pretenia fer de pare, el va insultar i engegar a la merda.

La mare la va castigar a no sortir amb les amigues. Ella no va baixar del burro, al promès ni se’l mirava ni contestava a cap pregunta.

Va ser divendres vespre, Rita ho va planificar perfectament. Dissabte la mare i l’altre s’aixecaven tard. Va tancar amb cura totes les portes, les de l'habitació de la mare, sempre estava oberta, la va deixar tal com estava, va repassar totes les finestres, i es va tancar a la seva habitació.

Baix la seva porta una tovallola. No va poder dormir en tota la nit, estava molt nerviosa, fins a les nou i mitja no va sentir soroll de sirenes.

Va treure la tovallola i es va posar per dormir.

Els bombers van entrar a la seva cambra i la van agafar per portar-la a l'ambulància, estaven ventilant la casa, però encara se sentia pudor de gas. Ella es feia la dormida.

A l'hospital es va adormir de veritat, estava cruixida, van veure que respirava bé i la van deixar.

El pare la va despertar, amb una abraçada, molt emocionat.

-Ara tenim un altre secret a mitges, esper que aquesta vegada n’hagis après.

-Que ha passat?

-No ho sé, ja ens ho diran els bombers.

Efectivament, s’havien deixat  un dels focs de la cuina oberts, i sense flama, era a més el gros i havia estat rajant tota la nit.

Ella no sabia ni que la cuina anés amb gas, no li van demanar gaire cosa.

El pare va tornar a casa seva, Rita no podia quedar sola, van anar junts a l'enterrament de la mare, no li va amollar la mà en cap moment.

-Ara hem de tornar a començar, no ha passat res.

-Aquesta dona no et convenia, i a més et posava les banyes.

-Com ho saps?

-Feia una olor al matí i un altre a la nit.

Si, ell també ho havia notat i no li havia donat importància.

-I tu necessites una dona i jo una mare.

-A més tenc una candidata.

-Va, no farolegis.

-Em deixes el mòbil.

El va agafar i després de buscar una estona va fer una trucada.

-Hola, soc Rita, com estàs?

-Mira et truco perquè el meu pare et vol convidar a sopar, però no s’atreveix a demanar-ho.

-Ha ha, si és un poquet tímid.

-M’encanta que acceptis, quedem a les vuit al bar de la plaça?

-Aquesta vegada jo venc, és la primera vegada,  no et preocupis, ja us deixaré sols altres vegades.

-Adeu!

És la Margalida la directora del col·legi, és molt guapa, molt llesta i molt bona persona. Ha tingut mala sort amb els homes, està divorciada, però estic segur que amb ella portarem la barca a bon port.

Barca, sopar, directora, ell no havia dit res, s’ho trobava tot fet i a punt. Li agradava la Margalida, i estava content d'anar a sopar amb ella, i potser si, no ho sabia.

Havien de donar temps al temps, el que era clar és que l’Elena estava prou espavilada.

Seguts ja a la taula del restaurant, Rita va demanar al pare que contes a Margalida el que havia passat.

-Ho ha de saber, ella si, necessites una altra opinió, no va ser normal la reacció de la mare.

Va anar contant tot el que havia passat amb la violació, ella escoltava molt seria.

-Jo el que veig i m’alegra és que l’Elena ho té superat. I tu no.

-És cert, ho duc molt malament, a més quan li vaig contar a la dona es va enfadar i em va començar a arrapar i pegar, i va demanar el divorci.

-Em sento culpable d’haver trempat.

-M’has dit que la dona ho va provocar amb la boca i amb els dits.

-Sí, en sabia molt.

-I et va posar un esprai?

-Si, vaig pensar que era per netejar.

-Ha ha, era un esprai per fer trempar. Amb el meu marit l'empràvem que ell el necessitava. Tenia problemes, ho duia molt malament, a més deia que la culpa era meva i em depreciava, inclòs em va pegar un parell de vegades, per això ens vam divorciar.

-Potser tu també necessites un poc de teràpia, parlava Rita.

-Que vols dir?

-Que si amb el teu ex feies l’amor poc i malament i a sobre et deia que la culpa era teva, potser necessites una altra opinió no?

-Va, va, no siguis endegadora.

-El que és clar és que no t'has de sentir culpable per haver trempat, d’alguna manera va ser una sort, perquè si no, l’haguessin violat ells i era molt pitjor.

-Veus, jo ja t’ho havia dit. Ets un pare collonut i t’estimo molt.

-Gràcies, em feu feliç.

-Ha ha, i més que t'hi farem.

-Però tenc una llista de deures per tu.

-Digues.

-Necessito roba interior nova. M’hi acompanyaràs? Estic cansada de les calcetes de cotó, en vull de noves de diferents colors.

-Jo hi aniré amb tu, deia Margalida. I m’agradaria que m'anomenéssiu «Mar»

-Molt millor amb tu, Mar, gràcies.

-Necessito diners de butxaca, abans me’l donava la mare.

-El millor és una targeta- moneder, és molt pràctic i no has de portar efectiu.

-Si, és el millor, aniré al banc, i a més sense límit, tu has de ser prou responsable.

-A  més, la mare no volia que sortís de la dutxa nua, que havia de portar una tovallola o un barnús, i a mi em sembla una bestiesa, si tu un dia t'estàs dutxant jo, hi puc entrar a fer pipí, no passa res.

-És veritat, la mara era molt triquis niquis en aquestes coses.

-El que no li va impedir posar-te els banyes no?

-Tu que en penses Mar?

-Que en família, pares i fills ha d'haver-hi sempre la màxima confiança i que la nuesa és natural, no hem d'amagar el cos.

Van estar parlant de moltes coses, de la vida de la mort i també de sexe, la nena volia saber moltes coses, es veia madura per saber-ho. Mar va donar una classe magistral de sexualitat.

-Tot el que contes jo ja ho sabia, però malament i amb algunes errades, gràcies has estat molt instructiva.

-A més, has de portar a la bossa sempre una capsa de condons, és molt aviat per tu, evidentment,  forma part de l'equipament, i tu ets prou llesta.

Ja estaven als postres.

-Demà és diumenge i fas arròs no papa?

-No el faràs només per dos?

-Estic convidada?

-Sí, per descomptat, serà un plaer.

-He, he i jo després de dinar, he de sortir que he quedat amb una amiga.

Olga i Bernat

 

Olga, després d'una nit del lloro sense poder dormir, va anar a la cambra dels pares al voltant de les sis de la matinada, va obrir la finestra perquè entres el llum. Els pares Joan i Maria, encara dormien, se'n van mig despertar.

Ella anava nua i va anar primer a la mare i li va baixar les calcetes, la va començar a llepar, a poc a poc, primer per les vores fins a arribar allà on volia, la mare va gemir. Encara no volia obrir els ulls.

El pare si els tenia oberts i mirava, va anar cap a ell i li va baixar els calçotets, va veure que trempava, i més quan la va agafar amb la mà. Hi va posar la boca i ja arquejava al cos. Xuclar una estona i anar manejant.

Es va adonar que no havia arribat a la boca i els va besar, un rere l’altre, a la boca amb la llengua que entrava i sortia.

Ningú parlava, ningú deia res.

I va continuant acariciant, tocant i masturbant a un i altre amb ànsia i golosia, ells no col·laboraven gaire i es va posar al reves i va posar el seu entrecuix damunt la boca de la mare primer i després de la del pare.

No hi ha plaer millor que t’agafin de les galtes del cul mentre el tens sobre una boca, els dos van llepar i tocar, havien descobert de sobte que tenien mans, i ara si es va sentir tocada i magrejada, i es va girar de nou i va colcar damunt el penis del pare. 

Es va penetrar i moure el cul fins que va veure que estava a punt d’ejacular i va baixar per acabar en la boca, no es volia embarassar. La mare també ajudava i va rebre a la cara part de la lleterada.

Es va aixecar i va anar a buscar el germà. El va portar de la mà mig adormit. En veure la mare amb les cames obertes que es tocava es va despertar del tot i la germana el va conduir fins al seu entrecuix, va llepar amb molta força, i la va besar a la boca, 

Olga li manejava la polla i quan va estar prou enravenat li va conduir al cony de la mare. Havia de controlar i quan pensava que ja venia li va treure i va acabar amb la seva mà. Ara la mare ja duia a més tota la panxa bruta. 

El va jeure en mig del matrimoni i ella li llepava la fava per fer-lo trempar de nou. Va agafar la mà de Joan perquè ajudes a trempar, i el va fer girar perquè es besessin. No estaven convençuts del tot, però ella va insistir ajuntant els caps i posant ella també la llengua.

Aconseguir que el germà fes una xuclada al pare li va costar més, Maria també ajudava i al fi va veure al germà amb una polla a la boca. I l’0peracio contrària també la podien fer, el pare va agafar la polla del fill amb la boca.

 Ella va tornar a la mare i van ser dos seixanta nous a un mateix llit. Cent trenta-vuit, si no m’erro. Faltava un altre polla per ella i el germà ja estava recuperat i la va follar amb ganes, moltes manyuclades als pits i una forta besada.

    -Ara a la dutxa els quatre. No hi cabien i es van dutxar dos a dos.

Mentre berenaven Olga va prendre la paraula.

    -Ho hem fet bé, ara ho hem de parlar.

    -Us penediu d'haver-ho fet?

    -Ara som més família, mes nostres, més generosos, més oberts, és clar que no es pot fer cada dia, però és bon haver-ho fet, i ens podem mirar als ulls orgullosos de la nostra capacitat d’estimar.

    -Quan les nenes facin setze anys, els hi explicarem el que vam fer un dia, i que repetim almenys una vegada a l'any.

Al pare li pujava la trempera.

    -No deus pensar en les nenes no?

    -No, tu que ho trobes, pensava en tu i el cul que tens. Ho podem fer algun dia els dos?

    -De cap manera, si no hi ha la mare no, i jo amb ella sola tampoc, o tres o quatre. Jo no soc la teva amant, soc la filla estimada.

    -I amb tu, Bernat, tampoc ho vull fer sola, només amb els pares si vols.

    -Però et puc anar a veure mentre et dutxes no?

    -Fins ara ho fas d’amagat, ara ets més lliure.

-Jo, el que vull contar és una altra cosa. Bernat estava molt serio.

    -Jo no soc homosexual, vosaltres ho sabeu, avui he fet coses que no havia fet mai, i estic molt content i us dono les gràcies.

    -El que volia contar és que tenc una parella que és un home, que m’estima molt i jo a ell, fins ara l’he rebutjat. Ara penso que si, que pot ser la meva parella, no s'ha de ser homosexual per follar amb un home i jo a Marcel l’estimo.

    -Continuaràs sent el nostre fill estimat i Marcel serà tractar com la teva parella.

Nádia.

 Nàdia vivia a un edifici de set plantes.  Un edifici modern i de gent de classe mitjana alta. Com era de recent construcció, tenien problemes amb algunes coses que no havien fet bé, els del sèptim tenien goteres i a més hi havia algunes filtracions d’aigua.

Per tant, la comunitat de veïns es reunia molt sovint, no en va hi havia una sala aposta per reunions.

Nàdia no era de la Junta de la comunitat, però era una persona activa que sovint s’oferia per ajudar en la mida de les seves possibilitats.

Era escoltada perquè parlava bé, es notava que era una persona culta, i a més era jove, guapa i simpàtica.  No se li  coneixia  cap parella malgrat que a la bústia hi havia dos noms, ella explicava que era per seguretat, però que vivia sola.

El pressupost de les goteres era molt alt, i Nàdia es va queixar del fet que només hi havia un pressupost.  Eren necessaris tres segons deia.

El president, un tal Elies, no estava molt per la feina, deia que l’empresa que havia presentat l’oferta, havia fet molta feina de prospecció i que inclòs havia portat a un arquitecte i que açò tenia un cost.

No era legal fer-ho d’aquesta manera i Nàdia ho pensava impugnar.

Havien de demanar dos pressupostos més i ella se n'ocuparia de cercar dues empreses.

Elies el president estava emprenyat, però va haver de cedir. 

Dos mesos després, en tenien altres dos, sensiblement inferiors al primer.

Hi van tornar les discussions, Elies volia saber si aquelles empreses eren prou fiables, i Nàdia demanava si ho era la primera, Inclòs va suggerir si ell tenia algun interès particular en la primera.

Va ser una bomba quan Elies, emprenyat pel suggeriment de Nàdia al seu torn de paraula volia saber si ella per aconseguir els descompte havia emprat alguna art oculta.

-A veure, escolteu-me tots.  Era Nàdia que s’havia aixecat i tenia el micròfon a la mà.

-Jo treballo de puta, però no soc una puta.  No és el mateix. És una professió prou difícil i mala de gestionar perquè encara hi hagi algun tarat que suggereixi que uso el cul per obtenir coses. Per tant, us agrairia que no fessis al·lusió a la meva professió en aquesta discussió.

Es va fer un silenci esfereïdor a la sala, ni l'acusat de tarat volia dir res. En conseqüència van procedir a la votació.

Una aclaparadora majoria a favor de l'empresa que proposava Nàdia, no era la més barata però si molt més que la primera.

En acomiadar-se, Elies parlant amb Nàdia, volia saber si utilitzava casa seva com a lloc de cites.

    -No, he dit que era la meva professió i que evidentment no porto feina a casa.  Tinc un pis llogat amb unes amigues que està legalitzat com a prostíbul.

Elies no va gosar demanar on era, i va quedar amb el dubte.  Més tard, ho va comentar amb Maties i Bernat que eren amics seus, tampoc sabien on ho feien, però ho havien d'esbrinar, cap dels tres va manifestar el perquè ho volien saber.

Ells tres, feien gestions pel seu compte per saber on era.

No ho van aconseguir i Elies va contractar a un detectiu.

Una setmana després ja sabia l’adreça on feia feina Nàdia.  El detectiu li havia cobrat tres mil euros i pensava si no hagués estat millor demanar-li a ella.

Elies era jove, ben plantat, casat, dues nenes i una dona molt agradable. De putes, normalment no hi anava, ara ja feia molt de temps de la darrera vegada, però es va amar de valor.

Va telefonar i demanar cita. Volia estar amb Nàdia.

No hi havia cap noia amb aquest nom a aquella casa. Potser emprava un altre nom, la va descriure i van proposar que Sara el podia atendre.

Sara no ho era, no va dir res, i van fer un clau.  Cent cinquanta euros la broma.  Va estar bé.  No ho podia carregar la factura a la comunitat i va pagar ell, en efectiu per descomptat.

Havia de tornar, i va demanar cita, no sabia el nom, però no era Sara i li van donar hora per Berta.

Va intentar parlar amb Maties que hi anés ell, no volia pagar, si no li donava els diners no.  I ja que pagava hi aniria ell.

Un altre fracàs, Berta era petita, primeta i molt activa i li va agradar fer sexe amb ella. El que va ser positiu és que li va treure el nom de les noies que treballaven allà, eren Sara, Berta i Naiara.  Era xerraire na Berta i va explicar que eren com una cooperativa i es repartien despeses i lloguer. Estava molt contenta de la seva feina i les companyes.

Va esperar un mes, no s'havia de notar la despesa i a més va deixar d'anar a fer el cafè i el vermut, i anava estalviant.

Les obres a l'edifici anaven bé, eren eficients aquells treballadors, ja havia donat per perduda la comissió que li havia ofert la primera empresa i estava conformat.

En demanar cita per Naiara, el primer que li van comunicar era que en cobrava dos-cents cinquanta.  Va acceptar.

Com l’última vegada, esperar a la saleta, la mateixa noia de fer feines que li havia obert la primera vegada el va fer passar a la cambra corresponent.

Era més gran que les altres, més espaiosa i un llit molt gran redó al mig.

    -Hola, estic contenta de veure’t com a client.  Hem de passar una estona agradable no?

El va començar a despullar, ell estava incòmode, s’ho va deixar fer, fins que abans que es baixés els calçotets, va fer una passa enrere.  Ara tu.

Ella no anava de carrer, anava de puta, amb una bata llarga, se la va treure i la seva roba interior era espectacular, negre amb blondes i llacets.

Només veure’l a ja va trempar, es va acabar de despullar, el va agafar per la fava i el va portar al llit.

Amb les altres ho va aclarir en mitja horeta, però amb Naiara, hi va estar una hora i mitja. El feia tornar boix, i no el deixava acabar, li posava el dit al cul i el destrempava i a tornar-hi.

A més al mig del llit hi havia una corda que penjava del sostre, ella s'hi agafava per fer el molinet, era el que feia La Preisler amb els seus amant i ella no havia de ser menys.

No et preocupis, la cambra està aïllada, ell havia cridat com un boix, ella colcant damunt ell encara remenava el cul i va trempar un altra vegada sense treure-la i va tornar a tenir un orgasme.

Molt bé, guapo, torna quan vulguis, li va donar un peto  a la punta del nas i va marxar.

Elies va tornar a casa seva a peu, anava mig gat i es va aturar a un bar a demanar una cervesa.  En va necessitar dues i encara tenia set. Esperava que la dona no li demanes de noves aquella nit. En arribar, tenia molt de mal de cap, es va dutxar i a dormir.

La dona va notar les sortides de diners en efectiu i va demanar perquè eren.

-Són pagaments avençats per les obres per poder pagar en negre, ja me’ls tornaran.

La seva dona era desconfiada i va telefonar al comptable, no hi havia tals pagaments i, per tant, el marit li havia mentit. A la primera ocasió que no hi havia les nenes li va retreure.  Ell no sabia que dir, Va començar a fer embuts, ella havia trobat també el pagament al detectiu i ja eren tres mil cinc-cents cinquanta els euros sense justificar.

Va contar la veritat. Fil per randa cada una de les partides  que havia pagat.

    -És a dir, que per saber on feia de puta la veïna has gastat tota aquesta pasta. 

Espero que les cardades hagin estat prou bons, perquè fa esgarrifar la xifra.   Ja pots preparar els documents pel divorci.

Dues setmanes sense follar, i demanant perdó i suplicant, ella estava empetxinada en divorciar-se.

Al final el va perdonar, però hi havia condicions.  Tornar els diners, era la primera, dels seus diners de butxaca, ja no hi havia vermuts ni dinars amb els amics, ella duria els comptes a una llibreta.  Ell va acceptar.

L’altre era que ella havia de fer el mateix, follar fora camp.  Aquí va ser inflexible, era el que era just.  Ell podria proposar noms, els hi havia de demanar i ella l’acceptaria o no segons les seves preferències, només bastaven dos, en tenia un a la feina que li agradava.

Ell estava desesperant, no ho volia acceptar, no li agradaven les banyes i estava molt trist.

    -És bo de fer, no et preocupis, ja veuràs com ho superes.

    -El primer ja ha caigut, ha estat molt bo, he gaudit molt i crec que tant tu com jo n’aprendrem molt, ahir vaig anar a un hotel a follar amb el company de feina, en Miquel.

Ell callava. Va demanar que no li dones detalls, perquè ella encara explicava com s’havia baixat les calcetes i més coses.

Ara n'havia de triar ell a dos, i no li va tocar més remei que parlar amb Bernat i Maties, els hi va contar la seva història, tot encongit i amb molta vergonya, i ells havien de follar amb la seva dona. Tot era millor que el divorci.

    -Junts o un cada vegada?  Era el que volien saber.  Ho va demanar a la dona i va dir que junts, era  una experiència que volia tenir.

Elies va intentar oblidar-se'n del tema, la dona no li va dir res i els seus amics tampoc, com ara no anava al bar a prendre cerveses no els hi va poder demanar.

Ella, la dona continuava contenta i agradable, i li feia bromes i contava acudits, com per mantenir un clima alegre a una casa on ell estava trist i empegueït parlava poc i només mirava tele.

Es volia divorciar, ara era ell el que ho demanava. Ella acceptava, a més tenia parella i estava contenta de fer-ho.

De mutu acord ella es quedava el pis, ell uns terrenys que tenien i un cotxe per cada un, ell podia venir en voler a veure les nenes, i van tirar papers.

La primera setmana que va venir a veure les nenes, va anar bé, se les va emportar al parc i va estar tota la tarda amb elles, quan va tornar, hi havia a més de la seva dona na Nàdia asseguda al sofà.  És la meva nova parella. Ho deia  l'exdona, ens vam conèixer i ens vam enamorar.

Per cert, no t’han dit res Bernat i Maties?  Va ser molt divertit, es van despullar i els hi vaig dir que jo era molt vergonyosa i que es tanquessin al bany mentre jo anava al llit.  Vaig agafar la seva roba i marxar de l'hotel.  No sé com va acabar. Ara que hi penso també hi havia la seva documentació, és a una bossa, per si els hi vols tornar.

I el meu amic de la feina encara espera el desgraciat.

Va tornar a la pensió caminant, també anava mig gat, però de pena, no de plaer.

Noemí, l'ex dona d'Elies s'havia trobat a Nàdia a l'ascensor, va ensumar i va demanar si era la dona d'Elies.

    -Sí, com ho has sabut?  

    -Són coses meves.

    -Tu ets la que vas follar amb el meu marit no?

    -No, jo no, va ser  Naiara.

    -És la mateixa persona no?

    -No, ens canviem a la porta.

    -Amb Nàdia no podem parlar?

    -Parles amb ella en aquest moment.  

    -És que vull follar amb qualsevol de les dues.  Mai ho he fet amb una dona i estic encuriosida.

    -Naiara, cobra, jo no, i m'agraden els teus ulls i la teva manera de ser.

    -I a Naiara?

    -Encara no et coneix, i jo crec que és millor d'aquesta manera, vens a fer una cervesa a casa?

    -No, avui no, vaig a cercar els nens,  demà a les quatre?

En sol demà a les quatre no van follar, van parlar molt i molta estona, només es van treure la camisa i els sostenidors.

    -Dues dones amb els pits nus fan molta por. Van parlar cadascuna de la seva professió, del que feien i el que sentien.  El més complicat era per Nàdia, desconnectar i a la vegada no sentir-se culpable ni menyspreada, necessitava amor a la seva vida privada i Noemí n'hi va oferir.  Amor del bo, del que escolta i compren, el que es posa en el lloc de l'altre, del que estima i vol ser estimat.

Van anar juntes a buscar els nens i van tornar a dalt a casa seva no arribes el marit i les trobes. Van continuar parlant.

Cardar també era important i ho van fer, descobrir els seus cossos i fruir una de l'altre. A Noemí li tremolaven les cames en acabar i estava molt enamorada.  

Va dir que si al marit que es volia divorciar.

 

 

 

 

Carme Dindi.

 Carme Dindi no era una dona lletja, era només antiquada. Potser el segle passat hauria triomfat o si mes no, casar-se i format una família.

Tenia un altre defecte, parlava amb la boca un poc torta i tenia una veu aflautada.

Totes les festes i dissabtes anaven a passejar pel poble com feien totes les noies casadores a l’espera de què algun noi els digues alguna cosa.

Les seves amigues no ajudaven gaire, una era alta i desmanegada i l’altre grassa i culota.

De tipus, ella era la més afavorida, i tenia una cara rodona i agradable, i si no parlava era fins i tot bona mossa.

Als passeigs tenien poca ventura. Pocs homes s’hi acostaven.

El mètode de festeig era primitiu, si hi havia alguna noia que agradava a un noi, aquest es posava a la seva altura i anava parlant, mirant a l’escollida, a vegades l’ignoraven si no agradava, però si hi havia un poquet d'interès, es posava al costat de la que preferia i a poc a poc els anaven deixant que s’avancessin.

Si tot anava com havia d'anar, al cap de pocs dies ja campaven sols.

En va rebutjar varis que s’hi van atracar, fins que un que no tenia mala pinta va aconseguir separar-la de les amigues i passejar una estona sols, les mans es tocaven en caminar i el carrer gran del poble es va fer massa curt i van seguir fins a l’esplanada que era ja prou fosca, i darrere una tanca es va deixar besar.

Al bes hi van seguir manyuclades als pits i al cul i li va fer posar la mà a la bragueta i el va pastar per damunt. Va sortir de l'amagatall que ell volia anar a més. Ja era hora de partir i es van acomiadar amb una besada.

Ella no era botxa, sabia a què anava el noi, i el dissabte vinent, quan la va portar de nou a l'amagatall darrere la tanca, va ser ferma i no es va ni voler descordar la camisa ni deixar-se pujar les faldes. La tita si li va tocar, aquesta vegada per fora que ell se l’havia tret. Quatre sacsejades amb la mà i cara de molt ofesa, en suggerir ell que sé la xupes.

Era la segona vegada, i la tercera i quarta va ser el mateix.

La quinta no hi va arribar, ell anava ja darrere un altre.

En va tenir dos més de pretendents i amb els dos el mateix. Si a la quarta no progressava, adeu.

Tots anaven a aconseguir sexe.

Tots, a la vegada presumien, «Aquesta ja ha caigut» Farolejant d'una follada que només existia a la seva imaginació, però que a un poble que tot se sabia feia mal i tant si s’ho creien com no, la seva fama anava empitjorant.

Va ser a la feina, el seu cap, un dia, a l’oficina la va abarbetar, no va parar davant les seves queixes de què no volia pujar-se'n les faldes, a més, era l’estiu i anaven totes les noies amb una bata.

El cap en tost d'anar pels pits, va atacar directament per baix, li va aixecar la bata i baixar les calcetes.

Ella anava calenta, és veritat, però ho va intentar impedir, el dit a l'entrecuix que la va trobar prou lubricada, la va fer perdre per un moment el control i allà mateix estalonada a la taula la va penetrar.

Era agradable i ara si agraïa les besades i les mans que li tocaven els pits, era verge i si tenia un tel no el va notar.

-Vols que em posi un condó?

Va veure com se’l posava i a la vegada una tita que no m’havia vist cap mai, es va acabar de descordar la bata i es va treure els sostenidors, i ell va tornar a la follada i en va gaudir i prou.

Només al final, mig plorava, no sabia el que havia passat, ella no ho volia fer, el cap la consolava dient que es casaria amb ella, que deixaria la seva dona que era una malvada.

Ella no s’ho creia, però mantenia un bri d’esperança.

Es va vestir a correcuita i va anar cap a baix.

Li van canviar la feina, en tost de fer tot el dia a una punxonadora, era l’encarregada de repartir feina i anar a fer missatges.

Entre els missatges que havia de fer era anar a casa la seva mare que estava només dues cases més amunt de la fàbrica a portar un paquetet, ell, l’esperava i se l'emportava a la cambra i allà, ara si la ben despullava i feien l’amor.

Van fer coses noves, la va sorprendre que portes la mantega i fins que no li va empastar el cul no va saber per què era, ni fu ni fa, ella no era molt estreta i com a ell li agradava, endavant.

Xuclar-li la polla li va costar més, ell va insistir i ho va fer.

Ja no parlaven de si es casaria amb ella o si deixava la dona, no ho faria mai, ella ho sabia, i més quan va fer pujar al germà perquè folles amb ella.

Era un noi discapacitat, alt i prim, caminava arrossegant un peu i amb un braç doblegat, i parlava malament. Ella ja anava nua i el noi la va començar a besar i tocar amb fruïció, i amb l’ajut del germà li va introduir el membre i van follar.

Ara si se sentia malament, no deia res, però que la compartís amb el germà la tenia trista. No hi volia tornar.

Paco la va convèncer, en Damià plorava i ho volia tornar a fer, la va entendrir. Quan li donava el paquetet hi anava. El germà, en Damià l’esperava acabat de dutxar i polit, era el que més li va agradar d’ell, en Paco no anava molt brut, però tot és millorable, a més tenia la tita molt més grossa i li donava més plaer.

També la besava i llepava per tot el cos, cosa que Paco no havia fet mai, que li portes la boca al sexe la tenia embogida.

Va ser la seva mare, una doneta vella i prima que tot el dia seia a una cadireta devora la finestra la que ho va suggerir.

-Per què no us caseu?

-Damià és més llest que el que sembla, si no camines malament tothom pensaria que és normal, i seria un bon pare pels teus fills i a més té una bona herència.

El nen-noi-jovenot deia que sí que es volia casar amb ella, però que no ho diguis al germà que no ho permetria.

Carme s’ho va pensar, pensava que potser seria la seva única oportunitat.

Rosaura la mare, va parlar amb el mossèn que la visitava de tant en tant i estava d’acord en casar-los, va prendre nota per tirar papers.

Van concertar la boda per dissabte, Paco i la dona anaven el divendres vespre a la caseta de la platja i no tornaven fins dilluns.

Els va recollir un taxi, a ells dos, a la mare i a la veïna que havien de ser dos els testimonis.

La cerimònia va ser curteta i emotiva i el mateix taxi els va tornar a casa seva.

Carme havia sentit moltes vegades la frase d'«en salut i malaltia i que el matrimoni era per sempre», encara no estava del tot convençuda d'haver fer el que tocava.

A casa van preparar la cambra, va ajuntar dos llits, ella havia portat roba, no tota, i es va instal·lar amb ell.

Tot el diumenge cardant i feliços els dos. Va ser ella la que el va enviar per mantega, ell reia com un descosit.

Dilluns va anar a la feina, el cap encara no en sabia res, ella callava.

Rosaura va cridar al fill gran per contar-li el que havien fet. Es va posar com una fúria, no ho podia fer sense el seu permís, i el matrimoni no era vàlid.

Damià no estava inhabilitat i en tot cas, la que ho podia fer era la mare que ho havia consentit.

A Carme, a la feina ni se la mirava i va tornar a la punxonadora, cap baix i procurar no dir res, en poc temps tots a la feina ho sabien, tampoc parlaven, només en passar per darrere li donaven un copet a l’esquena i li feien somriures.

A poc a poc tot va tornar a la normalitat, Paco la va tornar a abarbetar a l’oficina i van follar, va tenir el perdó, o pagar la quota, no ho sabia, en tot cas amb condó, que aquell mes no li baixava la regla i havia d'estar segura que no fos d’ell.

-És l’última vegada, ara soc la dona del teu germà.

-A més, potser estic embarassada.

Ara si es va astorar, ells no en podien tenir de fills.