Nádia.

 Nàdia vivia a un edifici de set plantes.  Un edifici modern i de gent de classe mitjana alta. Com era de recent construcció, tenien problemes amb algunes coses que no havien fet bé, els del sèptim tenien goteres i a més hi havia algunes filtracions d’aigua.

Per tant, la comunitat de veïns es reunia molt sovint, no en va hi havia una sala aposta per reunions.

Nàdia no era de la Junta de la comunitat, però era una persona activa que sovint s’oferia per ajudar en la mida de les seves possibilitats.

Era escoltada perquè parlava bé, es notava que era una persona culta, i a més era jove, guapa i simpàtica.  No se li  coneixia  cap parella malgrat que a la bústia hi havia dos noms, ella explicava que era per seguretat, però que vivia sola.

El pressupost de les goteres era molt alt, i Nàdia es va queixar del fet que només hi havia un pressupost.  Eren necessaris tres segons deia.

El president, un tal Elies, no estava molt per la feina, deia que l’empresa que havia presentat l’oferta, havia fet molta feina de prospecció i que inclòs havia portat a un arquitecte i que açò tenia un cost.

No era legal fer-ho d’aquesta manera i Nàdia ho pensava impugnar.

Havien de demanar dos pressupostos més i ella se n'ocuparia de cercar dues empreses.

Elies el president estava emprenyat, però va haver de cedir. 

Dos mesos després, en tenien altres dos, sensiblement inferiors al primer.

Hi van tornar les discussions, Elies volia saber si aquelles empreses eren prou fiables, i Nàdia demanava si ho era la primera, Inclòs va suggerir si ell tenia algun interès particular en la primera.

Va ser una bomba quan Elies, emprenyat pel suggeriment de Nàdia al seu torn de paraula volia saber si ella per aconseguir els descompte havia emprat alguna art oculta.

-A veure, escolteu-me tots.  Era Nàdia que s’havia aixecat i tenia el micròfon a la mà.

-Jo treballo de puta, però no soc una puta.  No és el mateix. És una professió prou difícil i mala de gestionar perquè encara hi hagi algun tarat que suggereixi que uso el cul per obtenir coses. Per tant, us agrairia que no fessis al·lusió a la meva professió en aquesta discussió.

Es va fer un silenci esfereïdor a la sala, ni l'acusat de tarat volia dir res. En conseqüència van procedir a la votació.

Una aclaparadora majoria a favor de l'empresa que proposava Nàdia, no era la més barata però si molt més que la primera.

En acomiadar-se, Elies parlant amb Nàdia, volia saber si utilitzava casa seva com a lloc de cites.

    -No, he dit que era la meva professió i que evidentment no porto feina a casa.  Tinc un pis llogat amb unes amigues que està legalitzat com a prostíbul.

Elies no va gosar demanar on era, i va quedar amb el dubte.  Més tard, ho va comentar amb Maties i Bernat que eren amics seus, tampoc sabien on ho feien, però ho havien d'esbrinar, cap dels tres va manifestar el perquè ho volien saber.

Ells tres, feien gestions pel seu compte per saber on era.

No ho van aconseguir i Elies va contractar a un detectiu.

Una setmana després ja sabia l’adreça on feia feina Nàdia.  El detectiu li havia cobrat tres mil euros i pensava si no hagués estat millor demanar-li a ella.

Elies era jove, ben plantat, casat, dues nenes i una dona molt agradable. De putes, normalment no hi anava, ara ja feia molt de temps de la darrera vegada, però es va amar de valor.

Va telefonar i demanar cita. Volia estar amb Nàdia.

No hi havia cap noia amb aquest nom a aquella casa. Potser emprava un altre nom, la va descriure i van proposar que Sara el podia atendre.

Sara no ho era, no va dir res, i van fer un clau.  Cent cinquanta euros la broma.  Va estar bé.  No ho podia carregar la factura a la comunitat i va pagar ell, en efectiu per descomptat.

Havia de tornar, i va demanar cita, no sabia el nom, però no era Sara i li van donar hora per Berta.

Va intentar parlar amb Maties que hi anés ell, no volia pagar, si no li donava els diners no.  I ja que pagava hi aniria ell.

Un altre fracàs, Berta era petita, primeta i molt activa i li va agradar fer sexe amb ella. El que va ser positiu és que li va treure el nom de les noies que treballaven allà, eren Sara, Berta i Naiara.  Era xerraire na Berta i va explicar que eren com una cooperativa i es repartien despeses i lloguer. Estava molt contenta de la seva feina i les companyes.

Va esperar un mes, no s'havia de notar la despesa i a més va deixar d'anar a fer el cafè i el vermut, i anava estalviant.

Les obres a l'edifici anaven bé, eren eficients aquells treballadors, ja havia donat per perduda la comissió que li havia ofert la primera empresa i estava conformat.

En demanar cita per Naiara, el primer que li van comunicar era que en cobrava dos-cents cinquanta.  Va acceptar.

Com l’última vegada, esperar a la saleta, la mateixa noia de fer feines que li havia obert la primera vegada el va fer passar a la cambra corresponent.

Era més gran que les altres, més espaiosa i un llit molt gran redó al mig.

    -Hola, estic contenta de veure’t com a client.  Hem de passar una estona agradable no?

El va començar a despullar, ell estava incòmode, s’ho va deixar fer, fins que abans que es baixés els calçotets, va fer una passa enrere.  Ara tu.

Ella no anava de carrer, anava de puta, amb una bata llarga, se la va treure i la seva roba interior era espectacular, negre amb blondes i llacets.

Només veure’l a ja va trempar, es va acabar de despullar, el va agafar per la fava i el va portar al llit.

Amb les altres ho va aclarir en mitja horeta, però amb Naiara, hi va estar una hora i mitja. El feia tornar boix, i no el deixava acabar, li posava el dit al cul i el destrempava i a tornar-hi.

A més al mig del llit hi havia una corda que penjava del sostre, ella s'hi agafava per fer el molinet, era el que feia La Preisler amb els seus amant i ella no havia de ser menys.

No et preocupis, la cambra està aïllada, ell havia cridat com un boix, ella colcant damunt ell encara remenava el cul i va trempar un altra vegada sense treure-la i va tornar a tenir un orgasme.

Molt bé, guapo, torna quan vulguis, li va donar un peto  a la punta del nas i va marxar.

Elies va tornar a casa seva a peu, anava mig gat i es va aturar a un bar a demanar una cervesa.  En va necessitar dues i encara tenia set. Esperava que la dona no li demanes de noves aquella nit. En arribar, tenia molt de mal de cap, es va dutxar i a dormir.

La dona va notar les sortides de diners en efectiu i va demanar perquè eren.

-Són pagaments avençats per les obres per poder pagar en negre, ja me’ls tornaran.

La seva dona era desconfiada i va telefonar al comptable, no hi havia tals pagaments i, per tant, el marit li havia mentit. A la primera ocasió que no hi havia les nenes li va retreure.  Ell no sabia que dir, Va començar a fer embuts, ella havia trobat també el pagament al detectiu i ja eren tres mil cinc-cents cinquanta els euros sense justificar.

Va contar la veritat. Fil per randa cada una de les partides  que havia pagat.

    -És a dir, que per saber on feia de puta la veïna has gastat tota aquesta pasta. 

Espero que les cardades hagin estat prou bons, perquè fa esgarrifar la xifra.   Ja pots preparar els documents pel divorci.

Dues setmanes sense follar, i demanant perdó i suplicant, ella estava empetxinada en divorciar-se.

Al final el va perdonar, però hi havia condicions.  Tornar els diners, era la primera, dels seus diners de butxaca, ja no hi havia vermuts ni dinars amb els amics, ella duria els comptes a una llibreta.  Ell va acceptar.

L’altre era que ella havia de fer el mateix, follar fora camp.  Aquí va ser inflexible, era el que era just.  Ell podria proposar noms, els hi havia de demanar i ella l’acceptaria o no segons les seves preferències, només bastaven dos, en tenia un a la feina que li agradava.

Ell estava desesperant, no ho volia acceptar, no li agradaven les banyes i estava molt trist.

    -És bo de fer, no et preocupis, ja veuràs com ho superes.

    -El primer ja ha caigut, ha estat molt bo, he gaudit molt i crec que tant tu com jo n’aprendrem molt, ahir vaig anar a un hotel a follar amb el company de feina, en Miquel.

Ell callava. Va demanar que no li dones detalls, perquè ella encara explicava com s’havia baixat les calcetes i més coses.

Ara n'havia de triar ell a dos, i no li va tocar més remei que parlar amb Bernat i Maties, els hi va contar la seva història, tot encongit i amb molta vergonya, i ells havien de follar amb la seva dona. Tot era millor que el divorci.

    -Junts o un cada vegada?  Era el que volien saber.  Ho va demanar a la dona i va dir que junts, era  una experiència que volia tenir.

Elies va intentar oblidar-se'n del tema, la dona no li va dir res i els seus amics tampoc, com ara no anava al bar a prendre cerveses no els hi va poder demanar.

Ella, la dona continuava contenta i agradable, i li feia bromes i contava acudits, com per mantenir un clima alegre a una casa on ell estava trist i empegueït parlava poc i només mirava tele.

Es volia divorciar, ara era ell el que ho demanava. Ella acceptava, a més tenia parella i estava contenta de fer-ho.

De mutu acord ella es quedava el pis, ell uns terrenys que tenien i un cotxe per cada un, ell podia venir en voler a veure les nenes, i van tirar papers.

La primera setmana que va venir a veure les nenes, va anar bé, se les va emportar al parc i va estar tota la tarda amb elles, quan va tornar, hi havia a més de la seva dona na Nàdia asseguda al sofà.  És la meva nova parella. Ho deia  l'exdona, ens vam conèixer i ens vam enamorar.

Per cert, no t’han dit res Bernat i Maties?  Va ser molt divertit, es van despullar i els hi vaig dir que jo era molt vergonyosa i que es tanquessin al bany mentre jo anava al llit.  Vaig agafar la seva roba i marxar de l'hotel.  No sé com va acabar. Ara que hi penso també hi havia la seva documentació, és a una bossa, per si els hi vols tornar.

I el meu amic de la feina encara espera el desgraciat.

Va tornar a la pensió caminant, també anava mig gat, però de pena, no de plaer.

Noemí, l'ex dona d'Elies s'havia trobat a Nàdia a l'ascensor, va ensumar i va demanar si era la dona d'Elies.

    -Sí, com ho has sabut?  

    -Són coses meves.

    -Tu ets la que vas follar amb el meu marit no?

    -No, jo no, va ser  Naiara.

    -És la mateixa persona no?

    -No, ens canviem a la porta.

    -Amb Nàdia no podem parlar?

    -Parles amb ella en aquest moment.  

    -És que vull follar amb qualsevol de les dues.  Mai ho he fet amb una dona i estic encuriosida.

    -Naiara, cobra, jo no, i m'agraden els teus ulls i la teva manera de ser.

    -I a Naiara?

    -Encara no et coneix, i jo crec que és millor d'aquesta manera, vens a fer una cervesa a casa?

    -No, avui no, vaig a cercar els nens,  demà a les quatre?

En sol demà a les quatre no van follar, van parlar molt i molta estona, només es van treure la camisa i els sostenidors.

    -Dues dones amb els pits nus fan molta por. Van parlar cadascuna de la seva professió, del que feien i el que sentien.  El més complicat era per Nàdia, desconnectar i a la vegada no sentir-se culpable ni menyspreada, necessitava amor a la seva vida privada i Noemí n'hi va oferir.  Amor del bo, del que escolta i compren, el que es posa en el lloc de l'altre, del que estima i vol ser estimat.

Van anar juntes a buscar els nens i van tornar a dalt a casa seva no arribes el marit i les trobes. Van continuar parlant.

Cardar també era important i ho van fer, descobrir els seus cossos i fruir una de l'altre. A Noemí li tremolaven les cames en acabar i estava molt enamorada.  

Va dir que si al marit que es volia divorciar.