Miriam

 Miriam era alta, molt alta, potser massa, a tretze anys ja feia un vuitanta i ara als devuit ja arribava als dos metres, de fet li faltaven unes busques per arribar-hi.

Miriam no tenia  complex d’alta, havia d'arramblar amb el que tenia i com era guapa i plantosa se sentia bé amb ella mateixa.

Podria haver estat esportista, jugadora de bàsquet, però la coordinació física de mans i peus no anava del tot bé, sense ser manxola no era hàbil i a més l’esperit de lluita de competir no el tenia, ella era més aviat pacífica.

Va sortir amb uns quants nois, tots evidentment més baixos que ella, alguns se sentien bé, altres no.

Va decidir freqüentar els ambients de bàsquet i es va fer sòcia de l'equip local. Anava cada setmana a animar l'equip amb les amigues i va fer amistat amb uns quants jugadors.

Quin nivell mental el dels esportistes, eren a parer seu, incultes, monotemàtics i sense gens d'interès ni per la societat ni per la política.

Va estar sortint amb uns quants, eren per altre banda bons nois, no dels que van tot d’una a follar, sinó només gaudir de la festa, tots semblaven tallats pel mateix patró. Potser només poder passejar amb una noia guapa ja els hi bastava per la seva imatge.

Amb el que si va contactar i molt va ser amb Ernest, era culte, tenia una bona conversa, li agradaven molt els animals i la natura i tenia una furgoneta per viatjar, només tenia un defecte, no arribava al metro setanta.

Van sortir junts un cap de setmana amb la furgoneta, com amics, que encara no havien intimat.

Acampats en mig de la natura va conèixer el nom de totes les plantes, animals i bitxos que hi havia en el voltant, i dinar de pot de mongetes amb una paella al foc, una experiència que no coneixia.

Al hora de dormir, ell dormiria a la tenda i ella ho podria fer al furgó que tenia una llitera.

Quin suplici, no hi cabia, es va col·locar i caragolar fins que va baixar i va dormir a terra.

El mal d’esquena li va durar dos dies.

Malgrat tot va ser una bona experiència sobretot de convivència.

-Si anem a més, faré dos forats a la porta.

-Dos forats?

-Sí, perquè treguis els peus.

-Ves a la merda.

Va riure, però era evident que li sobrava un pam.

Ell no estava avergonyit d'anar vora ella, ella si, li semblava que anava amb el germanet i li va donar llargues fins que ja no li va trucar més.

Ara sortia amb un jugador de bàsquet que era més alt que ella, tenia una cosa bona, que no parlava gaire, i tenia unes mans enormes, la mandíbula quadrada i poderosa, pensava que tenia signes de gigantisme.

Tindria la tita igual de gran?

Era una de les coses que temia d'Ernest, com que no era molt alt, potser també la tindria petita i potser no la satisfaria al llit.

Tot eren imaginacions seves, era verge, no havia tingut mai cap contacte sexual mes que algunes magrejades als pits.

Ho va consultar amb una amiga que sí que n’havia conegut varis d’homes i follava prou.

-Tu no saps que els nans tenen una tita molt grossa?

-És una llegenda urbana, en realitat jo n’he conegut de tota mena, i l’altura dels homes no té res a veure amb la tita,  

-No estic convençuda del tot.

-Idò vas i ho proves.

No volia, i a més no tenia oportunitat, el gegant amb el qual sortia ni les mames li tocava, potser si abaixava el cap per besar-la, li cauria el cap a terra, i pensant en el cap, reia i va decidir deixar-lo.

Havia de fer esport, i el gimnàs era molt car, no s’ho podia permetre. Ernest en tenia un de ben muntat a casa seva, el va conèixer un dia que van pujar, ella pensava que cardarien, però no ho van fer.

-Hola, Ernest, com estàs.

Semblava sorprès a l'altra banda del telèfon.

-Vull saber si puc venir a casa teva a fer gimnasia, m’ho han aconsellat i són tots molt cars.

-Si, cap pega, quan vulguis, ja saps que jo treballo a casa, només que tinc núvia.

-No és per lligar que venc, i m'encantara conèixer a la teva noia.

La porta de baix no estava tancada, la del pis tampoc, va entrar.

-Hola 

-Ei

Va sentir que bufava i va entrar, estava penjat a unes barres i baixava i pujava.

La barra estava molt amunt i se’l va estar mirant des de baix.

Ell seguia amb la seva seqüència, anava només amb uns pantalonets curts, se’l veia musculós, i brillant tot suat.

-Cauran els pantalons. 

Era veritat, li anaven baixant.

-No et preocupis tenc una palanca que els aguanta.

-Ah I com és aquesta palanca?

-Grossa, forta i dura. Almenys és el que diu la meva núvia.

-Ah molt bé, vol dir que amb ella si, i a mi em vas tenir a dues veles.

-Jo en tenia moltes ganes.

-Si, però no prou.

La conversa anava per llocs on no havia d'anar, li semblava perillós.

-Com va amb la teva núvia?

-Bé, molt bé.

Va quedar penjat sense pujar per agafar aire, i ella li va baixar els pantalons.

-És que la volia veure, no en vaig tenir oportunitat.

Ell va baixar, es va pujar els pantalons,

Que t’ha semblat?

Que no tenc cap referència, però sembla prou grossa.

En aquell moment entrava una noia.

-Es Berta la meva núvia.

Es van saludar i besar.

-Arribes tard, li acabo de baixar els pantalons a Ernest. Li volia veure la tita.

-Vols dir que no te la va ensenyar quan sortiu junts? No, mai, ni besar-nos.

-Sou uns flautes.

Ells dos es van atraçar i besar.

-Venc a fer gimnasia, si em deixa un poc de lloc.

-Jo també.

Miriam portava unes malles, es va treure el jersei i portava una samarreta. Va començar la seva sèrie d'exercicis.

Berta es va treure els texans i la camisa, es va posar a fer els seus en calcetes i sostenidors. Poca estona després es va treure els sostenidors que li feien nosa.

A ella també i va fer el mateix, però es va quedar amb la samarreta. Berta se’n en fotia quan es treia les tires del sostenidor pels braços per treure’l amb la samarreta posada.

-Miriam vol veure tites, i no ens vol ensenyar els pits.

En acabar, a la dutxa no va tenir més remei, Berta hi va entrar amb ella i va demanar si la podia ensabonar i després li va demanar el mateix a ella. Potser va insistir massa a l'entrecuix, li va fer obrir les cames i l’esponja va caure a terra i ho va fer amb la mà. Miriam va recollir l'esponja per ensabonar en el seu torn.

Alguns dies estava sola, ells anaven a cardar. I se’ls sentia, ja que el gimnàs era a la vora. Se solien tornar a trobar a la dutxa.

-Vols venir a cardar amb nosaltres?

-No, no vull, tu que trobes?

-Jo Penso que estaria bé, si no vols, tu mateixa.

No ho havia ni pensat, però el que era clar és que havia de deixar de ser verge i un polvo esporàdic li vindria bé.

Berta insistia, fins que un dia va acceptar.

Van fer l’amor els tres, potser va gaudir més amb ella que amb ell, de fet, quan Ernest la va penetrar li va fer mal.

-És normal la primera vegada, no et preocupis.

I l’orgasme li va arrencar ella amb la llengua i els dits.

Va ser prou instructiu, xuclar una polla i llepar un cony, però no era el que ella considerava fer l’amor.

No sempre acceptava, un parell de vegades mes i prou, sobretot per saber si la penetració anava millor, i si, va millorar.

Unes setmanes després va deixar d'anar-hi, ara havia d'estudiar que venien el exàmens i quedava a casa seva, es va anar a acomiadar amb un bòtil de cava i van cardar per última vegada.

No ho va trobar a faltar, es feia una palla de tant en tant com li havia ensenyat na Berta i ja en tenia prou.

Mauricette era la germana petita d'Ernest, tenia uns catorze anys, l’havia coneguda al gimnàs que també hi anava.

-Venc a veure’t perquè t’estimo, vull ser la teva parella.

-Si, ja sé que soc molt jove, no importa que m’ho recordis, i a més, no podem encara fer l’amor, però vull abraçar-te i estimar-te una estona.

-No sé què dir-te, jo he fet l’amor amb Berta i Ernest,  no estic segura de ser lesbiana, penso que no, i tu, estàs segura de ser-ho?

-Si, ja fa anys que ho sé, el homes no m’agraden i les noies sí.

-No et vull assetjar, però m’agradaria venir a la tarda a estudiar amb tu.

-A més porto els llibres.

Els va treure i van estudiar juntes, Miriam no es podia concentrar en el que feia, tenia la mirada de la nena que la tenia, per una banda, entendrida i per l’altre preocupada.

Es va acomiadar amb una abraçada i una besada a la boca.

Va venir cada dia, dissabtes inclosos. Estudiaven i Miriam es va anar acostumant a les seves mirades tendres, el millor era no fer-li massa cas.

Un dia va arribar en xandall, venia corrent i portava roba per canviar-se. Estava tota suada.

-Em puc dutxar aquí.

-Sí, és clar que sí.

-A més em fa molta il·lusió veure el teu bany.

Miriam vivia amb els pares, la mare passava les tardes cosint a la saleta, estava enfora i el pare no arribava fins tard, a més, tenia un bany només per ella.

-M’ajudes?

-No costa massa ensabonar l’esquena no.

La va veure nua per primera vegada, era una nena, quasi no tenia pits, i el pubis pla, només un poquet peludet. Li va passar l’esponja per tot, ella va oferir l’entrecuix i li va passar sense mirar-la a la cara. Li va ben ensabonar també els cabells i la va deixar que s'esbandigues sola.

Va tornar a la seva cambra que era on estudiaven embolicada amb la tovallola, es va acabar d'eixugar davant ella i es va posar la roba interior i els pantalons. No es va posar la camisa, anava amb la samarreta encara no necessitava sostenidors.

-Algun dia tindre unes mamelles com tu i portaré sostenidors.

-Va a estudiar que fem tard.

Va parlar amb Ernest i li va explicar el que feia la seva germana.

-És una noia un poc fantasiosa, no t'has de preocupar.

-I ja està, no tens res més a dir? No creus que hauries de parlar amb ella?

-No, crec que no.

-Ets un covard, ves a la merda.

N’esperava més per part d'Ernest, almenys un poc de col·laboració.

Al final, tot es va aclarir amb una punyada.

Miram, no li feia massa cas, ella a vegades s’aixecava i l’abraçava per darrere i li tocava els pits.

No va ser per això, ja ho havia fet altres vegades i a més li havia demanat per veure’ls i ella havia accedit.

Aquell dia estava de mal humor, les coses no li sortien, estudiava molt i li retia poc, i que Mau l’assetges li molestava. Ella ho va notar, i es va enfadar, va dir que es tiraria per la finestra.

Li va fotre una manegada, tal com venia com un reves a tota la cara.

Mau hi va posar un poc de comèdia, va fer com si caus a terra i es va posar a plorar. Tenia el nas que li sagnava.

Miriam tot d’una es va astorar del que havia fet, va anar devora ella a demanar perdo i a eixugar-li l'hemorràgia, va anar a buscar cotó fluix i li va posar al nas que no sagnes.

La nena ajaguda a terra, encara singlotava, però la va abraçar.

-Sé que ho has fet per amor, no tenc res a perdonar, gràcies, m’ho mereixia.

-Açò d’amenaçar de matar-se no ho has de fer ni de broma, no ho has ni de pensar.

-Si, és clar, com no em feies cas, em vaig enfadar.

-Si reacciones d’aquesta manera, no et deixaré venir més.

-Saps que t’estimo, però no som encara parella.

-Ho serem algun dia?

-No ho sé, potser si, potser no.

-La va portar al bany, la camisa i la samarreta estaven tacades de sang, ella els hi rentaria, i la va ensabonar bé els pits i la panxa.

Se’n va posar una de seva que li anava com una casaca, va dir que no li pensava tornar.

L'endemà tenia la seva roba neta i plegada. Venia amb un ull de vellut.

-He conegut a una companya de classe i ens hem besat.

-Jo li he dit que la punyada me l’havia fotut el meu xicot perquè no volia follar, i s’ha posat com una fúria, ha començat a depreciar als homes i que eren uns fastigosos i mentre parlàvem m’abraçava i em besava.

-Agrada aquesta noia?

-Si, molt.

-Idò el primer que has de fer és no mentir-li. Li has de dir la veritat.

-No voldràs començar una relació amb una mentida?

-I perquè no la portes aquí, jo la vull conèixer.

L'endemà va conèixer a les dues, una de rosa altre morena, guapes les dues.

-Tu ets la núvia de Mau?

-No, jo soc la de la punyada.

-No t’ha explicat el perquè?

-Si,  després de la mentida em va demanar perdó i em va repetir el que tu deies que no es pot començar una relació amb una mentida.

-També hem de parlar de la violència, jo no soc en cap manera partidària, no és ha de fer. Sobretot no pensar en ella com a solució.

-A mi em va sortir de sobte, i vaig allargar la mà. Ja he demanat perdó.

-Jo no sé si soc lesbiana de fet, penso que no, i respecto molt a les que esteu convençudes, vosaltres feu molt bona parella.

-Encara no hem fet mai l’amor.

-Tu ens deixaries la cambra?

-Si és clar que si, jo puc anar al menjador.

-No, no marxis, pots mirar, a veure si et convencem.

-I van anar cap al llit.

Va ser bonic mirar-les, com es despullaven i es feien pessigolles, reien i es besaven, i com van anar a més i va veure la passió i el desig.

Va anar a tancar la porta del passadís i la de la cambra que la mare no les sentis.

Destres d'alguns orgasmes encara seguien, anaven les dues curtes d’amor, fins que van quedar mortes i allargades de panxa amb els caps junts, les cames obertes.

-Us puc fer una foto?

-Ja us l'enviaré. Estaven encisadores.

La va acompanyar la tarda següent a veure en Basili, era un noi que donava massatges per veure si li podia aclarir l’ull, gel i poc més. Havia de consultar al seu professor, si li donava el telèfon, li diria.

-Era una excusa per telefonar-te, no es pot fer res per treure el morat.

-Podem sortir alguna vegada?

-Basili li havia agradat, tenia uns ulls preciosos i era a més, alt, molt alt, més que ella i era negre.

Van sortir algunes vegades, s’agradaven i a més no era jugador de bàsquet, ho havia provat, però li agradava més donar massatges.

-Me’n donaràs algun dia un?

-No, de cap manera, no podria, m’agrades massa.

Es van besar. I van anar a aprofitar la llitera però no per fer cap massatge. De fet, millor a terra que tenien més espai, la consulta era petita i no donava per molt.

En van tenir prou per estimar-se i fer plans.

Miram, tenia poc dubtes de què no era lesbiana, amb en Basili ja no en tenia cap.

A més era bon noi i l’estimava, i tindrien fills o blanc o negres, li era igual, era feliç.