La violació.

Els havien agafats a ell i a la filla, a mig carrer i fet entrar a una furgoneta, eren tres, dos homes i una dona.

La furgoneta va sortir a tota velocitat i a ell el van fermar i emmordassar. Boca terrosa i amb un home damunt, volia saber que passava que ell era una persona honrada, sentia la filla que plorava i se sentia penat sobretot per ella.

A la cabana del bosc on els van portar, volien saber on era la droga, on la tenia amagada i que si no els hi deia, violarien a la filla.

Rita, la filla tenia nou anys, estava aterrada i s’havia fet pipí als pantalons.

Joan no en sabia res de drogues, ni era traficant ni consumidor, era només un oficinista més o menys eficient.

Li van pegar, punyades i coses, no podia dir el que no sabia i desconeixia perquè l’havien triat a ell.

Violarem a la teva filla i a més ho faràs tu. Plorar suplicar, que la deixessin, res va valer, a ell li van baixar els pantalons i la dona el va fer trempar.

Plorava i gemegava, no ho volia fer, estava angoixat i se sentia malalt de tanta tristor.

Els van deixar els dos a un racó després de fer-li consumar la vilania, ella plorava, ell també.

Una trucada de mòbil va interrompre l’escena. Semblava que els renyaven i ells maleïen.

Va deduir de la conversa que s’havien equivocat.

Els van fer posar els pantalons i a la furgoneta altre vegada, els van deixar a la vorera de la carretera.

Fins a una bona estona van estar esperant. Ell abraçava a la filla, demanava si li havien fet mal, ella el consolava, no ha estat res, pare, i no ho direm a ningú.

-Trobes que no hem de contar la veritat?

-Direm la veritat, però no direm que et van obligar a penetrar-me.

-Hi ha persones que no entenen segons que.

Al final, van veure un cotxe a qui van parar, els va portar a comissaria a posar una denúncia.

D'allà van telefonar a la mare que els va anar a buscar.

Ell tenia ferides a la cara i alguna costella rompuda, van anar a l'hospital, la nena de la violació no en va parlar ni ell tampoc.

Ell estava trist i penat, se sentia culpable. La nena el consolava, no et preocupis que no ha estat res, pitjor que ho haguessin fet ells, de fet mentre em treien els pantalons, un d’ell em tocava i em va fer molt de fàstic. I mentre m’aguantaven a sobre teu, em tocaven els pits, i açò que quasi no en tenc.

Es posava sobre ell a veure la tele i l’abraçava.

Davant tant afecte de la filla, la dona se sentia gelosa, no ho acabava d’entendre. Tampoc entenia veure’l tant trist i afectat pel que havia succeït.

Va demanar que passava, ell li va contar la violació, tal com havia passat.

S’ho va prendre molt malament, el va insultar i agredir, el va arrapar i pegar punyades, ell encara estava convalescent de la costella, no es va voler defensar.

Quan va arribar la filla volia saber que havia passat.

-Li has contat?

-Si,

-No ho havies d'haver fet. Es va anar a tancar a la seva cambra.

A la feina en sol demà en veure tot arrapat i nafrat, no van dir res, però una de les noies va telefonar a la policia.

El van detenir i la dona el va acusar de pegar-li i que ella només s'havia defensat. Demanaria el divorci.

De fet, feia temps que es duien malament i ella havia aprofitat l'ocasió.

Va declarar a més que tocava a la filla i que no volia que anés sola amb ell.

Ell ho negava tot, a la filla ni li van demanar, va haver de signar el divorci, el pis per ella i la custòdia de la nena. Només la podia visitar un dia per setmana i a casa seva, res de sortir a passejar.

Es va instal·lar a una pensió, els seus pares no el volien a casa seva, donaven més crèdit a la versió de la dona, i amb tot el que havia de pagar a la dona ho passava malament, va vendre el cotxe només per no pagar l'assegurança ni el garatge, anava a la feina a peu.

Les trobades amb la filla Rita a casa seva eren patètiques, la dona no volia que la nena l’abraces, només parlar d’enfora.

Així i tot, parlaven i ella contava coses de l’escola i dels seus amics, la dona estava incòmoda en veure tanta confiança, i a la pròxima vegada no el va deixar entrar.

Va anar a la seva escola, a parlar amb la directora a explicar que la dona no li deixava veure la nena i que potser ell li podria telefonar a ella per fer de pont, d’aquesta manera podrien parlar un cop cada setmana. Va accedir, el divendres a l’hora del pati podria parlar amb ella.

Es van menjar el temps de la telefonada sense donar-se'n compte, i així era cada setmana. La directora estava present a les trucades i estava entendrida, però no hi podia fer res més del que feia.

La mare va tenir un promès, el va portar a casa seva. El va tallar prest quan pretenia fer de pare, el va insultar i engegar a la merda.

La mare la va castigar a no sortir amb les amigues. Ella no va baixar del burro, al promès ni se’l mirava ni contestava a cap pregunta.

Va ser divendres vespre, Rita ho va planificar perfectament. Dissabte la mare i l’altre s’aixecaven tard. Va tancar amb cura totes les portes, les de l'habitació de la mare, sempre estava oberta, la va deixar tal com estava, va repassar totes les finestres, i es va tancar a la seva habitació.

Baix la seva porta una tovallola. No va poder dormir en tota la nit, estava molt nerviosa, fins a les nou i mitja no va sentir soroll de sirenes.

Va treure la tovallola i es va posar per dormir.

Els bombers van entrar a la seva cambra i la van agafar per portar-la a l'ambulància, estaven ventilant la casa, però encara se sentia pudor de gas. Ella es feia la dormida.

A l'hospital es va adormir de veritat, estava cruixida, van veure que respirava bé i la van deixar.

El pare la va despertar, amb una abraçada, molt emocionat.

-Ara tenim un altre secret a mitges, esper que aquesta vegada n’hagis après.

-Que ha passat?

-No ho sé, ja ens ho diran els bombers.

Efectivament, s’havien deixat  un dels focs de la cuina oberts, i sense flama, era a més el gros i havia estat rajant tota la nit.

Ella no sabia ni que la cuina anés amb gas, no li van demanar gaire cosa.

El pare va tornar a casa seva, Rita no podia quedar sola, van anar junts a l'enterrament de la mare, no li va amollar la mà en cap moment.

-Ara hem de tornar a començar, no ha passat res.

-Aquesta dona no et convenia, i a més et posava les banyes.

-Com ho saps?

-Feia una olor al matí i un altre a la nit.

Si, ell també ho havia notat i no li havia donat importància.

-I tu necessites una dona i jo una mare.

-A més tenc una candidata.

-Va, no farolegis.

-Em deixes el mòbil.

El va agafar i després de buscar una estona va fer una trucada.

-Hola, soc Rita, com estàs?

-Mira et truco perquè el meu pare et vol convidar a sopar, però no s’atreveix a demanar-ho.

-Ha ha, si és un poquet tímid.

-M’encanta que acceptis, quedem a les vuit al bar de la plaça?

-Aquesta vegada jo venc, és la primera vegada,  no et preocupis, ja us deixaré sols altres vegades.

-Adeu!

És la Margalida la directora del col·legi, és molt guapa, molt llesta i molt bona persona. Ha tingut mala sort amb els homes, està divorciada, però estic segur que amb ella portarem la barca a bon port.

Barca, sopar, directora, ell no havia dit res, s’ho trobava tot fet i a punt. Li agradava la Margalida, i estava content d'anar a sopar amb ella, i potser si, no ho sabia.

Havien de donar temps al temps, el que era clar és que l’Elena estava prou espavilada.

Seguts ja a la taula del restaurant, Rita va demanar al pare que contes a Margalida el que havia passat.

-Ho ha de saber, ella si, necessites una altra opinió, no va ser normal la reacció de la mare.

Va anar contant tot el que havia passat amb la violació, ella escoltava molt seria.

-Jo el que veig i m’alegra és que l’Elena ho té superat. I tu no.

-És cert, ho duc molt malament, a més quan li vaig contar a la dona es va enfadar i em va començar a arrapar i pegar, i va demanar el divorci.

-Em sento culpable d’haver trempat.

-M’has dit que la dona ho va provocar amb la boca i amb els dits.

-Sí, en sabia molt.

-I et va posar un esprai?

-Si, vaig pensar que era per netejar.

-Ha ha, era un esprai per fer trempar. Amb el meu marit l'empràvem que ell el necessitava. Tenia problemes, ho duia molt malament, a més deia que la culpa era meva i em depreciava, inclòs em va pegar un parell de vegades, per això ens vam divorciar.

-Potser tu també necessites un poc de teràpia, parlava Rita.

-Que vols dir?

-Que si amb el teu ex feies l’amor poc i malament i a sobre et deia que la culpa era teva, potser necessites una altra opinió no?

-Va, va, no siguis endegadora.

-El que és clar és que no t'has de sentir culpable per haver trempat, d’alguna manera va ser una sort, perquè si no, l’haguessin violat ells i era molt pitjor.

-Veus, jo ja t’ho havia dit. Ets un pare collonut i t’estimo molt.

-Gràcies, em feu feliç.

-Ha ha, i més que t'hi farem.

-Però tenc una llista de deures per tu.

-Digues.

-Necessito roba interior nova. M’hi acompanyaràs? Estic cansada de les calcetes de cotó, en vull de noves de diferents colors.

-Jo hi aniré amb tu, deia Margalida. I m’agradaria que m'anomenéssiu «Mar»

-Molt millor amb tu, Mar, gràcies.

-Necessito diners de butxaca, abans me’l donava la mare.

-El millor és una targeta- moneder, és molt pràctic i no has de portar efectiu.

-Si, és el millor, aniré al banc, i a més sense límit, tu has de ser prou responsable.

-A  més, la mare no volia que sortís de la dutxa nua, que havia de portar una tovallola o un barnús, i a mi em sembla una bestiesa, si tu un dia t'estàs dutxant jo, hi puc entrar a fer pipí, no passa res.

-És veritat, la mara era molt triquis niquis en aquestes coses.

-El que no li va impedir posar-te els banyes no?

-Tu que en penses Mar?

-Que en família, pares i fills ha d'haver-hi sempre la màxima confiança i que la nuesa és natural, no hem d'amagar el cos.

Van estar parlant de moltes coses, de la vida de la mort i també de sexe, la nena volia saber moltes coses, es veia madura per saber-ho. Mar va donar una classe magistral de sexualitat.

-Tot el que contes jo ja ho sabia, però malament i amb algunes errades, gràcies has estat molt instructiva.

-A més, has de portar a la bossa sempre una capsa de condons, és molt aviat per tu, evidentment,  forma part de l'equipament, i tu ets prou llesta.

Ja estaven als postres.

-Demà és diumenge i fas arròs no papa?

-No el faràs només per dos?

-Estic convidada?

-Sí, per descomptat, serà un plaer.

-He, he i jo després de dinar, he de sortir que he quedat amb una amiga.