L'Amo i Madona.
L'amo i madona
1 -Miquelot.
Miquelot era un missatge de sa finca de can Jover. Havia començat als catorze i ara ja en tenia vint-i-dos. Sa feina del camp li agradava molt, es trobava bé cavant o cuidat animals. Estava a ses ordres directes de l'amo en Diego, i a part d'ell hi havia dos missatges més que ajudaven.
Cobrava cent cinquanta pessetes a sa setmana.
Era poc, però no tenia més despeses, començava dilluns a les set del matí, i fins dissabte capvespre a les sis.
Menjava i dormia as lloc. Madona, na Josepa, els hi feia és berenar a les nou del matí, havien començat amb el sòl, i dinaven tard, damunt les quatre, tots a sa taula de sa cuina, l'amo, madona i els tres missatges.
És dissabte un got de vi, i als vespres només hi havia una escudella de brou i pa.
És primer problema que va tenir és que madona el cercava, hi anava per darrere quan estava cavant i li fotia mà als ous. Ell mig li fugia i ella reia i marxava. Una vegada que era a ses quadres se'n va fer un fart de voltar és cavall que netejava, ella el volia replegar i ell fugia.
És a dir és problema no era ella, potser si, algun dia farien alguna cosa, era més jove que l'amo i era prou plantosa i guapa, el problema és que l'amo se'n va entema, i un dia hi va anar per darrere i el va agafar pels ous i el va fer grinyolar, no el va amollar fins que no va prometre no rondar més a madona.
A ell sa que li agradava molt era sa filla, na Clara, estudiava a Barcelona i quan venia els ulls li treien espurnes només de veure-la.
Es disgustava molt quan la veia amb un altre, la venien a veure alguns amics d'estudis. Especialment, un que era moro, anava molt ben vestit amb una camisa i uns pantalons, tot de marca i seien defora damunt sa paret i xerraven. El que fou moro el tenia maleït, era clar que no era racista, però pensava que millor cadascú a casa seva amb sa la seva gent.
Madona se'n en fotia, a l'hora de dinar amollava qualque indirecta.
-Avui en Miquelot no sé què té que mira amb ulls de pena.
-Pot ser que na Clara hi tingui res a veure?
-I na Clara sa filla, reia i continuava menjant.
Per sort aquell moro va deixar de venir i ara seia sola damunt sa paret, i ell hi passava i li feia un somriure.
-Des de quan ets missatge?
-Al catorze és el meu pare em va dur aquí, i aquí som.
Eren a ses quadres i ell netejava na Becoll.
-Només conec ses quatre regles, però m'agradaria aprendre altres coses.
-Vols que jo et deixi llibres per llegir?
-Sí, m'agradaria molt.
-Idò jo te'ls deixaré aquí a ses quadres damunt la biga, i tu quan els acabis me'ls poses damunt s'altre.
Durant moltes setmanes ella li deixava llibres i ell els llegia i els posava damunt s'altra biga que era un poquet més alta, però tenia un tamboret per arribar-hi.
Va llegir de tot, molta història clàssica, Plató, i altres escriptors com Descartes, o Tirant lo Blanc o altres d'història.
Llegia tant en català com castellà, i li agradava.
-Com va en sa lectura?
Feia setmanes que no apareixia per ses quadres.
-Molt bé, m'agrada molt, el que em sembla es que vaig espipellant com un poll i que aprenc massa coses soltes. Potser m'apuntaré a l'escola d'adults.
-És el que has de fer, sobretot matemàtiques que els amos de lloc han de fer nombres.
La possibilitat de ser amo de lloc li va semblar magnífica, i va començar a somniar. El problema és que ell quadrava molt bé com a amo, però Clara no tenia pinta de madona.
I va començar a somniar altres coses, com que un ca rabiós atacava a na Clara i ell l'agafava pel ganyot i aconseguia que no li fes mal. Quedava mal ferit i ella el visitava a l'hospital.
Ella volia aprendre a colcar i ell n'hi ensenyava, duia a na Becoll amb una corda i no deixava que anés molt enfora, eren ses estones més felices de sa jornada.
Un dia Clara no hi era, havia partit de nou a estudiar a Barcelona. Ni dir adeu va fer.
Damunt sa biga hi va deixar un munt de llibres amb una nota que els hi donava.
Va estar fins a desembre llegint, a ses classes hi va deixar d'anar, hi havia un nivell molt baix i no volia perdre és temps.
Per ses vacances de Nadal va tornar amb un promès. Anaven abraçats per tot i sovint es besaven.
Van acabar els seus somnis, seria missatge tota sa vida. Estava trist i conformat.
2. Josepa.
Fins que un dia el va tornar a arreplegar madona.
Eren damunt les sis, ell era a ses quadres, va entrar i el va agafar de la mà i el va dur a un racó i el va besar. Ell va correspondre molta estona sense atrevir-se a tocar-la ni res, ella es va posar sa mà davall ses faldes i es va treure ses calcetes, es va jeure damunt un munt de palla i es va aixecar els faldons.
Ja no va tenir aturall, veure aquelles cuixes el va encegar i s'hi va fotre damunt, besant i magrejant, desfent botons i amb sa fava que no li cabia als calçons. Ella li va treure i el va conduir a l'entrecuix. Va envestir com un brau. Ella el va aturar
A poc a poc, m'agrada molt, li va posar un condó i ell va anar espaiant ses envestides al ritme dels seus gemecs fins que no va poder més i va augmentar es ritme, ella també i van acabar, ell rugint com un lleó i ella cridant com una boja.
-L'amo ens sentirà.
-Que ens senti.
En Miquelot només pastava mamella i la besava, hi va tornar, i de nou va ser ella la que va tenir un orgasme i va tornar a cridar, a ell li va costar encara un poc fins que va quedar rendit damunt ella.
-On sou?
L'amo els cercava, ells van quedar amagats darrere sa palla.
Tampoc els va voler trobar, sabia on eren, els altres missatges també havien sentit els crits i ell havia de mostrar sa la seva autoritat.
Va sortir dels estables molt enfadat i va anar cap a ses cases.
Es van haver de preparar ells ses sopes, ni madona ni Miquelot apareixien, s'havien amagat un poc més endins i es continuaven besant i fent plans.
Al matí tot continuava igual, l'amo encara era maleït i a ell li donava ses pitjors feines. Era bo i feiner i sa feina li retia i encara, quan tenia una estona darrera qualsevol paret, follaven amb madona.
-Jo soc una bona madona i a l'amo cardar amb jo encara li fas un favor que ell ja no en vol massa.
-I na Clara mai serà madona, no et convé, ella és una senyoreta.
-Sa que si vol ser madona és na Carmeta de Son Mica. S'altre dia m'ho deia, i a més cerquen pagues que els hi dugui sa finca.
Miquelot coneixia als senyors de Son Mica, a ses reunions que feien on cantaven i glossaven els havia vist i Carmeta era molt guapa, però primeta, no sabia si seria una bona madona.
Dissabte capvespre, després de dinar, en tost d'anar a casa seva va agafar sa bicicleta i va anar a Son Mica. Es va presentar i va demanar pel senyor, dormia sa migdiada.
Es va asseure a s'escala a esperar. Va saludar na Carmeta que pujava. Venc a veure si em volen com a pagès.
-Molt bé, fa estona que mon pare en cerca un. A veure si tenim sort.
Antoni, és senyor el va contractar, de moment per uns mesos a veure com anava i després ja parlarien.
Dues-centes pessetes a la setmana de moment, podia menjar el que volgués, però s'havia de fer ell és dinar i sopar No hi havia madona. I podia dormir a una cambra que hi havia devora ses quadres.
-No tens cotxe ni moto?
-No, només sa bicicleta.
-A ses quadres hi ha una moto que si l'arranges és teva i també un tractor que crec que no es pot arranjar.
-Hi puc anar ara a veure'ls.
-Si, cap pega.
-Quedem per dilluns a primera hora.
Va començar pel tractor, estava mig desmuntat, el que l'havia intentat arranjar no en sabia gens i fins a les vuit passades no va aconseguir que arranques.
Carmeta seia a una cadira i el mirava com feia feina.
-S tard, no crec que puguis arribar as Mercadal a casa els teus pares.
-No, se m'ha fet tard, però estic content, és tractor funciona.
-Vine a sopar, i quedes aquí a dormir.
Va anar a agafar un poc de pa i formatge i permís per telefonar a Diego l'amo de son Jover per dir que ja no hi tornaria. I va partir cap a la seva cambra.
Diumenge mati ja furonava amb sa moto i a les deu ja la tenia aclarida. Es va anar a acomiadar, partia amb sa moto, anava a veure els pares.
3. Són Mica.
Dilluns a primera hora ja hi era i va començar feina. Carmeta l'ajudava, li agradaven les feines del camp, ja anava amb uns calçons veis i unes avarques i primer van anar a veure tots els terrenys i el que volien fer, és a dir el que Carme volia.
Tenien feina, primer el galliner, comprar vaques i un cavall, que no hi podia faltar a un lloc i sembrar, per una banda, l'hort de verdures, patates, pastanagues, cebes, alls... N'hi havia un munt de coses, síndries i melons que eren famosos elss de Son Mica.
Antoni va ser prou receptiu, ell ho compraria tot, ses llavors, els animals, i tela per el galliner.
Tota la setmana de feina, en Miquelot no aturava, Carme ajudava molt i anava a fer és dinar quan era hora i també preparava és berenar i és sopar.
Sa mare de Carme, na Joana, no en volia de feina, era agradable i tot és dia llegia, i a més ara com no havia de fer dinar, millor que mai.
Ses vaques havien arribat prenyades i prest tindrien vedells. I na Xula era una egua preciosa.
És vespres en Miquelot agafava sa guitarra i tocava, a vegades Antoni i Joana s'hi afegien, açò sí que li agradava a la mare de Carme. I després improvisava algunes gloses, no en sabia massa, i sempre parlava del mateix d'un pobre missatge que mai havia vist el mar, i que la força li venia del càvec, que en tost de cansar li transmetia la seva energia.
Dissabte capvespre quan ell preparava sa moto per anar as Mercadal, Carme va demanar si volia anar a sa platja amb ella.
-No és cert que no hagi vist mai el mar, però m'agradaria molt anar-hi.
-Ara venc, i va anar a cercar sa bossa i es va eixancar darrere sa moto, és casc li venia gros, no importava. El va agafar molt fort per sa cintura i van marxar.
Ell notava el cos de s'al·lota al darrere i estava feliç, estava primeta, però tenia uns bons pits i els notava a s'esquena, potser tenia una mitja trempera.
Van anar fins a Cala Tirant, ella duia un banyador davall sa roba, i ell va quedar en calçotets, nadar, riure i parlar, no se'n van adonar i ja eren les vuit.
Ell es va treure els calçotets discretament mirant cap al mar i es va posar els calçons i sa camisa. Es va girar perquè ella es pogués canviar.
Hi havia ja poca gent a aquella hora.
Ella es va vestir deveres amb una tovallola.
En arribar a sa moto, ell es va aturar, ella va seguir i el va besar.
La va abraçar amb molta força i va declarar el seu amor.
Molta estona estalonats, es continuaven besant ara amb més força i més ganes, i se separaven es miraven als ulls i hi tornaven.
De tornada amb la moto encara l'agafava més fort.
-No trobes que hauries de rallar amb el pare?
-Si, és clar que sí.
-Estimo a Carme i demano el seu consentiment per festejar-la.
-Espero que no hàgeu passat ja s'arada davant el bou.
-No, pare, encara no, però no tardarem gaire, ens estimem molt, i jo vull ser sa madona de Son Mica.
-Sou encara molt joves, podeu esperar, i aneu al tanto.
-I tu, en tost de dormir a ses quadres, pots venir a dormir aquí a sa cambra dels convidats, a sa de Carmeta encara no.
Va pujar ses seves coses a sa cambra de dalt, i aquell vespre va dormir allà.
De matinada va aparèixer Carme a la seva cambra. Ell encara no havia pogut tancar un ull, portava una manta grossa i la va posar a terra. És llit fa molt renou. Es va treure el camisó que portava i va quedar nua, ell ja s'havia tret els calçotets, i van jeure junts, es van besar per tot el cos, ella estava encantada amb aquella fava grossa i dura com una pedra.
No van poder clavar, no tenien condons. Ella en tenia moltes ganes, ell també i només es van poder masturbar un a l'altre.
Al matí, ella i els pares anaven a missa, ell havia d'anar a casa seva, i a la farmàcia a comprar condons el més important.
Va tornar al vespre a dormir allà.
-Ja has comprat condons? Era Joana que ho demanava, havia parlat amb Carmeta.
-Sí, ja en tenc.
-Aneu al tanto i siguis delicat la primera vegada.
Miquelot la va besar i ella ho va agrair. Gràcies, sogra.
-Carme preparava el dinar i reia.
Després de dinar, tots a fer la migdiada i ells en tost d'anar a la seva cambra van anar al paller, es van despullar un davant l'altre i es van abraçar, i van follar, per ella era la primera vegada, però va ser valenta i anava prou calenta. Gaudir i riure i estimar que és el que volien fer. Fins a les vuit del vespre no van pujar.
La mare no va demanar res, només veure la palla que portaven al cabell ja es veia, els va abraçar als dos amb molta força, primer a un i després l'altre.
-Els ulls mai menteixen i els vostres il·luminen la tarda.
-Bona nit l'amo, bon dia madona. Antoni el senyor, també estava content.
-És
la primera vegada que m'anomenen com l'amo, i a més estar devora
madona és el millor que m'ha passat a la vida.
Fi de la primera part. Continuarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada