La Secta

         Marc era un noi guapo, alt i fort, destacava sobre tots. Era a mes bon estudiant, aplicat, bona persona i simpàtic, Ho tenia tot. Al dinou anys era un dels líders de la classe i tots l’admiraven. Estudiava per delineant i li agradava molt el disseny.

        Vivia amb els pares i una germana petita de catorze a la que estimava molt,  Prest tindria moto i podria passejar-la per el barri.

        Va conèixer a Cosme, era un home mes gran que ell i el va convidar a una reunió de «Salvats». Sempre havia sentit curiositat per les religions i fins feia poc temps era de missa i confessió setmanal.

        Va ser al confessionari on va perdre la fe. Les preguntes el tenien atabalat. Ell no es masturbava, no contestava als pares, no es quedava el canvi quan anava a comprar i no maltractava la germana. El capellà no se’l creia i ells s’enfadava davant la seva insistència que a vegades bordejava la morbositat. Quan te dutxes tampoc? No t’ensabones massa la tita?

        Va deixar de anar a missa, els sermons tampoc li deien res, ho va considerar una tradició inútil i no hi va tornar.

        A la reunió dels Salvats, va quedar impressionat per la fe que emanava aquella gent, per la simpatia amb que el van rebre i per l’ambient que hi havia. A mes les paraules del «Major» el van impressionar, parlava del perdó i del comportament de les persones i pensava que tenia tota la raó.

            Cosme li va explicar l’escala de lideratge que hi havia, per ordre era Major, Intendent, Responsable i Peó.

        -No hi ha dubte que els peons son el mes important, de la seva fermesa depèn tota l’escala de valors.

        Dimarts i Dijous hi anava a les reunions. I el van començar a alliçonar. No tenia que portar pantalons massa estrets ni samarretes que marquessin la musculatura, camises i ben cordades, i sabates tapades, els dits del peu podien induir al pecat. No podia tenir contacte amb dones que anessin pintades o amb joies, i el cabell el tenien que portar recollit o curt.

    Es va començar a apartar de algunes noies, de fet moltes o duien el cabell llarg o sabates ensenyant els dits. Amb algunes que va parlar, les volia ensenyar el que sabia dels salvats, i prest el van rebutjar.

        La germana no en va voler saber res, ella es pintava si volia i el cabell ningú li tenia que dir com el portava. Va ser la primera senyal de distanciament. Li sabia greu.

        Als pares ni els hi va dir. Eren uns perdularis, ell els sentia quan follaven i resava per ells, estaven pecant.

        Cosme un dia el va renyar, no era prou humil, mirava a tots als ulls i no era bo, tenia que anar amb el cap cot i obeir el que li demanessin.

        Ell mateix li faria una sessió d’humilitat. Es va seure a una cadira, i ell de genolls li tenia que xuclar la polla. Estaven a la sala gran, a un raconet, i el fet de mirar si els veien va ser motiu de queixa, no ho tenia que fer.

        Va xuclar com li demanaven, amb els ulls tancats, i quan ell va ejacular va apartar la cara.

-Molt mal fet, el semen es vida i es te que beure i enviar, no es pot llençar, i va haver de netejar aquella polla fluixa per recollir el que hi quedava.

        Dubtes al marxar i molt mal gust de boca, va comprar uns caramels. El van veure i ho van dir a Cosme.

        Una de les noies que venien era molt maca i agradable, portava el cabell molt curt com un noi, i sempre amb pantalons amples i sabates tancades, una camisa de quadres li quedava molt be. Cap joia, ni anell i la mirada baixa. Es deia Mireia.

    La va acompanyar a casa seva, va demanar permís i va assentir amb el cap. No van parlar res durant la caminada i es van acomiadar amb un adeu.

        Al dia següent la va tornar a acompanyar i va accedir a donar-li el numero de telèfon. Per telèfon si es podien comunicar, se la veia mes lliure i mes tranquil·la, va saber que vivia amb els pares. Que estudiava per infermera i que els pares tenien una botiga de queviures on a vegades ajudava.

        Hi havien mes companys, un li queia molt malament perquè el mirava amb prepotència i a mes tenia la cara plena de grans. Cosme el va advertir, veig que no et dus be amb Saül. No major, no gaire. Els va agafar als dos i els hi va fotre un paquet per el que feien. Va fer posar de genolls a Marc i xuclar-li la tita. Va poder entreveure un somriure a la seva cara i va afrontar el repte de xuclar fins el final i empassar-se el que va ejacular. Ni un got d’aigua hi havia.

        No m’agrada gens que me facin xuclar una polla, diuen que es per que sigui mes humil, però no m’agrada. Ho deia a Mireia de anada a casa seva.

        -A jo no m’ho han fet fer mai però se d’algunes noies que ho s'han de fer.

        -A un home?

        -O a una dona el que toqui.

        -Estaís preparada per fer-ho?

        -Si. Tu també ho has fet no? Prest te faran fer mes coses, jo me’n salvo de moment perquè soc verge.

        Tenia raó la noia, uns dies després a una cambra aquesta vegada el van fer ajupir i li van donar per el cull. Pensava que ja era molta humiliació però va aguantar.

        Per altre banda els discurs i el fervor que veia en tots el tenia enamorat i no es qüestionava deixar el grup. Amb Mireia parlava molt a la nit, hores al telèfon, era la seva manera de festejar. I per telèfon va dir que l’estimava. Ella no va dir res

        Unes setmanes tranquil en l’aspecte sexual, i amb Mireia no comentava res del que feien o deixaven de fer.

Hi havien també confessions, ell no hi anava no tenia res a penedir-se. Va caure molt malament quan ho va dir a Cosme.

-No vols contar que acompanyes cada dia una noia a casa seva? -

-Pensava que es podia fer.

-Ets un prepotent i un malvat, tens que demanar permís per tot el que facis, hi ha que ser transparent, i a mes no aportes res, cap ofrena.

-No tenc un duro.

-Per comprar caramels si eh? Potser no t’agrada el gust del semen que es font de vida?

    -    Si no aportas diners tindras que recaptar per nosaltres de casa en casa.

        -Aquell dia ha va haver penitencia doble, va haver de xuclar mentre li donaven per el cul. Les llàgrimes li queien per les galtes, el Major Benet la tenia molt grossa i li feia molt de mal.

        Va esperar a Mireia un tros enfora, no volia que el veiessin amb ella, es va sobtar de no trobar-lo, va estar una estona dreta mirant si venia i va marxar.

        -Hola, t’esper aquí perquè no vull que me vegin amb tu, avui m’han renyat per no haver dit que sortíem junts.

        -A jo avui m’han fet xuclar una polla per el mateix motiu. I m’han fet enviar el semen. No m’han deixat apartar la boca quan veia que ejaculava.

        -Comprem caramels?

    I xuclant caramels li va dir que n’estava fart i que deixava la comunitat.

        -Saps que no es pot fer? Que tindràs la condemna eterna?

-El que no pot ser que la condemna comenci abans de morir, es un infern estar a la secta. Quan tardaran en violar-te?

        -No me violaran mai, jo faré el que me diguin, tenc que obeir.

        Marc es va posar a plorar.

        -Jo t’estimo i com a dona i mare dels meus fills, si te violen a tu també m’ho fan a mi, no ho puc suportar.

        Ella va marxar i el va deixar plorant.

        Cosme el va telefonar al veure que no hi anava.

        -Sou uns violadors i uns pederastes, mereixeu la mort, no penso tornar i si li feu mal a Mireia vos denunciaré.

        Un parell de trucades mes que l’amenaçaven i va anar als mossos. Ho va denunciar. El va atendre una mossa rosa i maca que va ser prou comprensiva, no hi podia fer res, tenia que anar a un avocat i aportar proves, el seu testimoni no bastava, potser si n’hi havien altres. Es va oferir a fer servei de vigilància com a protecció. No, oficialment no, com a favor personal.

        -No has dit res a casa teva?

        -No, no vull que ho sàpiguen.

        -Es el primer que tens que fer, tens que tenir l’ajud de la família, dels que t’estimen, no pots anar sol

        -Jo estic molt content del teu tracte. Potser la meva amiga Mireia tindria que parlar amb tu.

-        Donem les dades, jo li telefonaré.

        -Parlar amb els pares i contar-lis va ser difícil, al final s’ho va prendre com un exercici d'humilitat, de alguna cosa li tenien que servir tantes sessions a la seu del salvats.

        Marc va començar a contar en el moment que arribava la germana.

        -Aurora, deixe'ns que tenim que parlar amb Marc.

        -No, que quedi, ho te que saber, es la meva germana.

        Va contar que havia contactat amb la secta i que al principi estava molt content, però li volien fer recaptar diners i li havien fet fer xuclades a les seves polles i que l’havien violat varies vegades, ara l’amenaçaven si marxava i havia anat als mossos.

        -Aurora açò no es un conversa per tu, fes el favor que sortir.

        -Que penses que no se el que es follar per el cul i una xuclada de polla? Soc jove però no botxa, ho comentem amb les amigues.

        El que contes es molt trists, potser el millor de tot es que hagis sortit i que te’n hagis adonat del que son aquesta gent, estàs be i sa i es important. No has de donar importància al que t’han fet, i nosaltres et recolzem en anar als mossos, si insisteixen hi tornarem.

        -Fill meu, si t’han fet mal ho curarem, vols que miri si tens alguna ferida o te posi crema.

        -Mare tranquil·la si ho necessito t’ho demanaré.

        -Si només es posar crema jo també ho puc fer.

        -Aurora, açò no es cosa teva.

        Mira fill, a jo també me van donar per el cul a la mili, i no m’ha passat res. Soc una persona normal.

        Te van violar?

        -No exactament, jo estava d'imaginària i va venir la Manoli, era la marieta de la caserna. Em va posar calent i me va xuclar i follar. Penseu que estava sol a la caserna, lluny dels pares i no tenia cap mostra d’afecte i aquell noi-noia era molt afectuós i me vaig deixar fer.

        Mireia estava trista, culpa seva havia baixat punts en la cursa per ser responsable, i que la depreciaven un poquet. No volia sortir amb ell a passejar, el pare no volia ni que la anés a esperar a la sortida.

        Havia parlat amb Mònica la mosso d’esquadra i l’havia advertida del que li podia passar i s’havia ofert per ajudar-la.

        Van passar varies setmanes, sovint li telefonaven amb amenaces i ells els hi repetia que anirien a la presó.

          Aurora la germana li va dir un dia que divendres a les sis tenien que ser prop de la plaça Loreto que era on hi havia la seu del Sants que hi hauria renou. No va voler dir res mes.

        Hi va anar amb Mònica que estava lliure de servei, i amb el seu pare que volia saber el que passava.

        A les sis en punt van sentir la sirena dels mossos d’esquadra que arribaven i entraven a la seu. A la vegada es sentien alarmes anti violació.

        Es va reunir una gernació de persones a la porta del edifici, va reconèixer a moltes amigues de la seva germana i la que sortia plorant amb els mossos era Aurora. Al veure’l li va fer l’ullet. Era ella que havia telefonat als mossos que la volien violar, i s’havia tancat als banys.

        Cosme i el pare Benet van sortir emmanillats de la seu.

        La concentració de persones va seguir davant Salvats, eren mes de dos cents i feien prou renou. La majoria eren estudiants de l’escola de Aurora.

La premsa se’n va assabentar i les noticies sortien a primera plana.

        Per el que sabia Aurora s’havia infiltrat aparentant molt de fervor i d’acord amb els companys de l’escola que van fer costat, un dia va cridar als mossos que la volien violar i es va tancar a un lavabo. Ja coneixia als responsables i els va assenyalar.

        -Marc també va anar a declarar i va acusar als que l’havien violar.

        Hi havien també finances irregulars i sense declarar, van trobar diners i drogues i la secta al menys de moment va ser clausurada.

        Mireia estava enfadada amb ell i no li contestava al telèfon.

        Va anar a casa seva, el que li va obrir, era un conegut responsable de la secta i el va fer fora.

        Va anar a denunciar-lo als mossos. Com sempre no podien fer res, però Mònica i un company vestits de uniforme, es van posar a fer guardia a la porta de casa seva. Nomes estar drets devora la porta on els poguessin veure de la finestra.

        Suficient per que el pare de Mireia sortís amb una maleta. Els mossos van marxar, Marc va tornar en sol demà a les vuit del matí. Quan Mireia va sortir, duia els ulls plorosos, la va acompanyar en silenci, sense dir res, al autobús fins a l’escola. Nomes baixar del autobús, va entrar, ell va quedar a esperar que sortís. A la porteria va demanar a quina hora acabaven i va poder marxar, tornaria a la una.

        Quan van sortir, seguia allà esperant, i ella va anar cap a ell i se li va llençar als braços. La va abraçar molt fort i van anar a seure a un banc.

        No van dinar aquell dia, ella tenia moltes coses que contar, cap bona, el pare la tocava i l’obligava a fer-li palles, era per que fos humil i bona nena. La mare ho consentia, però la nit anterior havien discutit molt fort, i ell havia marxat no sabien on. Ara tenia la incertesa de que faria, la mare no es veia amb cor de portar sola la botiga.

        -Jo aniré a la botiga a ajudar. Veuràs que bo que soc.

        -Ho era, guapo i jove totes les clientes estaven contentes del tracte i del seu humor, a la tarda Mireia també i es feien mirades d’amor.

        Prest la seva presencia no va fer falta, sabia on fer les compres i com contactar als proveïdor, portava les contes i la mare s’apanyava amb una noia que l’ajudava als matins, ell va poder tornar a les seves classes.          En realitat la controlabilitat li duia el seu pare que en sabia molt.

        Tot va arribar a la normalitat, primer denunciar al pare per tocaments i per abandonament de llar. Maria la mare estava d’acord, Marc era un lider, i ella estava acostumada a obeir, Mireia anava a les vuit cada dia a casa seva a dur els comptes amb el seu pare i ell s’encarregava dels proveïdors.

        Marc duia al vespre a Mireia a casa seva amb la moto. Un dia, abans de marxar ella va telefonar a la mare. Avui no vindré a dormir, quedaré amb en Marc. I el va agafar de la ma per portar-lo a la seva cambra.

        La germana va obrir un moment la porta per demanar si tenien condons. No en tenien, quin fall. Jo vos en duré de la farmàcia.

        No es van despullar fins que no va tornar.

        -Sou uns bledes, jo pensava ja trobar-vos cardant. Però vos sentiré i me faré una palla a la vostra salut, vos felicito i vos estimo molt.

        Mireia ja s’estava despullant i ell va fer el mateix, es van estimar molt i molt fort, estaven feliços i contents, ella va perdre una virginitat que feia molt de temps que penjava d’un fil.

-Estic molt contenta de haver-ho fet amb tu, no es el mateix que obeir al que t’ho mana, es amor i del bo. T’estimo molt.

    Es van anar a dutxar i mentre ho feien reien i feien broma. La germana va entrar.

-Vos volia veure despullats, ara es bona ocasió, mai he vist una polla, encara que sigui molla, ja l’he vista. Gracies. Ells reien.

-Ets la millor germana del mon.