La Primitiva.

         Oriol tenia vint-i-quatre anys quan li va tocar la Primitiva. No era un jugador habitual, no ho feia cada setmana, però sempre la mateixa combinació. 7-14-21-37-47-49. Ja se la sabia de memòria i jugava poc, només set números combinats, el setè número era aleatori. Posava el que volia. A més, el dia que la va posar es va equivocar i en tost d'un vint-i-un va posar el vint-i-dos.

        Disset milions d'euros.

         No s'ho podia creure, a l'administració li van confirmar. No ho havia d'haver fet. Al cap de poques hores ho sabia tot deu.

        Campejar el temporal de felicitacions i entrevistes li va costar molt, al final es va tancar a casa seva i no va sortir en dos dies.

        Vivia amb els pares i estaven eufòrics, ja planejaven el que farien amb tants dobles. 

        La seva núvia també estava que botava i ella que no es volia de cap manera baixar les calcetes, ho va fer, va anar amb ell a la seva cambra, se les va treure i les va voltar per l'aire.

    -No estic per follar ara mateix. Ja ho farem.

        Estudiava enginyeria i ja estava a quart, prest acabaria, era bon estudiant. De sobte, a l'escola tothom era amic seu, tot eren cops a l'esquena. Les noies ara el miraven i el saludaven, Les germanes Manera, les filles del notari, altes i guapes, van saber que vivia, i el saludaven somrients, els hi va veure les calces, elles tan curoses a l'hora de seure s'havien tornat de sobte descuidades.

        -Que ha canviat que abans no volies que te toques i ahir vas baixar-te les calces?

    -No sé què em va passar, et va molestar?

        -Si i molt, tu i jo ja hem acabat. Els diners no son tot a aquesta vida.

        La va deixar plorant. No en volia saber res.

        Als pares i germana també els va aturar.

        -He decidit no tocar els diners fins que no acabi la carrera.

        Va veure cares decebudes, qui mes qui menys havia fet comptes, inclòs un cosí amb el qual no tenia molt contacte va telefonar per felicitar-lo.

    Tenia una paga dels pares, cinquanta euros a la setmana, dissabte no li van donar. Ell no ho va exigir, però no estava content, va haver de tirar estalvis. I reduir despeses.

        No se'n sortia i va anar al banc, al de tota la vida, havia posat els diners a termini, en necessitava per viure, les seves depeses havien augmentat.

        Va posar cent mil euros al seu compte corrent. Era molt, però no volia tornar al banc, el posava nerviós anar-hi.

        Encara no havia assumit que era milionari, i no ho volia assumir. Volia viure com sempre.

Era difícil viure com abans, ell no volia canviar, ni canviar el cotxe ni millorar el seu ritme de vida, ni anar a cap restaurant car ni anar de milionari per la vida.

        Pels altres, ell no era el mateix, el tractaven diferent i ell ho notava.

        Era fàcil lligar a la discoteca de fet moltes noies el cercaven i tenia la impressió que podia follar amb qualsevol.

        No anava amb el seu tarannà aprofitar-se i si volia follar podia pagar una puta, a vegades és més decent i ho va fer.

    Una noia que li agradava mot feia molta estona en intentar parlar amb ella el va rebutjar. Que em vols follar? És al que vens no?

        Ell no havia follat des de feia mesos amb una xicota que tenia.¡

Era clar que estava feliç amb el premi de la primitiva, no en volia renunciar, però tampoc a la seva vida anterior i no el deixaven.

        A casa el miraven rar, volien la seva part del premi i estaven ansiosos, i esperar que acabes la carrera era una bestiesa.

        Va pensar que si anunciava que donaria la seva fortuna a alguna associació benèfica el deixarien tranquil.

        Alguns si es van apartar, però en van aparèixer de més perillosos, associacions religioses, ONG i tota mena d'empreses el van assetjar sense pietat.

    Els va enviar a filar, estava desesperat, i es va tancar en si mateix, només estudiar, anar a classe i no relacionar-se amb ningú. Inclòs portava l'entrepà de casa per no anar al bar.

        -És difícil no? Era Tatiana.

        Estava assegut a un banc de pedra amb l’entrepà i el bòtil d'aigua mineral.

        Es va sorprendre, no coneixia molt a Tatiana, era una noia que no es relacionava massa, era alta i plantosa i el mirava dempeus devora ell.

        Mai ho tenim bé, si no tenim un duro som pobres i si som rics, tot són amics i aprofitats.

        Li va fer lloc per seure.

        -Diuen que vas enviar a filar la teva núvia. Parla molt malament de tu.

        -Que digui el que vulgui, després de dos mesos sense voler follar, de sobte es va treure les calcetes a la meva cambra.

        -Ha, ha açò no ho conta.

        -Que em deixin en pau, jo vull seguir la meva vida d'abans.

        -No podràs, és impossible. Estic a punt d'acabar Psicologia, crec que et puc ajudar.

        -A quant em cobres les hores? 

        Van quedar per anar a fer unes cerveses en acabar les classes.

        -La teva realitat ha canviat, el que has de fer és afrontar el repte en tost de fugir i voler que tot sigui com abans.

         Simplement no es pot fer. L'abans mai torna.

        -El primer que has de fer és repartir una part del que tens amb les persones que estimes i que ho esperen.

        -Els pares i la meva germana, no vull donar res a ningú mes.

        -Quant?

        -Tu que trobes, no tinc ni idea.

        -Pensa en percentatges, deu, vint trenta per cent?

        -També pots dir que és una primera aportació que després ja veuràs, però de moment poden gaudir d'alguna cosa. A ells també els hi ha tocat la loteria. Poseu-ho al cap.

        -I has de fruir dels diners, comprat un cotxe nou, si no ho fas, la gent pensa que ets un rar, i els hi agrada tenir enveja,  Ajuda'ls que la tinguin.

     Algunes persones són més felices si tenen enveja d’algú.

        -A més has de saber esbrinar el que està devora tu perquè t'estima i el que ho fa per interès. És una feina que demana temps i tranquil·litat, no frisis com volia la teva ex-xicota.

        -Un vint per cent serien tres milions i pico, potser un milió per cada un estaria bé.

        -Jo començaria per la meitat, els hi dius que n’hi haurà més i els ajudes a no gastar-ho tot de cop.

        -Pensa també en els impostos, parla amb un assessor fiscal, si vols te presento al pare és bo i honest.

        Ho va fer i ell se n'ocupava de tot, junt amb el pare va conèixer la mare i el van convidar a dinar diumenge.

        -Veus? Nosaltres ho fem bé a l'hora de fermar el gendre ric.

        -Tatiana és molt bella, no m'ho proposis molt.

        Era broma i no ho era, hi havia un vincle entre ells dos, es telefonaven i li consultava coses, ella era molt llesta. Sortien a sopar, ara si es gastava els diners i a ballar a la discoteca. 

        Mai cap mena de contacte físic, mai cap apropament. Però no passava dia que no parlessin o que es telefonessin i les trucades a vegades duraven molt.

        Un dia, asseguts al banc on menjava el panet, ella va comentar que els diners a vegades separen més a les persones que ajuntar-les.

        Al vespre, van anar a sopar i en sortir, passejant per la rambla li va demanar que havia volgut dir.

        -Que en circumstàncies normals, tu ja m'hauries besat.

        -És veritat, t'estimo molt i no goso dir-ho.

        -Ja ho has dit, i encara espero la besada.

        La va agafar per la cintura i es van abraçar i van ajuntar els llavis, allà al bell mig del passeig.

        -T'admiro i t'estimo.

        -Eh ¡ Para no és el mateix, estimar que admirar.

        -Ho pots dir com vulguis, per mi ets una deessa, el desig del meu cor, la dona amb què vull compartir la meva vida.

        Van seure a un banc que interferien el pas i es van tornar a besar, ell es va atrevir a tocar-li els pits, ella no va protestar.

        -No tens un apartament de solter per dur les teves conquistes?

        -No facis broma, fa mesos que no follo,

        -Jo tampoc i en tinc ganes.

        -Anem a un hotel?

        -Sí, anem,

        Quin rollo els hotels, el nom, DNI, targeta de crèdit, molt llarg sobretot si tens una noia aferrada a l'esquena.

        A la cambra es van besar i despullar, admirar-se un a l'altre, ell també tenia un bon cos. Els condons els portava ella, ell ni hi havia pensat. Van follar tot el que van poder i van quedar a dormir. L'endemà no van anar a la facultat, volien seguir.

        No només follar, també parlar, revellar les seves intimitats, els pensaments més amagats i els projectes de futur.

        Havien d'acabar la carrera i començar a fer feina i viure junts. Ella volia muntar un consultori de psicologia, tenia ja el local, sabia el preu i esperava que no el llogues ningú abans. Ell no ho sabia, trobar feina de moment com a enginyer.

        -No hem parlat per res dels diners.

        -Feia falta? Saps que t'estimo i no pels diners, per com ets, per la teva honestedat i per aquesta fava tan bona que tens.

        -Jo t'estimo pels teus ulls, per la teva ment per la teva intel·ligència i per aquest cul que m'enamora.

        -Jo ara també passaré el meu particular calvari, de persones que diran o pensaran que estic amb tu per diners.

-Si vols te presento a una psicòloga que et pot ajudar.