L'amo i Madona Segona Part.

 4.- Maria

Va estar dues setmanes dormint a sa cambra petita i quan no hi anava ella hi anava ell, i quan ja estaven a punt de demanar permís per compartir cambra, un esdeveniment el va fer inevitable.

Maria, la germana Carme, deixava el convent i tornava amb els pares.

Miquelot ni sabia de l'existència de la cunyada.

Feia dos anys que segon ella havia sentit la crida de Déu i s'havia enclaustrat a Santa Clara.

Els pares van acceptar la decisió de la filla i ja la donaven per perduda en mans de Déu, i que tornes va ser un maldecap per tots.

Primer una cambra, que era la que Miquelot emprava, i sense demanar res va dur les coses a la de na Carme.

Hi havia un gran disgust, la primera la germana que deia que no en podia dur més, i per sa mare que era molt religiosa. Son pare s'ho va prendre millor.

Maria era molt calladeta i bona al·lota i estimava molt a la germana, anava tot el dia al seu darrere, cavar no, no en sabia ni s'hi veia en forces, ni fer és dinar ni donar menjar a ses gallines, era sa la seva ombra. A Miquelot li reia i prou, no s'atrevia a dir res a l'amo, i baixava els ulls.

Un dia Carme volia dormir amb sa germana i ell va anar a la cambra petita, no ho entenia gaire però era igual.

Al vespre següent havia de rallar amb ell.  A veure què volia na Carme.

-Ahir vaig fer l'amor amb la meva germana.

-Aguanta ¡

-M'ho va demanar amb tanta insistència i plorant que no vaig poder fes més que accedir als seus desigs. Jo mai havia fet l'amor amb una dona i va ser prou bo, ella és una experta, es veu que en el convent era habitual.

-I no t'has de preocupar, jo a qui estimo és a tu. Tu ets el meu marit.

-Açò de cardar amb la germana és una vegada i prou o s'ha de repetir?

-No ho sé, de moment està molt sola i molt trista, ja veurem.

Abans de dinar Maria li va parlar per primera vegada, va anar cap a ell abans que entres a la cuina.

-Jo a tu també t'estimo, estimo molt als dos. I tu ets l'amo i jo faré el que diguis.

El que era clar és que havia de  fer alguna cosa, no podia estar tot el dia com un canet, i a la tarda amb la germana en van parlar.

-Potser seria bo que Maria aprengués a cuinar i a donar menjar a ses gallines.

-Si, és clar que si, ella també és filla del camp, no és ver Maria?

-Cuinar en sé, i ho puc fer, ara donar a menjar a ses gallines no, tenc por que em piquin.

-Els primers dies ho farem juntes, és fàcil ja veuràs.

Els pares van marxar uns dies a Barcelona, Antoni tenia negocis, i van quedar ells sols.

El primer dia al vespre Maria va anar al seu llit.

Eren prop de les dues, ells ja dormien.

-Puc dormir amb voltros? Tenc por.

Es fa fotre en mig dels dos, girada cap a Carme i es va posar per dormir.

Tenien son i en Miquelot es va girar cap a s'altra banda.

Es van aixecar amb el gall i van anar per feina, només pixar, la dutxa era al vespre. Maria va quedar al llit tapada cap i tot.

A les deu quan van anar a berenar, Maria ja estava vestida i tenia sa llet que ja bullia. No van dir res del que havia passat al vespre.

Tot el dia treballant, Maria va cuinar,

Al vespre a la dutxa, és bany era entre ses dues cambres i Miquelot va sortir de la dutxa amb la tovallola. Maria l'esperava asseguda al llit, Carme traginava a la cuina.

-Vull dormir cada dia amb voltros i si em vols follar pots. Vols o no?

-No, crec que no ho hem de fer, som cunyats i si tens por pots venir algun dia a dormir amb nosaltres però de clavar, res de res.

Va marxar plorant a la seva cambra.

-Maria t'ha demanat per clavar no?

-Si, jo crec que no ho hem de fer.

-Ella diu que és com una germana nostra i que ens estima molt als dos i fins que no faci l'amor amb els dos no es trobarà acollida.

Ell ja estava en calçotets que era com dormia i Carme s'estava despullant i va entrar Maria, venia nua.

-Si us plau, no em feu fora.

Era preciosa, un poc més petita que Carme la germana i estava ben servida de mames i cul i aquells ulls plorosos la feien desitjable.

Es va acostar a la germana i la va començar a besar, i a tocar-li els pits i la mà a l'entrecuix. Ella es deixava fer, Miquelot mirava i notava la trempera que pujava.

Va aixecar la vista cap a ell que estava dempeus devora el llit, i de genolls s'hi va atracar i li va baixar els calçotets i li va xuclar el membre.

Es van ajeure els tres al llit, van fer l'amor a tres, Miquelot follava amb Carme i Maria tenia els cap entre les seves cames, i quan va ejacular els va llepar als dos.

Es van posar per dormir, Maria amb el seu membre a la mà que no el volia amollar.

-Açò ho hem de reconduir, no és bo per ningú.

Estaven dinant els tres i era Miquelot que rallava.

Maria volia dormir amb els tres i esperava que la follessin un dia, era verge i ho volia deixar de ser. Carme no sabia què dir ni fer.

-Farem el que jo digui que per alguna cosa soc l'amo.

-Tu, Maria a dormir a la teva cambra, si tens por, te l'empasses.

- u i jo a la nostra cambra que necessitem la nostra intimitat.

-Si algun dia voleu fer l'amor els dues, jo no hi tenc cap inconvenient, sempre que no em demaneu d'anar jo sol a la cambra que no ho faré. Ho feu devora jo que em va agradar mirar.

-Entesos?

-I follar amb mi algun dia?

-No, no ho he de fer.

-I s'ha acabat sa discussió.

Durant uns dies semblava que tot tornava a sa normalitat, Maria dormia a la seva cambra i no hi anava a la seva.

Després de dinar, algunes vegades s'hi tancaven les dues a follar. Eren germanes i bé estava.

Maria era bona a la cuina i a la tarda feia crespells i formatjades, havia a més perdut la por a les gallines. I algun dia venia a ajudar a munyir a les vaques.

Durant el dia passejava, els anava a veure com cavaven o com llauraven, els mirava amb cara d'amor, i deia que no havia desistit de jeure amb ell.

5. Antoni i Joana.

Els pares van tornar i d'alguna manera la tranquil·litat.

Per poc temps, Maria també volia fer l'amor amb els pares.

Va començar per la mare. Quan li va demanar es va retgirar i va fugir de les seves carícies.

Carme la va agafar a part i van parlar, Joana no ho podia entendre i que fes l'amor amb la germana era pecat.

Maria, a poc a poc, després del primer ensurt la va convèncer, que totes les monges ho feien i l'amor era molt més fort.

Un dia la va convèncer que es deixés tocar i asseguda al balancí primer amb la mà i després amb la boca la va fer arribar a un gran orgasme. No n'havia tingut mai cap i va marxar a tancar-se a la cambra.

Va sopar amb el cap baix, estava molt avergonyida.

Carme l'animava.-No et preocupis dona, açò no és res.

-Que passa? Era el pare.

-Res, que li ha sortit un gra a la cuixa i és una covarda. Jo més tard te'l rebentaré i li posaré una gasa. Maria reia i no deia res.

A Joana li havia agradat i es va deixar seduir per la filla petita un altra vegada. I ja no es revoltava quan Maria deia que ho volia fer amb la mare i la germana.

Carme no estava molt per la labor, en principi perquè anava prou servida amb en Miquelot i no anava tan calenta com les altres dues. Joana haver conegut un orgasme la tenia al cel i li agradava molt. I si era pecat no es deia i ja està.

I un dia que el pare no hi era s'hi van posar les tres. Miquelot tenia feina i anava a la seva. Carme al cap de poc, va tornar, no el volia deixar sol, havia estat bé.

-Veure a la mare nua i amb les cames obertes és prou instructiu, ara si potser som més família.

Almenys la mare era més propera i menys intransigent.

Maria no en tenia prou, ara faltava algun dia ser quatre i potser algun dia els cinc. I havia de deixar de ser verge.

Un dia va demanar de noves al pare, li va baixar els calçons i el llepava, ell es va posar molt calent i la va agafar la va posar de panxa a terra i li va treure les calcetes.

En veure'l nu Maria es va astorar i va fugir corrent.

Un poc cop piu els dos al vespre, no van dir res a ningú.

Maria va deixar de ser verge, però no van ser quatre,

Carme va agafar d'iniciativa, que ells tres, i la va portar al llit un dia.

Miquelot no va ser gens delicat, anava calent i la noia li agradava, li va baixar els pantalons curts que duia i la camisa. La va besar amb gola, molta boca, res de petonets, una bona xuclada que quasi l'ofegava i amb passió.

    La va magrejar em cobdicia, mà plana tots els pits, i la panxa i el cul, com si pastes una coca. La mà a l'entrecuix i un dit ensalivat al cul, fins ben endins, ella gemegava no sabem si de mal o desig. 

    Carme mirava un poc sorpresa, no coneixia aquella faceta del seu marit, era més una violació que altra cosa. Maria es deixava fer. No li havia agradat el del cul i temia no li entres la fava.

    Desitjant que acabes prest, va ensalivar-los als dos i va posar un condó al marit. la penetració si va ser suau, almenys al principi, fins que va notar que es trencava el tel, llavores va envestir com un brau, i en pocs minuts els dos van tenir un orgasme. Ell va continuar bombant una estona fins que es va posar de panxa, vençut.

Maria es continuava tocant, Carme pensava que potser si volia una follada com aquesta plena de força i passió. De moment havia d'esperar només hi havia una tita fluixa.

Maria va marxar a la poca estona, tenia llàgrimes als ulls, no havia estat una follada d'amor, pensava, només sexe i brutalitat.

Miquelot estava seriós.

-No sé què m'ha passat, estava calent i furiós, i potser he estat massa brusc.

-Si, ho has estat i molt poc delicat, sé que no en tenies ganes, em sap greu haver-lo forçat.

     -T'estimo molt i també a la teva germana, però el sexe el vull entre nosaltres.

-Si, amor, és l'última vegada, jo parlaré amb ella.

No va fer falta. Ella ja tornava, encara anava nua.

-Estic trista, ha estat com si em violessin.

-És cert, Maria, perdona, no se el que m'ha passat, potser no ho havíem d'haver fet.

-Potser he representat el paper que em demanaven que fes, el de violador. Jo no soc d'aquesta manera, perdona, jo també t'estimo.

I ara si, es van besar a la boca amb amor i també passió, Carme si va afegir i van ser tres els que alternaven, després Maria es va ajupir per xuclar-li el membre, i el va reviscolar, va anar per na Carme, i la va deixar més calenta del que estava. 

Miquelot i Carme van follar potser si, de la mateixa manera que ho havia fet amb Maria, Els crits es van sentir en tota la casa. Va ser un clau magnífic.

Van quedar els dos de panxa i Maria els anava llepant als dos per tot el cos.

-Sé que és la darrera vegada deixeu-me fer.

Tot va tornar a la mateixa normalitat d'abans, cadascú a casa seva, els senyors, també ho feien més sovint, els sentien.

6. Júlia.

A una reunió d'amos de lloc, on Miquelot va assistir per primera vegada, es va trobar a Diego i es van saludar.  Eren a son Carrió, i van estar planejant els problemes del sector, a l'hora de dinar, hi havia madona i la filla.

Júlia, filla de l'amo, era guapa i alterosa, però un poc mascle, amb el veí de taula en Marcial va comentar que era molt guapa. Si, però es dur malament en son pare, sembla que no va de mascles.

Era el que pensava.

Va fer per rallar amb ella,

-Que fas al lloc?

-Soc missatge.

- -No sé si és bona cosa treballar amb el pare.

- -Uf, me té frita, tot el dia em vol casar, tot és dur mascles.

-Ja hi ha dos missatges que no necessita.

-Si us en sobren, a jo me'n falta un.

-Vols venir a fer de missatge a son Mica.?

    -No sé com s'ho prendrà mon pare.

    -Malament, és clar, però els fills han de partir algun dia.

    -I jo no en tenc cap de missatge mascle, de sa que t'hauràs de guardar és de sa germana de madona que va ser mig monja a Santa Clara.

-Potser serà ella sa que fugi de jo.

-Si no vens no ho sabràs.

-Quan em pagues?

-Cent cinquanta pessetes a sa setmana.

-És poc.

-Al mes ho revisem.

-Ja et diré coses.

En dues setmanes no va dir res, a la tercera va aparèixer per sa porta.

    -M'he barallat amb mon pare.

    -Aquestes baralles duren poc, uns dies fora us aniran bé.

    -És que...

    -No em contis res, no ho vull saber, si us estimeu segur que en poc temps sereu de nou amics.

    Va conèixer el lloc, on havia de dormir, i els horaris que feien, també a madona i a Maria.

    -Vols berenar?

    -Sí, estic afamada. He vingut amb auto stop.

    -Maria, li prepares berenar?

    Era alta i forta i a l'hort devora madona i l'amo no feia cap mal paper, també sabia munyir i cuidar ses vaques. Era un encert haver-la agafada.

Per Maria també. Al vespre seien a s'escala i rallaven juntes. Si hi havia sol anaven davall l'arbre. Un dia va veure que es besaven.

La cosa va anar a més, i dormien juntes i follaven al paller, de dalt les sentien.

En Tomeu l'amo de son Carrió va venir un capvespre a veure-la, van estar xerrant asseguts a la fresca, ell estava trist per la marxa de la filla.

-A jo m'hagués agradat un fill com tu, alt i fort i amb ganes d'agafar el meu lloc, però el meu fill és homosexual i va marxar de casa amb un xicot i la filla ja ho veus.

-Al fill no el conec, però l'has de recuperar, no és bo que sigui fora de casa i que no us veieu, i la teva filla és mot bona noia i us estima molt. No la pots tenir fermada, i saps quina és sa la seva tendència sexual.

-Sí, li agraden ses dones. Però em sembla que no n'ha tastada cap mai.

-Aquí ha trobat a sa germana de madona.

-I és per açò que la vas voler dur?

-Si, crec que a la llarga serà el millor per tots.

Carme s'hi havia afegit.

    -Cal deixar a tots fer el que vulguin i algunes coses no es poden revertir.

    -Lloc que mana madona, malament anirà.

    -Aquí no comanda madona, i tampoc l'amo, cadascú té la seva feina i ses decisions es prenen de mutu acord.

    -Els temps han canviat Tomeu, ja no és com en primer. I tu ets prou llest per adaptar-te als nous temps.

    Van arribar Maria i Júlia, anaven agafades de la mà. Júlia va anar a abraçar al seu pare i Maria també el va besar.

    -Es Maria sa la meva parella, ens volem casar.

    -En primer era és mascle el que demanava per festejar, clar com ara comanden ses dones

    -No siguis caparrut, jo estic segura que no vols perdre una filla, i seràs un gran avi.

    La cara de sorpresa de Tomeu va ser de les que es poden emmarcar.

    -Hem pensat a ser mares les dues, ens podem inseminar i tenir-ne almenys un per hom i si podem dos. I ens estimem molt. I tu seràs avi.

    Miquelot i Carme no en sabien res del que volia fer la germana, el que si havien fet ja feia un mes és deixar d'emprar condons, ells també en volien un de fill.

    Tomeu va partir en un mar de confusions, Júlia el va besar i abraçar, i quan li va arribar el torn a Maria, s'hi va llençar pràcticament als seus braços, el va besar. Gràcies, pare.

-Telefona a ta mare i li contes tu, que jo no sé per on hi he d'anar.

Més tard Maria va contar que s'havia emportat el condó ple de la nit que la van desvirgar i que s'havia estat empastifant el semen, però no havia resultat.

És dissabte vinent l'amo de son Carrió va tornar, venia amb madona na Magdalena.

Van seure devora amb en Miquelot i Carme.

Ses al·lotes havien anat a passejar, Antoni era fora i Joana va seure amb ells.

Van començar malament.

-Voltros heu seduït la filla i ara ja és tortillera del tot.

    -Sa  teva filla és lesbiana i ho és de naixement, tard o prest trobaria parella i és clar que seria una dona, trobar a Maria ha estat una sort per elles, s'estimen.

    -I volen tenir un fill no?

    -Si, es volen inseminar i ser mares, és ha de respectar i ajudar en tost de rebutjar, tu també vols ser àvia no?

    -Si, però d'un mascle i una femella.

    -No tens cap de ses dues coses.

    Miquelot va voler dir sa seva.

    -Sort que a son Carrió comanda l'amo.

    -Comandava abans de tenir una filla.

-Però te l'estimes no?

    Era Carme que l'esperonava

    -Sí, és clar que sí.

    -I tu també Magdalena no?

    -Si estimeu la filla el primer que heu de fer és respectar, deixar que volguí ser el que ella decideixi.

    -Ja n'he perdut un de fill.

    -I és clar que l'heu d'ajudar, us necessita encara, i recuperar l'altre.

    No estaven encara molt d'acord, és gin i sa llimonada fan molt bona feina i sa pomada passava bé.

    Van arribar les dues, agafades de la cintura i els van veure, es van atracar.

    Besades i abraçades.

    -Jo soc Maria, sa vostra nova filla.

    Els dos callaven.

    Miquelot es va aixecar per dur dues cadires més i més gin que ja n'hi havia poc.

-Et paga bé en Miquelot?

-No, a fi de mes m'apujarà el sou.

-És molt feinera i bona en tot.

-Si, llastima fos mascle.

-Que¡¡¡¡¡

    -Perdona filla, no et volia depreciar, un bon pagès necessita un fill mascle per dur ses terres i tu vas sortir femella.

    -I tu no vas ser prou llest per valorar la teva filla que pot fer feina millor que algun mascle i vaig haver de partir. Aquí des de es primer dia van valorar sa feina que feia.

    -Una dona mai pot fer la feina d'un mascle, era Magdalena que ho deia.

    -I un colló de mico.¡¡¡¡

    -Soc millor que molts i tu ho saps, els paputs que vas dur de missatge no m'arriben a les soles de les sabates.

    -Si, és cert.

    -Aquí soc feliç amb na Maria pares, ens estimem molt i volem tenir fills i fer una família, no em deixeu que jo us estimo.

    Es va posar a plorar, Maria l'abraçava la petonejava.

    Els pares també la van abraçar.

    -Voleu quedar a sopar?

    -Encara no és hora.

    -Idò farem una bereneta sopar, teniu molt camí fins a Ciutadella i no és bo anar amb sa panxa buida.

    -i plena de gin,

    -Me'n poses un altre?

    -Van treure vi i pa i formatge, camot, carn i xulla. Van ben sopar i van seguir amb el gin. Es van engatar.

    Les primeres a partir van ser Júlia i Maria a la seva cambra.

    L'amo Tomeu duia un bon gat i també Lena, Joana no parava mal.

    -Em penso que haureu de quedar a dormir aquí. Tal com aneu cap pot conduir. Podeu dormir a sa la meva cambra,  Antoni no és aquí.

    -I tu?

    - Jo amb voltros, no aniré a ses quadres?

    Van haver d'ajudar a pujar ses escales a Tomeu, era és que més malament estava.

    El van allargar al llit li van treure els calçons i ses sabates. Magdalena i Joana feien broma dels calçotets de l'amo i li obrien per dalt i els hi mig davallaven, no deia ni piu i la tenia ben morta.

    Més complicat va ser per Magdalena treure's el vestit, Joana l'intentava ajudar, però no s'aguantaven, reien i queien damunt el llit una vegada darrere l'altre.

    Miquelot les mirava i va tancar sa porta..

    -Ja us apanyareu.

    Va aconseguir treure és vestit, duia en tost de calcetes un culote, i es va haver de treure és sostenidor perquè era de mig cos i duia faixa.

Allargada al llit amb el llençol fins al coll, mirava Joana. Ella anava un poc millor i ho va tenir bo de fer, va quedar en pel i es va posar sa camisa de dormir.

Es va allargar devora ella, davall el llençol, l'amo roncava a una banda, es van posar ses dos de cara i es van besar, a poc a poc, sense pressa, es van donar sa llengua, els hi agradava.

Va ser Lena sa primera que li va posar sa mà davall sa camisa, i li va tocar els pits, Joana no havia de ser menys i també els hi va pastar. I dels pits a l'entrecuix hi ha poc tros, el culote li anava balder i va arribar on volia, ella obria les cames i anava prou lubricada. Lena es deixava tocar i gemia, Joana li va haver de conduir sa mà on volia perquè ella també tenia picor, van ser dues que furonaven, cada vegada amb més força fins que ses dos van acabar amb un estarrufament que les va deixar més gates del que anaven.

Carme havia obert sa porta i les mirava, i com tenien els ulls tancats, els hi va retirar els llençols per veure'ls. Sa culote estava a mig genoll, sa camisa de Joana damunt els pits i ses dos estaven amb ses cames obertes, de panxa i es continuaven tocant. L'amo de costat com si no hi fos.

Va estar temptada de fer una foto, no ho va fer.

    A veure si en Miquelot donava sa talla, i si, el va trobar en pel que intentava que li puges sa trempera, ella el va ajudar i va colcar en poder damunt per cardar. Va ser tan bo com lent en arribar, ell va rugir com sempre i ella va cridar.

L'amo Tomeu amb el crit es va mig despertar, es va girar, va veure a ses dos que es fregaven els conys i es va tornar a girar, que no estava ell ara mateix per solfes.

Es van trobar els homes al matí a sa cuina, tenien sa costum d'aixecar-se prest, Tomeu volia partir tot d'una, Miquelot el va fer esperar.

-Ara un bon cafè, deixa ses dones que ahir vespre van tenir prou Sarau.

-Si, em sembla que van perdre totes ses vergonyes.

Estava preocupat era dilluns i s'havien de munyir ses vaques, i no sabia si els missatges serien capaços de començar feina i munyir.

--Crec que partiré, que Lena vengui com pugui.

-Potser amb sa moto la puc dur.

-Una altra cosa que no ha fet mai, colcar a una moto, però aquests dies, pel que veig hi ha bula.

A son Carrió tots l'esperaven, ningú havia anat a munyir, i els va enviar a casa seva

    -No serviu per res, ganduls, I va anar a munyir.

    És senyor era per allà que passejava, volia saber que havia passat.

        - -He enviat als missatges a ca seva, són uns ganduls i a més no els puc mantenir, si no ajudes amb doblers, crec que hauré de plegar.

    -Plega quan vulguis i a més t'ho pots endur tot, animals i eines, a jo em fas un favor. Vull muntar un agroturisme.

    -M'hauràs de pagar per fer és trasllat.

    -Quant en vols?

    -Cent mil pessetes.

    -Cinquanta.

    -Setanta-cinc

    -Fet.

    I sense donar-se compte, encara amb mitja ressaca havia quedat sense lloc.

 Va munyir ses vaques i va guardar sa llet. No tenia ganes de fer res i va seure a sa fresca, havia de pensar, potser si havia de canviar.

Miquelot arribava amb sa moto amb madona aferrada darrere com una pitjallida els faldons li volaven i ensenyava ses calces.

-Que té bones mames madona?

-Ben tovetes, si senyor.

    A ella l'havien ajudat a pujar i la va haver d'ajudar a baixar. La va agafar per sa cintura, li va tocar ses mames, i és cul.

-No te'n vagis hem de rallar. Vaig amb madona dalt un moment.

    Volia follar i dalt la va despullar, ella el besava i va veure que anava trempat, i van clavar amb moles ganes, feia estona que l'amo no anava tan calent. I van esclatar i cridar, Miquelot de baix els sentia.

    -És molt millor una bona fava, no hi ha color.

    -Ja ho has provat amb una dona?

    -Només ens vam tocar sa figa i els pits.

    -Cadascú sa seva?

    -No, jo a ella i ella a jo. I em va agradar. Però açò és millor i com ja l'abarbetava hi van tornar.

    Miquelot tenia pressa per marxar, però hi havia na Júlia i segur que amb na Carme se'n sortirien, va anar a cercar un tros de pa i formatge i va seure a taula.

    -He de deixar és lloc. Hem arribat a un acord amb el senyor, vol muntar un agroturisme, i m'ha pagat bé sa la seva part, potser hauré de dur els animals a ca teva mentre cerc un altre lloc.

    -Devora el nostre és senyor de Son Ganyot en cerquen un de pagès, vols que hi anem i tel pressent?

-    No, avui no que tenc feina, he fotut fora els tres missatges, mira que me'ls he trobat asseguts que esperaven, a cap se li ha acudit que havia de munyir ser vaques.

-Ralla tu amb el senyor a veure què diu.

    Amb sa moto altra vegada cap a casa. Havia estat una bona cosa la moto, però ara necessitava una furgoneta per repartir ses verdures i sa llet.

    Va anar as Mercadal a rallar amb Tolo Marques, propietari de Son Ganyot

    Si, cercava un pagès per dur ses terres, és problema era que estava abandonat i no tenia ni animals ni eines ni tractor ni res, ho havia de comprar tot.

    -El vols llogar o dur a mitges?

    -Llogar.

    -Quant en vols?

    -Deu mil pessetes al mes.

    -Ho hem d'anar a veure. Van quedar per dijous.

    Miquelot va telefonar a Tomeu, i s'havien de trobar dijous. Vens dimecres capvespre i xerrem per estar d'acord i fer una oferta.

7,- Els Pares.

Ho van haver d'endarrerir. Va morir en David el pare de Miquelot, na Conxa la mare no podia quedar sola al pis de Mercadal.

    La van dur a casa seva.

    És llei de vida deia Carme, els fills han de cuidar els pares, Miquelot tenia els ulls plorosos, era bona dona la seva i l'estimava molt.

    De moment la van posar a la cambra de na Maria i Júlia que van anar a baix a les quadres i van cridar en Vinent que era un mestre d'obres, per fer una cambra per ella a la cuina i un bany, hi havia prou lloc, hi perdien es rebost però era igual.

    Et pagaré en vendre sa casa, ara no tenc un duro.

    -No et preocupis, ja ho trobarem.

    I en unes setmanes ho va tenir aclarit, Antoni li va avençar els diners per pagar-lo, ja els hi tornaria. Ja tenien cambra per l'àvia i a més ja la tenien acostumada. Els primers dies no es volia dutxar, i ni Maria ni Carme la podien convèncer. Miquelot hi va pujar,

-Mare, ho has de fer, vols que jo em despulli també.

-No, no, tu no,

-Idò tu, va ser ell que la va anar despullant, elles ajudaven. Quan va estar nua asseguda al llit amb el cap baix i els braços davant, la va fer aixecar.

-Ara em mires als ulls, i et treus les mans del davant, vosaltres dues també a despullar-se.

Conxa va alçar el cap, els va mirar als tres, es va mirar a si mateixa. Miquel només va haver de baixar els calçons anava nu de cintura per amunt.

Es van posar a riure els quatre, Miquel es va apujar els pantalons i elles dues la van posar davall sa dutxa. Tenien una cadira especial amb una obertura davant i quan Carme li va passar l'esponja es va mig retgirar, es va conformar i tornar a seure. Pensa que serà cada dia.

8. Son Ganyot

    -Tomeu ho trobava molt deu mil pessetes, però pensava que li convenia.

    -Oferirem cinc mil i amb cinc anys de carència.

    -Que vol dir açò?

    -Que els primers cinc anys no pagues res, i a partir del sisè en pagues cinc mil.

    -No ho aconseguiràs. És temps perdut.

    -Si el convenç em regales una furgoneta? Sé que vas cobrar molt per Son Carrió.

    -Si,  clar que sí.

    - M'has de deixar rallar a jo, tu només poses mala cara i capeges tot és temps.

    Dijous hi van anar els dos amb la moto, Tomeu no es va aferrar tan fort com madona, tenia por a caure.

    Tolo Marques els hi va ensenyar tot el lloc, estava fet una pena, brut i amb enderrossalls, ni ses cases estaven bé.

Miquelot anava mirant tot el que hi havia.

    -I és pou? I els purins?

    Pou n'hi havia un i era bo, però el motor no arrancava.

    -Ho veig molt malament Tolo, hi ha una feinada, Crec que no ens convé.

    -Va no marxeu, us faré una rebaixa.

-    Ens pagaràs el valor dels animals? Ens compres un tractor?

    -No, no vull que em costi un duro.

    -Llavores hauràs de donar una carència d'almenys deu anys, i noltros pagarem totes ses obres.

-    Em sembla bé.

    -I el preu a partir de l'any onze de cinc mil pessetes garantides durant deu anys més.

    -No, açò és massa.

    --El que és massa és sa destrossa que tens.

    -Ses cinc mil de lloguers després de l'onze, només garantides durant tres anys.

    -D'acord, però només em pots pujar l'increment del cost de la vida.

    -I podré emprar ses cases del senyor?

    -Si, ses de dalt, hi farem una escala per defora. I les arranjarem.

    -Fet. I es van donar les mans.

    De tornada en Tomeu sí que s'hi va aferrar fort. Van arribar eufòrics, no hi havia ningú, i van treure és bòtil de gin.

    -Ets un negociador magnífic, estic tan agraït que ara mateix si em dius que em vols donar pel cul ho faig tot d'una.

    -Prefereix sa furgoneta.

    -Si, es ve que t'ho vaig prometre. Ves i tries, jo la pago.

    Van aparèixer Joana i Lena, venien de dalt, estaven triant roba que a ella ni sobrava molta. De sa cara vermella que duen ses dos no en van rallar.

    Quan van arribar del camp ses al·lotes no s'ho podien creure. Era un acord magnífic, i ho havia aconseguit en Miquelot.

    De moment cridaré a ne'n Vinent que vengui a arranjar ses cases i s'estable i ens ajudi amb els enderrossalls.

    -Amb jo no hi contis, tenc molta feina aquí.

    -I amb tu? Es dirigia a sa filla.

    -Ho he de rallar amb Maria, tot canvia de cop, i també vull rallar amb en Carles. Vull que l'acceptis tal com és i que l'ajudis, crec que va un poc perdut.

    -Ho faré no et preocupis, demà li telèfon.

    -Deixem rallar a jo primer amb ell a veure què troba.

    -I ara prou gin que heu de conduir.

    -El darrer, estic molt content, Miquel te'n dec una. Carme, és el teu home és collonut.-

L'endemà Júlia va demanar sa moto i va tornar amb el germà.

Carles era primet i fluix, se li notava molt sa ploma, ses coses no li anaven bé, és primer nuvi l'havia deixat i ara estava amb un pagès que l'estimava, però no tenia un duro, dormien a ses quadres dels llocs on treballava en José, sa parella,

    -Que tal és en José fent feina? Era Júlia que ho volia saber.

    -No ho sé, jo no hi vaig al camp, faig feina d'ajudant de cuina a un restaurant i no ens veiem fins al vespre.

    -Hem de rallar amb ell, si és bo, podria venir a treballar aquí amb ton pare i tu podries cuinar.

    -A Son Mica o a Son Ganyot?

    -A son Ganyot

    -Veniu a dinar diumenge?

    -Si vindrem.

    Diumenge van fer taulada. Miquelot va anar a cercar en Carles i en Joan amb sa furgoneta nova, i a taula eren deu.

    Eren a Son Mica i, per tant, Miquelot presidia la taula.

    Carles i Tomeu es van abraçar. Conto amb tu, Carles va respirar fondo.

    De moment Joan i Carles anaven a son Ganyot, Joan havia fet de mestre de cases i podia ajudar a ne'n Vinent, Carles es va comprometre a cuinar, donar menjar als animals i anar a munyir, si no en sabia n'aprendria.

    Júlia i Maria quedaven a Son Mica, Maria a sa cuina i a donar menjar els animals i havia après a munyir ja no li feien por les vaques. I missatge de moment no en volien. Joana també es volia arromangar i Lena feia temps que ho feia. Una a cada banda.

9. Nadons.

    Carme estava embarassada i Maria insistia que volia ser mare i que el pare fos en Miquelot, ho demanava cada vegada que podia a la germana.

    Júlia preferia anar a un centre d'inseminació i va haver d'anar a Barcelona, era prou decidida i valenta i el pare li va donar els diners.

    Miquelot va accedir al fi a follar amb Maria, ella estava molt contenta i li demanava que aquesta vegada fos amb amor que el fill o filla ho necessitava.

    Júlia no hi va voler ser, només Carme va acompanyar a Maria.

    Aquesta vegada amb molt d'amor, ella ho havia demanat, tant d'amor com el que he de sentir pel fill o filla.

    I primer es van besar i acariciar molta estona, Carme també, es van ben ensalivar, Maria es va jeure i Miquelot la va penetrar, a poc a poc, besant i gemint, Carme també li besava els pits, Maria tenia més pressa que ell, i la va fer esperar tot el que va poder, els dos junts, van arribar a un orgasme molt llarg i molt fort. Júlia havia aparegut a la porta i portava un gran somriure.

    Va anar a besar Maria que no es volia aixecar. I va quedar al llit, despullant-se allargada vora ella. Miquelot i Carme van anar a la cambra petita, quin remei.

Júlia ja havia anat a Barcelona i esperava el resultat. Maria semblava una nena petita, saltant i jugant.

    No hi va quedar en cinta Júlia la primera vegada i va haver de tornar.

    A Maria no li baixava la regla, esperava, no volia frisar.  Fins a la segona falta no va anar a la farmàcia i estava embarassada. Júlia plorava i la besava, ella tampoc ho havia aconseguit la segona vegada.

    Va decidir acceptar l'oferta de Miquel. És a dir, ell no s'havia ofert i tenia igual que amb Maria molts dubtes.

    A més, Júlia volia ser només dos, no volia ni a Maria ni a Carme. I ho van anar ajornant, i va tornar la tercera vegada a Barcelona. Allà ni es va fer la inseminació, li volien cobrar altra vegada i n'estava tipa, va marxar tal com havia vingut.

    Acceptaria el que volguessin,  Carme ho volia fer a la seva manera. Va fer assistir a Maria, i ells dos. Júlia i Maria havien de fer l'amor davant ells, i quan ella trobes li portaria la tita de Miquel.

    Els quatre junts van fer l'amor, molta estona cadascú amb la seva parella, en Miquel es reservava,

    Carme va fer posar d'esquena, a Júlia i la va llepar.

    -La meva saliva també ajuda, Maria xuclava a Miquel,

    Quan va demanar a Miquel que la penetres, va dir que no.

    Tots es van quedar parats.

    -Mira Júlia, ni m'has mirat a la cara, no m'has volgut besar ni a la boca, la fava ni tocar-la, i vols que jo t'insemini?

    -Tu has tingut algun problema amb un home de Petita?

    -A deu anys em van violar, i em van fer molt de mal.

    -Ho has de superar abans de voler quedar embarassada, jo t'ajudaré.

    -Si us plau, Carme i Maria, ens deixeu sols al llit?

    Van seure a una cadira.

    La va besar amb molta suavitat, va forçar la mirada als ulls, i li va fer agafar la fava amb la mà, i baixar la boca, que la mires, la llepes i penses que era la seva amiga. En poc temps en va aprendre, no ho havia fet mai

      Júlia ajaguda devora ell, movia els ulls de la fava a la seva cara, li havia baixat la trempera i la tenia toveta. La va posar d'esquena i la va llepar, era diferent de la llepada d'una dona, més forta, més persistent.

-Ara tu, me la fas créixer de nou i colques.

    Es va posar ell de panxa, ella de genolls els va xuclar, molt millor aquesta vegada.

    -Mirem als ulls, jo no soc el teu violador. ¡¡¡

    -Te la poses al cony a poc a poc, i vas marcant el ritme. Maria ajuda-la que trobi el forat que toca, potser s'erra.

    Van riure tots, Maria va seguir la broma i primer li va posar al forat del cul, Júlia es va astorar, va riure i va rectificar.

    Ella es va anant penetrant a poc a poc, Maria hi posava la boca i molta saliva. Li agradava i en volia més, no va voler esperar gaire, va baixar i va gemir de desig. Com si colques a cavall, esport en el qual era molt hàbil va fer l'amor.  Miquel aguantava com podia, ella va acabar amb un crit molt fort, ell va seguir i ella en va tenir un altre abans que Miquel ejacules amb força.

    Es va tombar de panxa, l'esperma havia de pujar, Maria la besava al cony i a la boca, i ella reia i donava gràcies.

    Carme també en volia, Miquel ets un gran home, t'estimo molt, i encara que estigui tova me la vull posar dintre, és meva també. I va colcar i se la va posar al cony, i van quedar abraçats, junts i contents.

    Júlia i Maria no es volien moure i els dos van anar per segona vegada al llit petit.

    Al matí tot eren somriures, Júlia va besar amb molta força a Miquel, moltes gràcies. M'has tret la por i has obert els meus ovaris.

    Aquell dia no anava a treballar, Carme i Maria estaven embarassades i Miquel va partir sol, la seva autoestima havia pujat molt de punts, ho havia encertat.

    Van haver de contractar dos missatges, malgrat que Carme i Maria encara ajudaven molt, Júlia esperava. Només anava a munyir i tot d'una pujava.

    Tomeu i Lena sabien el que havia passat, que el tubet d'inseminació no funcionava i que havia estat també en Miquel el follador.

    -A veure si seràs és brau de sa manada, jo amb sa dona va temps que ho provo i no ho aconseguim potser te l'enviaré algun dia.

    -No en vull més de feina d'aquesta, amb el càvec em duc bé.

    Carles també estava content, feia més coses de ses que pensava podia fer i era útil, feia falta, pel dinar sobretot però també per anar a vendre o a comprar. Van comprar una altra furgoneta per ell.

    Sa que posava mala cara era Joana, es considerava exclosa del grup, a ella li hagués agradat participar en les inseminacions i no veia just que no l'haguessin convidat.

Miquel tenia que parlar amb ella, de moment era prioritari fer-ho amb Antoni.

10.- Antoni

Antoni tenia una empresa, guanyava doblers i estava content malgrat que hi podia fer poc temps as lloc.

    Veia que hi havia coses que se les perdia, que no entenia i va estar content quan Miquel el va cridar.

    Era diumenge i ja preparaven és berenar especial. Aquell dia no treballaven, ses vaques ja estaven munyides i amollades al camp.

    Asseguts un poc enfora, amb el bòtil de gin a l'abast. No en van fer masses de gins, només un parell per entonar.

    -Hi ha coses que has de saber, un lloc és una gran família i l'amo és el que ha de manar amb el permís del senyor i el seu ajut. Si no coneixes el que passa, malament en pots donar d'ajut.

-Comencem des del principi.

    -Maria va ser sa que ho va començar. Quan va arribar des convent, estava trista, necessitava amor i es va abocar amb sa germana, va voler dormir amb ella i es van estimar, amb la ment i amb el sexe. Carme ho va entendre i Maria estava acostumada as convent a follar amb dones.

    -Carme m'ho va contar i jo ho vaig veure bé.

    -Després Maria en volia més, volia jeure també amb jo, deia que era com una germana mes.

-Ho vam fer una vegada, i vaig dir que prou, i es va conformar.

    -És dia que va venir en Tomeu i sa dona a rallar de sa filla que estimava a Maria i eren parella, ens vam engatar, abans vam parlar clar i franc i Tomeu i Lena van acceptar que la filla tingues una parella femenina i que volguessin tenir un fill, van veure que s'estimaven. Vam escatar dos bòtils de gin.

    -Al vespre vaig haver de dur a Tomeu al llit que no s'aguantava dret i també a Lena i Joana que anaven prou avant.    Els vaig col·locar als tres al vostre llit, tu eres fora, i durant la nit, Joana i Lena es van tocar i masturbar. -Els hi va agradar i al matí estaven contentes.

-És important després de fer coses que potser no faries si no anessis gat, que al matí estiguis content i no trist, havien gaudit i eren allà mateix que el dia abans, només un poquet més sàvies.

    -Júlia i Maria volien quedar embarassades, Júlia va anar a Barcelona a una inseminació artificial, Maria se'n va empetxinat en què fos jo el que poses la llavor.

    -No ho va aconseguir Júlia a Barcelona ni a sa primera ni a sa segona, a sa tercera volien tornar a cobrar i els va enviar a filar estopa.

    -Maria si, estava en cinta.

    -Em va tocar a jo altra vegada fer de brau, amb problemes, perquè Júlia havia estat violada de petita i tenia por a ser penetrada. Ara estem a l'espera de si hi està.

    -Quant a tu, saps que no vas ser molt llest quan Maria et va demanar de noves, et vas encegar i la volies follar.

    -Ella somniava a jeure amb voltros dos, volia contacte físic i també dolçor i abraçades no només una fava enravenada. Ja havia aconseguit seduir a la mare i amb sa llengua li havia fet arribar a un orgasme, cosa que no havia tingut, mai.

    -Tu en açò també vas fallar, és feina de l'home saber si la dona està satisfeta o si n'heu d'aprendre.

    -Ara en aquest moment tenim la situació que tenim. Joana està enfadada perquè no la vam convidar a veure com follàvem amb sa filla i na Júlia.

-No ho veu fer només voltros dos?

    -No, has d'entendre que havia de ser un acte d'amor entre elles dues i que jo només hi posava sa fava, hi eren elles i també Carme.

    -Carme és una gran dona, ho va consentir, està segura que jo només l'estim a ella.

    Antoni estava sobreposat. Ho havia de pair.

    -Et deixo a pensar, sa teva participació és necessària i tu ets important. Et prens és temps que vulguis i ralla amb na Joana, és una gran dona també.

Ja hi havia sa taula grossa defora i estava ben parada, formatjades i flaons, pastissets i ensaïmades, Maria havia fet una feinada, Carles l'havia ajudat. Els de son Ganyot si havien afegit, no en va Carles havia cuinat.

Antoni es va atracar i abans de seure, volia parlar.

    -Ja he donat abans sa la meva enhorabona a Maria i Carme pel seu embaràs, estic molt content.

    -També vull felicitat a Miquel, és una persona fantàstica, digne amo de son Mica. Sa la seva actuació ha estat vital per dur-ho tot a bon fi.-És valent, generós i feiner. Carme també és una gran madona.

    -Miquel i Carme, no deixeu mai és lloc.

-    Maria, a jo m'has de perdonar, no vaig estar a l'altura del teu amor, ara ho sé i saps que t'estimo molt i també a sa teva dona.

    - Joana, també em sap greu que arribessis a l'orgasme, per una altra banda.

    -Em sap greu i a la vegada, estic content, és bo que hi hagis arribat, per sa la meva part i amb sa teva col·laboració n'hem d'aprendre i hem de practicar molt.

    -Sé, Joana que estàs un poc disgustada per haver-te deixat un poc de banda. Miquel m'ha dit que t'ho compensarà, no sé com, ni ho vull saber.

    Miquel tenia cosa a dir.

    -No es tracta de compensar a ningú, el que hem viscut és bo, fet està. Potser si t'havíem d'haver convidat Joana, perdona, estàvem un poc atabalats. El que és important és que ens estimem i a més, ens respectem.

-Amor, respecte i feina. sa clau de tot plegat.

Tots aplaudien i van abraçar a Miquel, era el gran triomfador de tot el que havia passat, era ni més ni menys que l'amo.

Fi segona Part.   Continuarà-