Coloma

    Coloma estava a punt de acabar els estudis de avocada, tenia vint i quatre anys, no era molt alta, primeta i una cara impersonal, ni guapa ni lletja. Mai havia tingut un nòvio, ni en serio ni en broma, ella no anava a discoteques, no bevia i es passava el dia estudiant. 

    Tenia dues amigues amb les que anava al cine a sopar, una era lletja i desgarbada i l'altre grassa com un matalàs. S'ho passava be amb elles, eren divertides i parlaven molt, d'homes, de la vida, i de que quedarien per vestir sants. 

    Un noi la va estar festejant al sortir de la universitat i la convidava a sopar i a anar de copes. No li agradava molt, el trobava un poc fluix. Un dia es van besar, res mes, i ell li va declarar l'amor. 

    Ella ni estava decidida ni volia trencar, era l'únic que havia tingut, i li deia que si, que ella també l'estimava. 

    La va portar a casa seva, presentar els pares i la tieta Conxita, va anar molt be, moltes lloances. Que guapa que es, i que elegant, es notava que a aquella casa hi havien calés, i molts, el pare els hi regalava un pis si es casaven i tot anava de cara. 

    A casa seva també estaven contents i el van voler conèixer. Nomes al  seu pare no li va agradar molt. 

    Tenia molt bona relació amb els pares, eren molt macos, ella se'ls estimava molt, es trobava be amb ells, no sabia si feia be en casar-se. 

    El pare un dia li va demanar si es casava perquè estimava al noi o si nomes ho feia per no quedar soltera. No ho sabia, va ser franca, a mes tampoc he conegut mai cap noi, ni he fet l'amor encara, estic feta un embolic.

    

     No tenia, pensava cap motiu per casar-se i tampoc cap per no fer-ho. I va tirar per el dret, ja veuríem.

     Les noces van ser de pompa i mes n'hi hagi, els pares no es van comprar vestits nous, ella si, un de blanc d'alta volada.

     De viatge de noces anirien a Paris, i des de el saló on van fer el banquet ja van anar al aeroport. Van arribar ja tard al hotel, i van pujar a la cambra.

     Cosme la va despullar amb molta ànsia i al llit a follar, directe al gra, nomes manyuclades a les mames i al entrecuix, ella ni l'havia tocat.

     Quan la va enfilar, es va fer mal i va recular, hi havia sang per tot, la panxa i els llençols tot tacat, ell s'agafava la fava i amb una tovallola intentant tapar l'hemorràgia que tenia.

     Ella es va mirar i no tenia sang a la vulva, nomes per sobre. Es va anar a rentar i van tenir la primera baralla, ell volia que telefones abans.

     Es va posar una tovallola i va trucar que necessitaven un metge, era urgent. Mentre l'esperaven es va vestir, els pantalons i la camisa. A ell el va deixar en pel tal com anava. 

    Una hora esperant fins que va arribar l'ambulància, el van examinar, se li havia trencat el frenet o potser tenia un tall al prepuci. Se'ls van emportar a la clínica. Dues hores després tornaven en taxi al hotel.

     A ell li havien donat un quants punts i tenia el penis embenat. Precaucions havia dit el metge fins que la ferida no curi. Es a dir que ell no podia trempar ni follar.

     Van veure tots els museus i monuments que van poder, totes les esglésies importants, totes les pel·lícules que feien, es a dir es van avorrir com burros. Ni els bons restaurants van fer mes agradables els quinze dies, ella volia tornar abans, ell no, i a mes no tenia que dir res del que havia passat.

     Van regressar molt contens, havia estat una lluna de mel meravellosa i portaven regals per tots. Potser l'únic que ella va gaudir, anar a botigues, gastar diners i comprar regals. 

    Ell mateix es curava la tita, mercromina a dojo i molts calçotets als fems. Van passar dos mesos fins que ell es va atrevir a follar.  No ho va aconseguir, tenia por de fer-se mal.

     Ella no estava tampoc molt per la feina i nomes es feia palles, ell mirava i també intentava masturbar-se sense massa èxit. 

    Fins que no van passar sis mesos ell no va anar al metge, ella no el va voler acompanyar, la seva relació era cordial però anodina, sense massa complicitat.

     -El metge diu que físicament estic be, que la ferida està curada, que el que me va passar va ser culpa de una fimosis que tenia i que passa a molts de nois.

     Que el problema es mental. 

    A ella el que fos normal en molts nois, sabia que no era cert, a tots els nens o a la majoria, les mares els fan descapollar, pelleta amunt i avall no nomes per fer net, sinó per evitar el que li havia passat a ell. No va voler fer cap comentari, si algun dia tenia un fill ja se'n ocuparia ella. 

    El que tenia era mala consciencia, sabia que no col·laborava gaire que potser amb la boca el podia fer ejacular i perdre la por, però no en tenia ganes. 

    Les amigues li havien comentat que ho feien i que era bo i que també a elles, ells ho feien, però no estava convençuda del tot i li feia mandra.

     Feia dies que planejava el divorci, el fet de treballar a un despatx d'avocats li posava fàcil i es va decidir.

     Un drama al comunicar-li, ho va fer un company en nom seu, i s'havia posat a plorar. Quan ella va arribar encara plorava.

     El company havia estat un poquet dur amb ell, que si ho feien discretament ningú sabria el motiu i dirien incompatibilitat de caràcters, si no acceptava ho faria per incapacitat sexual, i tothom ho sabria. La casa que estava a nom dels dos, quedava per ella i el cotxe per ell, les despeses al seu càrrec.

 -Si vos plau Coloma, no me facis açò, saps que va ser un accident, que segur que me puc recuperar si tu m'ajudes, jo t'estimo molt, soc el teu marid. 

    Ella no contestava, callada i mirada fitxa, nomes  que ell dormiria al sofà i es va posar a cridar quan ell la volia besar. 

    Tota la nit plorant, no volia dir res als pares, i es va dormir al sofà.

     Ella al mati es va dutxar va esmorcar i va marxar a la feina, abans va passar per el banc per transferir la meitat del que tenien de la compta conjunta al seu compte. De deu mil, cinc per cadascú.

     A la nit, ell no hi era i va anar a sopar al restaurant de la cantonada. Mentre sopava, li va telefonar el company avocat, que el seu marit acceptava totes les condiciones, i que tenia que dir que era incompatibilitat de caràcters, la setmana següent tenien que anar al notari a aclarir papers. Va venir a buscar les seves coses quan ella era a la feina, a la bustia hi va trobar la clau.

     Els seus pares no ho entenien gaire el que havia passat, que nomes en vuit mesos ho enviessin a la merda, però ja s'ho temien, no era home per ella. 

    Coloma es trobava altre vegada sola, es a dir un poc mes, no volia tornar a casa els pares i la casa era molt gran per ella, però maca i ben situada. Seguia sense nòvio ni pretenent, es va dedicar a la feina i va intentar oblidar el sexe.

     El company que li havia aclarit els assumptes del divorci la va convidar a sopar un dia, per ajudar-la deia. Era cassat i no va acceptar, tu tens la teva dona i els meus problemes els aclariré jo. 

    Un altre que tenia un poc de ploma també la va convidar era solter i aquesta vegada va acceptar. Va ser un dinar molt divertir, era fantàstic aquell noi, simpàtic, culte agradable, i bon gurmet, va aconsellar amb encert tots els plats i els vins. 

    Tenia un company, també hi era, era un xicot petit i dols que sempre reia i era molt agradable, parlava poc i els mirava als dos amb cara d'amor.

     -Açò ho tenim que repetir   -La propera vegada convido jo a casa meva.

     Volia quedar be, va preparar un bon sopar, nomes va venir ell, van sopar i beure, i als postres, asseguts al sofà ell la va besar, ella va correspondre. Es van anar tocant i magrejant i van anar al llit, es van despullar, va xuclar i besar i va permetre que ell també ho fes. Van cardar, ella va perdre la virginitat i ell va confessar que era la primera vegada que follava amb una dona, i que també l'havia perduda.

     -No hem perdut res, hem guanyat els dos. 

      A la setmana següent ell la va convidar a sopar a casa seva, va comprar un bon bòtil de vi. 

    Al arribar a casa seva hi havia Pito, el nòvio, i Joan preparava el dinar.

      Es van seure a una taula molt ben parada amb tres espelmes que cremaven. Un altre èxit de sopar, bo, agradable, divertit i sa. 

    Van anar a fer la copeta al sofà. Es va seure en mig dels dos, la va sorprendre que Joan la beses, va correspondre, i li descordava el vestit, li baixava el sostenidor i li magrejava els pits, una ma ja anava per les cuixes, ella es deixava fer, no havia oblidat que Pito hi era i estava un poc pendent d'ell. Ho va deixar d'estar quan ell es va baixar els pantalons, portava una trempada tremenda, grossa i dura, i ella, enfervorida s'hi va eixancar a sobre, per la vora de les calcetes es va penetrar i va colcar amb molta força i ganes. Pito li ajudava a treure's el vestit i les sabates, era magnific, es tocava els pits i gemia i pujava i baixava fins que va notar com arribava al millor orgasme de la seva vida. Ell també va ejacular i bramava. Pito els besava delicadament als dos, primer a la galta i després, ella li va oferir la boca.

     Estaven els dos de panxa a terra baix el sofà. Pito xuclava a Joan i el va fer ejacular de nou. Després va anar a per ella, s'hi va posar amb la boca entre les cames i també va aconseguir que acabes un altre vegada.

    - Que ha passat?  Preguntava ella, sembla com si un camió m'hagues atropellat, ai deu meu, que bo, que bo¡¡¡ 

    -Ha passat que tu m'agrades molt i t'estimo i me vull casar amb tu. Pito va marxar a la seva cambra, ells van anar al llit i nus, un vora l'altre contava l'historia de Pito.

     Fa uns quatre anys, al tornar cap a casa hi havia uns nois que n'apallissaven un altre que demanava ajut. Jo el vaig defensar i vaig fer fugir als nois, el vaig dur a casa a curar-li les ferides.

     No volia denunciar a ningú. Vivia al carrer, subsistia de petits robatoris i dormia a qualsevol portal. 

    Es va quedar a viure amb mi, netejava, cuinava i la casa no havia estat mai tant neta. Me besava i vam fer l'amor a mitges, ell te la tita molt petita, quasi no trempa, nomes el suficient per masturbar-se i ho fa molt sovint. No vol que ningú li faci, diu que ell s'ho fa millor. I rebre per el cul si que ho fa, però no li agrada massa, es un poc estret i li costa.

     -Comenta totes les vegades que l'han violat. Ho hem deixat de fer. Es molt bon noi, molt net, no parla si no en te una necessitat urgent, va cada dia a comprar i jo li deixo els diners dins la sopera, sempre agafa el que necessita i sempre torna el canvi.

     -Al dia següent a la feina tot igual, algunes mirades de complicitat entre ells dos, a la nit la va anar a veure a casa seva, venia sol. 

    Quatre anys duc amb Pito, ens estimem molt però no som parella. Si hi vaig amb un altre home no diu res, ajuda tal i com va fer amb tu l'altre dia en segon pla, nomes per complaurem a mi i a la meva parella, no es gelós.

     No el vull treure de la meva vida, vull que visqui amb nosaltres. 

    -M'agrades molt, m'agradaria viure amb tu i tenir fills.

     -Sempre tindrem que conviure amb Pito? 

    -Fa poca nosa, sempre per ajudar, mai interfereix, al vespre es tanca a la seva cambra a veure el televisor i no vol cap altre parella, es troba be d'aquesta manera. 

    -Contem la teva vida, has estat sempre bisexual?

     -Jo de petit tenia molta ploma, i era amanerat, com una nena, un tiet me tocava i me donava diners i caramels i me feia regals. Va anar a mes, me demanava que jo li fes palles fins que me va violar.

     Ho va fer durant molt de temps, el que mes me sap greu es que els pares ho sabien, i ho consentien, com jo era amanerat era igual. El tiet tenia molts diners i els ajudava. 

    Va seguir fins que vaig acabar el batxillerat, i me va pagar la carrera.

    

     -A la universitat vaig canviar, pensava que no era homosexual i vaig lligar amb algunes noies, mai vam passar de les besades, però al oncle el vaig rebutjar, ara tenc novia li vaig dir. 

    Ell mai mes me va demanar de noves, seguia ajudant en la meva carrera, estava seriós, jo penso que tenia por que el denuncies.

     Va morir fa cinc anys i la casa on visc es l'herència que me va deixar.

     -Tu vols ser homosexual? 

    -No, no ho vull ser, a Pito fa anys que no el penetro nomes deixo que ell me la xucli, ell no demana res.

     -Nosaltres hem perdut la virginitat junts ¡¡¡¡

     -Vam quedar que l'havíem guanyada. 

    Va quedar a sopar amb ella i a dormir i a follar per suposat, com a amants experimentats i feliços. 

    Al acabar, abraçats es van mig dormir.

     -Avui no hi havia en Pito. 

    -Es veritat, no hi havia ni pensat, millor. 

    Va anar a demanar consell als pares, sabia que estarien a l'alçada i tindrien la paraula justa. Els hi va contar el motiu de la seva separació amb pels i senyals, acceptant la seva culpa, que ella no havia col·laborat massa al hora de que ell trempes, van parlar de sexe bucal i anal, ells van confessar que també ho feien.

     Ella va riure i els va abraçar, sobre tot per el fet de contar-ho                   Necessitava complicitats. 

    Va seguir parlant del sexe a tres o a dos i mig, i que estimava a Joan, era bisexual i molt bona persona, sexualment li atreia, nomes que tenia que acceptar Pito.

     El pare va ser taxatiu.

     -Ho teniu que provar. No vos caseu de moment, no mescleu contes corrents, compartiu casa i despeses, i el temps dirà.

     -Era una solució magnifica. 

    Com no hi havia pensat abans? 

    Ho van parlar els tres, Joan acceptava i estava content, Pito mirava i somreia.

     Millor anar ella a la seva casa, ocuparia la cambra grossa amb ell, i Pito no canviaria ni el lloc ni els hàbits.

     La convivència era bona i agradable, de fet com si nomes seguissin dos. Pito li va demanar un dia si l'acompanyaria a comprar roba. Li feia vergonya anar amb Joan. El va acompanyar com si fos un nen petit, calçotets, samarretes mitjons, pantalons, camises i jerseis, pagava ella es clar, ell no portava mai un duro.

     Va veure que mirava una beca que hi havia i ella li va demanar si la volia. Va sortir amb la beca posada molt content. 

    El que no volia era contar la seva historia, en primer lloc per que no li agradava parlar i a mes estava empegueït.

    Coloma insistia i un dia li va donar una llibreta que tenia. A ma i sense una continuïtat anava contant la seva vida. Coloma el va copiar i posar ordre, i va quedar la seva historia tal i com ell l'entenia. 

Pito

     -Quan jo vaig néixer, la mare no hi era, o si hi era va marxar només néixer. De fet no hi va ser mai a la meva vida. Era una dona submisa, completament dominada per el marit, no discutia, no parlava i procurava no fer renou. Era a mes, petitona, poca cosa i el pare la estamenejava i li feia fer el que volia.

     -Un dia, devia tenir jo set anys, els vaig trobar, ell al sofà i ella de genolls que li xuclava la tita. El pare me va fotre fora i va dir a la dona que seguis, que encara no havia acabat. Aquella imatge de la mare de genolls m'ha acompanyat tota la vida.

     -El pare era també prim, un poc calb i tenia molt mala llet, si no feies en seguida el que deia, rebies una galtada. Teníem un bar, i els cambrers el temien, la mare era a la cuina.

     Vaig ser feliç de petit, jugava amb els amics i tot el dia era al carrer, enfora d'on era el pare.

     -Quan ja vaig ser mes gran, vaig veure que el pare que era molt mascle i molt mal parlat, en realitat tenia molta ploma, que era un poc amanerat, el seu caràcter i la manera de parlar ho desmentien. Jo no entenia res.

     -Un dia un amic mes gran que jo me va portar a una cotxeria i me va tocar la tita, vaig veure que trempava, i que el que feia m'agradava. El vaig tocar també a ell i vam passar una bona estona.

     -Ho fèiem molts de dies fins que el pare un dia ens va plegar. Amb un pal li va fotre a aquell noi una pallissa que el va deixar baldat. Jo vaig fugir a casa sota el llit, quan va arribar en vaig rebre també una de bona, però amb la ma, me va quedar el cul com un tomàtic. La mare callava.

     -Tenia catorze anys i me van enviar intern a un col·legi. Deien que no me convenia l'ambient de bar on hi havien sempre molts soldats.

     Hi havia alumnes interns que menjàvem i dormíem allà i els externs.     A la nit era un infern, hi havia quintades i mals tractaments i havia que aguantar. Alguns veterans me tocaven i m'obligaven a que els hi xucles.

     Me vaig queixar al director. Va ser clar, o callava o rebria una pallissa. Vaig decidir callar.

     -Inclòs al vespre, segons quin capella hi havia de guardia de nit, tenia que anar amb ell a la sala contigua on me tocava i m'obligava a que se la xucles. Un dia em va violar, me va fer molt de mal i ja vaig anar de costa avall.

     -Dos anys hi vaig aguantar, violacions, pallisses i desprecis, quan van descobrir que tenia la tita molt petita me la feien ensenyar i me anomenaven titeta. 

    Al setze vaig fugir. 

    -Dos anys dormit per els portals i fent feines que no volia ningú, violat i assaltat varies vegades exercint la prostitució, era un noi perdut i condemnat per vida a la misèria.

     -Joan me va rescatar, me va donar menjar i me va curar les ferides, feia anys que no me dutxava i que no dormia a un llit amb llençols, però no era el mes important, me mirava als ulls i la seva mirada era tendra i amorosa.

     Li vaig oferir ser el seu esclau, me va dir que no, que podia viure amb ell i que era lliure. La millor llibertat per les persones com jo, que soc com la mare, es trobar un bon amo i me vaig dedicar a complaure'l en tot el que sabia i podia. Ho penso fer tota la vida.

     -Soc feliç d'aquesta manera. Mai he tingut cap nòvio ni cap enamorat nomes folladors que després em deprecien, al únic que beso amb amor es a Joan, amb algunes parelles seves també he fet l'amor, si son parelles d'ell ho son meves i jo estic per complaure.

     Volia parlar amb ell. -Escolta Pito, el que contes es molt trist, comprenc que has patit molt fins ara però tens que millorar, no es pot ser un servent tota la vida, tens que ser tu mateix i viure també la teva vida.

     El primer que has de aclarir es la teva sexualitat, et consideres homosexual? -Crec que soc hermafrodita, sembla que tenc una vulva davall els ous.

     -Ho tenim que veure, baixat els pantalons.

     -No vull, es cosa meva. 

     -Si no tens confiança en mi es que no m'estimes. 

    En aquell moment entrava Joan i li van comentar, va acceptar despullar-se, i li van aixecar les cames. 

    Efectivament tenia un penis i uns ous molt petits, i davall els ous, semblava que hi havia una vulva tapada.

    - Tenim que anar al metge, ho tens que fer, jo t'ho demano.

     El metge el va examinar. Segons ell, tenia els dos sexes i que operant podria triar, que era millor que quedes com era, si volia ser una dona es tenia que hormonar i li creixerien els pits. Pito estaria feliç amb uns pits i va començar el tractament amb hormones.

     Coloma l'acompanyava a les revisions, poc a poc li creixien. Estava entusiasmat. 

    Tres mesos després, a Pito ja li creixien els pits i Coloma estava ja decidida a tenir un fill.  Pito cuinava, netejava, anava a comprar i si sentia soroll, venia al vespre a veure com cardàvem, a vegades ajudava altres no.

     Li agradava molt mirar-li els pits, inclòs durant el dia, ella ho notava i anava per la casa amb samarretes escotades i sense sostenidors, mai cap gest de tocar-la si no hi havia en Joan.

     Era Pito a mes un fitxe a totes les dutxes, era igual qui fos, sempre amb l'esponja preparada, sempre curós i respectuós, i netejar el bany al sortir ells. 

    Joan també estava estusiasmat en tenir un fill i van deixar d'emprar condons, Tenien previst casar-se després del part. Pito havia dit, miracle que algun dia parles¡¡¡, que a la boda ell portaria la nena en braç i que es casarien els quatre.

     Abans del part tenia que presentar a Joan als pares, diumenge hi van anar, estaven convidats a dinar, els tres, ella, Joan i en Pito. L'ambient era molt bo i la conversa culte i molt interessant, els seus pares eren uns grans pares i bones persones, es notava. i Aquesta vegada lamirada del seu pare era diferent. Es va sentir un poc culpable per no haver-hi anat abans, Pito no va obrir la boca en tot el dinar, nomes li van fer treure la beca que no estava be.

     Tenia a mes ja uns bons pits, ella li havia  demanat si volia que li compres sostenidors. No, no els necessitava, el que volia eren calcetes en tost de calçotets.

     -Provat les meves a veure com te van.

     -Ja ho he fet, perdona.

     -Ha ha, no te preocupis, demà hi anirem.

    Va quedar tot d'una embarassada, estaven contents i contaven els dies que faltavan, Va decidir anar al gimnas, per abans i per despres, i era bona fent esport.

 Va arribar el temps del part. Sabien que  era una nena i es diria Estel.

     Joan i la mare al seu costat, va ser valenta i aplicada i a les dotze del migdia va sortir la nena, guapa i plorona, fins que no va trobar el pit no va callar i encara ho trobava flac, quan va tenir la pujada de llet, ja va estar contenta i eixerida.

     Ja a la cambra, tots la volien agafar i servar, inclòs en Pito amb unes llàgrimes com a ciurons que li queien per les galtes, va haver de deixar la nena perquè va tenir com un desmai de l'emoció, les cames no el portaven i es va seure a plorar.

     -Estel amor meu, jo vull ser el teu germà. 

    I els que ploraven d'emoció ara eren els altres.

Preparar el casament va ser fàcil, no volien fer una gran festa, nomes ells i els pares.

      Coloma no va voler per la boda el antic vestit de núvia, li havia donat mala sort, en portava un de molt ajustat al cos, com una segona pell, no en va havia fet gimnàstica . I amb un escot de vertigen. Joan molt seriós amb un vestit blau.

     Pito portava pantalons i una especie de casaca blanca que li arribava al cul, no semblava ni un home ni una dona. Als braços portava a Estel amb molta cura i amb un somriure que enamorava.

     Llarga vida als quatre els hi va desitjar el capellà al casar-los.