Cercar en aquest blog

diumenge, 26 de juny del 2022

LEILA

     Leila tenia disset anys, vivia amb els pares. Eren naturals del Marroc i en feia sis que vivien a Barcelona, el pare feia de manobre i la mare desava cases.

    Es considerava afortunada, anava a l'institut junt amb el germà que tenia dos anys més.

    Tenien un pis de lloguer i ella tenia la seva pròpia cambra.

    Haver d'anar sempre amb el vel la tenia molt emprenyada, sort que podia portar texans i sabates tancades, la mare encara anava amb la túnica i les sandàlies.

    El que més la rebel·lava era haver de seguir les tradicions familiars. No anava a les reunions que feien i evitava tot contacte amb persones de la seva raça.

    Ella volia ser occidental, pensava com a tal i esperava un promès jove i valent que guanyes molts de diners i anar a viure amb ell.

    En va conèixer un de noi, era més gran que ella, tenia els cabells arrissats un poc rossos i era alt i guapo.

    Es van conèixer de casualitat, ella anava pel carrer, ell venia en direcció contrària, va ensopegar i va anar cap a ella i van caure els dos a terra.

    Estava desolat, es disculpava, demanava perdó, fins i tot es volia agenollar, no ho havia fet a posta. Va insistir a convidar-la a un cafè i van anar al bar que era allà a la vora, ell va demanar un gintònic i ella un suc.

    Van estar parlant, ell es deia Adolf, i treballava en una empresa d'importació, sovint viatjava, vivia sol, els pares havien mort, sort que es guanyava bé la vida. Ella va marxar, ell en volia un altre.

    L'endemà ell li va picar el vidre des de dintre quan ella passava i la va convidar a entrar, un altre suc i una estoneta més parlant.

    L'endemà no hi era i tampoc els cap de setmana.

    Dilluns si, l'esperava a la porta. Ella passava cada dia per allà en tornar de l'institut.

    -Et puc acompanyar a casa teva?

    -Sí, és clar.

    -Van estar parlant, fins a arribar al portal, ell marxava.

    -Espero que el teu pare no m'esperi algun dia amb un pal.

    -No et preocupis, ell fa feina fins tard i la meva mare a aquesta hora és a casa cuinant.

    -Cada dia el mateix, i divendres abans de marxar, al portal mateix la va besar.

    La va agafar de sorpresa, no s'ho esperava, va ser un bes curt a la boca, li va llepar els llavis i va marxar.

    Pujar a casa seva poc a poc llepant-se els llavis que encara estaven humits va ser com tornar a la realitat.

    No va saber res d'ell en tot el cap de setmana. Ella sortia amb les amigues dissabte a la tarda, anaven a passejar, intentava veure'l a cada cantonada, no apareixia.

    Dilluns no hi era i abans d'arribar a casa seva, a una portalada que hi havia un parell de cases abans de la seva, ell l'esperava. La va agafar de la ma i la va portar dintre, la va besar ara si amb molta passió i li va dir que l'estimava, que era la dona de la seva vida i que volia festejar.

    Ara tenc que marxar, m'esperen, i la va besar una altre vegada, a la galta a les parpelles i a la boca amb la llengua, i va partir.

    Dos dies sense aparèixer, i al tercer l’esperava.

    -Jo visc aquí a la vora, te vull veure sense el vel, i la va agafar de la ma i la va fer pujar amb ell.

    Primer la va besar i després li va fer treure el vel.

    -Que guapa que ets, i quins ulls i el coll, ai deu meu, la acariciava la besava i la abraçava molt fort.

    -Diran alguna cosa a casa teva si arribes tard?

    - Si, s'estranyaran.

    -Tens que trobar alguna excusa, dius que vas a estudiar amb una amiga, quedes d'acord amb ella.

    -Veurem que puc fer.

    -Si et diuen que no, fugim els dos a viure mon, jo tenc una furgoneta adaptada amb dues lliteres i podem arribar fins Berlín.

    Ho va acordar amb una amiga i la mare hi va estar d'acord, hi faria de set a vuit i mitja que a les nou arribava el pare i tenien que sopar.

    Al pis, a mes del vel li va treure el jersei, va quedar amb sostenidors i els hi va treure, ell es va treure la camisa i va llepar els pits mentre la besava, els tenia petits, com una nena, ella anava molt calenta i es van tocar al entrecuix per damunt de la roba.

    -Avui ja es tard, demà ens despullarem del tot.

    I en sol demà es va deixar despullar i tocar i besar i van cardar. Ella era verge i tenia por, es va posar un condó i tot va anar be, va tenir el seu primer orgasme de la seva vida.

    -Com t'estimo Adolf ¡¡¡

    -Ets la meva reina Leila.

    Una setmana cardant dia a dia amb molt amor i passió, ell l'anava guiant per el camí del sexe, i ella estava tant contenta que diumenge va dir a casa seva que tenia nòvio.

    El pare es va enfurismar, ella no podia decidir aquelles coses, i si era un infidel ja se'n podia oblidar.

    Durant dos dies no va sortir de casa, l'havia lligat amb una cadena i es passava el dia al llit amb un orinal al costat.

    A mig matí era sola a la cambra va sentir com obrien la porta, era ell que venia amb un manyà amic seu.

    -Marxem, agafa un poc de roba i fugim. Es va vestir a corre cuita, va agafar roba i va marxar amb ell, va entrar a una furgoneta, al poc tems a una casa de les afores, la va deixar. Queda aquí, son unes amigues, jo vindre a la nit.

    -Havia nascut una puta.

    A la casa una dona la va portar a una cambra, li va agafar la roba i n'hi va donar de nova, aquí estaràs molt be, guapa, nomes que et tindràs que guanyar la vida.

    -Com?

    - Ja ho veuràs.

    Al poc temps va aparèixer un home, la volia follar, ella va intentar resistir-se i va rebre una bufetada a la cara. Anava en serio i es va despullar, se la va follar i el va haver de llepar i llepar, va quedar plorant al llit.

    Una horeta mes tard en va venir un altre i un tercer.

    Els hi va exigir condons i ho van fer.

    A l'hora de sopar eren sis les noies, totes joves totes guapes, va estar segura on era, era a un prostíbul.

    Madona la va agafar per banda, si no col·laborava i follava contenta la matarien. Li va ensenyar un pou i un munt de cals en sacs al costat. En dos dies no hi queda rastre.

    I no intentis fugir, tenim dos gossos molt ferotges.

    Tenia que acceptar la realitat, Adolf l'havia seduïda per portar-la a un prostíbul, i ara no sabia com en sortiria.

    Dia a dia en tenia dos o tres de clients diaris, ja no feia cas, anava quasi nua i feia el que li demanaven, inclòs per el cul va haver d'acceptar que la follessin. 

             Nomes una cosa bona, li van oferir droga, la va rebutjar i no la van forçar a consumir.

    El cel obert el va veure al trobar a un home gran, amb els cabells blancs al que li costava molt trempar, ella s'hi va esforçar molt, va veure que li agradava que li toques la pròstata per darrera i mig trempava i tenia un orgasme.

    El va enganar, li va fer creure que l'estimava molt i que la posava molt calenta.

    I en Mateu se la va emportar a casa seva.

    Vivia sol a una gran mansió, i durant uns mesos van viure junts, ella planificava fugir però ho tenia que tenir preparat.

    Primer veure on guardava els diners, pagava sempre en efectiu, i aprendre a conduir. Venia un professor particular de l'auto escola i li donava classes, va aprovar la teòrica i la practica a la primera, estava contenta. I procurava que ell també ho estès i la deixes passejar sola.

    També li agradava el camp i va començar a ajudar al que el cuidava. Era un bon home en Bep, li ensenyava el que fer i ella era bona, a mes forta i valenta.

    Nomes li faltava llibertat i poder disposar de si mateixa, estava cansada de lluitar amb el vell per que trempes, cada dia era mes difícil, volia un follador de veritat, jove i fort, i si a mes l'estimava seria ja l'hòstia.

    El fet de ser dona i mora era un handicap, era difícil adaptar-se a una societat diferent de la seva i no volia fer mes de puta.

    Es podia convertir en un noi. Tenia els pits petits i podia anar sense sostenidor, Amb un jersei i pantalons podia passar per un noi, nomes es tenia que tallar els cabells. Ho podia fer després de fugir.

    Hi havia molts diners a la casa, se'ls va emportar tots, repartits en varies bosses.

    Mateu dormia cada dia fins les onze, ella es llevava prest per anar a cavar.

    Aquell dia va agafar les bosses i a les vuit ja no hi era. Va agafar el seu cotxe, el necessitava per unes hores.

    Primer al banc a obrir un compte corrent feia una setmana que havia fet els devuit i ho va poder fer, tenia a mes els papers en regla. No va voler targeta de crèdit, es va quedar prou diners per poder comprar una furgoneta.

    En va trobar una de segona ma que estava be de preu i la va comprar. A la tarda la tindria.

    Des de un centre telefònic va enviar un whatsapp a Mateu.

    -Mateu, he marxat, ho sento però tenc que fer la meva vida.

    -Els diners que t'he agafat te'ls tornaré en poder, potser no en necessito tants.

    -Esper que no me denunciïs, jo tampoc diré res del material pedòfil que vaig trobar.

    -El cotxe te'l tornaré, ja te diré on el deixo.

    -Adeu, he estat feliç amb tu, gràcies.


    Mateu no s'ho podia creure, va anar a comprovar i si, s'havia emportat el que tenia a la caixa petita, a la grossa no hi havia arribat, no era tant, en quant al material pedòfil si li preocupava, hi havia vídeos on sortia ell, esperava que estiguessin ben guardats.

    Hagues estat mes tranquil si sabes que estaven a un altell amagats davall uns llençols vells, però no ho sabia, en teoria els tenia ella.

    I no la va denunciar, era bona noia i els diners no li feien mal.

    El cotxe el va trobar aparcat a un carrer. Per whatsapp li va dir on era.


    Leila va comprar de moment un matalàs per dormir a la furgoneta i cercava un lloc on les condicionaven.

    I comprar un mòbil i tallar-se els cabells i adoptar la seva nova personalitat, seria Najib.

    A la setmana ho tenia enllestit, un vàter químic amb un deposit, Un diposit d'aigua potable, un fogonet, un llit elevat que abaix hi havien coses i moltes ganes de viure i il·lusió.

    Mateu havia posat un missatge al seu whatsapp "Torna serem amics"

    Ella li havia escrit molt carinyosa que ara tenia que viure, que tornaria i a mes li devia diners que ella no volia ser lladre, i que no es preocupes per els documents, estan ben guardats.

    Va començar a cercar feina volia treballar al camp i va començar a visitar llocs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Index

Index

Titol Tema Altres personatges Aitana i Marc La mare la toca.   Àngela ...