Amb l’ejaculada ella es va despertar.
Va fotre un gran crit, es va posar dempeus, va veure que el semen li regalimava i es va anar a rentar al bidet.
Els fills, que dormien a unes cambres més enllà, van sentir els crits, no era habitual sentir cridar a la mare, però no van fer cas, estaven endormiscats, i encara era d’hora.
Amb l'esbroncada de la mare sí que van obrir els ulls, plorava i l’increpava li deia maricó i que l’havia violada.
Mònica estava molt enfadada, deia que el denunciaria per violador i que era un desgraciat i que no la toques mai més.
Van berenar en un ambient de crisis, tots callats, només alguna singlotada de la mare que no se’n podia avenir a què li haguessin donat pel cul.
Uns a la feina i altres a l’escola.
Eufrasi, el marit, capejava, no ho podia entendre, era clar que ho havien provat algunes vegades i que ella havia dit que no, tant clar com que la fava havia entrat com si fos un guant i ella ho havia gaudit.
Ernest i Sonia els fills, ho van mig comentar a l’escala, era clar que no era cosa seva, i no volien prendre partit.
Mònica va anar a un advocat perquè presentes la denúncia per violació.
El marit i els fills la van intentar convèncer que no ho fes, ella insistia que si, a més s’havia comprat una cremeta que li feia mal el cul.
El que sobtava era que no es volia divorciar, era el primer que li va demanar l’advocat, no, no divorciar-se no, volia un castic per el que li havia fet.
Quin càstig?
No ho sabia. Potser uns mesos a la presó, una multa, ella no sabia de lleis, potser unes fuetades foren el que mereixia, ara no es podien aplicar.
El judici va ser quasi de divertiment, feia més gràcia que altra cosa. El primer, que ningú es creia que no se’n assabentes que li estaven donant pel cul, era inversemblant i d’aquesta manera ho deia l'advocat defensor.
-En realitat a ella li agradava i s’ho va deixar fer i en va gaudir, només al final se’n va penedir i el va renyar.
Havien de recordar que havia fotut un crit de plaer en acabar. L’advocat anava per totes.
L’acusació suggeria si no li havien subministrat algun producte per adormir-la, potser alguna cosa amb un pedaç. No podia aportar cap prova.
El van absoldre.
A la casa hi quedava mal ambient, continuaven dormint junts, però ara ella dormia en calcetes i no el deixava acostar, ni que la toques. Inclòs una vegada que ell passava per davant ella li va fotre una empenta perquè li havia fregat les mames.
Tot el veïnat ho sabia, i feien broma d'una enculada fantasma. Reien d’amagat quan es creuaven a l’escala i ella estava enfurismada.
-Culpa teva tots em miren i se’n foten de mi, soc una desgraciada m’has convertit en la riota de tots.
Ell va proposar que potser si s'havien de divorciar, estava fart de males cares i retrets. Ella no volia en cap manera, deia que a casa seva les dones no es divorcien, el que feien és matar als violadors.
Els fills la van entatxar, primer ell i després ella li va dir que en feia un gra massa i que ho deixes estar d’una vegada.
Ell que feia ja mesos que no follava, anava calent com una truja. Va ser a l'aparcament, quan sortia del cotxe, va trobar a la veïna de dalt que el va anar a abraçar. Va agrair molt l’abraçada, però no era de consol, volia sexe, i allà al seient del cotxe, es van besar, ella li va obrir la bragueta i de genolls, el va xuclar, van intercanviar posicions i ell per la vora de les calcetes li va fotre una bona llepada, mentre es feia una palla.
Mig amagats pensaven que no els havia vist ningú. Es van vestir, unes quantes besades i es van intercanviar els números de telèfon, s'havien de trobar a un altre lloc.
Maria, la veïna del quint els havia vist, havia quedat al cotxe, no els veia directament, però sabia el que feien, algun gemec els hi va fugir.
Com també en volia, l'endemà era ella la que l’esperava, el va xuclar amb el cap devora el volant i en canviar posicions es va posar de panxa, ho volia pel cul, i per allà hi va entrar, estava ja prou lubricada i va ser molt fàcil, ella amb el dit es masturbava i va acabar amb un bon orgasme mentre ell ejaculava, per fi ¡¡Tenia semen de mesos acumulat.
Eufrasi no sabia que fer, no volia posar les banyes a la dona, va deixar d'anar en cotxe a la feina i va agafar el transport públic. No volia temptacions, a la primera veïna, na Caterina li donava llargues per anar a follar i a segona, Maria no la veia.
Es va començar a fer palles i ella en notar-ho el va entatxar i insultar, que açò no es feia. Li feia trencar la trempada.
Ara si estava emprenyat i molt, no ho podia entendre.
Va acceptar d'invitació de Caterina i va pujar a casa seva, el marit i els fills sortien a les set i a les vuit anaven junts al llit per follar.
Caterina era una dona alta i guapa i tenia cara de viciosa, uns llavis gruixats i uns ulls molt grossos la feien especialment desitjable a més d'uns pits guapos de veritat. Van fer l’amor amb moltes ganes i ell va poder pastar amb llibertat aquell cul i aquelles mamelles.
Després van parlar, va telefonar a la feina que estava malalt, i nus al llit es feien confidències. Ella ja en sabia la història i van aclarir detalls. Per la seva part, amb el marit no follava, estava desmenjat i no en volia. Ella tenia les seves necessitats, i fer-ho pel cul era una fantasia que pensava que amb ell es realitzaria.
Ho van fer més tard, quan ell es va recuperar.
Eufrasi, estava conformat, ho faria amb la veïna, havien de trobar un lloc on anar fora hores, i ja veuríem, confiava encara que la dona canvies.
Ho va voler contar als fills, eren ja grans ho podien comprendre. Sonia la filla era la que més patia, de fet li havia ofert fer-ho amb ella, ja que la mare no volia. La va abraçar, donar les gràcies i que no ho volia. El fill deia que s'havia d'haver-hi una altra cosa que no sabien i que ho havien d'esbrinar, havien d'anar a un sexòleg.
Mònica no va voler anar-hi quan li va demanar.
La sexòloga Rosi, el va escoltar, la filla el va voler acompanyar, van contar fil per randa el que hi havia. Inclòs la filla va dir que ella s’havia ofert al pare.
Veu fer bé en no fer-ho, açò no acaba mai bé.
Cadascú ha de ser al seu lloc, tu al de pare, tu al de filla. És clar que la teva dona no hi és al seu lloc, fer sexe anal i oral és habitual avui en dia, no us n'heu d’avergonyir.
I no puc dir res més, la que ha de venir és la teva dona. I follar amb un altre és una solució temporal per alleugerar el sexe, però tampoc és la solució.
La mare no treballava, passava el dia a casa seva. Un dia Ernest el fill, va fer el seu llit, no ho feia sempre, només a vegades i es va amagar a l'armari.
Quan la mare va guaitar per si el llit estava fet, ho va veure tot en ordre i va tancar la porta. Ell va poder sortir de l'armari que estava dolorit per tot,
Va estar a l'aguait a veure què passava. Res a ressaltar en tot el dia. Va demanar ajut a la germana a veure si es podien alternar. Sonia hi va quedar al sia següent. Res tampoc.
Al tercer dia, Ernest va sentir com obria la porta a una persona. Va anar a guaitar amb molta precaució, eren al sofà, la mare i un home que es besaven. Ella plorava, deia que no ho volia fer i ell l’esperonava, va haver de fugir a la seva cambra quan es van aixecar cap al dormitori, van tancar la porta i ell els sentia, però no sabia qui era, era evident que follaven.
Es va decidir, va entrar i els va plegar follant. La mare estava de genolls i ell li donava pel cul. No va reconèixer a l'home, només l’esquena i es va tapar amb el llençol.
-Perdó, va tancar la porta, i es va estalonar defora al passadís. A la poca estona va sortir la mare tota enfurismada, li va fotre un gran paquet, ell callava i aguantava, i quan ella va anar a plorar a la cuina va entrar a la cambra.
Era el mossèn. Li va fotre una punyada i li va deixar el nas sagnant, el perseguia per la cambra fins que va poder fugir. Després els dos callats asseguts al sofà.
-No ho contis al pare, no ho faré més.
-Ell callava, no sabia què fer.
-Després de dinar ho va comentar amb la germana.
-Si no ho dius tu, ho faré jo.
-Mentre sopaven ell ho va dir.
La mare ja confiava que callaria quan va començar a parlar.
Ella es va anar a tancar a la seva cambra, i ells van poder dir tot el que pensaven.
-Jo crec, que li hem de donar una oportunitat, era el pare que parlava. Me l'estimo i sé que ho podem reconduir. Jo tampoc em vull divorciar, vosaltres heu de tenir una família.
-Que fem?
-Esperarem que torni. No anirem a dormir.
Tampoc van engegar la tele, unes copetes si van anar bé.
La mare al llit no podia dormir, estava anguniada i molt trista, sabia que no ho havia fet bé. I a la vora de les dues de la matinada va anar al saló.
Ells l’esperaven.
-El mossèn venia de tant en tant a casa, un dia em va violar, tal com dic, em va agafar, em va despullar, jo no volia cridar, era el mossèn i em va donar pel cul, em feia mal, però ell en sabia molt, amb dos dits i una cremeta ho va aconseguir. Després confessava que ho necessitava per exercir el seu ministeri i que no volia follar pel cony perquè era pecat.
En canvi, pel cul, a més de no embarassar a ningú ho podia fer, era una manera d’alleujar el seu desig.
Jo em negava quan venia, em posava a plorar davant les seves súpliques i al final cedia, i m’ho deixava fer, si no volia, ho forçava.
-Em vaig acostumar i m’agradava, fins al dia que ho vas fer tu.
-No se que em va passar, em vaig enfurismar, i vaig perdre el control.
Estava tan enfadada que vaig anar a l'advocat, després ja sabeu tot el que va passar, jo estava avergonyida i no volia follar.
El pare va anar a la mare i la va abraçar, els fills s’hi van afegir.
Van anar en sol demà a parlar amb la sexòloga, els dos, i ella els va enviar al psiquiatre, no era cosa del cul, sinó del cap.
El psiquiatre ho tenia clar, era una transposició de culpa per part de la dona i va decidir fer unes quantes sessions de teràpia.
Va tornar l’alegria a la casa, i la bona relació. Només en una cosa no estaven d’acord, els fills volien denunciar al mossèn i ella ho volia deixar estar.
Ernest ho va plantejar a l’escola, hi havia un bon grup de persones que feien unes trobades per parlar, li deien Foro. Els hi va explicar tota la història i va contestar a totes les preguntes. Entre tots van acordar que havien d'escalivar al capellà, que si la mare no volia denunciar, s'havia de respectar-la, però el mossèn no havia de sortir impune. Hi podien haver més víctimes. I les havien de protegir.
Diumenge mentre feia missa, va veure que hi havia més gent de l’habitual, i no va sospitar res fins que un es va aixecar va cridar-li que era un violador. Tothom va quedar callat, ell va intentar seguir amb la missa i un altre es va aixecar un altre per dir el mateix. I un tercer, fins que va donar per acabada la missa i es va tancar a la sagristia.
Era la missa d’onze, la més concorreguda, i a la de set hi tornaven a ser tots, i va passar el mateix.
A la setmana següent a missa d’onze, va veure que hi tornaven a ser tots els estudiants, potser més encara, la notícia s’havia estès. No la va celebrar. A la de set si hi era, va aparèixer amb un anyell al braç i un ganivet a l'altre.
Des de l’altar va començar la missa.
-Avui celebrarem la mort de l'anyell de deu, vilipendiat per tots i sotmès a burla i escarni, i va aixecar el be i el ganivet mirant cap amunt.
El va baixar a l’altura del pit i el va començar a punxar amb el ganivet, la sang anava per tot, l’animal es movia i amb una mà difícilment el podia aguantar, i el que era en teoria una cerimònia es va convertir en una matança que feia esgarrifar.
No sabem si aposta o sense voler, el ganivet en una de les seves baixades va anar al seu coll i la caròtida és molt escandalosa, l’altar va tapar l’agonia dels dos animals, un d’innocent, l’altre portava sotana.
La família Gàlvez van saber per Ernest el que havia passat i el que havien fet els seus companys, el violador era mort.
La que ho va enredar va ser Sonia que de sobte va dir que estava embarassada. Ho va dir molt seria, i després va rectificar, que no, només ho havia fet pel cul. Ningú podia parlar quan es va posar a riure dient que tot era broma, que ella no ho havia fet mai.
-Perdoneu, li volia treure ferro a l'assumpte, sempre hi podrien haver coses pitjors. Al terme i a la fi ha acabat be i sense conseqüències per nosaltres, ara som més germans més bons fills i més amics, només ens falta una cosa.
Es va començar a despullar. A catorze anys ja tenia un bon cos i ben desenvolupat.
- La nuesa només és un símbol de què no s'ha d'amagar res a una família, és un símbol, però és important, m’agradaria que també us despulleu, el mateix que jo.
El primer que ho entendre va ser Ernest que va quedar en pèl, devora ella, i el pare també es va despullar.
La mare tenia vergonya, ja no era una joveneta i tenia els pits grossos i caiguts, es va posar dreta i es va despullar.
Va quedar nua.
-Com podeu veure tenc els pits que miren a terra.
-Açò no és cap concurs de bellesa, té més mèrit si penses que ja no tens un cos perfecte, ensenyar les imperfeccions és necessari.
Moltes gràcies mare. Se'n van anar vestint tots, només la mare continuava nua.
-Ara soc més lliure que mai, gràcies a tots, i els va abraçar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada