El voyeur.

 Natàlia tenia por. Tenia el pressentiment que la miraven mentre es despullava i sortia de la dutxa ja en la tovallola, s'eixugava de cara a la paret i es posava la roba interior jugant amb la tovallola i fent equilibris.

Per altra banda, era relativament jove, casada dos fills. El marit que la veia demanava de qui s’amagava. No, de tu no, és que no m’agrada la nuesa.

De fet, feien l’amor amb el llum apagat i no suportava ni el llum petit de la tauleta.

Amb els fills també era prou púdica, evitava entrar quan eren al bany, trucava a la porta abans d'entrar a la seva cambra.

Un dia, va aparèixer totalment nua al saló mentre el marit i els fills veien la televisió, es van sorprendre, no era habitual en ella. En anar a seure al sofà, es va adonar que anava nua, va fotre un crit i es va anar a vestir.

Ignorava que li havia passat, la seva nuesa era completament involuntària. I no se’n podia avenir

El fill en Josep de divuit anys, feia broma. Ja sabem com ets, cap problema teníem por que tinguessis tres pits i penis en tost de vulva.

Núria la filla deia que ja era hora que es deixés de bestieses, que en família no cal anar amb tantes precaucions. I que ella començaria a anar en pilotes per la casa.

Bravo deia en Josep.

-Que et penses que no soc capaç?

Es va despullar i tornar a seure nua al sofà.

-I jo també, i el germà també va quedar nu.

-Va no feu vosaltres també bestieses, era el pare que ho deia.

-La mare callava i no va acceptar la invitació de la filla que també ho fes.

Natàlia tot el dia mirava cercant si hi havia alguna càmera que la gravava i mirava dalt els armaris i dins les gerres si hi havia alguna cosa.

Un dia en va veure una de càmera, estava amagada a l'ull d'una verge que hi havia a un quadre del saló.

En tornar del treball encara hi era. Va baixar el quadre per comprovar que no, que estava equivocada.

Va anar al psiquiatre.

-El que té vostè és una percepció de què algú l'està mirant i potser és d'aquesta manera. A vegades aquestes imaginacions no són fruit de la ment sinó d'alguna cosa més real.

-Vostès a casa seva tenen algun gran finestral?

-Si un de molt gran

-I donen a algun bloc de pisos?

-Sí, però són molt enfora.

-Avui en dia hi ha prismàtics o telescopis molt bons. El primer que ha de fer és esbrinar si la miren d'enfora i després podrem seguir el tractament.

Es va comprar els millor prismàtics que va trobar i els dies vinents, mirava els edificis de davant, no veia ningú. Ho va comunicar al psiquiatre.

-Llavores el que ha de fer és provocar-lo. S'ha de  passejar nua i fent postures davant el finestral a veure què passa. I si es considera còmode fent el que fa, llavores està curada. Però res d'aparèixer nua de sobte. S'ha de despullar a poc a poc al saló.

Tenia horari flexible a la feina i sortia més tard que el marit i els fills, i anava després de la dutxa al saló a vestir-se.

Es prenia el seu temps, primer posar-se crema per tot el cos, inclòs la intima i la roba peça a peça. No evitava seure amb les cames ben obertes, i a vegades es tocava només un poquet que no es volia excitar que hi havia feina.

Fins que va veure que estava curada, ja no s'amagava en vestir-se i amb el marit van fer l'amor amb la llum oberta. Era més lliure i més feliç. Ja no es vestia davant el finestral, i tot anava bé.

Fins que va rebre la primera trucada.

-A jo m'agradava, ets una dolenta.

Tot d'una ho va relacionar, era el voyeur que es queixava. 

El problema era que les trucades es reproduïen, eren al telèfon fitxe i no podia saber el número. El que si podia fer era tornar la trucada i a només hi havia un home que alenava com si és masturbes.

Les trucades van canviar, li deien que era molt bella i que si no la podia veure nua, se suïcidaria.

-Al principi no li feia cas, però com insistia, un dia es va passejar nua davant el finestral.

-Moltes gràcies, va dir la veu a través del telèfon.

-Ho va parlar amb el marit, i van decidir anar a la policia.

-Va posar una denúncia a través d'un advocat per assetjament i van esbrinar el número de telèfon i van saber d'on venia la trucada.

-Era del pis de dalt casa seva ¡

-La policia hi va anar i va parlar amb els veïns. Hi vivien un matrimoni amb dos fills, i després de parlar amb tots, el noi, de setze anys va confessar que era ell.

El matrimoni va baixar a disculpar-se i demanar que retiressin la denúncia. El noi també va baixar amb el cap cot i va explicar que amb un sistema de lents des de la seva finestra podia veure el que passava a baix, va demanar perdó.

Van retirar la denúncia, no calia fer un gra massa del que passava, i van trucar al psiquiatre per donar-li la raó.

Ella va començar a fer vida normal, començava la primera al matí i d'aquesta manera tenia les tardes lliures. A les quatre ja era a casa i tenia temps per ella fins a les vuit que arribaven tots.

Un dia van trucar a la porta. Era en Bernat el voyeur. Volia parlar amb ella.

-He de fer l'amor amb tu, és urgent per la meva salut mental, si no accedeixes em suïcidaré.  I ja l'abraçava i la manyuclava. Ella se'n desfeia com podia, fins que la va deixar.

-Ets menor i no puc fer l'amor amb tu.

-Ja he fet els setze i no hi ha perill.

-Es va treure els pantalons i els calçotets, i es va començar a masturbar, ella, va seure com avorrida a què acabes.

-Ara ja pots marxar?

-Si, moltes gràcies.

Quan va marxar, no s'ho podia creure, d'alguna manera l'assetjament seguia.

 Podria haver parlat amb el marit i també als pares del noi. I no ho va fer.

 Potser va ser la seva principal errada.

-El noi continuava baixant, no cada dia, però era insistent, posava el peu a la  porta perquè no la tanques i l'obria

Sempre feia el mateix, es despullava, ara del tot i es començava a masturbar.

-Si et despulles i em puc fer una palla com toca, no tornaré a baixar.

I cansada ja de tanta història es va despullar, inclòs es va reclinar sobre el sofà amb les cames obertes, tenia una sensació de plaer.

-Aquell dia va tenir una ejaculada molt forta i va acabar als seus peus llepant-li el cony, ella s'ho va deixar fer, estava prou calenta.

L'endemà al seu mòbil va rebre un vídeo. Ell havia gravat tota l'escena on ella jeia al sofà i ell es masturbava i com la llepava al final.

Estava desesperada, no sabia que fer, potser seria objecte de xantatge i hauria de follar amb ell i fer el que volgués.

Josep un dia li va preguntar que li passava, era a la tarda i estaven sols a casa.

-Res, no em passa res.

-Alguna cosa passa, et veig trista i anguniada

Es va posar a plorar i va contar tot el que passava.

-No et preocupis, jo ho aclariré, a partir d'ara seré aquí cada tarda i si baixa em deixes fer a mi.

Dos dies després ell baixava, va entrar, venia a follar, si no ho fas, pujo el vídeo a internet.

Josep va sortir i el va agafar pel coll. Era gros i el nen petit, i el va lligar amb uns collarins al radiador de la cuina.

-Ara m'expliques on guardes el vídeo que vas fer.

No contestava i una cosa als ous el va esporuguir.

-És al meu ordinador i al mòbil.

-Donem les claus de casa teva.

Va pujar i al cap de poc baixava, portava un disc dur i un aparell com un periscopi, per mirar.

-Submergits en aigua el mòbil i el disc.

-Ara hem de parlar, és evident que si et tiro per la finestra, tothom sabrà, que t'has suïcidat, no en va vas amenaçar en fer-ho.

-No si us plau no. No, no vull morir.

-Et donaré una altra oportunitat, faré còpia dels teus documents. Sé de persones que per cinc-cents euros poden trencar les cames a qualsevol. I els diners veig que tu els tens, els agafo en préstec, per si hi tornes.

-Ara vull saber si te n'oblidaràs de nosaltres?

-Si, si us plau no em facis mal.

El va deslligar i li va tornar la cartera. Va marxar corrent.

La mare va estar tota l'estona tancada a la seva cambra.

-Ja pots sortir mare, tot està arreglat.

A vegades hi han vicis mals de curar, van tornar les trucades i amb molta mala llet.

A Bernat el que no li anava era caminar amb crosses, ara no hi tornaria més.