El triangulet.

 Mai haguera pensat que un triangul li portes tants problemes.

Amb l'arribada d'Irene a l'oficina havien fet alguns canvis, de les tres taules de les noies, dues eren ara davant seu, i l'altre a la dreta fent un angle de quaranta-cinc graus, ell mantenia la seva davant la finestra, i una de redona per visites era a la seva esquerra. La porta del cap normalment tancada.

Van canviar els mobles, la seva estimada taula de llenya i dues calaixeres la van canviar per una de vidre amb dos cavallets, igual que la de les noies. A la vora una calaixera amb rodes.

Va conservar açò si, i perquè se'n va empetxinat la seva cadira de llenya sense coixins ni res, estava acostumat a ella. Tenia a més dos braços que no emprava i si la tirava enrere feia un poc de balancí.

Les cadires de les noies eren de disseny, molt boniques, però per ell eren incòmodes. Mai estaven quietes, sempre es movien al ritme del cul.

Van aparèixer els triangulets. Estaven formats per dues cuixes i una faldilla massa curta, i el feien destralejar.

Eufrasi no era molt gran, just quaranta, i n'aparentava més, sempre amb el vestit fosc a l'hivern i claret a l'estiu, coll i corbata, sabates i mitjons. Vivia en harmonia en si mateix a un pis de renda antiga.

Era un home seriós, de missa setmanal i caminar pausat.

Vivia sol des de la mort de la mare i feia curosament totes les feines de casa, no volia a ningú. Només el dinar el feia a la cafeteria, els altres àpats ell mateix.

Era també home de pol·lució nocturna quinzenal. Al matí a vegades apareixien unes sospitoses taques blanques al pijama, els seus somnis no eren tan sants com haurien de ser. Les netejava amb cura al lavabo abans de portar la roba a la rentadora.

Feia vint anys que treballava a la mateixa oficina i estava molt ben considerat pel cap. Era el comptable, res d'ordinadors, ell a mà ho duia a la perfecció, sumava llargues filades sense equivocar-se mai i sempre li quadraven els comptes.

Els triangulets, el duien de cap. No es podia concentrar, a vegades venien en pantalons i anava bé, però sempre alguna venia en  faldetes.

A vegades eren blancs que eren els que més li agradaven, símbol de puresa, els negres li feien por, eren perversos, i els blaus o color de rosa també li agradaven.

El problema és que  les noies notaven les seves mirades, reien entre elles i potser ho feien a posta.

Mirava les cames juntes i de sobte s'obrien i a ell li agafava un estarrufament.

La feina anava malament, s'errava massa vegades i havia d'agafar la goma d'esborrar, la safata de feines pendents que abans era sempre buida ara estava plena, a vegades a l'hora de marxar havia de quedar unes hores que ningú li pagava, per anar avençant feina.

La seva vida també havia canviat, estava més nerviós, al bus, al restaurant, on també buscava entre les taules alguna noia descuidada.

A casa seva va tenir la temptació de tocar-se, ho havia fet alguna vegada de jove, ara feia molt de temps que no.

Les pol·lucions nocturnes ara eren més freqüents, dormia en calçotets que eren més bons de rentar.

A l'oficina, semblava que elles ho comentaven o estaven d'acord, sovint reien i el miraven amb picardia, un dia van anar sincronitzant els moviments, fins que va veure que ho feien a posta i va abaixar el cap avergonyit.

El final van ser les hores extres que feia que li van donar una solució, sortia tard de la feina i a l'ascensor, un dia es va trobar amb la veïna del quint, era vídua des de feia sis mesos, li va donar el condol, i ella li va donar les gràcies i el va besar a la galta.

Era grasseta i mamelluda i el contacte dels pits, el va astorar.  Potser se la va mirar massa, els botons de la brusa no cordaven bé, ella devia notar alguna cosa, perquè en arribar al tercer li va posar la mà a la cuixa, ell s'hi va acabar d'atracar i es van abraçar, pastava mamella. Quan l'ascensor es va aturar al quart, mig estalonats a la porta van caure sobre el replà i a genolls ell va anar a obrir la porta.

Maleïda clau que no entrava. No era fàcil amb els braços que l'envoltaven.

No van passar del rebedor, es van allargar a terra, amb el peu va tancar la porta i es van començar a tocar de manera compulsiva, ell als pits, per sota de la camisa i quan va aconseguir pujar les copes del sostenidor es va submergir en aquelles muntanyes encisadores.

Ella reia en veure la seva presa i es va anar despullant. No va poder abarbetar aquell triangul negre malgrat que el tenia a l'abast, perquè ella el despullava i el cinturó es resistia, camisa  i calçotets fins que va quedar nu de panxa avall i quan ella el va agafar, una sacsejada i va fotre una gran lleterada, no es va poder contenir.

-Ara hi tornarem eh? Però mes a poc a poc.

La va tocar per tot el cos i es va deixar tocar a la vegada, el que li poses la boca al sexe el va posar un altra vegada a mil i la va penetrar, amb força i ganes, ella també en tenia moltes ganes i en poc temps van tenir un gran orgasme, va rugir com una bèstia i ella també.

Era la seva primera vegada i li semblava inversemblant, sentia encara pessigolles al sexe. Reia i no era l'habitual amb ell.

Van anar al llit a estirar-se, no estava bé a terra, i junts, es van besar, amb molta tendresa aquesta vegada i va plorar, va recordar la mare, però només per un moment, aquella dona era seva i la podia tocar i besar. I una horeta després hi van tornar amb menys sexe aquesta vegada i més tendresa i més amor.

No van sopar, estaven bé al llit, ell encara tocava mamella i aquell triangul negre i pelut. Ella es va girar i li va portar la cara i va llepar amb fruïció i ganes. Ella també en volia i ell va saber per fi el que era un seixanta-nou.

Al matí es va despertar i el primer que va veure van ser les seves cuixes, i va recordar amb un somriure tot el que havien fet.

Dutxar-se junts va ser un altre plaer que no coneixia i es van ensabonar l'un a l'altre.

Els dos tenien feina, i es van vestir, es veurien a la tarda que havien de parlar.

Va arribar tard a l'oficina, elles ja eren al seu lloc.

Tot cofoi, va anar cap a Elisa que era la que era al bell front d'ell i que havia començat el joc.

-A veure, de quin color porta avui les calcetes la nena?

Va anar a seure molt digne, va començar a fer feina sense aixecar els ulls de la taula, encara en tenia molta d'endarrerida.

Les noies es miraven entre elles, no entenien res.

Ho van entendre al migdia quan anaven a dinar, una dona l'esperava per anar-hi junts.