Margarida i Elies

 Havia intentat que l'anomenessin Margarida, no ho va aconseguir. Era Marga per tothom, inclòs pels pares, i de fet era més adient, sobretot si li posaves una "a" al davant. Era amarga.

El que passava és que estava falta de tota gràcia, era patota, desmanyada, i poca-solta. Tenia una veu aflautada, estranya fins que t'hi acostumaves.

El calçat tampoc l'afavoria portava unes sabates que la feien caminar cama aquí cama allà. No era el seu fort la feminitat. Per altra banda era plantosa, diríem que estava bona, bons pits i bon cul.

Com era poc popular, per ser més agradable, a les festes bevia molt, i s'engatava, i els companys aprofitaven per arraconar-la, besar-la i magrejar. Tampoc li desagradava i ho feia amb molts, Els nois se n'aprofitaven.

Un noi que a ella li agradava molt se la va emportar un dia amb el cotxe a un descampat, i allà la va mig despullar, i la va tocar i va tenir amb el dit el seu primer orgasme. El primer de veritat, ella se'n feia sovint, però aquest va ser especialment intens, malgrat que no es va voler baixar les calcetes, pel camal.

Un altre que se la va emportar també amb el cotxe va ser més hàbil i com era primet i flexible va tirar el seu seient arrere i s'hi va posar cara a ella ajupit, la tenia al seu abast, i la va despullar i primer amb la boca la feia tornar boja i la va follar. Amb condó, per descomptat que no volia problemes.

Va ser el tir de sortida, jo ho havia fet i tots volien el mateix, es va convertir en promíscua per fet i gràcia de l'alcohol. I a més, li agradava, era molt sexuada i era bo. Era popular, tots li feien la bona, tots volien ser el seu amic.

Les noies la criticaven li deien la puta, i entre elles no tenia bon rollo, ni amigues.

Els que no havien aconseguit follar amb ella deien que si, que ells també, ningú volia ser menys, inclòs un noi tímid i petitó al qual tots depreciaven i era la befa de tots, comentava que també ho havia fet amb ella.

-Eloi diu que ell també et va follar un dia. Era Carles, el sorneguer del grup. Ho comentava a Marga que es va enfadar molt. I el va anar a entatxar.

-Ets un imbecil i un mentider, jo mai he follat amb tu, i mai ho faria perquè ets una merda d'home i de persona, segur que la deus tenir petita com un nen.¡¡¡¡!

Va saber greu entre els nois, Eloi era petit i tímid, tothom se'n en fotia d'ell, era el centre de totes les bromes, però era bon noi, s'ho prenia bé, i no es queixava. Era el més dèbil de la classe i que Marga l'humilies d'aquesta manera no va agradar. Els nois només la volien per follar i ella es va tancar en si mateixa,  quan no havia begut era esquerpa i antipàtica.

Amb el que si connectava i molt era amb Elies, el veí de dalt, sovint se'l trobava a l'escala i parlaven. Era simpàtic i amorós, només tenia un problema, era Down. Pensava que era més jove que ella i no, era més gran, no ho aparentava.

Ara que era l'estiu baixava a seure a la barana de baix i parlaven. Ell li tenia confiança. I li feia confidències. Els pares em renyen quan em faig palles al bany.

-No tanques la porta?

-No hi ha panys a casa, només pestells.

-Quin desastre, ho vols fer a casa meva? A la tarda la mare no hi és.

-Podem anar a jugar a escacs i de tant en tant hi vaig.

A la tarda, cada dia anaven a jugar a escacs, era un bon jugador i mal de fotre, a ella li costava molt guanyar i no sempre ho aconseguia. Es van aficionar i jugaven molt. De tant en tant anava al bany a pensar la jugada deia, ella sabia que es feia una palla, inclòs un dia el va escoltar.

-Com ho fas per excitar-te?

Penso en noies. Com tu.

¡¡¡Amb mi¡¡¡¡

-Si, m'agrades molt i no només ets una bona noia, sinó que ets molt guapa. L'altre dia duies un botó descordat i et vaig veure un pit. Va ser per açò que vas guanyar, em vaig atabalar.

-Bona excusa té el malalt, vol dir que vaig guanyar amb males arts? No ho vaig fer a posta que ho sàpigues. Soc millor jugadora que tu, ha ha.

Va arribar la seva mare i la conversa es va acabar, ell va aixecar-se per marxar i com la mare era a la cambra li va robar una besada. A la galta per descomptat, però sense avisar.

A la nit pensava en Elies, per primera vegada ho considerava com una parella, li semblava impossible, i li feia gràcia. Hauria d'anar amb més cura per anar per casa, anar amb el sostenidor i els botons ben cordats.

Ja se'l mirava d'altra manera, notava com la contemplava i quan anava al bany ja sabia el que feia i que ella era la imatge de la masturbació, les partides d'escacs seguien i a ella li agradava molt jugar. Almenys dues vegades durant les partides al bany, no sabia si cada vegada feia el mateix, algun dia potser només devia tenir pipí no?

Ella es va sorprendre a si mateixa pensant en ell mentre es feia una palla. Com seria nu? La tindria molt grossa o petita? Potser era com un nen i era inofensiu. I sense saber molt be perquè, anava amb aquell jersei amb un gran escot i sense sostenidors, el provocava.

Els pares d'ell la van convidar a dinar diumenge. Va acceptar. Va ser rebuda amb molta simpatia a afecte, va seure devora ell, i tot van ser alabances d'Elies. Que era molt bon noi, que ajudava molt a la casa i que feia un curs d'informàtica. Inclòs que tenia una pensió i que ells li deixarien tots els diners a ell. Ella notava que li estaven venent la moto.

 Va suggerir si no li convenia anar al gimnàs, que perdre's un poc de xulla i augmentes musculatura.

Ho farem, clar que si, Elies, tu que trobes? El que passa és que el gimnàs és molt enfora, veurem el que podem fer.

Contava Elies en sol demà que havien contractat un entrenador personal i que pensaven convertir una cambra en un gimnàs ben preparat. Estava eufòric, deia que ell era capaç de fer qualsevol cosa que fes un altre i que ho demostraria.

 I en anar al bany, passava per darrere ella i guaitava l'escot, cada vegada amb menys dissimul.

Ella un dia va guaitar, va obrir un poc la porta, ell ni se'n va adonar, continuava bombant, va esperar que ejacules, li va agradar veure com ho feia, ell al fi, es va adonar que mirava i ella va tancar la porta.

Estava com espantat amb el cap baix quan va tornar.

-Va home, no et preocupis, només volia mirar com ho feies. A més, tens la tita prou grossa.

Ell encara no ho havia processat del tot i va perdre la partida que feien.

L'endemà ell a l'anar al bany va demanar si volia mirar.

-No home no, només ho vaig fer un dia.

Va deixar la porta oberta, estava a l'aguait i va veure que ella mirava des de la porta. Va ser potser la millor palla que havia fet mai, va ejacular i va omplir tota la paret d'esperma. Ella reia. Ara ho hauràs de netejar no?

I va arribar el dia que ell la va agafar per darrere per les mames i la va besar. Ella es va deixar fer i va permetre que li puges la samarreta i es va girar per besar-lo a la boca. Es van manyuclar per sobre la roba ella el va pastar, duia una bona trempada, la va portar de la mà fins al bany, se la va treure i ella el va masturbar, ell li tocava el cul per sobre els pantalons i sobretot les mamelles. Ell va quedar a netejar la lleterada i ella es va posar la samarreta i a seguir la partida.

-Avui guanyares tu, sens dubte, t'estimo molt i vull ser la teva parella, jo soc més llest del que semblo i a més la setmana que ve començo a treballar, només els matins a una empresa de neteja. Ho sé fer molt be.

-Que no tens una pensió?

Si, però els pares diuen que es millor que faci feina, no tenc problemes de diners, a més de la pensió, una quantitat important a termini fitxe que em dona interessos, he d'estalviar, vull tenir fills.

-Es trobava de sobte amb una parella i a més volia tenir fills, va anar a la farmàcia a comprar condons, normalment els nois sempre en duien, però ella en volia tenir. Això no volia dir que pensava cardar amb Elies, era només precaució. Va amagar la capsa, no volia que els pares se n'assabentessin.

Estava encaterinada amb ell, sentia afecte i es podia que si, que l'estimava com amic i potser com a follador, així i tot, embolicat-se amb ell no ho volia, i tenir fills molt menys.

Cada dia li deia que l'estimava que volia ser el seu marit, que amb ell seria feliç i que no tinguis por del que deia la gent. Ella deia que no, que no volia. I tornar a fer-li una palla tampoc, que una vegada bé, altres no, ell deixava la porta oberta i el sentia, ella encara pensava la jugada, ara en guanyava més.

Els seus pares li van demanar si eren parella. No, clar que no.

-És clar que és un retardat, fas bé, però ves al tanto, la seva mare m'ha dit que si, i que t'ho ha demanat.

A l'escola estaven en època d'exàmens, i no hi havia ni festes ni alcohol, pensava que potser en suspendria alguna, no ho sabia. El que va passar és que només va aprovar educació cívica, va suspendre totes les altres. Els pares es van enfadar molt i van proposar que anés a treballar. Al súper del cap de cantó volien una noia i la van contractar.

Horari de matí i tarda i es van acabar les partides d'escacs. Elies hi anava molt a comprar, per qualsevol cosa, sempre a la seva caixa, sempre amb un somriure i una mirada d'amor.

Quan no venia l'esperava i li somreia, eren companys, eren còmplices, eren amics. Al vespre després de les vuit que ella sortia, seien a la barana de baix casa seva i no pujava fins a les nou i mitja, hora de sopar, ella li contava anècdotes de la jornada de feina, aquella senyora que no portava prou diners, els que amagaven coses a les butxaques, i els que li feien propostes sexuals, de tot hi havia.

-És clar, com ets tan guapa, tots volent tenir relacions amb tu. Avui tenc un vers que m'he après.

Recitava, no ho feia malament, només unes estrofes, d'Azorín de Bécquer, de Machado. Per ell era important perquè llegia i memoritzava. I a la vegada s'instruïa. Quan li va dir que volia poetes en català va trobar a Martí i Pol i a més a ell li agradaven molt.

Va començar a rebre regals, primer només eren flors, després capses de bombons, que va haver de dir que no li convenien, i un dia un mòbil d'última generació. Tenia el seu fet pols i li va fer molta il·lusió i el va acceptar amb una gran besada.

Els que ho duien pitjor eren els pares, no ho veien clar, i com era a més molt amorós i sempre els besava quan arribava també li tenien afecte, però tenien por. Estaven preocupats. Pel matrimoni i també pels possibles fills.

Els pares d'ell, en canvi, estaven plenament convençuts de què podia ser pare i feien el possible per incentivar-lo, el preparador físic havia estat amb ell sis mesos, ara ja era capaç per ell sol de fer els exercicis, hi dedicava una hora diària i tenia el ventre pla i els braços ben musculats.

Tenien a més preparada la seva cambra, la de matrimoni, encara romania tancada però estava a punt, un llit gran i aire condicionat i un gran armari. A ells els hi havien ensenyat. Per si us caseu.

Marga també havia notat un canvi en ella, ara era més dolça, menys esquerpa, més condescendent. Més contenta amb ella mateixa. Potser era la feina de caixera el contacte diari amb gent el que l'havia canviat, però Elies també hi tenia a veure.

Un reportatge de televisió la va fer pensar, era sobre els SD, persones amb síndrome de Down, i el tema principal era si podien fer vida normal, és a dir casar-se i tenir fills o si era millor no tenir-ne i com satisfer els desitjos sexuals.

El primer que li va quedar molt clar era que no hi havia cap evidència que es pogués transmetre genèticament, els SD podrien ser pares i els fills no tenien més possibilitats de ser-ho que qualsevol altra persona. Era molt important per ella, el que mes li preocupava. Els altres temes d'autonomia de necessitar sempre ajut extern, d'educar els nens li semblaven secundaris.

Els pares també van veure el reportatge, i sense pensar-ho massa els hi va dir que es casaria amb Elies. Pensava que li fotrien un gran paquet, que la renyarien, però estaven conformats, si és el que vols, endavant. De fet, feia temps que pensaven que tenien la batalla perduda, els veien tan parella que ja s'havien fet a la idea.

Marga, encara no estava decidida del tot, ho havia dit als pares com un globus sonda a veure què passava i havien reaccionat bé, i estava decidida, però encara no volia dir-ho.

Els diumenges dinaven junts a casa d'ell, i a les postres li va regalar l'anell. Era preciós, d'or blanc i diamants, una joia.

Elies ho va fer bé, es va agenollar davant ella i li va donar la capseta. Ella en veure'l va fotre un crit, els ulls li brillaven, la va agafar, se la va posar, li venia un poc gran, era una gran joia. Ell seguia amb el genoll a terra que la mirava, ella el va agafar i es van besar molt fort a la boca, tant es van besar que els pares van marxar a la seva cambra per deixar-los tranquils.

De la mà van anar a la seva cambra, la de matrimoni, es van despullar i van follar, en majúscules, es van estimar de veritat, besades i llepades per tot el cos. Marga va recordar la primera vegada que un noi la va llepar al seient del cotxe, Elies era molt més aplicat, i ella va correspondre com tocava, ell tornava boix. Elies es va despenjar com un notable amant, van cardar sense condó i sense mesura, molta estona i van quedar nus al llit mig adormits.

Estaven a la sèptima glòria, no es volien moure, i fins que els pares no van demanar si estaven bé, no es van anar a dutxar. Van aparèixer al saló amb el cabell encara mullat i agafats de la mà. Els ulls els hi brillaven.

Anem a dir-ho als teus pares, van baixar i els pares els van felicitar, després a buscar l'anell que l'havia deixat dalt sobre la taula.

Els dies vinents hi va haver de tot, dels que els felicitaven de cor, els escèptics i els que mig se'n en fotien. Van preparar les noces, i dues setmanes més tard es casaven, hi havia la família es clar, però també molta gent de l'associació de SD, pels quals que un membre es casés amb una noia guapa de fora, era un esdeveniment molt important.

De moment s'instal·laven a casa seva, però ja feien plans per un pis propi. Eren feliços, ella era com una deessa per ell i tot el dia l'abraçava, també Elvira la mare d'Elies, se l'estimava molt.

Va quedar embarassada tot d'una, ella tenia pressa, ell també i va viure l'embaràs entre cotons, en va deia que no era cap malaltia el que tenia, sinó només un ésser vivent. Totes les ecografies que es va fer i totes les anàlisis donaven un nadó sa i fort, els dies passaven.

Havia millorat la relació amb els seus pares, sovint pujaven a seure amb ells i també contaven els dies i celebraven les bones notícies, encara no eren conscients que serien avis, i esperaven amb ànsia.

Sabien que era un nen i havia de ser Oriol que significa banyat en or. Tancaven els ulls i somniaven en ell, ja ho preparaven tot. Quan es va buidar un pis de la mateixa escala, el van comprar, havien de fer obres, però el volien, estar a la vora dels pares i amb la seva independència era molt important. I a la porta, abans que naixes, ja hi havia el seu nom. Oriol Moll i Costa.

S'acostava l'hora del part, ja tenien la bossa preparada el seu pare els havia de portar amb el cotxe, Elies havia llegit molt sobre el part i havia vist vídeos, s'havia preparat.

Com era d'esperar hi van anar abans d'hora. Elies s'havia vestit amb coll i corbata. Volia estar guapo pel seu fill. Van estar molta estona esperant, la van veure i podia esperar. De les deu del matí que havien arribat no la van fer entrar al paritori fins a les nou del vespre.

Quan se la van emportar, Elies volia entrar, els seus pares no, eren grans i estaven esporuguits. El metge va mirar al noi, posava cara de sorpresa, però ell va demanar amb fermesa que hi volia ser.

     Es va posar a la capçalera devora ella i li va agafar la mà. Ella tenia molta por i va agrair aquella mà, s'hi va aferrar fort. Va costar un poc, ell la tranquil·litzava, li deia a cau d'orella que ja arribava, Tranquil·la, tot va bé.

Va néixer Oriol.

Li havien fet un tall i tenia quatre punts. Sobre els pits, ja cercava mugró i se'l veia sa i fort. No tenia cap característica de SD. Elies els besava als dos, estava emocionat i li queien les llàgrimes i el van fer sortir. Es va abraçar emocionat als pares d'ella. I va plorar molta estona, de felicitat per descomptat.

Estava emocionat, per una banda, i per l'altre un poc embaldragat per la responsabilitat que li venia damunt, havia llegit molts articles sobre com educar un nen, però no n'havia trobat cap sobre un pare SD. Confiava en ell mateix i també amb Margarida la dona, junts ho aconseguirien.

En arribar a casa seva, tots els veïns volien veure el nen, Oriol era molt guapo i bon nen, mamava com un descosit, el pare es passava vora ells tota l'estona de la mamada. Va tenir molts regals, els de l'associació SD, estaven encantats amb la bona nova i ja preparaven articles per explicar el que havien fet.

-Gràcies, Elies, la teva presència ha estat molt important per mi, tenia molta por i tu em vas donar esperances i vaig ser valenta, ets un gran marit i seràs un gran pare.

Van anar bé els tres mesos de baixa, les àvies estaven preparades per ajudar a tenir el nen, i ella havia demanat mitja jornada. Com era prop de la feina l'anava a alletar cada quatre hores. Ja tenien la seva casa llesta, i es prometien molta felicitat. Hi havia una cosa que sempre fa molta falta, hi havia amor.

Marga ja no necessitava la "a" davant el nom, ara era dolça i amable, simplement era la felicitat que es nota a la cara.