Si t’anomenes Joan, no has de triar una esposa que es digui Joana, sona malament, per tant, ella era per tots Jo. Senzill i prou, eren joves, guapos i estaven satisfets de la vida, bones feines i bona casa, ho tenien tot.
Tenien a més bons amics, amb els que més s’hi feien eren amb Miquel i Carme. Compartien amistat i aficions i tenien una manera de vida similar. Es trobaven sovint per anar a dinar o convidar a casa seva.
Jugaven, feien broma i s'esvalotaven junts, un dia van jugar a anar a posar un peu sobre una estora on hi havia cercles uns cercles de diferents colors i es van fer un embolic de cames i braços, van quedar a terra un sobre l’altre rient.
El contacte físic era bo i cap l’evitava, passar per darrere i fregar el cul era inevitable, és a dir, era evitable, però no ho feien.
Eren candidats a fer un intercanvi de parelles, tots ho sabien i ningú gosava començar. Ho feien mig d’amagat.
Quan Carme era a la cuina, Joan hi anava i li fregava el cul i ella s’ho deixava fer, un dia li va tocar les mames i ella ho agraïa. I, per tant, cada vegada que Carme anava a la cuina ell ajudava a portar plats bruts i es besaven amb un ull a la taula que no vingués ningú.
Durant l’escurada en robaven alguna de besada. Al sofà, els altres dos, jo i Miquel també es besaven i ell pastava mamella.
Els quatre pensaven que açò no podia acabar bé, però no feien res per aturar-ho.
Joan es va fer un esquinç al peu i va estar uns dies de baixa. Al matí, Carme va sortir de la feina i el va anar a veure.
Després de saludar-lo i ajudar a anar a la butaca amb les crosses, es van besar a la boca, ella inclinada damunt d’ell, els botons de la camisa s’anaven descordant, no sabem si sols, i com els sostenidors pugen i baixen van quedar les mamelles al seu abast que se’n va fer un fart de manyuclar.
De la boca a l'entrecuix hi ha poc tros i com ell ja s’havia tret la fava, ella va xuclar.
Baixar-se els pantalons era necessari i també les calcetes i tal com estava el va colcar. Molta estona, sense presses, ella anava remenant el cul i ell li llepava els pits, fins que van augmentar el ritme i van esclatar els dos. Va ser una gran follada.
-No hem emprat condons
-Jo prenc sa pastilla, no et preocupis,
-Es va anar a rentar i va marxar que no tenia molt de temps.
Miquel i Jo també van cardar pel seu compte, però ho van haver d’acordar, la casa dels pares d’ella era buida, estaven de vacances i es van trobar, i ho van fer millor, es van poder despullar del tot i van estar més d'una hora. Ella tenia consulta al metge i ell també. Es van conèixer amb el sentit més profund de la paraula i van fruir molt, garnera nova garna net, deia la seva mare, i era veritat parella nova folla més.
Es van poder dutxar i van marxar.
La vida seguia, ells continuaven fent el mateix, cada setmana es trobaven i cada parella feia el que podia.
Un cap de setmana van anar d’acampada, una tenda de campanya i moltes ganes de bosc i riu. Allà es van despullar els quatre per primera vegada, l’aigua, freda com el gel ho permetia i a més baixava tremperes primerenques.
I van seguir sense vergonya nus sobre l’herba, només alguna mirada furtiva a l’altra parella. Jo obria un poc les cames quan Miquel mirava i ell s'havia de posar de panxa perquè no es veies la trempada. Joan i Carme, nus passejaven pel bosc i darrere un arbre es van besar i manyuclar. Va tornar ella sola, ja que Joan havia d'esperar que tot li baixes.
Després es van vestir, ells estaven incòmodes amb el que baixava i pujava, i elles es van posar un vestit per damunt, res més.
Era divertit pujar als arbres, i ensenyar cuixa i més, ells reien i se’n fotien. En realitat estaven calents. Preparar el dinar, fer foc i totes les activitats portaven a ajupir-se i aixecar-se i se’n van fer un fart d’ensenyar el cul. La migdiada la van fer fora, i a la tarda van anar els quatre a passejar.
A la nit, foc de campament, tocar la guitarra, cantar i ballar com esperits, i un bon cremat que mata les bruixes dolentes.
La tenda era petita i anaven mig gats i primer es tocaven parella a parella i després, sense adonar-se'n del tot van canviar. Van follar tots entre ells i elles també es van aferrar. Joan mentre elles es besaven i tocaven va notar que algú li xuclava la polla, si no era cap d’elles només podia ser en Miquel, no va dir res.
Llevar-se amb una boca que et xucla la polla és magnífic, era la dona, catxis, però li agradava i ell va fer el mateix amb ella, i els amics els van imitar.
Va passar el diumenge nedant passejant i admirant la natura, fer el dinar i la migdiada. A la tarda arreplegar-ho tot.
Abans de partir havien de parlar. Va ser Joan que va treure el tema. Tots van dir que havien gaudit i que ho repetirien, que no se’n penedien de res.
-És el que volia parlar, si tots esteu contents endavant.
Als propers sopars a casa d’uns o els altres, follaven intercanviats, i els hi agradava molt.
Elles dues també es besaven i es llepaven, després d'haver cardat, i es jeien els quatre normalment al saló damunt l’estora. Havien tret la tauleta i hi havia lloc.
El telèfon a vegades és una mala eina, Miquel i Jo i Joan i Carme, les parelles canviades es telefonaven molt mentre eren a la feina, a casa no. Ja no era només cardar, s’estimaven i tenien afinitats.
Carme un dia va dir que es volia separar de Miquel i anar a viure amb Joan. Els altres dos no s’ho havien plantejat i dubtaven.
-És igual si Jo es queda, jo vaig a viure amb ells.
I, per tant, ja eren tres contra un. Miquel estava conformat. Jo el visitava de tant en tant per follar. Malgrat que casa seva no l'excloïen sinó que ho feien a tres.
Al final va anar a viure amb Jo, era més lògic. S’havien intercanviat les parelles.
Van fer una reunió els quatre, no havien de mesclar comptes corrents, cadascú tenia la seva i compartien despeses.
Carme que era la més decidida, al cap de tres mesos va voler tornar a casa seva, enyorava la casa deia, i s’hi va traslladar sense dir massa cosa més que marxava.
Joan va tornar a la seva i, per tant, es desfeia l’intercanvi.
Continuaven sent bons amics i seguien amb els sopars que acabaven en orgia, era com s’hi trobaven millor.
Tot hauria acabat d’aquesta manera si no s’haguessin trobat Miquel i Joan a una convenció, eren d'empreses distintes, però les dues celebraven unes trobades al mateix hotel a Blanes.
Ells sopaven junts, que els dinars eren d’empresa i parlaven molt del cel i de la terra del finit i de l'infinit.
Al tercer dia en tornar un vespre es van quedar a una de les habitacions a fer una copeta. Es van besar i es van tocar, van acabar nus al llit, no en sabien massa cap del dos, van emprar sabó per lubricar i es van donar pel cul. Un rere l’altre van ejacular.
El sexe entre homes era diferent, per també molt bo i estaven contents.
De tornada, a casa seva, en un dels sopars, van follar intercanviant parelles i després, quan elles es besaven ells van fer el mateix.
-Que feu? Era Carme que estava escandalitzada en veure que es xuclaven les polles.
-El mateix que vosaltres, no et fot¡
Jo, també estava parada ja no es besava amb Carme i les dues van estar observant el que feien i com es penetraven un a l'altre. Aquesta vegada portaven crema.
-Sou uns maricons, Carme estava indignada.
-I vosaltres unes tortilleres.
Carme es va vestir per marxar, Joana va fer el mateix i van marxar les dues a casa seva.
Ja seria per sempre, van haver d'arreglar papers, les parelles es van divorciar i es van tornar a casar ells amb ells i elles també.
De fet, ni van anar al jutjat ni res, ho van decidir entre ells que eren més assenyats que els jutges.
Van seguir com és lògic amb els sopars i follaven a quatre.
Elles també de tant en tant volien una fava i ells un cony i no anava malament.
La cosa no acaba aquí, van passar més coses, però açò ja és una altra història.
Fi de la primera part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada