Carlitos

     Era petitó, tímid i primet, açò afavoria el diminutiu.

    Se sentia assetjat per la mare, sempre entrava al bany quan es dutxava, li ensabonava l’esquena i també la tita i el descapollava a veure si sortia tot.

    Li havia demanat moltes vegades que no ho fes, però insistia, li demanava si ja havia follat i si tenia núvia.

    Era evident que ell era homosexual, i ella ho volia revertir. En ajudar-lo a la dutxa es treia la camisa i els sostenidors, i anava per la casa mig despullada, en calcetes a vegades.

    Si el que volia era excitar-lo, no ho aconseguia. Ni quan en dutxar-lo li demanava si ja havia trempat manejant-li la polla.

    També ho va provar una veïna, eren molt amigues, i un dia els va deixar sols, ella el volia follar, ell va fugir, i es va tancar a la cambra.

    Sabia que era homosexual, encara que de fet, mai havia fet l’amor amb ningú, tenia pocs amics i es passava la tarda a casa.

    Les noies no li feien cas, l’ignoraven i els nois també, era un llop solitari.

    La mare, en complir els devuit anys li va oferir diners per anar a un prostíbul, inclòs en Marià el marit de la veïna que se'l volia follar, es va oferir a acompanyar-lo.

    Ell es va enfadar, mai havia tret el geni com aquell dia.

    -Que vols que sigui el mesquinet de la comunitat?

    -Soc maricó, no importa que ho escampis per tot.

    No en van tornar a parlar més, ara callava, ja no hi anava a la dutxa i procurava no contradir-lo.

    Notava a faltar el seu afecte, les besades i abraçades, es notava que no volia incentivar la tendresa ni les carícies, feia molts anys que no el besava ni abraçava, que no tenien cap contacte de mare a fill, pensava que la malalta era ella.

    Del pare recordava poca cosa, però era molt més afectiu, ell sí que l’abraçava i besava, va morir quan en tenia quatre, i només recordava les abraçades.

    Als vídeos el veia un poc amanerat amb un mostatxet i cara de bona persona.

    Potser el pare ho era també homosexual i qui sap si la mare no tenia tendències cap a les dones?

    Un dia la va plegar, a ella i a la veïna de dalt que pel que sembla li agradava tot.

    S’havia deixat un treball que havia d'entregar, va anar a mig matí a casa seva. Va sentir renou a la cambra i va veure a la mare i la veïna nues al llit fent l’amor.

    No va dir res, va estar una bona estona amagat mirant el que feien, com es besaven i a on, els gemecs d'una i altre, i com esclataven en un orgasme una rere l’altre.

    Va recollir el treball i sortir sense fer renou.

    Quin bullit pensava, ell amanerat i possiblement homosexual i ella lesbiana.

    Van anant passant dies, la situació s’havia estabilitzat, ja no anava per casa en calcetes ni li ensabonava l’esquena, la veïna no el temptava i no li havien demanat més que anés de putes.

    Era bon estudiant i tenia pressa per acabar i poder treballar i independitzar-se.

    No va aconseguir el permís de la mare per anar a treballar d’ajudant de cambrer els vespres, i no ho va voler forçar. Volia pau a casa seva.

    Trobar a Núria i fer amistat amb ella li va anar bé, era una companya d’estudis i feien el mateix trajecte de tornada de l’escola, era guapa, simpàtica eixerida, el tractava com un igual i cada dia tornaven junts, i algun dia es trobaven en anar-hi.

    Va contar-li la seva història, ell se sentia homosexual o era almenys el que li deien, i tenia dubtes, molts dubtes.

    -Vols que a la tarda anem junts a estudiar a casa teva? Vull conèixer la teva mare.

    Lola els va rebre bé quan li van dir que anaven a estudiar.  Potser massa, ja que cada dos per tres hi entrava els hi portava aigua, pastissets, Cacauets... a més, deixava sempre la porta oberta quan sortia i Núria l'anava cada vegada a tancar.

    -Escolta hem d'estudiar i les teves entrades ens destorben. Era Núria la que al segon dia la va entatxar. A més, s’havia tret la camisa i anava en sostenidors.

    -No t’importa no?

A Carlitos no l’importava i li agradava veure-la, ell també es va treure la camisa.

    La mare no hi va entrar més, tocava a la porta sense obrir per si necessitaven alguna cosa.

    -No, moltes gràcies.

    Quan volien berenar anaven els dos a la cuina, Lola els mirava, és a dir, la mirava molt a ella, estava molt guapa amb els pantalons curts i els sostenidors.

    No només estudiaven, també parlaven i es contaven coses de la vida, Núria tampoc havia tingut mai cap promès i no havia fet mai l’amor. Deia que no havia trobat mai cap noi amb el qual tingues prou confiança per baixar-se les calcetes.

    -Ni amb mi?

    -No m’ho has demanat mai.

    -M’agradaria molt besar-te.

    -Açò no es demana, es fa i prou, potser ets correspost o reps alguna galtada.

    -Es va arriscar, la va besar amb suavitat als llavis, ella va ser més atrevida, li va posar la llengua i el que era un bes va ser una gran xuclada.

    Es van separar, es van mirar als ulls, i van repetir.

    Una estona després, ella va recordar que tenien una lliçó que no sabien, i van continuar estudiant.

    Els dies vinents, tot normal, es besaven o no, la major part del temps estudiaven, ella necessitava el seu ajut.

    Quan es besaven, era un esclat de joia, almenys per ell, li tocava les mamelles per damunt el sostenidor, no s’atrevia a més.

    -Avui te baixaràs les calcetes?

    Ho va dir a mitja veu, amb moltes ganes i amb un poc de por. Ella va riure.

    -Almenys has estat capaç de demanar-ho.

    -Després, ara tenim feina.

    En acabar, ella es va aixecar, es va treure els sostenidor, se’l va mirar i va veure que també es baixava els pantalons. Es van acabar de despullar i es van jeure al llit. Moltes besades de les bones i les mans anaven dels pits a l'entrecuix, fins que va entrar la seva mare.

    Feien molta renou, va entrar a veure què passava.

    -Vols fer el favor de sortir? Jo no molesto quan folles amb la veïna.

    -Va tancar la porta de cop.

    Li havia baixat la trempera, ella va riure.

    -Açò ho hem d'alçar.

    Es va ajupir i li va agafar la fava amb la boca.

    -Ai Déu meu, deu meu. Estava extasiat amb el que li feien.

    -On tens els condons?

    No en tenia.

    A veure si la teva mare en te.  Nua tal com anava va sortir de la cambra. Va tornar amb una capsa a mitges, i n’hi va posar un.

    Va ser pels dos la primera vegada, però es van comportar com si fossin experts, anaven calents i la natura és sàvia, van cardar dues vegades i van gaudir un de l'altre.

    Moltes hores al llit, nus i contents, va aprendre que els homes també xuclaven i llepaven i fins molt tard no es van aixecar i vestir.

    Els dies vinents només estudiaven, s’atracaven els exàmens i ella anava un poc atraçada.

    Ni es besaven ni cardaven, ell esperava impacient, però no volia forçar la situació.

    Quan van acabar els exàmens hi van anar a casa seva, ja no havien d'estudiar i es van tancar per fer l’amor.

    Aquesta vegada la mare no els va interrompre, malgrat que podia sentir els gemecs, fins a les onze del vespre que ella va tornar a casa seva.

    Les notes les van celebrar en grup a un bar bevent cerveses, per primera vegada compartia beguda amb els companys, ella feia de catalitzador, i el va introduir al grup. Els dos havien aprovat, ella justeta i ell anava sobrat.

    Van arribar les vacances i els pares d’ella se la van emportar al poble a passar tres mesos.

    Ell li va telefonar un parell de vegades.

    -No em telefonis tant, jo aquí faig la meva vida i tu has de fer el mateix.

    Va ser un cop dur, era com tancar una porta.

    I va tornar a sortir a passejar sense rumb.

    A un banc del parc va seure devora una noia rosa i va armar conversa, era petitona i agradables i van contactar prest, un dia es van besar i van anar un poc més endintre on es van poder tocar i besar amb més passió.

    No volia follar de cap manera, era verge i ho volia continuar sent, ni tampoc anar a casa seva malgrat que ell li deia que no tenen per què follar.

    -Enyoro estar amb tu nus al llit i mirar-nos als ulls i besar-nos.

    -Tu el que enyores és el que feies amb l'antiga xicota, jo no soc d’aquestes.

    -Núria no és una qualsevol, ni és lleugera ni promiscua.

    -Amb mi, no follaràs fins que no ens casem i, per tant, ho tens clar.

    -No importa que siguis tan antipàtica.

    -El que ets un assetjador ets tu.

    En separar-se ja sabien els dos que no es tornarien a veure.

    Volia provar també el sexe amb homes i va anar a un bar on sabia que el freqüentaven homosexuals,

    Va lligar tot d’una, la majoria eren vells i un poc fastigosos, al final un que era de mitjana edat se’l va emportar a casa seva.

    El sexe amb homes no l’havia fet mai i en Manolo n’hi va ensenyar, li agradava i va tenir alguns orgasmes, també li va agradar que li donessin pel cul.

    Manolo era un expert en jugar amb dits i cremeta i la penetració, la primera de la seva vida, va ser prou agradable.

    No sabia molt bé si la sensació que va tenir al ser penetrat era de submissió, va ser ell sens dubte la parella passiva de l'acte, no era un acte carnal, sinó també mental.

    Creia que havia aprovat amb nota el seu pas per l’homosexualitat, però no hi va tornar al bar. Tampoc havia donat el telèfon al xicot.

Encara pensava en Núria.

    Al setembre van tornar a les classes, es van tornar a trobar, es van abraçar i besar, però d’una altra manera.

    Anaven a cursos diferents i no es veien ni a l’entrada ni a la sortida.

    La mort de la seva mare ho va canviar tot, va ser ràpid, un atac de cor, va avisar la veïna, l’havia hagut de vestir, ja que va ser fent l’amor amb ella quan va succeir.

    Li va confessar més tard en un mar de llàgrimes, que la que més insistia era ella en fer l’amor, no se sentia culpable, però li sabia molt de greu, contar-li al fill era una espècie de bàlsam.

    -No et sentis culpable, potser hauria estat més tard o en unes altres circumstàncies, estava malalta del cor, ho sabia i no es prenia la medicació.

    El va abraçar molt fort i li va produir una mitja tempera, no era el millor en aquest moment i la va apartar.

    Núria el va anar a consolar i li va oferir ajut, el seu pare era advocat.

    -Si em pot ajudar amb els papers, seria fantàstic, jo no sé per on m'he de girar.

    No tenien família, és a dir, amb la que tenien no s’hi feien i ni els va avisar.

    Julià el pare de Núria va ser prou amable i eficient, ho va tramitar tot, inclòs va assistir a la lectura del testament, era tot per ell.

    Tenien tres pisos incloent el seu, dos estaven llogats, i uns quants diners al banc que no bastaven per pagar les costes i la transmissió de béns.

    -Tenim dues opcions, una és vendre un dels pisos per pagar tot, i l’altre és que jo et deixi els diners, i me’ls pagues amb un dels lloguers.

    -E quedes l’altre per les teves despeses i si algun mes te'n falten, m’ho dius i aquell mes no em pagues, no tenc pressa en cobrar.

    Era la millor solució. Núria també ho veia d’aquesta manera. Estava orgullosa del seu pare.

    Es va quedar amb un lloguer de cinc-cents euros al mes i el de quatre-cents era per pagar l'herència, uns quaranta mil euros al banc que eren per anar suplint el que faltava. Julià no els va voler.

    -És bo que t’acostumis a tenir un raconet.

    La veïna de dalt, Carme, sovint baixava i li portava coques i part del seu dinar, era bona dona.

    Un dia se la va follar, ella es va mig insinuar, dient que el llit ja la coneixia i van cardar.

    Va estar content i li va agrair. Era la segona dona amb què follava a la seva vida i era bo conèixer noves formes i maneres, i Carmeta en sabia i molt.

    I els mesos vinents van transcórrer entre estudis, alguna follada amb la veïna i algun plat de macarrons.

    De Núria no en va saber res, la va veure un dia amb un noi de la mà i el cor li va donar una trasbalsada. El seu nuviatge si es pot dir d’aquesta manera, s’havia acabat.

    Hauria estat millor acabar d’una altra manera, parlar i acomiadar-se com deu mane, però no va tenir opció.

    Va entrar a la seva vida, TsinYu, era una noia que es va incorporar a mig curs, era guapa i agradable i ell tot d’una s’hi va atracar.

    -Vols que t’ajudi amb els estudis? El fet de començar a mig curs és fotut.

    -Que vol dir fotut?

    -Ha ha, és una expressió col·loquial, no té res a veure amb fotre, és com dir que és difícil per tu agafar el nivell dels altres.

    -Sí que ho tenc fotut si, ha ha.

    -Vols venir a casa meva a estudiar després de les classes?

    -Els teus pares estaran d'acord?

    -No en tenc de pares, la meva mare va morir fa uns mesos.

    -Ho sento molt.

    -Gràcies.

    -No pots venir tu a casa meva?

    -Sí, és clar que si, no et preocupis.

    -Per tant, ell anava al seu pis que no era molt enfora, hi podien anar a peu.

    -Va ser exigent i a més eficient, ella era llesta i en pocs mesos va agafar un bon nivell.

    TsinYu era adoptada, els pares eren grans, no van voler que tanques la porta de la cambra.

    Van ser prou amables i els hi feien cada dia berenar.

    -Per mi seràs Xu, se'm fa un embull la llengua.

    -I per què no Xin?

    -Si és veritat, a més per brindar diem xin xin.

    -A mi, si us plau no m'anomenis com Carlitos, n’estic molt cansat.

    -Sí, és veritat, seràs Karl, amb k.

    -Prefereixo Carles.

    I jo TsinYu

    -No en parlem més.

    Van fer bona amistat, a ella li anava bé i ell estava content, no sabia com acabarien, però li agradava la noia i esperava arribar a intimar més.

    Va contar la seva història que havia tingut una núvia i que ara de tant en tant feia l’amor amb la veïna que havia estat amant de la seva mare.

    Quin embolic, açò ho hem de reconduir, no has de fer més l’amor en la veïna, a la llarga et pot perjudicar, i quant a si ets homosexual o no, jo en tenc una fórmula de saber-ho.

    -Quina?

    -Demanar-ho. Tu ets sents homosexual?

    -No.

    -Tu ho vols ser?

    -No.

    -Llavores no t'has de preocupar més, problema resolt.

    -Lògica xinesa, tens tota la raó.

    -No, xinesa no, lògica de dona. És diferent de la dels homes, per açò existeixen les parelles.

    A vegades quan anaven a casa seva s’agafaven de la mà. A ell li agradava i a ella també, i parlaven de la vida i de la mort dels diners i de viatjar, ella volia anar a veure el seu país, i somniava en fer-ho.

    Un dia quan entraven al portal, ella en tost de deixar-li anar la mà, el va estirar cap a ella, el va abraçar i el va besar.

    Va ser com una pitjallida, s’hi va aferrar amb molta força i besar amb la llengua fins a molt endins, pràcticament s’hi va penjar a sobre, el va enrevoltar amb les cames i fins que no van arribar uns veïns no el va amollar.

    Van deixar pujar als veïns.

    -T’estimo.

    -Jo també i molt molt.

    -Tant tant tant?

    - Si, Xinxeta meva.

    -Que és una xinxeta?

    -Açò. I la va tornar a agafar en braços i la va tornar a abraçar, ella hi va tornar a revoltar els peus i es van tornar a besar.

    -Anem a fer una volta. No tenc ganes d’estudiar.

    Van deixar els llibres a l’escala un poc amagats i van sortir, abraçats i besant-se cada dos metres.

    Als pares els hi van dir que eren parella. De fet, ella estava quasi damunt ell fent petons i no ho podien amagar.

    -Esper que sigueu molt feliços i que açò vagi seriosament.

    -I m'heu de prometre no fer l’amor fins a la boda.

    -Escolta, Damià, ni tenim pressa ni volem deixar de fer el que els dos, pensem que podem fer, serem prudents.

    -Jo a la teva filla me l'estimo molt i sé que ella també. No és una cosa passatgera, és per sempre i el nostre amor és sincer. No et puc prometre el que no soc capaç de complir.

    TsinYu va aplaudir amb força les seves paraules, el pare no va dir res més.

    Tenia de fet el seu consentiment tàcit, i era veritat, no tenien pressa.

    Van anar a veure Carme la veïna. Els va abraçar als dos, estava molt contenta, els va felicitar.

    I un dia, passejant, Núria els va veure d’enfora de darrere, no estava segura que fos en Carlitos i va anar corrent fins que els va agafar, els va mirar a la cara, i els va abraçar als dos amb molta força. I els va petonejar a la galta moltes vegades, es veia que estava realment contenta.

    -És na TsinYu.

    -I jo na Núria, supòs que te n'ha parlat de mi.

    -Si i molt bé. Sé que ets una gran dona.

    -Carles també i m’agrada veure-us tan feliços. Jo encara vaig d'aquí per allà, o d'un a un altre.

    -Algun dia trobaràs a un bon home i serà sens dubte un afortunat.

    -El bon home el tenia i el vaig deixar escapar, són coses de la vida, tal com ve l’has d'agafar, veig que ha estat per bé. Ella és molt guapa. I es nota que t’estima.

    -Estic en desavantatge amb tu, ja ho has fet amb algunes dones i jo encara amb cap, hauré de buscar algun home per compensar.

    -Que??

    Ha ha, era per astorar-te, no seria capaç de follar amb cap altre que no fossis tu.

    -I no creus que ja toca?

    -Si, amor meu, si, farem un sopar a casa, i després farem l’amor fins a rebentar.

    -Demà?

    -Sí, demà, deixem la tarda per preparar-ho.

    -Va demanar ajut a Carme, volia fer un sopar romàntic,

    -Tu compra cava i postre, jo us faré un plat de vieires gratinades.

    -Jo vull veure com ho fas. I va anar a comprar i va pujar amb la carn de vieira, ella els hi va preparar i ell no va perdre detall.

    -En entrar li va demanar si volia cardar, ell va dir que no.

    -És normal, jo ja m’ho pensava.

    Va arribar TsinYu i ell tenia taula parada amb dues espelmes que va haver de comprar a última hora als xinesos. El cava en gel a una cubeta que havia trobat.

    Es van besar, van riure, van menjar, beure i van deixar el postre pel final, és a dir, per a després.

    Va voler que l’entres en braços a la cambra, va agafar la que havia estat de la mare. La va posar amb cura sobre el llit i la va anar despullant, a poc a poc, com qui treu les fulles a una flor, portava molts de sostres, camisa, samarreta, pantalons, sostenidors, i quan només faltaven les calcetes ella no el va deixar, va començar ella i van quedar els dos amb les calcetes i els calçotets, un davant l’altre.

    -Els dos a la vegada. Els van baixar un a l’altre i van xocar amb els caps i rient van caure sobre el llit, al reves, ell li va atracar la boca a aquell sexe olorós i ella ja l’havia agafat amb la boca.

    Per tant, abans de tocar-se amb les mans els van conèixer amb la boca, les mans també treballaven, ella li arrapava l’esquena i ell li pastava el cul.

     Despres es van posar cara a cara.

    -Ara fas olor de sexe.

    -I tu de polla.

    -Els dos fem olor de nosaltres mateixos, i es van tocar i besar i fins després de molta estona, ell no la va penetrar. Va parar que no s’havia posat condó, hi va tornar amb moltes ganes, ella tenia més pressa que ell, i la va fer esperar, anar i tornar, fins que ell ja no va poder aguantar i pel que veia ella tampoc, i van esclatar a la vegada amb passió i molt amor. No es volien separar i hi tornaven, fins que la polla va dir prou.

    És, van allargar nus al llit per mirar-se, ella tenia vergonya i es tapava els pits amb les mans.

    -Et vull veure tota, pam a pam. Tenia uns pits més grans del que aparentava vestida i també uns bons malucs,

    -D'aquí una estona hi tornarem.

    -Ha estat meravellós, fantàstic, estic molt contenta d'haver-ho fet. Ho farem moltes vegades, m’ha encantat.

    -Et vols casar amb mi.?

    -Sí, és clar que si, però ara?

    -No ho sé, ja veurem.

    El postre, eren merengues, consell de Carme la veïna. En va comprar sis, i no en van menjar cap de sencer, es van empastifar el cos i la boca i els cabells, i el cul per descomptat.

    -Si, el cul també, tu en tens un i jo un altre havia dit ella. I ho van fer, ella amb dos dits, i ell amb la polla que havia reviscolat. Ja estava prou lubricada.

    No va acabar al cul, volia tornar-hi per davant i van tornar a esclatar junts.

    Ja eren les onze del vespre, havien començat a les vuit.

    TsinYu va telefonar als pares, per dir que aquella nit dormiria a casa en Carles que no es preocupessin.

    -Uf, sort que no han dit res.

    -No saps la mandra que em feia vestir i marxar.

    Es van adormir abraçats, nuets i cruixits, amb un somriure als llavis.

    Diumenge el van convidar a dinar, van ser amables i el van tractar com un fill, s’hi va sentir a gust, i els hi va explicar la seva vida, que vivia d'un lloguer i que amb l’altre pagava el deute.

    -Quan deus al teu ex sogre?

    -Ha ha, no ho va arribar mai a ser un sogre, però és una gran persona, me l'estimo. Li dec uns vuitanta mil euros, estic molt agraït per com em va ajudar.

    -No en tens prou per tornar-los.

    -En tenc un poquet més de quaranta mil, ell no va voler que els hi dones, deia que havia de tenir un coixí

    -Jo te'n deixaré quaranta i el pagues, ara ja no en necessites de coixí, me'ls tornes si algun dia ho deixeu anar amb na TsinYu.

    -Fas un mal negoci, jo a TsinYu me l’estimo com la vida.

    El que no s'és com en Julià s’ho prendrà.

    -Li dius que ara en tens un altre de sogre.

    TsinYu, reia i aplaudia.

    -Carles em va demanar per casar-me. No sé si és molt prest.

    -No en cap manera, era la mare que parlava, si us estimeu com sembla, jo crec que ho heu de fer.

    -I venir a viure aquí, i pots llogar també casa teva i si paguem el deute, en tindràs tres de cases per llogar, podeu viure de rendes, i sabeu que jo vull fer de coixí.

    Ells es miraven, ella va dir que si, que es casarien.

    -I la cambra l’ocupeu ja, no vull patir més a la nit, pel que sembla ja heu passat l’arada davant el bou.

    Va ser molt bonica mare, ens vam estimar molt i amb molta força i ganes.

     Estic molt contenta d'haver-ho fet.

    -Si, volem ocupar la cambra, i si ens sentiu feu com si no.

    Amb les roncades del pare no us heu de preocupar. Es va aixecar i va anar a abraçar Carles, va rodejar-li el coll amb els braços i en ajuntar les galtes va notar que plorava.

    -Plores?

    -Sí, un dia t'explicaré el perquè.

    -La seva mare no n’hi feia de petons ni abraçades perquè tenia por que fos homosexual.

    -Quina bajanada, no et preocupis que jo te'n faré molts de petons i abraçades, ets el meu fill.

    Ell seguia sense poder contenir les llàgrimes.

    A la boda havien de ser poquets, ell només havia convidat a la veïna i el marit, i a Núria i els seus pares. i ella a uns oncles amb els quals no es feien massa.

    Núria va voler dir la seva i va esperonar a tota a classe perquè hi anessin i amb les butxaques plenes d'arròs.

    TsinYu un vestit de noces color blanc i Cosme el seu pare de negre. Van anar cap a l'altar. Ella estava encisadora, com una nena de primera comunió, guapíssima.

    Carles un vestit blau mar, amb coll i corbata, la mare d’ella, Conxita amb un vestit llarg fins als peus de gran gala.

    Núria duia un vestit negre ajustat fins als peus i un gran escot. Va ser un dels testimonis, Carme la veïna l’altre.

    L'església estava plena a vessar, tots les companys de classe hi eren vestits com cada dia, texans i camises, però van fer prou renou i la pluja d'arròs.

    No van anar de viatge de noces, hi anirien en acabar el curs, ho planificarien amb temps i calma, pensaven els dos que la Xina seria un bon lloc.