Elena

-A casa érem feliços, tot el feliç que es pot ser en un món ple de guerres i d’odis, Teníem la nostra petita bombolla on convivíem els quatre, els pares i el meu germà.

    -Jo tinc deu anys, em dic Elena, hi ha coses que entenc i altres que no, i no vull saber-les totes, almenys no totes a la vegada, espero que la saviesa arribi a poc a poc, no a borbollades ni de sobte, s'ha de poder anar assimilant.

    -El meu germà és un poc imbècil com tots els germans grans a una certa edat, és, per una banda, més gran que jo, ens duem dos anys i per altre molt més curt i més primitiu.

    -Es pensa que no ho sabem que es fa palles al bany, i no és capaç ni de netejar la tassa.

    -A vegades jo inclòs el sento com gemega. M'és igual, que li aprofiti, i si em mira quan surto del bany nu, que li aprofiti també. Jo no tinc manies igual que ell que un dia vaig entrar al bany mentre es dutxava i es va fotre a cridar que sortís.

-Ni cas li vaig fer, després de fer pipí, li vaig dir que calles d'una vegada que si no contaria als pares que es feia palles.

-Va callar i jo vaig sortir molt digne.

-El molt burro, els pares també ho saben, que no són rucs, i callen que és el que han de fer.

    -Jo ho he provat de tocar-me, i és agradable, però no hi ha, per tant. Suposo que amb els anys ja pujarà el desig de la mateixa manera que em creixeran els pits. No tinc pressa.

    -Un esdeveniment va trasbalsar la casa. La mare tenia un amant.

    -Jo vaig sentir que parlaven. La mare estava trista i compungida, el pare també.

    Ella deia que l’estimava a ell i als fills i que no es volia separar, però que havia tingut un moment de debilitat i havia cedit a les propostes d'un company de feina.

El que no contava la mare és que no havia estat un encontre casual o sobrevingut, havien anat a un hotel i havien cardat tota la tarda. Pel que contava havia estat una experiència fantàstica i emocionant.

Carme, la mare ho contava per telèfon a una amiga i ella ho havia sentit.

No és que ella anés a espiar el que deien, aquell dia, simplement estava fent una becadeta al sofà i la mare, asseguda a la taula del menjador va contestar la trucada. El respatller del sofà impedia que la ves, i quan es va aixecar, ella es va fer la dormida.

Potser havia d'haver dit que havia sentit tota la conversa i podrien haver parlat després les dues. Segur que hauria estat millor, va tancar els ulls per instint, i no va poder tornar enrere.

El pare estava trist, no es volia separar igual que la mare, s’estimaven.

Ella va prometre al marit, que no tornaria a passar, no es deien mentides a aquella casa i quan ell li demanava, baixava els ulls, hi havia tornat.

    Un dia va veure que havien separat els dos llits al dormitori dels pares, continuaven dormint junts, però els llits separats, era un mal assumpte.

    Aquella tarda es va decidir, estaven sols a casa amb el pare i el va interpel·lar.

    -Com és que ja no feu l’amor amb la mare?

    -Ho saps?

    -Si a una casa aquestes coses se saben i a més sé que ella té un amant, i que no us voleu separar perquè us estimeu i ens estimeu a nosaltres els fills.

    -El pare va abaixar el cap, plorava.

    -Són coses que passen, veurem si ho podem superar.

    -És només qüestió de sexe? -Per què no vas a alguna dona que t’ensenyi a follar?

    -Qui diu que no en sé?

    -Ho diuen les coses que passen, el que la teva dona prefereix un amant, no diu molt a favor teu.

    -Jo faig el que puc, no sé el que deuen fer amb l’altre.

    -Vols que parli amb Berta a veure si feu una cardada ben feta?

    -Ni se t'acudeixi, jo mai enganyaré a la meva dona.

    -Si és clar i només has cardat amb la mare no?

    -No has d'enganyar a ningú, simplement fer un clau amb un altre.

     -Després li contes, com a experiència per millorar el teu sexe.

    -No, no, de cap manera, quina vergonya.

    Berta era la veia de dalt, era guapa i jove i molt lliberal, ella ja l’havia vist amb tres o quatre nuvis.

        Va mirar pel celobert, tenia les finestres tancades, devia ser fora.

        A la mare la va assaltar verbalment l'endemà, estaven soles.

    -Com és que tens un amant?

    -Només alguna vegada, no sempre.

    -Si, però heu separat els llits del dormitori i ja no feu l’amor.

    -És per poder fer millor el llit.

    -No em venguis amb enganyifes, no soc botxa i sé el que passa, l’altre dia vaig parlar amb el pare.

    -Què va dir?

    -Ja ho saps, que no hi pot fer més, que per al que sap, l’amant et satisfà millor al llit.

    -No és només un assumpte de satisfacció, és de sexe, d'orgasme, jo no n’havia tingut cap mai i amb en Carles esclat de plaer cada vegada.

    -Prometo cada vegada no tornar-hi i no puc mantenir la promesa. Només tocar-me l’esquena ja em posa a mil.

    -Et comprenc mare, però hem de fer alguna cosa.

    -La va besar i va marxar.

        Berta va ser prou receptiva quan li va explicar. I prou cabrona també.

    -Ho faré, seduiré al teu pare i l'ensenyaré a follar, açò té un cost.

    -No tinc diners.

    -Ja m’ho suposo, vull fer l’amor amb tu, com a pagament.

    -No et convé.

    -Per què?

    -Perquè soc menor i et podria denunciar.

    -Tu mai faries una cosa d’aquestes.

    -No, però sempre és una possibilitat i no voldràs viure amb el dubte.

    -Sí que podré, confio en tu.

    -Va, només una llepada.

    -Farem una cosa, quan compleixi setze anys jo mateixa pujaré a fer l'amor amb tu.

    -D'acord, tens una promesa.

    -I tu també, seduir al pare.

    Uns dies després, al vespre el pare ni arribava a casa ni contestava al mòbil, la mare estava preocupada.

    -Potser Berta l’ha replegat pel seu compte, eren a la cuina que el germà no les sentis.

    Els va enviar a dormir.

    El dormitori de Berta estava damunt del dels pares, Elena va obrir la finestra, i va posar l’orella.

    Els sentia com cardaven.

    -Tanca ara mateix, açò no es fa.

    -És el meu pare i tenc el meu dret a fer el possible perquè sigui feliç.

     L’estimo i a tu també.

    Van seure al llit les dues, abraçades, els sentien com ho feien i ho tornaven a fer, ell cridava, ella també.

    -Et sona?

    -Sí, és un orgasme.

    Les dues reien, fins que Elena es va cansar i va anar a dormir.

    -Quan vengui, a callar eh?, et fas la dormida.

    -Va preparar un sopar romàntic, el pare li va donar diners, no va dir per què els volia. Va encarregar el sopar a un restaurant, amb cava i unes bones postres.

    Ella mateixa va parar taula, la mare la veia i no deia res, quan van arribar el pare i el germà, que l’havia anat a buscar al gimnàs, van trobar taula parada, i quatre mitges llagostes amb salsa maonesa.

    -Que celebrem?

    -San Patiràs.

    Van sopar, van beure cava, i un suflé de postres.

    La mare els va enviar al llit, aquell dia no hi havia tele.

    Va estar a l'aguait, no els sentia, però hi havia moviment a la cambra, fins que no va sentir cridar a la mare no va estar contenta.

    Ho havia aconseguit.

    Al matí els hi va veure els ulls i va saber que havien tancat una etapa i en començaven un altre.

Els dos la van besar.

Ets una filla estupenda.

El germà mirava i no sabia de què anava.

-No et preocupis Nando, ja maduraràs!

-Encara ho entenia menys, era clar que la germana estava com una cabra.